El Partit Popular, partit polític al Govern i impulsor del decret, es va servir de la creença popular, però errònia, que vincula el finançament del sistema sanitari espanyol amb la seguretat social, vinculada al treball i, per tant, a la situació administrativa de les persones. Una ideologia falsa, però que sustenta els discurs populista i racista que denega l’accés a drets a les persones sense permís de residència quan, en realitat, la sanitat es financia amb els pressupostos generals de l’Estat, que recull els impostos directes e indirectes que paguem cada individu.

Increment de mortaldat, por e inseguretat

Una investigació científica publicada recentment, ha demostrat que la mortaldat entre la població sense permís de residència va incrementar un 15% durant els 3 anys posteriors a l’implementació de la llei discriminatòria. En nombres absoluts, suposen 70 defuncions més a l’any, tot i que el percentatge ha anat creixent cada exercici: el 2015 la mortaldat va augmentar un 22,6%. Dades que demostren els greus efectes de l’aplicació de l’apartheid sanitari a les persones migrants sense papers. Tot i la gravetat dels resultats, l’estudi ha despertat poca atenció mediàtica.
El fet que en perdre la tarjeta sanitaria es perdi l’accés a tota medicació subvencionada i a tractaments, agreuja la situació en malalties concretes. Aquelles que requereixen de diagnòstic precoç, seguiment continuat o de tractaments com la quimioterapia, per exemple. Per aquest motiu, segons l’estudi, els casos més perjudicats són els malalts de càncer. Com li va passar al Sr. Grau (nom fictici), el pare d’una dona espanyola que amb la nova llei va perdre el dret a atenció sanitària, tot i que ja l’havia adquirit en el procés de reagrupament, i al que van identificar un càncer. En el seu cas, des del Servei d’Atenció i Denúncia i la PasuCat es va iniciar un procés legal molt complex que li va retornar el dret a la salut i iniciar el tractament.

Una violació al dret fonamental que ha generat xarxes de resistència

El RDL 16/2012 va suposar un punt d’inflexió per la seguretat de les persones migrants, doncs se’ls va prendre un dels drets fonamentals i més bàsics: el dret a la salut. Aquest fet no només suposa una violació de la Carta dels Drets Humans, sinó també la fi de la universalitat de la sanitat a l’Estat espanyol, és a dir, un canvi del model sanitari encobert sota l’aparença d’una llei racista.
L’aplicació del RDL va ser desigual al territori espanyol, ja que algunes autonomies van desenvolupar lleis paral·leles per pal·liar-la, com ara Catalunya. Tot i que no sempre de manera satisfactòria. Es va iniciar una carrera burocràtica, amb instruccions autonòmiques que corregien lleis estatals i provocaren una complexitat normativa i disparitat de criteris entre centres que en la majoria de casos dificultava encara més l’accés a l’atenció sanitària.
La resposta ciutadana, però, va ser molt ràpida: es van teixir mecanismes de solidaritat i suport a les persones, com els grups d’acompanyament de “Jo sí sanitat Universal”, a la que s’hi van unir professionals de la sanitat contraris a aquesta mesura que fins i tot van arribar a promoure la insubmissió. Des de plataformes transversals que agrupaven entitats veïnals, de defensa dels drets humans i de professionals sanitaris, s’iniciaren canals d’atenció a les persones, observatoris i recull de dades dels casos i casuístiques, però també de reunió amb polítics i pressió a les administracions per aconseguir canvis polítics. És el cas de la Plataforma per una Assistència Sanitaria Universal a Catalunya (PasuCat) de la que SOS Racisme en formem part. Altres col·lectius, a més de la denúncia, van crear xarxes d’assistència i assesoria alternativa, com és Espacio del Inmigrante al Raval de Barcelona.

Facturació il·legal i dinàmiques irregulars, 6 anys després

Alguns dels problemes detectats durant els primers anys i que encara persisteixien en molts casos són:

• Desconeixement del personal administratiu de la llei i la seva aplicació, perjudicat per la complexitat de les normatives i agreujat per la presència de cartells dissuassoris als centres, anunciant el cobrament de les atencions o la targeta santaria com a requisit imprescindible.
• L’assistència de menors i dones embarassades, considerats col·lectius de risc, no estava assegurada. El RDL incloïa la seva atenció, però la instrucció ho condicionava al temps de padró, una qüestió que es va subsanar gràcies a la pressió de les entitats.
• Facturació de les urgències, que s’ha detectat que encara es continua fent en alguns centres, com l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Clínic, etc.
• La negació al dret a les persones ascendents de persones amb nacionalitat espanyola o amb permís de residència, generant el requisit de tenir assegurança privada per poder optar al permís de reagrupament (com va ser el cas del Sr. Grau)

Gràcies a la pressió social exercida entre les usuàries i els col·lectius i plataformes de suport, es va impulsar la derogació de la Instrucció Catalana 10/2012 i finalment l’aprovació de la Llei 9/2017 d’Universalització de l’assistència sanitaria amb càrrec a fons públics, a través del Servei Català de la Salut. El seu objectiu era “assolir la universalització de l’assistència sanitaria” i “eliminar qualsevol desigualtat entre residents a Catalunya” permetent tothom que resideixi a Catalunya rebi atenció sanitària. Però la PasuCat afirma en el seu darrer comunicat que és necessari “vigilar per garantir que la normativa s’apliqui sense arbitrarietats perquè no en quedi ningú exclòs”.
Tanmateix, la plataforma ha continuat denunciant públicament vulneracions de drets que es continuen donant en l’accés a la salut al territori català. A l’estiu coneixiem el cas d’una família a la que l’Hospital del Mar va voler cobrar 1,000€ de dipòsit per atendre d’urgències el seu fill de 4 anys. Fet absolutament il·legal, doncs les urgències i l’atenció als menors ha d’estar coberta en qualsevol situació.
Fa només uns dies, el 5 d’abril, es va convocar un acte de protesta davant de l’Hospital Clínic de Barcelona per donar suport a Juan Felipe i denunciar que aquest centre continua facturant de manera il·legal. Aquest estudiant colombià va ingressar d’urgència el 19 d’octubre amb un fort mal d’esquena, i el van haver d’operar d’urgència per hernia discal. Els estudiants estrangers residents a l’Estat espanyol han de tenir una assegurança privada, però Celta Assistance, la seva asseguradora, li va comunicar després de la intervenció que no es faria càrrec de les despeses. Així que el centre li va fer arribar a ell una factura de gairebé 5,000€. Una situació que viola la llei 9/2017 i fins i tot el RDL 16/2012
Les denuncies demostren doncs que, com denunciem des de la PasuCat, aquesta llei no és suficient per garantir la universalitat a la sanitat catalana, si no ve acompanyada d’un reglament que asseguri el seu total compliment a tots els centres sanitaris públics de Catalunya.
 

Conflictes entre administracions jugant amb la salut de la ciutadania

El Govern espanyol continua generant encara més inseguretat, denunciant les iniciatives legislatives autonòmiques que cobreixen els drets de les persones migrades. El passat 23 de març, el Consell de Ministres del Govern de l’Estat va impugnar davant el Tribunal Constitucional la llei catalana.

Resulta paradigmàtic que pocs dies després, el 13 d’abril, es presentessin a Madrid els alarmants resultats de l’estudi científic “Els efectes letals de perdre la cobertura sanitaria”, que hem comentat anteriorment. Però res canvia: un altre cop, els drets i la salut dels ciutadans i ciutadanes es gestionen com un afer polític i econòmic, ignorant les conseqüències a les vides de les persones.
Judit Vall, una de les investigadores de l’estudi, assenyalava que les persones en situació irregular en moltes ocasions ja havien desistit d’anar al metge “es senten perseguits i assenyalats, i convènce’ls de que podran accedir al sistema de salut ja no és tan fàcil perquè tenen por a ser denunciats”. Un fet d’extrema gravetat.
Per aquest motiu, les entitats que treballem per protegir els dret de les persones, tenim clar que hem de continuar defensant i difonent  que “Il·legals són les factures, no les persones“. I com denunciem des de la PasuCat: “No tornarem a recuperar els drets que teníem fins que no s’anul·li l’esmentat RDL.”
 

Per qualsevol dubte sobre com accedir a la sanitat pública catalana, consulteu la “GUIA FÀCIL DE COM ACCEDIR A LA SANITAT” realitzada per la PasuCat (català o castellà)

Si teniu qualsevol problema, voleu fer una consulta o necessiteu acompanyament, contacteu amb el SAiD (denuncia@sosracisme.org, 934126012 –  o la Pasucat (lapasucat@gmail.com,  93 289 27 15 – 632 15 91 65)

La entrada 6 anys d’exclusió a la salut: racisme institucional que mata se publicó primero en SOS Racisme.

El 20 d´abril del 2012, ara fa cinc anys, es va produir un canvi normatiu que va implicar deixar fora de la sanitat pública un nombre molt important de persones. Aquest canvi va suposar un retrocés en els drets que s’havien assolit amb la Llei de Sanitat de 1986, vinculant l’accés a la sanitat amb les persones que cotitzen a la Seguretat Social, i deixant fora del sistema públic de salut els i les ciutadans/es estrangers/es en situació administrativa irregular, ascendents -règim general i comunitari- estudiants i ciutadans/es europeus/es, en determinats supòsits.

• Acabar amb l’exclusió sanitària de les persones migrants i sol·licitants de Protecció Internacional i facilitar-ne l’atenció sanitària amb cobertura general des de la seva arribada: és un col·lectiu que necessita tenir garantits drets bàsics mentre dura el procés de regulació de la seva situació.
• Facilitar l’empadronament sense domicili fix i abstenir-se d’establir requisits d’empadronament per part de tots els Ajuntaments de Catalunya. Aquest tipus de requisits poden impedir l’accés als serveis de salut de les persones migrades en situació irregular i els de sol·licitants de Protecció Internacional que viuen a Catalunya durant els primers mesos fins a la formalització de la seva sol·licitud.
• Assegurar la formació del personal administratiu i sanitari sobre els drets que dóna la futura Llei d’Universalització de l’Atenció Sanitària, molts d’ells ja inclosos en la Instrucció 8/2015, amb l’objectiu de garantir la seva correcta aplicació.
• Promoure campanyes informatives sobre el dret a la salut adreçades a les persones i col·lectius d’especial vulnerabilitat perquè coneguin i puguin exigir els seus drets.
• Acabar amb la facturació indeguda de l’atenció urgent de les persones migrades i refugiades residents a Catalunya.

Pel que fa a l’àmbit estatal, és imprescindible:

• Derogar el Reial Decret-llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i la suspensió definitiva de la seva execució.
• Impulsar i aprovar iniciatives legislatives i normatives, acompanyades del seu desenvolupament executiu i dotades amb el corresponent finançament amb fons públics, que garanteixin el dret a la sanitat pública per a totes les persones amb independència del seu origen i condició.

 
Link a la notícia a la web de la PasuCat.

La entrada Cinc anys d’exclusió sanitària se publicó primero en SOS Racisme.

Madrid, 20 de abril de 2016.- La Red de Denuncia y Resistencia al RDL 16/2012 (REDER) ha reunido, entre agosto de 2015 y marzo de este año 541 de vulneraciones del derecho a la salud, que se suman a los más de 1.500 casos documentados en el informe anterior elaborado por esta plataforma. Las barreras administrativas y la falta de información suman más de la mitad de las incidencias, seguidas por la emisión de facturas por atención en los servicios de urgencia. La mayoría de los casos se producen en los centros de salud, en los hospitales y en las oficinas del Instituto Nacional de la Seguridad Social, por este orden.

Los datos, recogidos por las organizaciones que integran la red, incluyen incumplimientos de la propia normativa, como demuestran los 36 casos de niños y niñas a quienes se les ha denegado la tarjeta sanitaria, las 47 incidencias en urgencias -por negación de asistencia o por intento de cobro de ésta y las 28 mujeres embarazadas que no han conseguido acceso a tratamiento o seguimiento de su gestación. Quienes sufren los efectos de esta norma proceden de países latinoamericanos (49%) y comunitarios (22%), seguidos de los subsaharianos (13%).

Cuatro años después de la aprobación de la reforma que acabó con la sanidad universal en España, el problema sigue siendo la vigencia de esta norma arbitraria e injusta. Una norma que ha sido contestada desde el ámbito sanitario, criticada por organismos internacionales y rechazada de facto por 14 de las 17 autonomías españolas, que han aprobado algún tipo de medidas “paliativas” para contrarrestar sus efectos. A pesar del carácter positivo de estos avances, el hecho cierto es que las comunidades autónomas carecen de competencia para revertir la profunda modificación de nuestro sistema sanitario que supuso la reforma de 2012. Es decir, no pueden devolver el derecho humano a la asistencia sanitaria arrebatado por el actual gobierno, ahora en funciones, a más de 800.000 personas.

La soledad del Partido Popular defendiendo la exclusión

Tras la campaña electoral de diciembre de 2015, ha quedado evidenciado que el partido actualmente en el gobierno está cada vez más aislado defendiendo la exclusión sanitaria. Lo está respecto a otros partidos y respecto al poder territorial. De hecho, numerosos municipios y entidades regionales se movilizarán en este 4º aniversario de la aprobación del Real Decreto Ley, promoviendo mociones en ayuntamientos (La Coruña, Santiago, San Sebastián, Huesca, Toledo o Santander, entre otros), Proposiciones No de Ley en parlamentos autonómicos (como los de Cataluña, Asturias, Cantabria, Castilla-La Mancha y Baleares) y convocando concentraciones de protesta ante algunos consistorios.

Las grandes olvidadas

Las personas en situación regular que han llegado a España en los últimos cuatro años a través de un proceso de reagrupación familiar se encuentran en un laberinto jurídico. Son ancianas, con hijos o hijas residiendo legalmente en el país, a las que se les deniega la tarjeta sanitaria en virtud de la reforma de 2012. Estas personas, cuyos escasos recursos y débil estado de salud les impiden suscribir seguros privados, se quedan absolutamente al margen del sistema sanitario, sin acceso a servicios que les son imprescindibles. En este momento, REDER tiene identificadas al menos 20 personas de avanzada edad siguen sin poder acceder de forma normalizada a la atención sanitaria pública, con el consiguiente sufrimiento y riesgo vital que ello conlleva.

Quién forma REDER

REDER es una red de colectivos, movimientos, organizaciones y personas implicadas en la defensa del acceso universal a la salud y la denuncia de su cumplimiento. Forman parte de REDER 300 miembros (personas a título individual y organizaciones sociales), como la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (SEMFYC), Médicos del Mundo, el Observatorio del Derecho Universal a la salud de la Comunitat Valenciana (ODUSALUD), Andalucía Acoge, la Plataforma Salud Universal Aragón, la Plataforma Per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCAT), la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS), la Federación de Asociaciones por la Sanidad Pública (FDASP), CESIDA, la Asociación de Refugiados e Inmigrantes de Perú (ARI-PERÚ) o la Red Transacional de Mujeres (NetworkWoman). Más información: www.reder162012.org

La entrada #COMUNICAT: Cuatro años de exclusión, un aniversario sin nada que celebrar se publicó primero en SOS Racisme.

• “¿Qué entendemos por Derechos Humanos?”, transcripció de la ponència inaugural de David Bondia, professor titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona. (doc. pdf, castellà)
• “Derecho a voto, el derecho olvidado”, transcripció de la intervenció de David Moya a la taula amb el mateix títol. David Moya és professor de la Universitat de Barcelona i membre de l’Observatori de Dret Públic. (doc. pdf, castellà)

VÍDEOS:

[Vídeo1/6] Presentació

La entrada #DOCUMENTACIÓ: Els vídeos i transcripcions de les intervencions a “Accés a drets i eines per combatre el racisme” se publicó primero en SOS Racisme.

• La nova instrucció continua deixant en situació d’exclusió les persones que no poden accedir al padró, les que porten menys de tres mesos empadronades i les persones que no disposen de document d’identitat.
• Tampoc resol alguns dels problemes detectats amb els menors d’edat residents a Catalunya, els quals triguen mesos a aconseguir tota la documentació que els exigeix l’Insituto Nacional de la Seguridad Social i el CatSalut per ser acreditats/des, durant un període de gran importància per a la seva salut i per assegurar el seu correcte desenvolupament.

Cal fer èmfasi en que, per assolir una atenció sanitària universal, s’ha d’exigir als Ajuntaments de Catalunya que garanteixin l’empadronament de totes les persones, especialment d’aquelles sense domicili fix. Si no s’assegura l’empadronament no és possible garantir l’accés a una atenció sanitària pública i universal.
Per últim, volem recordar que el Reial Decret Llei 16/2012, elaborat pel govern del PP, va modificar el nostre sistema sanitari públic, el qual va passar de ser un sistema estatal de salut amb cobertura universal a un sistema d’assegurament basat en l’ocupació. No tornarem a recuperar els drets que teníem fins que no s’anul•li l’esmentat RDL.
Tot i la valoració positiva, amb aquesta nova instrucció encara queda camí per recórrer fins aconseguir una veritable #SanitatxTothom a Catalunya. Per això, la PASUCat continuarà treballant: per aconseguir una sanitat pública i autènticament universal, denunciant l’exclusió, acompanyant les persones excloses i desobeint perquè siguin ateses. 
 
Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya
Mail: lapasucat@gmail.com
Blog: http://lapasucat.blogspot.com.es/
Facebook: https://www.facebook.com/plataformaPASUCAT
Twitter: @lapasucat
——————————————————————————————————————————–
(1) Accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no tenen la condició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut

La entrada #NOTÍCIA: Catalunya, més a prop de la sanitat universal se publicó primero en SOS Racisme.

• Guia Fàcil_CATALÀ (pdf)
•  Guia Fàcil_CASTELLÀ (pdf)

La entrada #NOTICIA: Guia Fàcil “Com obtenir la Targeta Sanitària” se publicó primero en SOS Racisme.