privilegi blanc archivos - SOS Racisme

No soy racista, pero…

SOS Racisme — Wed, 01 Jul 2020 07:44:17 +0000

Una vez más, la difusión del video de la muerte de una persona negra como resultado de una actuación policial desproporcionada en Estados Unidos ha puesto al racismo en la mira. Una vez más las protestas en ese país han literalmente incendiado sus calles y, por casi todo el mundo se han ido dando reacciones que expresan de una u otra forma el rechazo a ese racismo que otra vez ha causado muerte e indignación.
Lo que al parecer cuesta trabajo poner en la mira y reconocer es que ese muy presente racismo que excluye, restringe, limita, discrimina y mata no sólo es una lamentable realidad histórica en los Estados Unidos, sino que también está presente en nuestros barrios, en nuestras ciudades. Sí, el racismo está muy presente en el día a día de muchas personas en Europa, en todo América, en Asia, Oceanía y África. Porque sí, nosotros no somos racistas, pero… pero todos y todas tenemos cargas sociales, prejuicios y estereotipos respecto a personas, culturas y colores de piel. Evidentemente no siempre negativos, pero basta con hacer una revisión sincera personal para darnos cuenta de eso.
El problema del racismo es que muchas veces no es evidente, sino más bien sutil. El problema del racismo es que no sólo se expresa por algunas personas, sino que ha permeado leyes, políticas e instituciones públicas y privadas. El problema del racismo es que en muchos ámbitos se ha normalizado como parte de esa “mala suerte” que tienen algunas personas por ser diferentes o por ser parte de una minoría en un contexto determinado. El problema del racismo es que en el cotidiano se invisibiliza, se justifica y se cree que es una situación aislada y ajena a nuestro entorno social próximo.
El problema del racismo es que si no lo has sufrido o visto en primera línea es muy difícil que creas que existe y se da, pues siempre es más fácil intentar justificarlo y llamarlo de otra manera que reconocerlo con toda su crudeza. El problema del racismo es que siempre ha existido como una reproducción de las relaciones de poder en la sociedad y que, por tanto, forma parte consciente e inconsciente de muchas prácticas sociales que jerarquizan, oprimen y estigmatizan. El racismo atraviesa nuestras emociones, percepciones, relaciones, saberes, intereses y formas de vida, pero seguimos negando que así sea, que así es, que está aquí y ahora.
Es por eso por lo que el racismo no se puede eliminar sólo con discursos, leyes o pantallas negras en nuestras redes sociales, el cambio es mucho más profundo. También por eso la lucha contra el racismo no puede partir de aparentes superioridades éticas, morales e intelectuales, ni de asumirse como ejemplo de sensibilidad y empatía ante quienes son diferentes a nosotras; va más de comprensión, educación, reivindicación y empoderamiento para romper las estructuras de opresión y desigualdad. Es por ello que el inicio del fin del racismo parte de una revisión personal, de reconocer y cuestionar el origen de nuestros prejuicios, porque insisto, todas y todos tenemos alguno; de romper y encontrar el origen de los estereotipos que hemos asimilado, de darnos cuenta de los privilegios que gozamos por nuestras características y entorno personal.
El fin del racismo sólo llegará cuando alguien ajeno a los temas de derechos humanos o sin sensibilidad en la lucha antiracista se detenga ante un texto como este o reaccione ante una situación racista, pues sólo en ese momento el racismo será un tema que por fin no le será ajeno a más sectores de la sociedad, una realidad frente a la cual toda persona se sienta interpelada aunque no le afecte de manera directa. Mientras llega ese momento, hagamos e invitemos a hacer una revisión personal “del pero” incluso si nos asumimos como antiracistas, sigamos haciendo visible el racismo cotidiano en cualquiera de sus manifestaciones y evitemos que se consolide su normalización en nuestra casa, barrio y ciudad. El racismo no es algo normal. El racismo denigra, hiere y mata.
Yo no soy racista, pero mi sociedad aún lo es. Yo no soy racista y me gustaría que tú tampoco lo seas…

Karlos Castilla
Doctor en dret especialitzat en drets humans
Membre del consell de SOS Racisme

*Article publicat originalment en català al portal Xarxanet.org el 30/06/2020

La entrada No soy racista, pero… se publicó primero en SOS Racisme.

Siusplau, ajuda’m a viatjar

SOS Racisme — Tue, 01 Oct 2019 04:02:37 +0000

Susan Kalunge, jurista, afrofeminista, activista i membre del Consell de SOS Racisme, reflexiona sobre el privilegi occidental de viatjar i les seves conseqüències en la divisió global entre Nord i Sud. L’article va ser publicat al diari Ara el 02 de setembre de 2019.

Siusplau, ajuda’m a viatjar. Ara.cat

Amb l’estiu, que ja és a les acaballes, han arribat les esperades vacances per a moltes persones. Poder viatjar durant aquest temps de descans (tot i que malauradament de vacances no en pot tenir tothom, i qui en té potser no pot agafar-les quan vol) ja creiem que és inherent a la nostra rutina, està socialment acceptat i fins i tot, per què no dir-ho, incentivat.

Viatjar és una experiència molt gratificant. Però també és un luxe que una gran part de la població mundial no es pot permetre. A Occident, molts privilegiats poden viatjar per plaer i tenen un passaport que els permet moure’s amb considerable tranquil·litat pel món (deixant una petjada de contaminació que no podem obviar).

Precisament per l’impacte que té el fet de viatjar, és imprescindible reflexionar sobre les accions que duem a terme mentre viatgem per no contribuir de manera negativa en la vida de la gent del país. Intentar que l’estada no contribueixi a fomentar la degradació de zones turístiques, consumir de la manera més respectuosa possible amb l’entorn, etc.

Mentre reflexionava sobre l’impacte del turisme a escala internacional i local vaig topar amb un fenomen que desconeixia: els anomenats ‘begpackers’ (el nom és una combinació de la paraula ‘backpackers’, que en anglès significa ‘motxillers’, i el verb ‘to beg’, que significa ‘demanar caritat’).

Els ‘begpackers’ són ja un fenomen molt present en països del Sud-est Asiàtic com ara Tailàndia, Malàsia, les Filipines o Indonèsia, i ara la nova tendència s’està estenent amb rapidesa també a altres continents com Sud-amèrica. En són practicants joves occidentals (la majoria blancs) que durant el seu viatge es dediquen a demanar diners (recullen donatius voluntaris, es dediquen a la venda de fotografies i altres objectes o toquen música al carrer) per seguir viatjant pel món.

El fenomen ja ha portat controvèrsia i països com Tailàndia estant fent modificacions en la seva legislació per intentar prohibir aquesta pràctica.

Em pregunto què porta una persona (amb capacitat econòmica suficient per viatjar a altres continents, amb mòbils d’última generació, càmeres, ‘tablets’ i altres dispositius electrònics) a demanar caritat a altres persones, que saps que tenen unes condicions sociolaborals menys favorables que les teves, amb l’objectiu de seguir viatjant i complir amb el “somni de veure món”. I arribo a la mateixa conclusió: la divisió global entre Nord i Sud també incideix en aquest àmbit.

Aquest tipus d’aproximació a altres cultures és el reflex d’una posició vertical de poder (recordem altres accions malauradament molt presents en el món del turisme, com és la “síndrome del salvador blanc” que passa en el sector del voluntariat internacional).

Per ajudar els ‘begpackers’ fins i tot existeixen plataformes digitals com Fund My Travel, que permeten que els usuaris creïn un ‘crowdfunding’ (una recaptació de diners online) per poder pagar-se el viatge.

Un cop més el privilegi occidental i les seves conseqüències es fan presents. En aquest cas, en relació al fet de viatjar.

Rics demanant ajuda a pobres per pagar-se un viatge que la gran majoria de persones locals no es podrien permetre. És francament insultant.

La entrada Siusplau, ajuda’m a viatjar se publicó primero en SOS Racisme.

Apropiació o intercanvi? Cultura i poder – 10ª Polifacètica Antiracista

SOS Racisme — Wed, 23 Jan 2019 21:22:01 +0000

10ª Polifacètica Antiracista: Apropiació o intercanvi? Cultura i poder

Corre per les xarxes un “test” de la apropiació cultural, que diu així:
1. Es fa des d’una cultura hegemònica cap a una cultura oprimida?
2. Es fa amb finalitats comercials?
3. S’amaga el context econòmic i social d’on prové allò apropiat?
La resposta: 3 vegades sí és apropiació.
Però, és suficient aquest test per explicar, amb tota la seva complexitat, la pràctica de l’apropiació cultural? Fins on arriba? Parlem només de música, pentinats i roba? O també de creences, hàbits de cura i alimentació, per exemple? Què és la cultura? Té amos i propietaris? Com es relaciona amb el poder?
Entre altres coses, l’apropiació cultural és la usurpació d’un element cultural per a un fi que no és l’original. No podem oblidar que aquesta pràctica està inserida dins d’un racisme estructural global i, alhora, dins d’un capitalisme ferotge, que a través de les seves indústries explota i destrossa tot allò que algú pugui voler comprar. Nosaltres, com a consumidores, també en som responsables, ja que sense demanda no hi ha oferta. Com hauríem de reaccionar? Realment podem deixar de caure en l’apropiació cultural? On queda, en tot aquest debat, l’intercanvi històric entre cultures?

Tindrem la possibilitat de situar bé el debat de l’apropiació cultural i entendre perquè l’estètica també és política. Per fer-ho, ens acompanyaran:
· Florencia González Brizuela, doctora en Dret per la Universitat de Barcelona. Investiga sobre drets humans, interculturalitat, feminismes i drets de les dones. És integrant de diferents col·lectius que comparteixen una mirada feminista i antiracista.
· Verònica Bosio, diplomada en Enginyeria Tècnica Tèxtil per la Universitat Politècnica de Catalunya i fundadora de la marca de complements i moda Waissö clothing

Confirma assistència a l’esdeveniment de Facebook!

Corre por las redes un “test” de la apropiación cultural, que dice así:
1. ¿Se hace desde una cultura hegemónica hacia una cultura oprimida?
2. ¿Se hace con fines comerciales?
3. ¿Se esconde el contexto económico y social de donde proviene lo apropiado?
La respuesta: 3 veces sí es apropiación.
Pero, ¿es suficiente este test para explicar, con toda su complejidad, la práctica de la apropiación cultural? ¿Hasta dónde llega? ¿Hablamos sólo de música, peinados y ropa? ¿O también de creencias, hábitos de cuidado y alimentación, por ejemplo? ¿Qué es la cultura? ¿Tiene dueños y propietarios? ¿Cómo se relaciona con el poder?
Entre otras cosas, la apropiación cultural es la usurpación de un elemento cultural para un fin que no es el original. No podemos olvidar que esta práctica está insertada dentro de un racismo estructural global y, al mismo tiempo, dentro de un capitalismo feroz, que a través de sus industrias explota y destroza todo lo que alguien pueda querer comprar. Nosotrxs, como consumidorxs, también somos responsables, ya que sin demanda no hay oferta. ¿Cómo deberíamos reaccionar? ¿Realmente podemos dejar de caer en la apropiación cultural? ¿Dónde queda, en todo este debate, el intercambio histórico entre culturas?

Tendremos la posibilidad de situar bien el debate de la apropiación cultural y entender porqué la estética también es política. Para ello, nos acompañarán:
· Florencia González Brizuela, doctora en Derecho por la Universidad de Barcelona. Investiga sobre derechos humanos, interculturalidad, feminismos y derechos de las mujeres. Es integrante de diferentes colectivos que comparten una mirada feminista y antirracista.
· Verónica Bosio, diplomada en Ingeniería Técnica Textil por la Universidad Politécnica de Cataluña y fundadora de la marca de complementos y moda Waissö clothing (www.waissoclothing.com)

*La Polifacètica Antiracista és un espai obert de trobada que té com a objectiu afavorir el coneixement entre les persones activistes, fomentar la participació de persones que vulguin incorporar-se a la lluita, conèixer i unificar el discurs de SOS Racisme. L’organització i dinamització d’aquestes trobades va a càrrec, de manera rotativa, dels diferents grups de treball de SOS Racisme. Se celebren cada mes en un indret diferent, sempre vinculat a la vida associativa i als moviments socials. En aquesta ocasió, l’activitat està organitzada pel grup d’activistes #AIXÒÉSRACISME

La entrada Apropiació o intercanvi? Cultura i poder – 10ª Polifacètica Antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

[ACTIVITAT ANUL·LADA] 5a polifacètica: Taller de revisió del privilegi blanc

SOS Racisme — Tue, 09 Jan 2018 13:04:17 +0000

Quan ens mirem al mirall cada matí, què hi veiem? Som conscients del privilegi que suposa tenir la pell blanca i pertànyer al grup cultural dominant? La primera assemblea mensual del 2018 volíem dedicar-la a la revisió de la nostra blanquitud, que hem adquirit en un procés socialitzador inconscient però profundament racista.
Finalment, per motius d’organització, no serà possible fer l’activitat. Lamentem les molèsties que us haguem pogut causar i us informem que estem treballant per oferir-vos noves propostes en relació al privilegi blanc, una qüestió que estem decidides a abordar durant els propers mesos.

*La polifacètica antiracista és un espai obert de trobada que té com a objectiu afavorir el coneixement entre les persones activistes, fomentar la participació de persones que vulguin incorporar-se a la lluita, conèixer i unificar el discurs de SOS Racisme i, finalment, encarar la lluita antiracista amb alegria! L’organització i dinamització d’aquestes trobades va a càrrec, de manera rotativa, dels diferents grups de treball de SOS. Se celebren cada mes en un indret diferent, sempre vinculat a la vida associativa i als moviments socials.

La entrada [ACTIVITAT ANUL·LADA] 5a polifacètica: Taller de revisió del privilegi blanc se publicó primero en SOS Racisme.