migració archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/tag/migracio/ Associació creada per treballar en la defensa dels drets humans des de l'acció antiracista, de manera independent, democràtica i des de l'acción de base. Wed, 09 Jun 2021 09:26:30 +0000 ca hourly 1 https://i0.wp.com/sosracisme.org/wp-content/uploads/2022/07/cropped-logovazado.png?fit=32%2C32&ssl=1 migració archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/tag/migracio/ 32 32 110667881 Contra la violencia institucional. Manifest 15J #CiesNo https://sosracisme.org/15j-manifest-contra-la-violencia-institucional-ciesno/ Wed, 09 Jun 2021 09:26:30 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13516 [Català, más abajo en castellano] Amb motiu del 15/juny, Dia internacional contra els Centres d’internament d’estrangers, entitats, col·lectives migrants, associacions antiracistes i persones implicades en la lluita pels drets humans, ens reafirmem en la denúncia dels CIE com a espais de no-dret, sota una suposada legalitat formal que amaga el seu caràcter d’estructura racista i […]

La entrada Contra la violencia institucional. Manifest 15J #CiesNo se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
[Català, más abajo en castellano]

Amb motiu del 15/juny, Dia internacional contra els Centres d’internament d’estrangers, entitats, col·lectives migrants, associacions antiracistes i persones implicades en la lluita pels drets humans, ens reafirmem en la denúncia dels CIE com a espais de no-dret, sota una suposada legalitat formal que amaga el seu caràcter d’estructura racista i violenta per part de l’Estat.

DENUNCIEM:

  • En la situació actual, de tancament de fronteres dels països receptors de la majoria d’expulsions, resulta absurd i motiu de sofriment inútil mantenir els CIE oberts amb persones retingudes, quan se sap que la seva expulsió no serà possible.
  • Des de la reobertura a l’octubre, el CIE de Barcelona ha impedit les visites de familiars i organitzacions d’ajuda i només després de moltes gestions ha permès les visites d’advocades. Això no sols vulnera els drets de les persones internes i de les seves famílies, sinó que significa un greu bloqueig de la mirada ciutadana cap a aquest espai de privació de llibertat. Augmenta l’opacitat i per tant l’arbitrarietat.
  • L’any 2020 s’han presentat 6 denúncies per maltractaments o tortura per part d’agents de la policia en els 6 mesos que ha estat obert. A més, s’han produït situacions de confinament per motius de Covid en condicions deplorables i malgrat haver denunciat la situació als Jutjats de Control del CIE, aquests no han fet absolutament res per evitar-ho.
  • Tant la Llei d’Estrangeria com el funcionament de les administracions dificulten la regularització de les persones migrants i les aboquen a la situació d’irregularitat.
  • El replegament de l’estat-nació arran de la pandèmia ha suposat una recrudescència de les batudes racistes. L’estat d’excepció implantat per la covid-19 ha servit com a pretext per legitimar les il·legalitats de l’Estat, així com per promoure i justificar restriccions dels drets humans que instauren i normalitzen el racisme i la violència institucional com a procediment protocol·lari.
  • La negativa del Govern en el Congrés de lxs Diputadxs sobre les propostes presentades en la PNL presentada pel Moviment #RegularizacionYa i la Coordinadora Obrim Fronteres, referent a la regularització extraordinària en el context de pandèmia de 600.000 persones de tot l’Estat espanyol i més demandes en relació amb l’accés a drets a través de l’agilitació de tràmits per a no deixar a ningú enrere, drets de menors tutelats i ex tutelats i altres exigències en relació amb asil i refugi.
  • Les deportacions massives realitzades a Canàries i a Ceuta sense cap garantia de drets, violentant dones i nenxs, amb un tractament militaritzat d’un conflicte humanitari.
  • El tractament vergonyós als menors a Ceuta, que ha amuntegat al voltant de 500 nens en naus industrials, i que ha deixat en situació de carrer un altre bon nombre de menors, que es troben amagats pel temor a ser deportats.
  • El nou Pacte europeu de migració i asil l’eix central del qual es basa en la deportació, enfortint així el paper de FRONTEX en un moment en què es qüestiona des del Parlament Europeu la transparència de fons que s’han multiplicat de manera milionària en els últims anys, així com els escàndols de desviament de diners a fons de legalitat dubtosa. Una agència que serà investigada per deportacions il·legals en calent a l’Egeu.

EXIGIM:

  • El tancament immediat dels Centres d’internament d’estrangers.
  • La regularització de totes les persones migrants i refugiades en l’Estat espanyol davant el context global de la pandèmia i les conseqüències que planteja per a les persones sense papers.
  • Un canvi urgent de paradigma en les polítiques migratòries a fi de posar en el centre la vida de les persones i deixar d’utilitzar la migració com a moneda de canvi per enfortir la Indústria de la Guerra tant a la frontera com en el territori, impedint l’accés a drets bàsics. Abandonar les mesures securitistes davant d’una crisi humanitària.
  • Arbitrar els mitjans necessaris per facilitar les sol·licituds d’asil i refugi per tal de descartar els taps generats en els CETI, els CATI i els campaments de la vergonya. Sense que aquesta agilització signifiqui sempre la denegació.
  • Acabar amb les deportacions massives com a resposta única a l’arribada de persones migrants a les fronteres.
  • Protecció de la infància i joventut migrant, primant l’interès superior dels menors per sobre de l’estatus migratori.
  • La derogació de la Llei d’Estrangeria i la Llei Mordassa.

El dissabte 12/juny a les 18h, serem davant del CIE perquè ens #SobrenRaons per exigir el seu tancament.

Adhereix al Manifest 15J
[Castellano, més amunt en català]

Sobran razones para cerrar los CIE y revertir la violencia institucional

Con motivo del 15/junio, Día internacional contra los Centros de internamiento de extranjeros, entidades, colectivas migrantes, asociaciones antirracistas y personas implicadas en la lucha por los derechos humanos, nos reafirmamos en la denuncia de los CIE como espacios de no-derecho, cuya supuesta legalidad formal esconde su carácter de estructura racista y violenta por parte del Estado.

DENUNCIAMOS:

  • En la situación actual de cierre de fronteras de los países receptores de la mayoría de expulsiones, resulta absurdo y motivo de sufrimiento inútil mantener los CIE abiertos, con personas retenidas cuando se sabe que su expulsión no será posible.
  • Desde la reapertura en octubre, el CIE de Barcelona ha impedido las visitas de familiares y organizaciones de ayuda y sólo tras muchas gestiones ha permitido las visitas de abogadas. Esto no solo vulnera los derechos de las personas internas y de sus familias sino que significa un grave bloqueo de la mirada ciudadana hacia este espacio de privación de libertad. Aumenta la opacidad y por tanto la arbitrariedad.
  • En el año 2020 se han presentado 6 denuncias por malos tratos o tortura por parte de agentes de la policía en los 6 meses que ha estado abierto. Además, se han producido situaciones de confinamiento por motivos de la covid-19 en condiciones deplorables y a pesar de haber denunciado la situación a los Juzgados de Control del CIE, estos no han hecho absolutamente nada para evitarlo.
  • Tanto la Ley de Extranjería como el funcionamiento de las administraciones dificultan la regularización de las personas migrantes y las abocan a la situación de irregularidad.
  • El repliegue del estado-nación a raíz de la pandemia ha supuesto un recrudecimiento de las redadas racistas. El estado de excepción implantado por la covid-19 ha servido como pretexto para legitimar las ilegalidades del estado, así como para promover y justificar restricciones de los derechos humanos que instauran y normalizan el racismo y la violencia institucional como procedimiento protocolario.
  • La negativa del Gobierno en el Congreso de lxs Diputadxs sobre las propuestas presentadas en la PNL presentada por el Movimiento #RegularizacionYa y la Coordinadora Obrim Fronteres, referente a la regularización extraordinaria en el contexto de pandemia de 600.000 personas de todo el Estado español y más demandas con relación al acceso a derechos a través de la agilización de trámites para no dejar a nadie atrás, derechos de menores tutelados y ex tutelados y otras exigencias con relación a asilo y refugio.
  • Las deportaciones masivas realizadas en Canarias y en Ceuta sin ninguna garantía de derechos, violentando a mujeres y niñxs, con un tratamiento militarizado de un conflicto humanitario.
  • El tratamiento vergonzoso a los menores en Ceuta, que ha hacinado a alrededor de 500 niños en naves industriales, y que ha dejado en situación de calle a otros tantos, que se encuentran escondidos por el temor a ser deportados.
  • El nuevo pacto europeo de migración y asilo cuyo eje central se basa en la deportación,  fortaleciendo así el papel de  FRONTEX en un momento en que se cuestiona desde el Parlamento Europeo la transparencia de fondos que se han multiplicado de manera millonaria en los últimos años, así como los escándalos de desvío de dinero a fondos de dudosa legalidad. Una agencia que será investigada por deportaciones ilegales en caliente en el Egeo.

EXIGIMOS:

  •  El cierre inmediato de los Centros de internamiento de extranjeros
  • La Regularización de todas las personas migrantes y refugiadas en el Estado español ante el contexto global de la pandemia y las consecuencias que plantea para las personas sin papeles.
  • Un cambio urgente de paradigma en las políticas migratorias para poner en el centro la vida de las personas y dejar de utilizar a la migración como moneda de cambio para fortalecer la Industria de la Guerra, tanto en la frontera como en el territorio, impidiendo el acceso a derechos básicos. Abandonar las medidas securitistas ante una crisis humanitaria.
  • Arbitrar los medios necesarios para facilitar las solicitudes de asilo y refugio para descartar los tapones generados en los CETI, CATE y campamentos de la vergüenza. Sin que esa agilización signifique siempre denegaciones.
  • Acabar con las deportaciones masivas como respuesta única a la llegada de personas migrantes a las fronteras.
  • Protección de la infancia y juventud migrante, primando el interés superior de los menores por sobre el estatus migratorio.
  • La derogación de la Ley de Extranjería y la Ley Mordaza.

El sábado 12/junio a las 18h, estaremos delante del CIE porque sobran razones para exigir su cierre. #CiesNo

Adhiérete al Manifesto 15J

 

 


Adhesions al Manifest 15J 2021

Actualització: 12/juny, 9:00h.

ADHESIONS COL·LECTIVES

  1. ACCOES
  2. Acollim Cerdanyola-Ripollet
  3. ActivaMent Catalunya Associació
  4. ActivaT en Derechos Humanos
  5. Adhesiva, Espai de trobada i acció
  6. Adición Movilidad Humana
  7. Alia, Associació de dones per la recerca i acció.
  8. Alternativa Antimilitarista.MOC/ADNV Canarias
  9. Al-Yudur – Juventud Palestina
  10. Anarquismos
  11. Asamblea Colombia Resiste Barcelona
  12. Asamblea Plaza de los Pueblos
  13. Asociación Brasileña Maloka
  14. Asociación de la Comunidad Dominicana en Cataluña
  15. Asociación de pensionistas i jubilats Marea la Colomense
  16. Asociación de Sororidad Internacionalista
  17. Asociación Intercultural de Profesionales del Hogar y de los Cuidados (AIPyC)
  18. Asociación Otra Escuela
  19. Asociación Parque de Aprendizaje
  20. Asociación por ti mujer
  21. Asociación SEDOAC
  22. Associació Cultural el Raval – El Lokal
  23. Associació Cultural Els Fumats
  24. Associació Espai Comunitari i Veïnal de Can Batlló
  25. Associació IDRISSA
  26. Ateneu del Raval
  27. Ateneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia – La Torna
  28. ATTAC Canarias
  29. Azadî Jin
  30. Banc Expropiat
  31. Biznegra
  32. Black Barcelona
  33. Bosco Global
  34. Ca la Dona
  35. Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
  36. Caravana Obrim Fronteres Catalunya
  37. CIEs NO Madrid
  38. CNAACAT- Comunidad Negra Africana y Afrodescendiente en Catalunya
  39. Coalició Prou Complicitat amb Israel
  40. Col.lectiu Hourria
  41. Colectiva Artesanas
  42. Colectiva Furia Mexicana
  43. Colectiva Katari. Feministas Latinoamericanas Autoconvocadas en Barcelona
  44. Colectiva Las Milpas
  45. Colectiva MaquiWarmi
  46. Colectivo de Prostitutas de Sevilla
  47. Colectivo Quiltro
  48. Colegio Oficial del Trabajo Social de Las Palmas
  49. Col-lectiu Anticarcerari Fuig
  50. Connectats Cooperativa
  51. Coop. Periferia Cimarronas
  52. CooperAccio
  53. Cooptecniques
  54. Coordinadora Obrim Fronteres
  55. Dëkkandoo
  56. Dora Te Escucha – Colectiva Feminista Paraná
  57. Educadores Socials En Acció
  58. Eina – l’Espai Jove de la intersindical
  59. Embajada Balai Citoyen España
  60. Emergencia Frontera Sur Barcelona
  61. Ensorrem fronteres
  62. Espai Defensa Legal Manresa
  63. Federacion de Asociaciones Africanas en Canarias (FAAC)
  64. Femart
  65. Forn de teatre Pa’tothom
  66. Fotomovimiento
  67. Frente Amplio de Uruguay en Madrid
  68. Fridays For Future Barcelona
  69. Fundació Guné
  70. Fundació Migra Studium
  71. Fundació Servei Solidari
  72. Germanor Obrera d’Acció Catolica Barcelona-Sant Feliu
  73. H.I.J.@.S. Barcelona
  74. Huitaca pacte per la vida i per la pau
  75. Iaioflautas
  76. Impremta Col·lectiva de Can Batlló
  77. Institut de Drets Humans de Catalunya
  78. Irídia
  79. Joves Junts
  80. La Barraca Transfronteriza
  81. La Electrodoméstica
  82. La Floresta Contra Fronteras
  83. La Hidra Cooperativa
  84. La Intersindical
  85. La Prosperitat Cultura en Acció 2
  86. La Tregua. Arte y transformación social
  87. La Troca: escola comunitària de formació permanent (Sants)
  88. Las Mirillas Asociación cultural
  89. Les vilaretes, espai feminista
  90. L’ESCLETXA cooperativa d’educació social
  91. Lis Alvarado
  92. Lluita Internacionalista
  93. Lo Relacional
  94. Marxa Mundial de Dones
  95. MATERIC.ORG -espacio nómada de creación y pedagogía radical
  96. Mercedes Bustos Tocón
  97. Mescladís
  98. Migración y Antirracismo SBC -Madrid
  99. Mon sense Guerres i sense Violència
  100. Moolaadé Col.lectiva Feminista de Classe
  101. Movimient Democratic de Gambia
  102. Movimiento #RegularizacionYa
  103. Movimiento Wiphala España
  104. Mujeres Palante
  105. Mujeres Supervivientes
  106. Mujeres, Voces y Resistencias
  107. Mundo en Movimiento
  108. No Borders Granada
  109. Novact- Instituto Internacional por la Acción Noviolenta
  110. Observatori DESC
  111. PAICAM – Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS
  112. Plataforma 12D
  113. Plataforma Antifeixista i Antiracista de Sant Feliu de Llobregat
  114. Plataforma Girona Acull
  115. poc a coop sccl
  116. Pressenza Catalunya
  117. Procés Constituent
  118. ProjectA Teatre Social
  119. Putas Libertarias Raval
  120. RAFAMANS SOLIDÀRIA
  121. Red Canaria por los Derechos de las Personas Migrantes
  122. Red de Acción e Investigación Social (RAIS)
  123. Red de Hondureñas Migradas
  124. Red de Mujeres Latinoamericanas y del Caribe
  125. Redesscan ( Red Canaria en Defensa del Sistema público de Servicios Sociales
  126. Refugees Welcome España
  127. Resistencia en Terra Allea
  128. Samidoun – Red de Presxs Políticos Palestinxs
  129. Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI Catalunya)
  130. Sindicato Co.bas
  131. Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona
  132. SODEPAU
  133. SOS Racisme Catalunya
  134. SOS Refugiados Barcelona
  135. Stop Mare Mortum
  136. t.i.c.t.a.c.-taller de intervenciones críticas transfeministas antirracistas combativas
  137. Tanquem els CIE
  138. Terrassa Sense Murs
  139. Tinta Negra
  140. Tomassa Teatre
  141. TrasLaManta
  142. Universitat Internacional de la Pau (Unipau)
  143. Violetta
  144. Xarxa Suport Mutu Alcanar

ADHESIONS PERSONALS

  1. Adrián Bernal Herce
  2. Agustín
  3. Agustin Silvestre Mas Serna
  4. Ainhoa Ruiz
  5. Ainoa Díaz
  6. Aitor
  7. Albert Gomez
  8. Albert Ramos
  9. Alejandro Volkoff
  10. Alfons Romero Clavel
  11. Alicia Fdez Gómez
  12. Alicia Pano Rodriguez
  13. Alma
  14. Almudena Izquierdo
  15. Ana Gomez Salas
  16. Ana Palacín Lizarbe
  17. Anaïs Franquesa Griso
  18. Ander Zabala Gomez
  19. Andrea Fernández López
  20. Andrea Stickel
  21. Ángeles Tarjuelo
  22. Angelina
  23. Angeline Giusto Ampuero
  24. Angie Rojas
  25. Anna Alie Zanini
  26. Anna Cabot Dalmau
  27. Anna Gabarró
  28. Anna Pascal
  29. Antonia Avalos Torres
  30. Antonia Gómez
  31. Antònia Pascual
  32. Antonio Piñeiro
  33. Araceli López Berrón
  34. Arantxa Escobar
  35. Aritz García Gómez
  36. Arua Ibrahim Gasca
  37. Aura Gonzales Pluas
  38. Áurea Martín Morris
  39. Baltierrez Meras Laia
  40. Basha Changue
  41. Bea Cantero
  42. Beatriu Guarro
  43. Beatriz Pérez-Pérez
  44. Betty Puerto Barrera
  45. Blanca
  46. Blanca Callén
  47. Blanca Vasquez
  48. Bondyale Oko
  49. Bru Aguiló
  50. Carla
  51. Carlos Granados
  52. Carlos Javier Romero García
  53. Carlos Marques Marcet
  54. Carme Alemany Gómez
  55. Carme Gas Santacatalina
  56. Carme Murias
  57. Carme Poveda López
  58. Carmen
  59. Carmen Burgos
  60. Carolina Romero
  61. Cassius Guimarães
  62. Celina bordino
  63. Cintia Bueno Pereira
  64. Clara Calderó Delgado
  65. Clara Triviño
  66. Claudia Garcia Enrique-Tarancon
  67. Concepción Ribera de la Barrera
  68. Consuelo Montecinos
  69. Conxa Vazquez
  70. Craig Gilmore
  71. Cristina Bancells Bau
  72. Cristina Fernández Bessa
  73. Cristina López Hernández
  74. Daiana da Silva
  75. Daniel Carme Barbero
  76. Daniel Pardo Rivacoba
  77. Daniel Yonte Fuentes
  78. Daniela Ortiz
  79. David
  80. David Bondia Garcia
  81. David Caldevilla Collado
  82. David Orta Martin
  83. Delfina Viñas
  84. Diana Roqué Salazar
  85. Diego Espina
  86. Dolors Torrents Mestres
  87. Dorotea Casas
  88. Edith Espínola
  89. Eduardo Montesinos Garcia
  90. Elena
  91. Elena Arrontes
  92. Elena Leiva Ingles
  93. Elena Perez Sanchez
  94. Ellen Bianchi Alaver
  95. Elsa
  96. Enric Pera
  97. Enrique
  98. Erica Bel
  99. Erika Marlene Sarmiento Castiblanco
  100. Esperanza Fernández
  101. Ester Baiges Miró
  102. Esther Santana
  103. Eugenia Centomo
  104. Eunice Romero
  105. Eva Aneiros Vivas
  106. Eva Martín Jiménez
  107. Evelise Pereira Barboza
  108. Ezequiel Salzberg
  109. Fátima Cevallos Correa
  110. Federico Gatti
  111. Fernanda
  112. Ferran Coll i Sol
  113. Flora Ridaura Isern
  114. Francesc Consuegra
  115. Francesca Adrian Ros
  116. Francisco Barraza
  117. Francisco Roldán
  118. Francisco Rosa Herrero
  119. Gabriela Lopez
  120. Gabriela Vargas Serpa
  121. Gala Pin
  122. Galit Fierro
  123. Gemma Griera artigas
  124. Georgina González Rabassó
  125. Gisela
  126. Gisela Miñana
  127. Gisela Ruiseco
  128. Glòria
  129. Grecia Guzmán Martínez
  130. Gregori Saavedra Martinez
  131. Guillem Gómez Sesé
  132. Guillermo C. Varela Rivas
  133. Helena
  134. Homero Distefano
  135. Ignasi Alabern
  136. Ignasi Obiols
  137. Imma Balaguer
  138. Inés Archer
  139. Inés Marco Lafuente
  140. Inma Prieto Gil
  141. Iñigo Robredo Korta
  142. Irene Carrión Álvarez
  143. Irene Gas Ferré
  144. Irina
  145. Isa Lucas Garcia
  146. Isabel Chacón
  147. Isil Sol Vil
  148. Itzà
  149. Ivan Salavedra Marco
  150. Izaskun Romero Laibarra
  151. Janet Mérida Fernández
  152. Jasmine Elsie McGhie
  153. Jaume Elias i Boyé
  154. Javier Belda
  155. Jennifer
  156. Jessica A
  157. Jessica González Herrera
  158. Jezabel Goudinoff Panadero
  159. Jimena
  160. Joan Fernandez Vicente
  161. Joan Gatell Mateu
  162. Joel Audí Poy
  163. Jordi Campabadal Graus
  164. Jordi Muñoz Burzon
  165. Jordi Rojas
  166. José Gordon Prats
  167. José Manuel López Blanco
  168. José María Morillo
  169. Josefina Mirandes
  170. José-Miguel Lorenzo Arribas
  171. Josetxo Ordóñez Etxeberria
  172. Joyce Jandette Torres
  173. Juan Jose Gaona
  174. Judit Moreno Alonso
  175. Júlia Benet
  176. Julia Lull Sanz
  177. Júlia Salvador Palau
  178. Julio Daniel
  179. Karolyna Nuñez Grez
  180. Katharine Tessa Harry Van Raemdonck
  181. Kenia García
  182. Kevin Bruque
  183. Koldo Lew
  184. Laia Cussó
  185. Laia Estrada
  186. Laia Oliva
  187. Larissa Saud
  188. Laura Cubero
  189. Laura Guillén Olmos
  190. Laura Safont
  191. Lena Prado
  192. Leopold Magriñà Torné
  193. Liliana Rangil Vila
  194. Lily Colombia
  195. Lina Vanesa
  196. Lirca
  197. Lluís Imedio Murillo
  198. Llum Pellicer Francés
  199. Lola Santacatalina Ubiedo
  200. Loles Perez-Hita
  201. Lorena
  202. Lorena Garcia Ruiz
  203. Lourdes Calvet Arratibel
  204. Luana Raiter
  205. Lucia Escobedo Marin
  206. Lucía Estrella Serra Domínguez
  207. Lucia Piedra Galarraga
  208. Lucrecia Zappegno
  209. Ludwig Verdillon
  210. Luisa Olivares Manjón
  211. Lupe Cots
  212. Lupe Garcia
  213. Lupe Romero
  214. Luz Marina Hache Contreras
  215. M. Jesús
  216. M. José Serratosa Bellés
  217. M. Koldibike Velasco Vázquez
  218. Mª Candelaria Batista Ramírez
  219. Ma Remedios Belda Ferri
  220. Ma Rosa
  221. Mafe Moscoso
  222. Maier Irigoien Ulaiar
  223. Malena
  224. Manel Novo i Canyelles
  225. Manolo Cardenas Garcia
  226. Mar
  227. Mar Anaya Pareja
  228. Mar Portela Duch
  229. Marcos Marin
  230. Maria Badet de Souza
  231. Maria Blazquez Vidal
  232. Maria Castaño Martin
  233. María Cruz Vallespi Zambudio
  234. Maria Dantas
  235. Maria Dominguez
  236. Maria Elena Ale
  237. Maria Elena Pérez Peñate
  238. Maria Fernanda Ovalle Donoso
  239. María José Hernández Blasco
  240. Maria Jose Navarro Munuera
  241. María Luisa Gabaldon
  242. María Piedad Martín Hernández
  243. Maria Rosa Dalurzo
  244. Maria Soledat Veres Gómez
  245. Maria Teresa Cataldo Plaza
  246. Maria Teresa Humbert Climent
  247. Mariana Araújo
  248. Mariana Campos Lichtsztejn
  249. Mariana Paiva
  250. Mariangels Gimenez
  251. Marianna
  252. Marikarmen Free
  253. Marina Girona-Raventós
  254. Marina Núñez
  255. Marina Riera Retamero
  256. Mariona Bros Ardévol
  257. Mariona Chavarria
  258. Marisa Panisello Chavarria
  259. Maritza Buitrago Rave
  260. Marta Bolinches i Chordá
  261. Marta Granés
  262. Marta Iris
  263. Marta Lisbona
  264. Marta Romay
  265. Marta Rosique i Saltor
  266. Marta Saleta
  267. Marta Serrés
  268. Marta Trujillo López
  269. Mentxu
  270. Merce Andres Daina
  271. Mercè Duch Méliz
  272. Mercè Hernàndez Martinez
  273. Mercè Otero Vidal
  274. Mercedes Bustos Tocón
  275. Mercedes Rodriguez
  276. Mia Caritg Masramon
  277. Michele
  278. Miguel Angel Garcia Álvarez
  279. Miguel Angel Martinez Fernandez
  280. Mikel Elorza
  281. Miquel Mateu Ballesté
  282. Mireia Belda Cruz
  283. Miriam Sol
  284. Mirta Idearte
  285. Mirta Lojo
  286. Mónica Díez
  287. Montse Forcadas
  288. Montse Milà Estrada
  289. Montserrat Cervera Rodon
  290. Montserrat García Soldevila
  291. Montserrat López Tolosana
  292. Montserrat Martinez
  293. Montserrat Reyes Diaz
  294. Montserrat Sànchez Cairol
  295. Montserrat Vinyets Pagès
  296. Nani Vall-llossera
  297. Natalia García Fernández
  298. Natalia Parra Leon
  299. Natalia Pirlog
  300. Naty Oliveira
  301. Nebon Babou Bassono
  302. Noe
  303. Núria
  304. Núria Climent Codina
  305. Núria Empez Vidal
  306. Nuria Musoles Villegas
  307. Núria Pàmies Martorell
  308. Nuria Sala de la Torre
  309. Olga Aguirre
  310. Oriana
  311. Oriol Escura Herencia
  312. Oriol Perez Perez
  313. Pablo Aragón
  314. Pablo Rossi
  315. Paola Arias
  316. Papalaye
  317. Paqui Arenas
  318. Pascual Sierra Gil
  319. Patricia
  320. Patricia Gonzalez
  321. Patricia Gutierrez Leal
  322. Patricia Posadas
  323. Pau Segado Bixquert
  324. Paula Arauz
  325. Paula Monteiro
  326. Paula Rossi
  327. Pedro Mata
  328. Pilar
  329. Pilar Solà Asensi
  330. Piro Portela
  331. Quiteria Guirao
  332. Rafaella Rambaldi
  333. Rakel Aspiazu Etxebarria
  334. Ramon Montesinos Busquets
  335. Raquel Fernández Bejarano
  336. Raquel García
  337. Raquel Sánchez García
  338. René Gómez
  339. Rita Gual
  340. Roger Jimenez
  341. Rosa Acebal Gómez
  342. Rosa Beatriz Maldonado Páez
  343. Rosa Cañadell Pascual
  344. Rosa Lloréns Vercher
  345. Rosa Mª Fernández Sansa
  346. Rosalia Molina
  347. Rosario Cunillera Pelaez
  348. Rosemeire Figueira
  349. Roser Montané Tardà
  350. Ruben Alejandro Dionicio
  351. Ruben Caruso
  352. Ruben Saez Pellicer
  353. Ruth Gozalbo Moliner
  354. Sabrina Drago
  355. Salam
  356. Samuel Allan
  357. Sandra Elma Rehder
  358. Santi Bolibar
  359. Sara Asensio
  360. Sara Carbonell
  361. Sarai Costas
  362. Sarjo Bojang
  363. Sebastià
  364. Sergi Ortego
  365. Sergi Perelló Miró, Secretari general. Intersindical
  366. Sheila Gómez Vidal
  367. Silvia Albert Sopale
  368. Silvia Torralba
  369. Sira
  370. Soledad Lucero
  371. Susan E Knowles
  372. Susana
  373. Susana Provencio
  374. Sylvia Blázquez Vila
  375. Teodoro Bondyale Oko
  376. Teresa Martínez asumu
  377. Teresa Permanyer Quintana
  378. Tiphaine Leurent
  379. Tjasa Kancler
  380. Vanessa Francès Mola
  381. Verena Stolcke
  382. Victoria Alcaraz Mira
  383. Victoria Columba
  384. Vincent Caroff
  385. Violeta
  386. Violeta Ospina
  387. Viviana Carmona
  388. Xavi Tarragón Cervós
  389. Xavier Cambra
  390. Xavier Montanyà
  391. Ysabel Torralbo Calzado
  392. Yunailis Salazar
  393. Yvonne Herrero

 
 
 
 

La entrada Contra la violencia institucional. Manifest 15J #CiesNo se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
13516
El fin de la multa por irregularidad migratoria https://sosracisme.org/el-fin-de-la-multa-por-irregularidad-migratoria/ Fri, 04 Jun 2021 09:33:42 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13541 Article d’opinió per Karlos Castilla, membre del Consell de SOS Racisme, publicat a eldiario.es  el 4 de juny del 2021. En días pasados se dio a conocer una sentencia del Tribunal Supremo (TS) con la que se intenta poner fin a un largo debate respecto al “sistema multa o expulsión” que, pese a estar previsto […]

La entrada El fin de la multa por irregularidad migratoria se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Article d’opinió per Karlos Castilla, membre del Consell de SOS Racisme, publicat a eldiario.es  el 4 de juny del 2021.

En días pasados se dio a conocer una sentencia del Tribunal Supremo (TS) con la que se intenta poner fin a un largo debate respecto al “sistema multa o expulsión” que, pese a estar previsto en la Ley de Extranjería (LOEX) española, es considerado contrario a la Directiva de Retorno de la Unión Europea. La solución que ha dado el TS es dejar sólo la expulsión.
Para quien no conozca a detalle el punto de conflicto, se trataba de definir si en los casos en los que una persona migrante extranjera se encontraba sólo en “irregularidad”, esto es, sin autorización válida y vigente para encontrarse en el territorio de España ni haber iniciado trámites para obtenerla, se le debía aplicar una multa o abrir un procedimiento de expulsión, o bien si la expulsión es la única opción posible en esos casos. Esto es, si se aplicaba lo que dice la LOEX o lo que dice dicha Ley pero interpretada de conformidad con lo dispuesto en la Directiva de Retorno.
En mi opinión, desde el año 2015 y derivado de lo establecido por el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE), en esos casos solo se podía aplicar expulsión, aunque esto no nos guste a quienes creemos en otros modelos de gestión migratoria. Sin embargo, ante la falta de claridad de algunos pronunciamientos judiciales, se desarrollaron desde diferentes ámbitos argumentos e interpretaciones que buscaban salvar la posibilidad de la aplicación de multas en lugar de la expulsión, lo que en algunos casos concretos se logró y ayudó a evitar en principio algunas expulsiones, aunque en términos generales creo mucha inseguridad jurídica y sensación de caos entre las personas migrantes extranjeras.
Ante esa situación, el Tribunal Supremo, ahora sí de manera clara, ha establecido que “la estancia irregular de [una persona extranjera] en el territorio nacional debe necesariamente ser objeto de una decisión de retorno, es decir que el artículo 57.1º de la LOEX solo puede interpretarse en el sentido de considerar que la estancia irregular de [una persona extranjera] en España, solo puede ser ‘sancionada’ con expulsión.” Esto es, que la posibilidad de la sanción de multa no procede en ningún caso.
Que se elimine la multa no puede considerarse de ninguna forma un aspecto positivo, ya que en todo caso que se considere que hay “estancia irregular”, necesariamente deberá iniciarse un procedimiento de expulsión. No significa, como en algunos espacios se ha expresado, que por la simple estancia irregular ya ni siquiera se puede aplicar multa. Por el contrario, queda confirmado que ante la “irregularidad migratoria” lo único que queda y corresponde es: expulsión o expulsión. Pero atención, la mera estancia irregular de una persona extranjera, de acuerdo con las interpretaciones que se han hecho de la Directiva de Retorno por el TJUE y que ahora sigue el TS, no es suficiente. Para poder acordarse la expulsión en este supuesto también deberán valorarse otros factores concurrentes. Así, la mera estancia irregular, sin la concurrencia de otros factores, no puede justificar una decisión de expulsión.
Esta acotación que hace el TS es importante. Una lectura aislada de esto parecería indicar que abre posibilidades de defensa claras a fin de evitar que en todos los casos de mera estancia irregular de una persona extranjera se termine en expulsión.
Sin embargo, eso no es del todo positivo, ni siquiera porque el Tribunal Supremo llega a denominar a esos otros factores como “circunstancias de agravación”. Esto es así, porque al leer toda la sentencia, es fácil darse cuenta que el propio TS hace una enumeración ejemplificativa de cuáles pueden ser esas circunstancias: “Haber sido detenido el extranjero en el marco de la comisión de un delito o que al mismo le consten antecedentes penales. Que el extranjero invoque una falsa nacionalidad. La existencia de una prohibición de entrada anterior. Carencia de domicilio y documentación. El incumplimiento de una salida obligatoria. Imposibilidad de comprobar cómo y cuándo entró en territorio español determinada por la indocumentación del extranjero, o la ausencia de sello de entrada en el documento de viaje.”
Pero no sólo eso, sino que añade que esas circunstancias pueden ser de carácter subjetivo o de carácter objetivo, y que pueden comprender otras de análoga significación. Es decir, que la puerta para introducir supuestos de “circunstancias de agravación” es muy amplia, que las opciones para justificar que no se trata de una mera estancia irregular pueden ser muy variadas y simples para la autoridad de extranjería. Más aún, si más, por el hecho de que el TS establece que en la resolución en que se imponga la expulsión no es necesario que se señalen de manera expresa esas circunstancias de agravación, mientras éstas aparezcan claramente contenidas en el expediente de expulsión.
Así las cosas, si algo positivo queremos sacar de esta última sentencia del Tribunal Supremo sobre la “multa o expulsión” es que al menos insiste en que deben cumplirse, en todo esto, mínimos de legalidad y debido proceso. Esto es, que la determinación de la expulsión debe hacerse de manera individualizada y tras seguir un procedimiento con plenas garantías, valorando todos los derechos afectados por esa decisión, lo que implica aplicar el principio de proporcionalidad.
Con lo que parece que, a partir de ahora, el principio de proporcionalidad será el centro de los futuros debates. No es por desanimar a nadie, pero eso en realidad de poco ha servido antes, dado que la exigencia del principio de proporcionalidad estaba ya implícito y era aplicable, y a pesar de eso se han admitido como supuestos válidos todos los que antes se enumeraron. Por lo que sin duda, habrá que redoblar esfuerzos argumentativos a fin de impedir que las “causas de agravación” sean una simple coletilla que se usa para justificar cualquier expulsión.
Todo indica que hemos llegado a un punto que nadie que trabaje en la defensa de los derechos humanos deseaba. Lamentablemente, las advertencias de que esto ocurriría se quisieron resolver solo con juicios y sentencias sin exigir al Poder Legislativo su parte de responsabilidad. En sus manos estaba y está cambiar esta situación.
Hoy estamos aún a tiempo de llamar la atención de otros tantos aspectos de la LOEX que nos pueden llevar a más callejones sin salida en la protección de los derechos de las personas migrantes extranjeras, ¡sumemos esfuerzos desde todos los ámbitos para evitarlo! Y, sobre todo, dejemos de sembrar falsas expectativas. Leamos las sentencias de forma integral antes de opinar de ellas. Informemos de la realidad por cruda que sea, pues sólo así se podrán poner en su justa dimensión los retos y problemas a enfrentar.

La entrada El fin de la multa por irregularidad migratoria se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
13541
Comunicat: El racisme és indispensable pel funcionament del sistema capitalista https://sosracisme.org/comunicat-el-racisme-es-indispensable-pel-funcionament-del-sistema-capitalista/ Sat, 01 May 2021 07:05:30 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13489 Avui se celebra, com cada any, el Dia Internacional de les persones Treballadores, dia de lluita pels drets i reivindicacions de la classe obrera. Tot i que la constant precarització de la majoria de la població treballadora és una condició sine qua non per al “sa funcionament” del sistema capitalista, no oblidem que el racisme […]

La entrada Comunicat: El racisme és indispensable pel funcionament del sistema capitalista se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Avui se celebra, com cada any, el Dia Internacional de les persones Treballadores, dia de lluita pels drets i reivindicacions de la classe obrera. Tot i que la constant precarització de la majoria de la població treballadora és una condició sine qua non per al “sa funcionament” del sistema capitalista, no oblidem que el racisme també ho és.

Les lluites sindicals moltes vegades ometen, per exemple, que un dels pilars fonamentals pel manteniment de l’Estat de Benestar resideix en la instrumentalització i la negació dels drets fonamentals a les persones migrants, materialitzat en una Llei d’Estrangeria estatal i polítiques migratòries europees racistes.

Tot i que, en el context actual es va fer més evident quines són les tasques essencials en la societat i qui estan cridades a fer-les, després de gairebé més d’un any de pandèmia global, sembla que encara no hem avançat gaire en quant al racisme i el dret a una vida i feina dignes.

Durant tot aquest temps les col·lectives antiracistes han estat denunciant la manca de voluntat política a l’hora de protegir a les persones més precaritzades laboralment. Menys encara la d’aquelles que ni tan sols se’ls hi garanteix el dret d’accedir a un treball formal. La poca proactivitat per part de l’administració ha sigut insuficient i ha arribat sempre tard. I mentrestant, veiem com el discurs mediàtic i polític, o bé carrega tot el malestar social cap a les persones migrants, o bé, en els seus intents – “progressistes”, les cosifica al servei d’un sistema productiu que esborra tot rastre d’humanitat en les treballadores migrants:

La regularització d’alguns pocs joves per a treballar al camp durant el confinament només atén a demandes específiques del mercat. Ni de lluny posa solució als milers d’altres que es veuen desemparats per un sistema que aboca a tot el gruix de la infància migrant, quan assoleixen la majoria d’edat, al carrer i sense permís de residència ni de treball. L’absurd enduriment, per part del Tribunal Suprem, dels requisits per a la renovació del permís de residència dels joves extutelats, evidencia la violència que exerceixen els poders hegemònics cap als joves, prioritzant el càstig per sobre de la protecció. Col·lectius com els dels Jardins de Sant Pau i l’Ateneu del Raval, que donen suport a grups de joves sense sostre, han d’acabar assumint una tasca la qual és responsabilitat de l’administració. En comptes d’activar mecanismes de control per tal de garantir el compliment de la llei de protecció dels i de les menors, aquests pateixen l’assetjament policial i la criminalització social.

Els treballadors temporers de Lleida viuen cada any les mateixes situacions límit, però aquesta vegada agreujada pel context de confinament i rebrots. Aquest any, i sense gaires canvis, s’han activat algunes mesures insuficients com, per exemple, la construcció d’un alberg per emergències. Tampoc, s’està donant resposta a les demandes sistemàtiques fetes pels mateixos temporers i per entitats com Fruita Amb Justícia Social perquè es garanteixi el compliment del conveni agrari. Recordem que les empreses incompleixen la llei quan no proporcionen un allotjament digne als seus treballadors, que a més, han de sumar el racisme de propietaris i propietàries de pisos de lloguer, cosa que dificulta encara més la recerca d’un habitatge durant la collita.

Però un dels sectors històricament oblidat en termes de protecció laboral és el de les dones treballadores de la llar i les cures. La manca de reconeixement social i institucional de la importància de les cures per al sosteniment de la vida i de les societats, es tradueix en una manca de reconeixement dels drets laborals. La via exemplar que troben aquestes treballadores és l’autoorganització, la resistència, el suport mutu, la lluita antiracista i política per a exigir la protecció i la dignitat dels seus llocs de feina. Col·lectives com Mujeres Unidas Entre Tierras, Mujeres Palante, SindiHogar, Sindicato de Mujeres Cuidadoras Sin Papeles, etc. mostren la gran força i resiliència que han de tenir aquestes dones per a combatre un sistema racista i neocolonial que les mercantilitza i vulnerabilitza conscientment. Perquè dignificar la seva tasca és posar a les persones al centre de la vida i per sobre de la lògica neoliberal.

Així mateix, hi ha altres sectors on els abusos, l’explotació i fins i tot la mort és invisibilitzada. Com per exemple: el dels treballadors de la construcció, les treballadores sexuals, les treballadores de la indústria alimentària, i un llarg etcètera.

És per això que creiem que l’antiracisme ha d’esdevenir part fonamental de la lluita obrera, ja que precisament el sistema capitalista, patriarcal i colonial en què vivim s’ha format i es manté al llarg dels segles gràcies a la jerarquització racial del treball, l’explotació, la precarització, i les relacions asimètriques i extractivistes entre el Nord i el Sud globals. I dins d’aquesta lògica són les persones migrants i racialitzades no blanques les que posen els seus cossos quan les societats del Nord ho necessiten, però són rebutjades quan ja no els són útils. La lluita i la solidaritat obrera ha de passar per revisar quines són les persones que es troben a sota del tot en la jerarquia del sistema racista capitalista.


[CAST]

Comunicado  1 de mayo 2021: El racismo es indispensable para el “sano funcionamiento” del sistema capitalista

Hoy se celebra, como cada año, el Día Internacional de las Personas Trabajadoras, día de lucha por los derechos y reivindicaciones de la clase obrera. Aunque la constante precarización de la mayoría de la población trabajadora es una condición sine qua non para el “sano funcionamiento” del sistema capitalista, no olvidemos que el racismo también lo es.

Las luchas sindicales muchas veces omiten, por ejemplo, que uno de los pilares fundamentales para el mantenimiento del Estado de Bienestar reside en la instrumentalización y la negación de los derechos fundamentales a las personas migrantes, materializado en una Ley de Extranjería estatal y políticas migratorias europeas racistas.

A pesar de que en el contexto actual se hizo más evidente cuáles son las tareas esenciales en la sociedad y quiénes están llamadas a hacerlas, después de casi más de un año de pandemia global, parece que todavía no hemos avanzado mucho en cuanto al racismo y el derecho a una vida y trabajo dignos.

Durante todo este tiempo las colectivas antirracistas han estado denunciando la falta de voluntad política a la hora de proteger a las personas más precarizadas laboralmente. Menos aún la de aquellas a las que ni siquiera se les garantiza el derecho a acceder a un trabajo formal. La poca proactividad por parte de la administración ha sido insuficiente y ha llegado siempre tarde. Y mientras tanto, vemos como el discurso mediático y político, o bien carga todo el malestar social hacia las personas migrantes, o bien, en sus intentos más “progresistas”, las cosifica al servicio de un sistema productivo que borra todo rastro de humanidad en las trabajadoras migrantes:

La regularización de algunxs pocxs jóvenes para trabajar en el campo durante el confinamiento sólo atiende a demandas específicas del mercado. Ni de lejos pone solución a miles de otrxs que se ven desamparadxs por un sistema que empuja a casi todo el grueso de la infancia migrante, cuando alcanzan la mayoría de edad, a la calle y sin permiso de residencia ni de trabajo. El absurdo endurecimiento, por parte del Tribunal Supremo, de los requisitos para la renovación del permiso de residencia de los jóvenes ex tutelados, evidencia la violencia que ejercen los poderes hegemónicos hacia los jóvenes, priorizando el castigo por encima de la protección. Colectivas como el de los Jardines de Sant Pau y el Ateneu del Raval, que apoyan a grupos de jóvenes sin hogar, deben terminar asumiendo una tarea cuya responsabilidad es de la administración. En vez de activar mecanismos de control para garantizar el cumplimiento de la ley de protección de los y las menores, éstxs sufren el acoso policial y la criminalización social.

Los trabajadores temporeros de Lleida viven cada año las mismas situaciones límite, pero esta vez agravada por el contexto de confinamiento y rebrotes. Este año, y sin muchos cambios, se han activado algunas medidas insuficientes como, por ejemplo, la construcción de un albergue para emergencias. Tampoco, se está dando respuesta a las demandas sistemáticas hechas por los propios temporeros y por entidades como Fruita Amb Justícia Social para que se garantice el cumplimiento del convenio agrario. Recordemos que las empresas incumplen la ley cuando no proporcionan un alojamiento digno a sus trabajadores, que además, deben sumar el racismo de propietarios y propietarias de pisos de alquiler, lo que dificulta aún más la búsqueda de una vivienda durante la cosecha.

Pero uno de los sectores históricamente olvidado en términos de protección laboral es el de las mujeres trabajadoras del hogar y los cuidados. La falta de reconocimiento social e institucional de la importancia de los cuidados para el sostenimiento de la vida y de las sociedades, se traduce en una falta de reconocimiento de los derechos laborales. La vía ejemplar que encuentran estas trabajadoras es la autoorganización, la resistencia, el apoyo mutuo, la lucha antirracista y política para exigir la protección y la dignidad de sus puestos de trabajo. Colectivas como Mujeres Unidas Entre Tierras, Mujeres Palante, SindiHogar, Sindicato de Mujeres Cuidadoras Sin Papeles, etc. muestran la gran fuerza y ​​resiliencia que deben tener estas mujeres para combatir un sistema racista y neocolonial que las mercantiliza y vulnerabiliza conscientemente. Porque dignificar su tarea es poner a las personas en el centro de la vida y por encima de la lógica neoliberal.

Así mismo, hay otros sectores donde los abusos, la explotación e incluso la muerte es invisibilizada. Como, por ejemplo: el de los trabajadores de la construcción, las trabajadoras sexuales, las trabajadoras de la industria alimentaria, y un largo etcétera.

Es por ello que creemos que el antirracismo debe convertirse en parte fundamental de la lucha obrera, ya que precisamente el sistema capitalista, patriarcal y colonial en el que vivimos se ha formado y se mantiene a lo largo de los siglos gracias a la jerarquización racial del trabajo, la explotación, la precarización y las relaciones asimétricas y extractivistas entre el Norte y el Sur globales. Y dentro de esta lógica son las personas migrantes y racializadas no blancas las que ponen sus cuerpos cuando las sociedades del Norte lo necesitan, pero son rechazadas cuando ya no les son útiles. La lucha y la solidaridad obrera debe pasar por revisar quiénes son las personas que se encuentran abajo del todo en la jerarquía del sistema racista capitalista.

 

La entrada Comunicat: El racisme és indispensable pel funcionament del sistema capitalista se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
13489
Comunicat: L’excepcionalitat actual exigeix clausurar el CIE i alliberar tots els interns immediatament https://sosracisme.org/comunicat-lexcepcionalitat-actual-exigeix-clausurar-el-cie-i-alliberar-tots-els-interns-immediatament/ Mon, 16 Mar 2020 12:50:40 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=12402 Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme exigim la clausura immediata del CIE de la Zona Franca i l’alliberament de les persones internades en ell, per les circumstàncies excepcionals que concorren en l’actualitat. Estat d’Alarma i deportacions impossibles La pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 està provocant una cascada de decisions polítiques, socials, econòmiques i jurídiques que eren impensables […]

La entrada Comunicat: L’excepcionalitat actual exigeix clausurar el CIE i alliberar tots els interns immediatament se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme exigim la clausura immediata del CIE de la Zona Franca i l’alliberament de les persones internades en ell, per les circumstàncies excepcionals que concorren en l’actualitat.

Estat d’Alarma i deportacions impossibles
La pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 està provocant una cascada de decisions polítiques, socials, econòmiques i jurídiques que eren impensables al nostre país fa unes poques setmanes. La declaració de l’Estat d’Alarma, previst en l’art. 116 de la Constitució, és l’exemple més notori.
Els Centres d’Internament d’Estrangers i les polítiques migratòries d’expulsió i internament no podien quedar al marge i també, per la via dels fets, s’estan veient afectats.
En primer lloc, més de la meitat dels 196 països del món han vetat l’entrada de viatgers procedents d’Espanya (1), entre ells el Marroc, país al què s’efectua el major percentatge d’expulsions i devolucions d’estrangers des de fa anys. Ja sigui pel nombre de nacionals marroquins expulsats o també perquè el Marroc admet les expulsions en el seu territori de nacionals de tercers països, sobretot de l’Àfrica subsahariana (2).
En un país confinat, amb la llibertat deambulatòria dels ciutadans i els desplaçaments terrestres, aeris i marítims greument restringits, es pot parlar, sense por d’exagerar, d’un bloqueig tècnic dels mitjans de transport i el creuament de fronteres necessaris per executar les expulsions (3). Les expulsions resulten, ara per ara, impossibles.
Sense expulsió no hi pot haver internament
La naturalesa dels CIE els converteix en dispositius en els quals es compleix la mesura cautelar d’internament prevista en l’art. 61 de la Llei d’Estrangeria. Només en el cas que hi hagi possibilitat d’expulsar és legal privar de llibertat en un CIE Per això, la llei imposa un límit als internaments: “durant el temps mínim i imprescindible” (4) per verificar l’expulsió.
En el moment actual, impossibilitades les expulsions i devolucions pel tancament de fronteres, els CIE són dispositius ineficients i sense objecte, són incapaços d’aconseguir l’efecte per al qual van ser creats. En les actuals i excepcionals circumstàncies, l’internament comporta un patiment inútil i un recurs no solament il·legítim, sinó totalment injustificat.
Internament inútil, insalubre i insegur
No hem d’oblidar el dèficit sistèmic i habitual de l’assistència sanitària, de les mesures d’higiene i de les condicions de vida a l’interior del CIE. Fa poc menys de vuit mesos, denunciàvem les deplorables condicions d’insalubritat del centre durant la sufocant onada de calor del passat mes de juliol (5).
Com resumia la Campanya Estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions fa poques hores, les persones al CIE estan tancades en cel·les col·lectives i són obligades a compartir bany (6). No tenen accés lliure i constant a aigua corrent i la majoria de moviments (fins i tot per anar al bany) els interns els han de fer escortats per un agent de la policia, incrementant el risc de contagi. El sabó, els llençols nets, els contenidors de deixalles i la roba neta estan racionats o són manifestament insuficients. És impossible garantir la desinfecció realista dels centres, al ser llocs distribuïts en zones comunes en què es concentra constantment un elevat nombre de persones.
En el passat, els episodis amb brots de malalties infectocontagioses (tuberculosi, sarna…) sovint han significat el tancament dels centres per a la seva desinfecció i neteja, en concret els casos més recents ocorreguts el mes de febrer tant al CIE de Zapadores (Valencia) com al CIE d’Aluche (Madrid) (7).
És sabut que l’atenció del servei sanitari prestat per la mercantil privada Clínica Madrid no està present de la mateixa manera en tots els centres d’internament i, en els centres que opera, ni és contínua, ni compta amb els mitjans adequats i necessaris. Per als casos que surten de la mera administració de control farmacològic o de l’atenció de malalties molt lleus, el servei sanitari del CIE recorre sistemàticament i repetidament als recursos públics d’urgències hospitalàries (Hospital Clínic). Recursos públics que, com tots sabem, ja es troben sotmesos a una forta demanda i pressió des de fa dies.
Els agents del Cos Nacional de Policia, el personal de neteja i serveis, els membres de Creu Roja encarregats de l’atenció social als centres no estan exempts de ser transmissors i/o receptors del virus. La seva entrada i sortida exposa a les persones internes privades de llibertat. Els mateixos interns dissabte passat es queixaven que se’ls privava de visites de familiars i ONG però en canvi els operaris de les obres de reforma segueixen entrant i sortint del CIE, afegint doncs més risc. Hi ha, a més, persones internes que pateixen malalties cròniques de risc enfront el virus SARS-CoV-2.
Els interns del CIE de la Zona Franca són conscients que les deportacions i expulsions ara mateix no es poden fer efectives. Davant l’absurditat de la situació, porten des de dissabte en actitud de protesta pacífica, negant-se a entrar al menjador ni volent pujar a les cel·les, exigint una resposta per part de la Direcció del centre. Repetits incidents en el passat fan pensar que hi ha un risc real que aquesta protesta legítima per part dels interns sigui gestionada per part de la policia amb força excessiva o fins i tot amb violència i agressions físiques (8). Després d’anys d’exercir de jutge de control del CIE d’Aluche, Ramiro García de Dios declarava: “los CIE son centros de sufrimiento y espacios de opacidad e impunidad policial”(9).

Internament injustificat i llibertat immediata
La Directiva Europea 115/2008 de Retorn estableix clarament en el seu art. 15.4 (10) que si desapareixen les perspectives raonables de dur a terme les expulsions, per qualsevol circumstància sobrevinguda, l’internament és injustificat. En aquest cas, immediatament la persona migrant privada de llibertat en un CIE ha de ser alliberada. No hi ha una altra interpretació possible de la lectura de les lleis aplicables.
Si a la normalitat estem en contra de la detenció migratòria i les expulsions, en l’excepcionalitat no es justifica de cap manera la seva continuïtat, menys quan el que es posa en risc és la salut.

Per totes les raons exposades, considerem que es reuneixen les condicions legals necessàries per clausurar el CIE de la Zona Franca, posar en llibertat els interns que encara es troben en ell i, finalment, reflexionar amb profunditat i honestedat, com a societat, sobre els suposats beneficis que ens proporcionen les inhumanes polítiques d’internament i d’expulsió de persones migrants, tot apostant per una reforma migratòria integral, proposant polítiques d’acollida i no de deportacions.
 4 logos
Manifestacions davant CIE Zona Franca
(2) Durant 2019, el 46% de tots els interns acompanyats per Migra Studium al CIE de la Zona Franca eren marroquins; als que cal afegir un 34% magrebins (Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia) i un 5% de subsahrians (Camerun, R.D. Congo, Senegal, Nigèria i Guinea Bissau), fent un total de 83%.
(3) És perfectament aplicable en aquest sentit l’art. 9.2 b) de la Directiva Europea 115/2008, sobre expulsions: “2. Els Estats membres podran ajornar l’expulsió durant un període oportú de temps, tenint en compte les circumstàncies específiques del cas concret. En particular, els Estats membres tindran en compte: […] b) raons tècniques, com ara la manca de capacitat de transport o la impossibilitat d’executar l’expulsió […]”
(4) Art. 62.2 de la LO 4/2000.
(10) “Internament. 4. Quan sembli haver desaparegut la perspectiva raonable d’expulsió, bé per motius jurídics o per altres consideracions, o que hagin deixat de complir-se les condicions descrites a l’apartat 1, deixarà d’estar justificat l’internament i la persona de què es tracti serà posada en llibertat immediatament.”

La entrada Comunicat: L’excepcionalitat actual exigeix clausurar el CIE i alliberar tots els interns immediatament se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
12402
D’infància en perill a infància perillosa: Presentació del treball periodístic https://sosracisme.org/dinfancia-en-perill-a-infancia-perillosa-presentacio-del-treball-periodistic/ Thu, 27 Feb 2020 14:32:41 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=12356 SOS Racisme Catalunya, l’espai Did L3onf i la cooperativa IACTA,us convidem a l’acte “D’nfància en perill a infància perillosa“, on es presentarà un treball periodístic que aborda les polítiques del racisme institucional i els seus processos de criminalització que continuen definint de manera vertebral els itineraris de la infància i de l’adolescència migrant. El projecte elaborat per la periodista […]

La entrada D’infància en perill a infància perillosa: Presentació del treball periodístic se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
SOS Racisme Catalunya, l’espai Did L3onf i la cooperativa IACTA,us convidem a l’acte “D’nfància en perill a infància perillosa“, on es presentarà un treball periodístic que aborda les polítiques del racisme institucional i els seus processos de criminalització que continuen definint de manera vertebral els itineraris de la infància i de l’adolescència migrant. El projecte elaborat per la periodista Laura Jiménez, el fotoperiodista José Colón i la documentalista Hajar Boujtat, cerca un canvi de mirada mediàtica que entengui el funcionament d’un sistema migratori i de protecció, llarg i articulat, que no sol considerar als menors migrants com a nens ni joves.
El projecte “D’infància en perill a infància perillosa“ ha estat desenvolupat gràcies a la Beca DevReporter que ens ha atorgat La Fede per mitjà del projecte europeu Frame, Voice, Report!.
 
D’infància en perill a infància perillosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
La Beca Devreporter és finançada per la Unió Europea i compta amb el suport de:
lafedelogos
 
 

La entrada D’infància en perill a infància perillosa: Presentació del treball periodístic se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
12356
18D: Discriminación racial, discriminación por origen nacional: el caso de las leyes de migración y/o extranjería https://sosracisme.org/18d-discriminacion-racial-discriminacion-por-origen-nacional-el-caso-de-las-leyes-de-migracion-yo-extranjeria/ Tue, 17 Dec 2019 16:04:46 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=12075 ¿Por qué una nacionalidad justifica el racismo institucional? ¿Por qué el origen nacional es una categoría sospechosa que tiene expresamente excluido y/o condicionado el reconocimiento de algunos derechos? ¿Por qué la supuesta igualdad no puede traspasar las fronteras, la nacionalidad y la soberanía? A partir de un análisis jurídico de la discriminación racial y la […]

La entrada 18D: Discriminación racial, discriminación por origen nacional: el caso de las leyes de migración y/o extranjería se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
¿Por qué una nacionalidad justifica el racismo institucional? ¿Por qué el origen nacional es una categoría sospechosa que tiene expresamente excluido y/o condicionado el reconocimiento de algunos derechos? ¿Por qué la supuesta igualdad no puede traspasar las fronteras, la nacionalidad y la soberanía?
A partir de un análisis jurídico de la discriminación racial y la discriminación por origen nacional, Karlos Castilla, miembro del consejo de SOS Racisme y doctor en Derecho especializado en derecho internacional de los derechos humanos, reflexiona sobre estas cuestiones con motivo del Dia Internacional de las Personas Migrantes.

… la distinción entre nacionales y extranjeros o entre extranjeros entre sí, esto es, por el origen nacional de una persona no es en todos los casos una distinción válida, sino que puede ser discriminatoria.
 
Hablar de racismo, no puede pasar por alto que ello se refiere a una construcción (racial) de tipo sociológico, ya que en sentido biológico no existe la raza en la especie humana. Así, esa construcción social es la que suele asociarse con todos aquellos aspectos que se consideran hereditarios: color de piel, ascendencia, origen étnico o nacional, etc. Bajo esta perspectiva, en el mundo actual el análisis en profundidad de la discriminación con motivo del origen nacional es esencialmente relevante, ya que las leyes dirigidas a regular la inmigración, emigración y extranjería están dirigidas principalmente, aunque no de manera exclusiva, a las personas no nacionales, a personas que por su origen nacional no pertenecen al Estado al que pretenden entrar, en el que se encuentran o en el que quieren permanecer. “En las leyes de inmigración, el origen nacional ha sido la base explícita para discriminar en razón del país de origen.”
 
El origen nacional de una persona es una de las llamadas categorías sospechosas de discriminación y, por tanto, razón suficiente para que toda legislación que regule la inmigración, emigración y extranjería (especialmente en cuanto a derechos, libertades y deberes) sea sometida a una estricta y minuciosa revisión a fin de determinar que no está discriminando, no sólo en lo general, sino también en lo particular.
 
Así, aunque las leyes de migración y extranjería puedan ser una excepción al principio de igualdad y al principio de no discriminación, en ningún caso son como excepción ilimitadas o ilimitables. Gran parte de su validez se sustenta en que toda distinción que incluyan entre personas nacionales y extranjeras debe encontrar razones de mucho peso que la justifiquen, ya que si sólo se sustentan en el origen nacional de las personas, su carácter discriminatorio será evidente. Dichas leyes y sus distinciones no deben ser lo normal, ni pasar inadvertidas por ser lo común en las legislaciones de esas materias en prácticamente todas las regiones del planeta.

DiscriminaciónRacial_18D
 
Aquí puedes leer el análisis completo que hemos publicado junto a Institut de Drets Humans de Catalunya:
 

Discriminación racial, discriminación por origen nacional: el caso de las leyes de migración y/o extranjería. Karlos Castilla. pdf

La entrada 18D: Discriminación racial, discriminación por origen nacional: el caso de las leyes de migración y/o extranjería se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
12075
COMUNICAT: No a la Instrumentalització de la Cooperació, No al projecte Al Amal Marroc #NOAlAmal https://sosracisme.org/comunicat-noalamal/ Mon, 08 Jul 2019 23:43:07 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=11598 [Castellano más abajo] Al setembre del 2006, es va posar en marxa un programa de “retorn voluntari” per a menors no acompanyats, anomenat Catalunya-Magrib i co-finançat per la Secretaria de Immigració i de gestió privada per l’associacions Gedi Consop, Casal dels Infants del Raval i La Torna. El 2009 el projecte va rebre un pressupost […]

La entrada COMUNICAT: No a la Instrumentalització de la Cooperació, No al projecte Al Amal Marroc #NOAlAmal se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
[Castellano más abajo]

Al setembre del 2006, es va posar en marxa un programa de “retorn voluntari” per a menors no acompanyats, anomenat Catalunya-Magrib i co-finançat per la Secretaria de Immigració i de gestió privada per l’associacions Gedi Consop, Casal dels Infants del Raval i La Torna. El 2009 el projecte va rebre un pressupost total de 3.545.584€, que aportaven entre la Unió Europea, l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament i Benestar social de la Generalitat de Catalunya.
El programa tenia tres eixos:
1. La creació d’un centre residencial per nois que volguessin retornar al Marroc.
2. La creació de taller formatius prelaborals i cursos de formació ocupacionals vinculats amb convenis de pràctiques amb empresaris catalans afincats a Tànger.
3. Seguiment i acompanyament dels infants i les famílies que formessin part del programa.
No se sap exactament quan va tancar el Catalunya-Magrib però la pàgina de la Generalitat està sense actualitzar des del 2009. La pròpia Conselleria va constatar el “fracàs del programa”. Es van tancar els espais destinats al projecte a Tànger deixant tot el material a dins. Mai s’ha fet cap auditoria ni rendició de comptes sobre què va passar amb els diners públics destinats.
Actualment, s’està gestant i es vol engegar el mateix programa que no va funcionar, amb els mateixos objectius sota un altre nom: Projecte Al Amal
És important que fem memòria sobre efectes perversos que va tenir el Programa Catalunya-Magrib sobre els nois:
− Crea un efecte pervers, ja que per tenir dret a un recurs a Tànger primer s’havia d’haver migrat a Catalunya.
− Com ja es va demostrar en el seu moment no hi havia nois candidats a tornar voluntàriament i es van afegir una sèrie de pressions als nois per acceptar.
− Va fomentar la re-migració de nois retornats sota la figura del “retorn voluntari” contra la seva voluntat, que van tornar a posar en perill la seva vida per tornar.
− Va provocar fugues dels centres per por de ser repatriats, fomentant que nois quedessin en situació de carrer o deambulant entre diferents comunitats autònomes.
Per aquests motius volem mostrar el nostre ROTUND REBUIG a que es torni a plantejar la creació d’un programa que, no només va ser un profund “fracàs”, sinó que va posar les vides dels nanos en perill sota el nom de la prevenció, la protecció i la cooperació al desenvolupament. També demanem que es faci una auditoria pública del programa Catalunya- Magrib, avaluant el programa, costos i resultats.
 
Denúncia el Projecte AL AMAL amb la teva firma a través d’aquest link:

 

Diligencia AlAmal Ejemplo
Font: Tesis Doctoral :“¡Solo Valiente!” Los menores que migran solos de Marruecos a Cataluña de Núria Empez Vidal. 2015

Us deixem uns links on podeu trobar informació sobre el programa:
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/el-govern-vol-reprendre-el-programa-catalunya-magrib-per-afrontar-el-fenomen-dels-menors-al-seu-pais-dorigen/video/5847782/
Pla estratègic d’acció exteriori de relacionsamb la Unió Europea 2019-2022:
http://exteriors.gencat.cat/web/.content/saeue/afers_exteriors_cooperacio/pla_accio_exterior/PAEUE_2019_22_CAT_def.pdf
Premsa sobre el Programa Catalunya-Magrib:
• 2007/06/04 La Vanguardia UN MENOR MARROQUÍ ES REPATRIADO DESDE
BARCELONA LA SEMANA ANTES DE CUMPLIR 18 AÑOS.
• 2007/03/29 La Vanguardia Hogar, amargo hogar. UNA DOCENA DE MENORES
MARROQUIES HAN HUIDO DE CATALUNYA PARA EVITAR LA REPATRIACION

 

 

[CAST]  Comunicado: No a la Instrumentalización de la Cooperación, No al proyecto Al Amal Marroc #NOAlAmal

En septiembre del 2006 se puso en marcha un programa de “retorno voluntario” para Menores No Acompañados, llamado Catalunya-Magreb, co-financiado por la Secretaria de Inmigración y de gestión privada por las asociaciones Gedi Consop, Casal de Infants del Raval y La Torna. El 2009 el proyecto recibió un presupuesto total de 3.545.584€, que aportaban entre la Unión Europea, la Agencia Catalana de Cooperación y Desarrollo y Bienestar Social de la Generalitat de Cataluña.
El programa tenía tres ejes:
1. La creación de un centro residencial para chicos que quisieran volver a Marruecos.
2. La creación de talleres formativos pre laborales y cursos de formación ocupacional vinculados con convenios de prácticas con empresarios catalanes afincados en Tánger.
3. Seguimiento y acompañamiento de chicos y las familias que formarán parte del programa.
No se sabe exactamente cuando se cerró el Catalunya-Magrib, la página de la Generalitat está sin actualizar desde el 2009. La propia Consejería constató el “fracaso del programa”. Se cerraron los espacios destinados al proyecto Tánger, dejando todo el material dentro. Nunca se ha hecho ninguna auditoría ni rendición de cuentas sobre que paso con el dinero público destinado.
Actualmente, se está gestando y se quiere empezar el mismo programa que no funcionó, con los los mismos objetivos bajo un nombre distinto: Projecte Al Amal.
Es importante recuperar la memoria sobre los efectos perversos que tuvo el Programa Catalunya-Magrib sobre los chavales:
− Crea un efecto perverso, ya que para tener derecho a un recurso en Tánger primero se tenía que haber migrado a Cataluña.
− Como ya se demostró en el su momento no había chicos candidatos para volver voluntariamente y se añadieron una serie de presiones a aceptar el programa.
− Fomentó la re-migración de chicos retornados bajo el paraguas del “retorno voluntario” contra su voluntad, que volvieron a poner su vida en peligro para regresar.
− Provocó fugas masivas de los centros por miedo a ser repatriados, fomentando que chicos quedarán en situación de calle o deambulando entre diferentes comunidades autónomas.
Por estos motivos queremos mostrar nuestro PROFUNDO RECHAZO a que se vuelva a plantear la creación de un programa que no solo fue un profundo “fracaso”, sino que puso las vidas de los chavales en peligro bajo el nombre de la prevención, la protección y la cooperación al desarrollo. También pedimos que se realice una auditoría pública del programa Catalunya- Magreb, evaluando el programa, costes y resultados.
 
Denuncia el Proyecto AL AMAL con tu firma a través de este link:


 
ADHESIONS/ADHESIONES:
SIGNEM/ FIRMAMOS:
1. Col·lectiu Hourria – Llibertat
2. Col·lectiu Did L3onf-Contra la violència
3. Associació Noves Vies
4. PRODEIN
5. HARRAGA
6. SOS Racisme Catalunya
7. Tanquem els CIE
8. Productores Solidaries
9. Centro ACRES (Centre Transfrontalier d’Action Culturale et Reserche Social, Maroc).
10. Courage (Madrid)
11. Assamblea Antiracista de Barcelona
12. Espai Antiracista Salt-Girona
13. UMMA- Movimiento Moro Antiracista
14. Endavant Nord- Oriental
15. Saltando Charcos (Burgos)
16. Enrique Martínez Reguera
17. Asociación Cambalache (Oviedo)
18. Fundación Raices (Madrid)
19. Wasata Sans Frontières (Maroc)
20. SOS Racismo Madrid
21. Candidatura d’Unitat popular (CUP)
22. Cornellà Sense Fronteres
23. Centro de Documentación contra la Tortura
24. Coordinadora de Barrios de Madrid
25. Parroquia San Carlos Borromeo
26. IACTA Cooperativa d’advocades
27. Maakum Ceuta
28. Irídia
29. Paicam Maresme
30. Coordinadora Obrim Fronteres (COF)
31. Putas LIbertarias Raval
32. Iaioflautas Barcelona
33. Asociación socio/cultural LaFinka Barcelona
34. Espai Inclusió i Formació Casc Antic
35. Associació de dones la Frontissa
36. Traslamanta
37. Feministes Indignades

La entrada COMUNICAT: No a la Instrumentalització de la Cooperació, No al projecte Al Amal Marroc #NOAlAmal se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
11598
#COMUNICAT: Protegir la infància migrant és responsabilitat de totes https://sosracisme.org/comunicat-protegir-la-infancia-migrada-es-responsabilitat-de-totes/ Thu, 07 Mar 2019 11:33:20 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=11148 Des de SOS Racisme Catalunya condemnem l’atac racista que va tenir lloc el passat dimarts en un centre de tutela d’infants i joves estrangers de Canet de Mar, on un home armat amb un matxet va accedir al centre amb la intenció d’agredir els menors que hi resideixen. No ens equivoquem; no és un acte […]

La entrada #COMUNICAT: Protegir la infància migrant és responsabilitat de totes se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Des de SOS Racisme Catalunya condemnem l’atac racista que va tenir lloc el passat dimarts en un centre de tutela d’infants i joves estrangers de Canet de Mar, on un home armat amb un matxet va accedir al centre amb la intenció d’agredir els menors que hi resideixen.

No ens equivoquem; no és un acte fortuït ni un fet aïllat: és la conseqüència d’una campanya sistemàtica de criminalització dels categoritzats com a MNA/MENA. Des de SOS Racisme volem recordar als poders públics que aquests infants, un cop han passat la frontera, són RESPONSABILITAT DE LES NOSTRES INSTITUCIONS. Però la realitat és que els estem fallant. Un cop posen els peus en territori espanyol entren en una espiral de violències institucionals i socials completament invisibilitzades.

Fa temps que des de col·lectius antiracistes critiquem la violència constant a què infants i joves migrants es veuen sotmesos per una administració que no els tracta com a menors (amb tot el que implica a nivell legal), sinó com a qualsevol adult a qui se li aplica la lògica securitària del control migratori. És a dir, a cop de llei d’estrangeria i de codi penal, de CIE i detencions policials.

Com si això no fos suficient, aquests nois i noies han de patir l’estigmatització social que deriva de la constant criminalització mediàtica i social que els assenyala com un problema de seguretat i de convivència. Discursos controlats per aquells interessos partidistes i electoralistes que busquen perpetuar la imatge de l’immigrant com una amenaça.

Des de SOS Racisme Catalunya afirmem que la persona que ha empunyat el matxet no és la única responsable:
1. Assenyalem els poders públics:
    • per la seva manca de previsió i per deixar que el drama de la desprotecció d’infants hagi arribat al punt actual;
    • per no destinar recursos suficients a polítiques socials i a accions comunitàries que afavoreixin la protecció de la infància migrant;
    • per haver decidit plantejar la qüestió dels menors no acompanyats des de l’òptica de la seguretat pública enlloc de treballar-la des de l’òptica de la cohesió social i del respecte als drets humans més bàsics;
    • per contribuir a la criminalització de la infància migrant fent ús de la persecució policial en forma d’identificacions i batudes racistes.

2. Assenyalem les empreses mediàtiques, que instrumentalitzen els discursos criminalitzadors, discriminatoris i racistes amb finalitats lucratives, contribueixen a reforçar el discurs oficial i accentuen les violències que pateixen aquestes persones.
3. Assenyalem aquells partits i polítics que amb els seus discursos discriminatoris, irresponsables, hipòcrites i electoralistes, contribueixen a generar aquest clima d’hostilitat envers les persones infants i adolescents que migren soles.

Què ha de passar perquè les administracions públiques reaccionin? Quin és el límit de violències que han de suportar aquests infants perquè comencem a posar els seus drets al centre?
Consell de SOS Racisme

La entrada #COMUNICAT: Protegir la infància migrant és responsabilitat de totes se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
11148
Racisme institucional i perfilació ètnica, al Tribunal Permanent dels Pobles (PPT) https://sosracisme.org/racisme-institucional-i-perfilacio-etnica-al-tribunal-permanent-dels-pobles-ppt/ Fri, 06 Jul 2018 13:03:32 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=10441 Recollim el testimoni presentat al Tribunal Popular de los Pueblos sobre la Violació amb Impunitat del Drets Humans de les persones migrants i refugiades del 2018. A Barcelona es va de celebrar la Audiència sobre Espais de “No Dret“, del 29 de juny a l’1 de juliol del 2018. SOS Racisme Catalunya vam estar cridades […]

La entrada Racisme institucional i perfilació ètnica, al Tribunal Permanent dels Pobles (PPT) se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Recollim el testimoni presentat al Tribunal Popular de los Pueblos sobre la Violació amb Impunitat del Drets Humans de les persones migrants i refugiades del 2018. A Barcelona es va de celebrar la Audiència sobre Espais de “No Dret, del 29 de juny a l’1 de juliol del 2018. SOS Racisme Catalunya vam estar cridades a participar a l’Eix Frontera Sur, sobre racisme institucional i perfil ètnic. Va fer la ponencia Paula Rossi, integrant del grup de treball #pareudepararme.

Tribunal permanente de los pueblos en Barcelona
Moment de la intervenció al Tribunal Permanent dels Pobles 2018

A continuación, presentaré una aproximación contextual en base a los casos trabajados por el Servicio de Atención y Denuncia (SAiD) de delitos de odio y discriminación racista de SOS Racisme Catalunya durante el año 2017.

El objetivo del Servicio es la restitución de derechos y acompañar a las personas denunciantes, además de diagnosticar, visibilizar y desde esta manera y su perspectiva política incidir en la transformación social.

En los 25 años del SAiD se han atendido 9500 casos y durante el año 2017 cerca de 500. A partir de estos casos y el trabajo diario se identificaron determinadas constantes que explican que más allá de las barreras físicas y burocráticas concretas que se les presentan a las personas, estas “vallas” no sólo van mucho más allá, sino que son la puerta a discriminaciones mayores.

Una de ellas son las identificaciones policiales por perfil étnico, muestra del racismo institucional más básico y cotidiano. Porque:

  • Vincula la apariencia con el delito
  • Refuerza la estigmatización y/o criminalización de las personas
  • Refuerza el prejuicio del inmigrante-delincuente
  • Y niega la diversidad real de la sociedad

Además, son el principio de una cadena de vulneraciones a los siguientes derechos:

  • El de no discriminación e igualdad
  • A la libertad de movimiento
  • A la dignidad
  • A la libertad y seguridad personal
  • Al respeto por la vida privada y familiar
  • Y a la libertad religiosa, entre otros

Mientras el 45% de las personas no leídas como caucásicas han sido alguna vez identificadas por la policía, el porcentaje se reduce sólo al 6% para las que sí.

Las identificaciones policiales por perfil étnico son una práctica persistente, generalizada y sistemática por parte de las instituciones incluyendo cuerpos policiales. Pero, sobretodo, es una práctica ilegal.

Antes de los datos concretos, creemos necesario presentar tres constantes identificadas a lo largo de los años que dan cuenta de esto:

  1. El aumento en la cantidad de casos en los que las personas prefieren no denunciar, a causa de la sensación de indefensión y falta de herramientas a nivel institucional. Más específicamente debido a la falta de soporte institucional, el excesivo tiempo que demanda el proceso y la revictimización constante. Más de la mitad de las personas que han recibido actos de racismo, concretamente el 57%, eligen no llevar la denuncia a lo institucional por estos motivos.
  2. El ocultamiento y negación de la motivación racista por parte de las instituciones: en las causas no se reconoce su importancia, no existe, no queda recogida como un ataque a la dignidad e integridad de la persona.
  3. La falta de compromiso y valentía política para el antirracismo: en forma de desmontar el modelo institucional y social, perpetuando el propio sistema de dominación, o a través de la inacción ante las malas prácticas e irregularidades.

Todo esto no sólo alimenta estereotipos y prejuicios, sino que normaliza el racismo y por tanto lo legitima.

Tribunal Permanent Pobles 2018
Paula Rossi intervé a l’Eix frontera Sud. TPP 2018

Datos:

Durante el año 2017 se han atendido 486 personas, de las cuales, 249 se ha identificado que han sufrido una situación de racismo.

De tipología “agresiones y abusos de cuerpos de seguridad pública”, que es la que trataremos para explicar racismo institucional, los casos han sido 92. Es decir, cerca del 30% de los casos gestionados por el SAiD el año pasado han sido de racismo institucional, siendo también la tipología más importante durante los últimos 8 años.

En cuanto a la subtipología, se categorizan según los actores intervinientes, lugares y circunstancias en:

  • Identificación por perfil étnico 8%

Dentro de este 8% se encuentran aquellos casos en los que sólo se ha dado eso y es motivo único de denuncia. En la práctica y como mencionamos anteriormente, la perfilación étnica representa la puerta de entrada a las vulneraciones siguientes, al punto de que aproximadamente el 90% se inician de esta manera.

  • Agresión policial 8%
  • Racismo dentro de los CIEs 13%
  • Trato discriminatorio 13%
  • Abuso policial 26%

Es necesario destacar que la diferencia entre estas dos subtipologías es que en el abuso se da que al acto discriminatorio se suma la denuncia cruzada a la víctima, ya sea por atentado, lesiones u otros; denuncias falsas para justificar la actuación policial desmedida. Esto se da en el doble de los casos que sólo trato discriminatorio.

  • Venta ambulante no autorizada 32%

En este punto, destacar que:

  • la motivación de perfil étnico queda desdibujada ya que al estar penada la venta en sí misma, es muy difícil de probar.
  • llegados los casos a vía penal, también estamos trabajando con la anomalía de tener que ser defensa en lugar de acusación en 26 de los 30 casos gestionados.

Un punto importante es que desde el año 2015 la venta ambulante ha pasado de constituirse como una falta, a ser un delito y de por sí una condena a la irregularidad y lo que conlleva. Además de otras posibles consecuencias muy graves como multas elevadas, prisión, antecedentes penales y otras acusaciones y efectos importantísimos sobre la salud física y psíquica.

En este sentido, destacar que ésta es una ley:

  • Paradójica: porque no deja salida
  • Perversa: porque a pesar de conocer sus implicaciones ignora sus consecuencias y no las tiene en cuenta
  • Y capitalista: porque prioriza la propiedad industrial a los derechos humanos

En cuanto a las penas, me gustaría hacer mención a la desproporcionalidad: según las que se aplican, vender en la calle es peor delito que el robo con violencia, la corrupción, la evasión tributaria y las lesiones.

Nuevamente, destacar que hoy en el SAiD de SOS Racisme estamos defendiendo a las personas del sistema y los propios perpetradores del racismo, y no acusándolos como debería ser el papel natural de un defensor de los DDHH.

Se defiende a las personas que llegan a denunciar un acto racista que han sufrido, de las denuncias falsas que la policía les realiza como manera de justificar su actuación, amparados por la presunción de veracidad: la ley contempla que la policía no miente, y se entiende que es porque no tiene “necesidad” de hacerlo.

Durante el año 2017 se obtuvo la condena de 1 policía, y por un caso del año 2011.

Entonces, cuando hablamos de “seguridad”: ¿seguridad para quién? ¿espacio público de quién?

Estamos ante una ley autoinmune, que se protege a sí misma, e invalida las herramientas disponibles propiciando la impunidad. Una ley dura para los ciudadanos, pero laxa para amparar el sistema de poder y sus abusos.

No sólo representa una zona de no-derecho, sino que ya representa una zona de no-ser. Jerarquiza y dice quién tiene permiso para vivir y cómo, y quién no. Y eso, es racismo.

Conclusión

Como conclusión, decir que el Racismo Institucional se sirve de la combinación del Código Penal, la Ley de Extranjería y la de Seguridad Ciudadana para mantener este sistema de dominación y privación de derechos basado en el racismo. Lo normaliza con sus prácticas, aún cuando son ilegales, como la perfilación étnica por parte de la policía. Pretende anular la autonomía de las personas con las consecuencias que esto trae.

Porque ¿cuál es el delito? ¿La venta? ¿Sobre el producto protegido, las mercancías? ¿O en las personas que se dedican a esto?

Las fronteras invisibles son invisibles para aquellos a los que no se las han impuesto en su piel, en su fenotipo, su ropa, tamaño de su mochila, categoría de su coche o móvil, su lengua familiar o la velocidad con la que camina o corre. [Todas estas motivaciones que ha dado la policía, inválidas y recogidas a partir de los casos que llegan a SOS Racismo]

Y se erigen como vallas y muros ante la garantía de los derechos, recursos y oportunidades de las personas, pero a la vez son pases directos a vulneraciones gravísimas de los mismos.

Muchas gracias.

 

La entrada Racisme institucional i perfilació ètnica, al Tribunal Permanent dels Pobles (PPT) se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
10441
Més enllà del “volem acollir” https://sosracisme.org/mes-enlla-del-volem-acollir/ Fri, 06 Jul 2018 11:23:04 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=10427 Convinguem que ara aquestes persones no acabaran en CIEs. Però ¿què passarà d’aquí un temps? Ja és una realitat: Espanya ha acollit les 629 persones migrants de l’’Aquarius’. És una bona notícia, això és innegable, però quina serà la realitat que es trobaran en arribar a les nostres ciutats? ¿Seran tractats com els migrants i […]

La entrada Més enllà del “volem acollir” se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Convinguem que ara aquestes persones no acabaran en CIEs. Però ¿què passarà d’aquí un temps?

Ja és una realitat: Espanya ha acollit les 629 persones migrants de l’’Aquarius’. És una bona notícia, això és innegable, però quina serà la realitat que es trobaran en arribar a les nostres ciutats? ¿Seran tractats com els migrants i refugiats que ja viuen entre nosaltres? Esperem que no.

No val fer mesures ‘pinkwashing’ i campanyes ‘migrant-friendly’ sobre l’acolliment dels migrants per guanyar vots i fer un ús d’aquest fenomen però després no desenvolupar eines efectives perquè aquestes persones puguin tenir una vida digna i amb totes les garanties a casa nostra.

Dia drets humans_Fotomovimiento
Dia internacional Drets Humans 2016. Autoria: Fotomovimiento

Just després de conèixer la notícia vaig pensar en les reivindicacions que la Tancada Migrant porta duent a terme els últims mesos en defensa dels drets de les persones migrants. Pensava que les persones de l’’Aquarius’, si no canvia res, hauran de viure el que han viscut i el que pateixen dia rere dia les persones migrants que ja viuen amb nosaltres.

¿Hauran de passar per la sol·licitud d’asil o la demanda i renovació dels papers? Es tracta d’un procediment molt llarg i ple d’entrebancs, exemple d’aquest sistema altament burocràtic i pervers que fa que la vida de les persones quedi en els llimbs administratius més absoluts. Pensem en el que comportaria aquesta dificultat per a la vida de qualsevol de nosaltres.

Perquè, no ho oblidem, a Espanya continua vigent una llei d’estrangeria racista que vulnera els drets i llibertats de les persones migrants i refugiades. ¿Tindran garantit l’empadronament sense restriccions i tindran accés a una sanitat pública universal i per a totes les persones?

¿Podran acabar en un CIE (centre d’internament d’estrangers)? L’arribada del vaixell ha propiciat el debat. Primer semblava que sí, després s’han afanyat a dir que no. Molt bé, convinguem que ara no ho faran. Però ¿què passarà d’aquí un temps? ¿Podran acabar-hi si la policia fa una batuda racista i es troben en situació irregular? ¿Podran ser objecte d’una devolució “en calent”?

La resposta, malauradament, és que sí. Perquè tot apunta que se’ls aplicarà la mateixa llei d’estrangeria que s’està aplicant actualment.

Espanya s’ha erigit, en acollir els migrants de l’’Aquarius’, com l’esperança d’Europa en matèria de política migratòria, però, més enllà de la promesa de retirar les concertines de l’Europa fortalesa, no ha dit res de canviar el gruix de les mesures a la frontera sud.

Espero que les 629 persones de l’’Aquarius’ no hagin de sentir mai, com sí que ho han sentit els migrants i refugiats que ja viuen a Catalunya, que “els migrants col·lapsen la sanitat”, que “ens roben la feina”, que “només viuen d’ajudes socials”, que “ho tenen tot més fàcil”, “que primer els de casa”. Esperem que no.

Els migrants que viuen a casa nostra afronten moltes dificultats i discriminacions, com també les 629 persones de l’’Aquarius’ i dels altres vaixells que arribaran. Siguem-ne conscients per donar suport a les seves lluites i arribar a ser una societat que pugui dir en veu alta, i sense caure en la hipocresia, “volem acollir”.


[Article d’opinió de na Susan Kalunge,  afrofeminista, activista i membre del consell de SOS Racisme, publicat al Diari Ara el 22/06/2017]

La entrada Més enllà del “volem acollir” se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
10427