polítiques migratòries archivos - SOS Racisme

#COMUNICAT: Sobre la situació al Mediterrani

SOS Racisme — Mon, 31 Aug 2015 10:31:26 +0000

Al llarg d’aquest estiu no hi ha dia que no hàgim de llegir a la premsa notícies dramàtiques sobre persones mortes o desaparegudes quan intentaven arribar a les costes europees. Les dades oficials ens diuen que aquest any ja són més de dues mil. I malauradament no ens estranya. No ens estranya perquè la política europea pel que fa a migracions i control de fronteres ja fa molts anys que no només es mostra ineficaç, sinó que és assassina.
Des de començaments d’any, unes 300.000 persones han intentat arribar a Europa, la gran majoria fugint de conflictes bèl·lics -sobretot de Síria, però també d’Afganistan o d’Eritrea- una situació perfectament previsible, tenint en compte que la guerra a Síria ja fa més de quatre anys que dura i no sembla que hagi d’acabar aviat. D’aquest país han hagut de fugir quatre milions de persones, la majoria establertes ara a Turquia, Egipte, el Líban o Jordània, a més d’Iraq, que també genera els seus propis refugiats.
Però la UE continua girant els ulls cap a una altra banda, malgrat haver signat en el seu moment convenis internacionals de refugi i asil; les institucions europees, així com els governs de la majoria dels estats membres, es defensen dient que hi ha massa persones cercant refugi, però és que les refugiades no poden ser mai “massa”, són les que la guerra origina. A més, no oblidem que Europa no és del tot innocent en aquests conflictes (intervenció a Iraq, que desestabilitza la zona; venda directa d’armes a Síria…).
Un altre argument utilitzat per la UE és que s’han de prendre decisions conjuntes, però de moment els països que reben més persones refugiades són els que fan frontera amb Síria (com el Líban, que només té 6 milions d’habitants!), Turquia o, dins la UE, Grècia, el país que està travessant per la situació econòmica més dura de la Unió. Segons dades de l’ACNUR, entre l’1 de gener i el 24 d’agost, Grècia havia rebut 181.488 persones per desembarcament directe; Itàlia,109.500, i Espanya, 1.953 (procedents de l’Àfrica, no pas del Pròxim Orient).

Autoria: Takver a Flickr. Manifestació pels drets de les refugiades a Melbourne.

Davant la passivitat de la UE exigim mesures de caràcter immediat:

Derogar immediatament el reglament de Dublín, que preveu el retorn d’una persona refugiada al país on va sol·licitar l’asil des d’un altre estat membre de la UE i impedeix la lliure circulació d’aquestes persones.
Instal·lar oficines de registre i acollida prop dels passos fronteres de les zones en conflicte per registrar les víctimes sol·licitants d’asil i refugi. Informar-les dels seus drets, oferir-los la possibilitat d’acollir-se als tractats internacionals sobre asil i refugi. Satisfer les seves necessitats bàsiques més immediates (salut i alimentació). Aquestes oficines es podrien gestionar a través de les ambaixades dels països veïns (1).
Gestionar la documentació amb agilitat perquè puguin traslladar-se immediatament a un país europeu amb plenes garanties.
Repartir amb el màxim d’equitat possible les persones sol·licitants d’asil entre els diferents països de la UE, tenint en compte el nombre d’habitants de cada país i els recursos econòmics de què disposa, però agafant com a base el nombre de persones sol·licitants d’asil i no pas una quantitat establerta prèviament per a cada país. És a dir, acordar un % però no pas una quantitat preestablerta. Les persones acollides haurien de tenir cobertes les necessitats bàsiques des del primer moment, haurien de disposar de la documentació necessària que les acredités com a refugiades i haurien de poder circular lliurement per tota la UE, independentment del país que les hagués acollit en primera instància.
Denunciar l’intent d’establir categories diferenciades de persones refugiades, en funció de les seves creences, tal com proposaven Eslovàquia i altres països.
Exigir a l’Estat espanyol que agiliti les mesures oportunes per començar l’acollida i legalització de les persones refugiades que li pertocarien en aplicació de les mesures anteriors. La política de la UE, en definitiva, és la suma de les polítiques dels seus estats membres i no s’hi val d’escudar-se en “instàncies superiors” per justificar la passivitat i la inoperància.
Instar el govern de la Generalitat i els Ajuntaments catalans a establir mesures d’acollida urgent, tal com ja s’ha proposat a l’Ajuntament de Barcelona.

Recordem que FRA (Agència dels Drets fonamentals de la UE) i ACNUR ja han proposat mesures que, fins ara, no han estat tingudes en compte.
Aquestes mesures s’han d’entendre només com a una resposta urgent a la situació intolerable d’emergència que s’està vivint en el Mediterrani i que no es pot allargar més, sota cap concepte. Però si volem aconseguir una pau més estable també caldrà que els països de la UE es decideixin d’una vegada a treballar seriosament i sense hipocresies per fer front a les causes estructurals que provoquen les situacions dramàtiques que obliguen aquestes persones a fugir de casa seva, ja sigui per causa de la guerra, de la fam o de la misèria.
(1) Els consolats a Síria s’han hagut de tancar per motius de seguretat i ara no es dóna cap visat. Al 2010, se’n van donar 300.00 per entrar a la UE.

Foto de la portada: Fronteres a Palestina, de Paolo Cuttitta a Flickr.

La entrada #COMUNICAT: Sobre la situació al Mediterrani se publicó primero en SOS Racisme.

¿Hasta cuándo la política migratoria de la Unión Europea va a apoyarse en las dictaduras del sur del Mediterráneo?

SOS Racisme — Tue, 22 Feb 2011 17:55:57 +0000

Desde comienzos del año 2000, la UE y sus Estados miembros se han apoyado en los regímenes del sur del Mediterráneo para externalizar su política de asilo y de inmigración. Frente a las revueltas populares en el norte de África y Oriente Medio, sus reacciones muestran que la “defensa de la democracia” y la “no injerencia” son sólo retórica cuando se trata de reafirmar la necesidad imperiosa de un cierre de fronteras contrario a derechos fundamentales.
Así, mientras las fuerzas armadas libias masacran a los rebeldes en todo el país, el coronel Gadafi levanta el fantasma de la invasión migratoria, amenazando con poner fin a toda “cooperación en materia de lucha contra la inmigración irregular” si la UE sigue “alentando” las manifestaciones populares. Esta última, a través de su Alta Representante para Asuntos Exteriores, Catherine Ashton, dice no querer ceder al chantaje (1), al tiempo que las autoridades europeas continuaban negociando, hace menos de una semana, la participación libia en su política de cierre del espacio mediterráneo.
Tras la caída de la dictadura en Túnez, unos miles de migrantes llegados a la isla de Lampedusa (Italia) han sido presentados, en efecto, como una amenaza contra la que la UE ha de defenderse movilizando a sus aliados en el norte de África. La “fortaleza mediterránea” ha de ser defendida a costa de las aspiraciones de los pueblos y de principios (libertades, democracia, derechos humanos…), que sin embargo se presentan como el fundamento de la UE. Mientras los manifestantes del norte de África y Oriente Medio luchan contra el imperio policial, los estados europeos responden con medidas de seguridad. La UE promete sobre todo desbloquear dinero para ayudar a Túnez a controlar sus fronteras e impedir que sus nacionales pongan en práctica su “derecho a salir de cualquier país, incluido el propio” (artículo 13 de la Declaración Universal de Derechos Humanos).
De este modo, la UE y sus Estados miembros quieren que los acuerdos de cooperación migratoria firmados por las dictaduras y que violan derechos fundamentales, sean retomados por los nuevos regímenes. Es esta política de guerra contra los migrantes la que ha provocado que miles de personas que intentan eludir las patrullas y otros dispositivos militares estén muriendo en el Mediterráneo, mientras que decenas de miles más sean encarceladas en campos en Argelia, Egipto, Libia, Túnez… Está de tal modo en el centro de la diplomacia de la UE que varios de sus Estados miembros están consternados por el hundimiento de regímenes a los que vienen armando desde hace años . Hoy en día, estas armas se utilizan contra el pueblo libio que lucha por sus libertades.
En el momento en que la mayoría de Estados miembros está tratando de alinearse con la posición italiana y “no interferir en el proceso de transición en marcha en el mundo árabe (…) especialmente en Libia (…)”, es urgente recordar que la UE se enfrenta a una situación histórica. Debe cesar el apoyo a regímenes cuyas violaciones de los derechos humanos de su población se refuerza por su utilización como gendarmes de Europa.
Sólo una reorientación radical de las políticas migratorias de la UE permitirá abrir una nueva era, marcada por menos injusticia, desigualdades y violaciones de derechos, en las relaciones entre la UE y sus vecinos mediterráneos.
(1) Declaration by the High Representative, Catherine Ashton, on behalf of the European Union on events in Libya, 20/02/2011. http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/docs/pressdata/en/cfsp/119397.pdf
(2) Francia y Gran-Bretaña han anunciado la suspensión de la entrega de exportación de material de seguridad, lo que es una muestra más de que el régimen libio es sostenido por numerosos Estados de la UE, en nombre de la lucha contra la inmigración ilegal (Despacho AFP de 18 febrero 2011).
22 de febrero del 2011
Migreurop

La entrada ¿Hasta cuándo la política migratoria de la Unión Europea va a apoyarse en las dictaduras del sur del Mediterráneo? se publicó primero en SOS Racisme.

Nova proposta de reglament d'estrangeria

SOS Racisme — Sun, 19 Sep 2004 15:54:51 +0000

SOS Racisme expressa el seu escepticisme vers les noves propostes a incloure en el reglament i vers el rumb de les polítiques migratòries del PSOE. No es poden fer declaracions el dilluns 13 de setembre acusant al PP d’haver regularitzat amb criteris amplis a més d’un milió d’estrangers durant la seva legislatura, abanderant un discurs totalment de dretes, i al dia següent parlar de mesures plenes de bones intencions, però sense cap concreció. Parlar d’un pacte d’Estat en matèria d’immigració tampoc tranquil·litza: els drets de les persones en una democràcia no es pacten.
La política migratòria del PSOE des de la seva arribada al Govern ha estat marcada per una manca de valentia política. Ha centrat el debat en l’elaboració d’un reglament que mai podrà donar solucions a la situació del milió de immigrants en situació irregular, ni posar fi a l’apartheid jurídic i a la manca de drets que pateixen els ciutadans d’origen estranger, donat que per això és imprescindible la derogació de la llei d’estrangeria 14/2003. D’una llei injusta i ineficaç no pot sortir un bon reglament.
Si existís voluntat política a l’hora d’establir els criteris de la seva elaboració, el reglament, malgrat les seves limitacions, podria ajudar a solventar la greu situació d’alguns col·lectius de immigrants en situació irregular; però per això cal un anàlisi real de la situació: tenir present la precarietat del mercat laboral, els interessos econòmics d’alguns sectors empresarials i que el concepte d’arrelament ha d’anar més enllà de l’exclusivament laboral.
Limitar la regularització a una oferta de treball comporta una interpretació del concepte d’arrelament totalment conservadora. Exclou a moltes persones que treballen en l’economia submergida i no té present que els immigrants en situació irregular com la resta de ciutadans a més de treballar es relacionen amb el conjunt de la societat: escolaritzen als seus fills, realitzen gestions bancàries participen en l’activitat del seu barri etc. El concepte d’arrelament ha d’anar més enllà del laboral: estem parlant de ciutadans no de simples números de la seguretat Social. Regularitzar al milió de persones en situació irregular no pot abordar-se des d’una perspectiva exclusivament econòmica, ni de consens polític amb el PP, que ja ha donat mostres al llarg d’aquests anys de la seva política xenòfoba, sinó des de l’òptica de la justícia social.
La manca de rigor en les propostes d’aquest reglament anunciades al llarg de l’estiu, sense tenir un text definitiu, són una mostra d’irresponsabilitat que han provocat confusió, falsos rumors i moltíssimes expectatives. Ahir el PSOE no va avançar en el debat:

Com aconseguirà una oferta de treball aquella persona que treballa un dia a la construcció i un altre a l’hosteleria? Aquella dona que va de casa en casa fent feines de neteja sense cap tipus d’estabilitat? I les persones que treballen en la venda ambulant? I aquelles que per diverses causes ara mateix no tinguin feina?
La possibilitat de denunciar a l’empresari per part del treballador explotat laboralment ja es contemplava a la llei, però la por a l’expulsió ho feia difícil. Què passarà ara? Fa falta que tots els treballadors explotats d’una mateixa empresa denunciïn, o amb un denunciant n’hi ha prou? Què passarà amb la resta?

El PSOE té la responsabilitat i el deure de realitzar un canvi en les polítiques migratòries: apostar per la igualtat de drets de tots els ciutadans, elaborar polítiques reals d’integració i fer front al discurs xenòfob del govern anterior escolat en molts sectors de la societat, mitjançant la pedagogia social. Està en joc el model de societat actual i dels propers anys.
SOS Racisme Catalunya
19 setembre 2004

La entrada Nova proposta de reglament d'estrangeria se publicó primero en SOS Racisme.

No a la llei d'estrangeria. Per la igualtat de drets

SOS Racisme — Sun, 25 Jan 2004 16:40:24 +0000

Els ciutadans i ciutadanes sotasignants manifestem:
Que rebutgem les polítiques migratòries i les lleis que regulen la situació de les persones immigrades al nostre país que estan fonamentades sota plantejaments racistes i excloents, ja que no fan altra cosa que perpetuar l’existència de dos tipus de ciutadans, un dels quals tenen tots els deures però no gaudeixen dels mateixos drets que la resta.
Que la incorporació de nous ciutadans i ciutadanes a l’Estat representa una oportunitat per aprofundir en els valors democràtics i enriquir la societat que entre tots estem construint.
Que el nostre compromís és la defensa de la dignitat i la integritat dels nouvinguts de forma activa, i el nostre objectiu l’assoliment de la igualtat dels drets i oportunitats per a totes les persones que convivim a l’Estat.
Per tot això:

Denunciem el racisme institucional, que suposa l’existència d’una Llei d’estrangeria que discrimina les persones segons el seu origen.
Denunciem les declaracions alarmistes, les omissions davant fets racistes, en definitiva, la imatge perversa i perillosa de la immigració que el Govern del PP està utilitzant per tal de justificar una retallada en els drets dels ciutadans que convivim a l’Estat espanyol.
Alertem que l’assumpció de postulats excloents i discriminadors per part dels partits polítics, alimentarà el racisme social, i alhora afavorirà l’aparició de partits polítics racistes i d’extrema dreta, tal com estem observant a diferents punts de la geografia espanyola i catalana.
Denunciem el consens polític que la majoria dels partits subscriuen per legitimar les mesures de discriminació legal i, per tant, de racisme institucional.
Reclamem un compromís polític i ciutadà per la igualtat de drets de tots i totes com a condició indispensable per tal de construir una societat més democràtica on puguin participar tots els ciutadans que la composem.

La entrada No a la llei d'estrangeria. Per la igualtat de drets se publicó primero en SOS Racisme.