En Marley és informàtic, però sembla que per algunes persones això resulta incompatible amb la seva procedència: “¿Estàs segur que és aquí on véns a treballar, no t’hauràs confós?” o “¿Al Senegal existeix la informàtica?” són reaccions habituals

Als serveis socials tampoc no l’han acollit mai amb els braços oberts. Un dia, a l’oficina d’Hospitalet de Llobregat, van donar per fet que anava a demanar ajuda, quan en realitat es disposava a arreglar el sistema informàtic. El personal no el deixava entrar i li parlaven a través de la finestreta, sense obrir-li la porta perquè pogués accedir als ordinadors. En una altra ocasió, a l’oficina de Badalona, una de les treballadores no trobava el seu mòbil i automàticament tothom el va mirar a ell, que estava enfeinat reparant ordinadors. Va ser ell qui va trucar al número de mòbil de la noia per esbrinar on era. Se l’havia deixat al bany! A sobre, abans de marxar, encara va haver de sentir un: “Aquí no havia desaparegut mai res”, donant per fet que ell, que estava de pas, havia tingut alguna cosa a veure.
La relació amb la policia ha estat incòmoda des del primer minut. Un dia li van demanar que s’identifiqués, sense un “bon dia”, ni un “per favor”, ni un motiu justificat. La desconfiança i la mala educació han regnat en cadascun dels contactes que ha tingut amb les forces de l’ordre. En una ocasió, un guàrdia civil de l’aeroport va tenir-lo més de 20 minuts aturat revisant-li el passaport i fent-li preguntes sobre qui era i què feia allà. I un altre dia, després de córrer per Sant Feliu, va voler fer-se una selfie per ensenyar a la seva dona com estava suant. Va donar la casualitat que es trobava davant de la comissaria i que al seu darrere, a 200 metres com a mínim, hi havia un agent vestit d’uniforme. Aquest se li va apropar i el va portar a la comissaria, amenaçant-lo de posar-li una multa de 1.000 euros per haver-lo fotografiat: “Tu saps què és la llei? Això no és Àfrica”.
També ha estat tractat com una joguina sexual. Una amiga de la seva dona va dir en veu alta, davant d’un grup de molta gent: “¿El que diuen dels negres és veritat?”.
I li han ofert droga només a ell, per ser negre.

Reconeix que “aquesta experiència de violència constant m’està canviant”. Cada com evita més llocs i més persones: “ara em relaciono més amb gent senegalesa o negra. I mira que al principi vaig fer un esforç gegant per no tancar-me i conèixer gent d’aquí”

El bombardeig de situacions racistes que ha suportat i la violència institucional i social a la qual s’ha vist exposat han estat constants. “Hi ha coses que fan més mal que altres: paraules, mirades…”, exposa. “És una realitat que afecta moltes persones. Molta gent no ho diu, però ho viu”. “Personalment, no ho he normalitzat perquè sóc incapaç d’oblidar”, admet en Marley, que afegeix: “M’adormo amb això, em desperto amb això, visc amb això”. El racisme repercuteix de forma directa en la seva salut: “Tinc ansietat i por. No dormo bé i contínuament estic pensant ‘per què a mi? Què he fet? Jo també sóc humà’”, manifesta.
Malgrat tot el que li ha passat, segueix resistint, però reconeix que “aquesta experiència de violència constant m’està canviant”. Cada com evita més llocs i més persones: “ara em relaciono més amb gent senegalesa o negra. I mira que al principi vaig fer un esforç gegant per no tancar-me i conèixer gent d’aquí, ho juro!”.
En Marley, com moltes altres persones que SOS Racisme atén al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), no va venir a fer una denúncia concreta, sinó a desfogar-se i a ser acompanyat: “No sé exactament què em va impulsar a anar al SAiD, potser la sensació que hi ha un cúmul de situacions que no sé com encarar”, indica. “Després de passar-hi, vaig sentir que la persona que tenia al davant m’escoltava de veritat i sabia de què li estava parlant. La motxilla que carrego va sortir-ne alleujada”, assegura.
Després d’aquests quatre anys a Catalunya, té un desig irrefrenable de marxar cap al Senegal per la ràbia que li genera aquesta situació: “Sento que estic venent la meva dignitat”, lamenta. I conclou: “Totes som diferents, però és fonamental que siguem iguals en els nostres drets, que ningú se’ls apropiï”.

 
Aquest text forma part de #RelatsReals, una col·laboració entre la ‘Directa’ i SOS Racisme, escrita per Mònica López. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: La violència de viure (a Europa) se publicó primero en SOS Racisme.

Presentem 10 exemples de música/ball, estètica i hàbits, etc. i els/les participants han d’identificar en el mural (amb post-its de 4 colors) en cada cas si creuen que es tracta de:

Intercanvi cultural – color verd

Apropiació cultural – color groc

Assimilació – color blau

NS/NC – color rosa

Els resultats de la dinàmica inicial són força unànimes: generalment estem d’acord que: l’operació d’ulls i el blanqueig de pell són casos d’assimilació; el grup de música 3Ma és un cas d’intercanvi cultural; i Rosalía, trenes/rastes, Waïsso, llavors, I.Marat poden considerar-se casos d’apropiació cultural. Els exemples que generen menys consens són el del twerk i el porteig, en què les percepcions són diverses (és un debat obert).

 
II. Vídeo Desirée Bela sobre Apropiació Cultural
 

 

>Al vídeo es defineix l’assimilació com l’adopció d’elements de la cultura majoritària per part d’una minoria oprimida en les relacions socials de poder. En quant a l’apropiació cultural, buida quelcom de significat, ho descontextualitza, i (generalment) té una finalitat lucrativa, caient doncs en la banalització.

III. Presentació de Veronica Bosio Baita i Waïsso clothing

>Veronica Bosio parla d’ exemples d’apropiació, parla d’experiències personals i particularment exposa el cas de Nike, el qual li sembla positiu: Black History Month, una iniciativa regular que tracta de posar en valor o involucrar persones afrodescendents als EUA. Veronica explica que és molt complicat que això sigui reconegut legalment com un plagi.

IV. Debat

>Ens qüestionem el concepte d’«apropiació» i també apropiació «cultural», i com es relacionen i inter-connecten aspectes de poder, cultura, identitat, creences i significats, representació…

>Es critica la perspectiva etnocèntrica i eurocèntrica des de la qual tendim a abordar el debat de l’apropiació cultural; així com la superficialitat, la banalització. Es posa sobre la taula que sovint no coneixem la nostra pròpia història, cultura, orígens, arrels.

S’explica que, ja des de l’antiga Grècia, els filòsofs grecs (molts formats a Egipte) s’apropiaven d’idees i teories alienes (com en l’anomenat teorema «de Pitàgores»). Des dels orígens, Occident ha negat o ignorat o deixat de reconèixer «l’altre», tot allò que és diferent o no encaixa en certa mentalitat occidental.

Davant la pràctica (sovint colonialista) de l’apropiació, hi ha múltiples exemples al territori i la història africana de mestissatge, interculturalitat, cosmopolitanisme, intercanvi.

>En aquest debat és important reconèixer les relacions colonials i de poder amb allò que és apropiat culturalment, i com s’ha estigmatitzat (una pràctica o objecte) com a exòtic o inferior, per posteriorment apropiar-se’n (per exemple, el porteig de nadons que dècades enrere feien les dones africanes aquí; o també l’ús de la bandana, que per un negre s’havia associat a la delinqüència, i posteriorment es considera ‘trendy’ i se’n generalitza l’ús entre blancs/es). Un atre exemple il·lustratiu és la pràctica del nudisme, que retorna als orígens, a allò que s’ha estigmatitzat com a «primitiu», i a la qual a Occident posteriorment hi té cabuda (creant, per exemple, platges nudistes).

>També és fonamental posar de relleu que sovint allò apropiat és comercialitzat amb fins lucratius: que, per tant, en primer lloc, l’apropiació que es produeix és capitalista! Amb la finalitat última del màxim benefici (a canvi del menor cost possible), el sistema capitalista s’apropia d’objectes i pràctiques de tots tipus. No podem obviar les dinàmiques capitalistes que converteixen la cultura en un producte comercial (l’art, la moda, el cinema, etc): la cultura no com a valor, sinó com a producte !

També es posen sobre la taula les connexions entre capitalisme i individualisme (apropiació individual, drets vinculats, guanys…).

>Ens qüestionem si, malgrat caure inevitablement en l’apropiació cultural, és possible o acceptable fer-ho des de la responsabilitat, el coneixement i el reconeixement…?

>També ens revisem les nostres pròpies reaccions en el debat: ens passa que, des d’una posició de privilegi, quan ens sentim atacats/des o interpel·lats/des per algú, podem caure en «atacar» aquell algú de tornada. Per no caure en apropiació cultural, potser hem de renunciar a quelcom (admetre que no tot és per a nosaltres), o que tenim certa responsabilitat a l’hora de realitzar alguna pràctica.

Durant tota la Polifacètica, tractem múltiples exemples diferents. Recollim aquí la majoria, en ordre d’intervenció:

>Un dels exemples reiterats és el del Carnaval: desconeixem el seu origen i significats i la influència colonial d’aquesta celebració.

 >Si bé no es tracta d’Apropiació material, es posa sobre la taula el cas d’ocupar un espai en el rol de formador/a en matèria anti-racista, és a dir ser formadora des del privilegi (blanc). Una manera de trencar amb aquesta dinàmica és fer formacions en tàndem (persones blanques/racialitzades) quan hi ha recursos suficients.

En quant a consum responsable i conscient, es parla de la campanya de boicot ‘prou complicitats amb Israel’.

>Parlem de representació: és un problema el fet d’homogeneïtzar o representar de manera uniforme tot un col·lectiu –com per exemple passa als museus, on una pintura o il·lustració d’un membre d’un grup ètnic genera una representació col·lectiva d’aquell grup, com si tots/es seguissin aquell model.

>I si parlem de la cultura «charnega», que està a l’origen de la «feria de abril»?

>En quant a música i danses, hem vist l’exemple del twerk però podríem incloure el dancehall, el hip hop, el rap, el breakdance, la salsa… En matèria de música no podem ser «puristes» o essencialistes, donat que les influències són múltiples.

Altres aspectes

La Polifacètica es queda curta per abordar un tema tan ampli, fascinant i pertinent com el de l’Apropiació cultural. No arribem a abordar propostes concretes d’acció individual o col·lectiva, però almenys hem sortit de la Polifa amb més dubtes als quals seguir donant voltes

V. Alguns exemples i recursos

Vídeos

https://www.youtube.com/watch?v=kC-qXKeI_Ec&t=26s

https://www.youtube.com/watch?v=80swiOnR_oM

https://www.youtube.com/watch?v=pnamovzq1UE

https://www.youtube.com/watch?v=oV417SIVlzY

Articles

Origen rastes: https://pulchritudosite.wordpress.com/2016/06/13/rastas-un-peinado-con-mucho-significado/

Origen trenes: http://www.amarillavida.com/las-trenzas-simbologia-identidad-moda/

Origen porteo: https://www.miscanguritos.com/blog/2014/08/15/el-porteo-a-lo-largo-de-la-historia/

Documentals

Blanqueig pell:

https://www.youtube.com/watch?v=-rBfzd5MuRQ

https://www.youtube.com/watch?v=neqOE-RVE4A

Explotació xocolata – https://www.youtube.com/watch?v=XFc476FnUl0

Apropiació turbants – https://www.youtube.com/watch?v=z-kHiYs9H6o

La entrada Apropiació o intercanvi? Cultura i poder – Acta 10a Polifacètica antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

• La nostra solidaritat amb la víctima i la seva família. Així com la indignació i rebuig d’aquesta agressió i de qualsevol agressió racista.
• Exigim que aquesta actuació no quedi en la impunitat i per tant demanem contundència a la justícia.
• Fem una crida perquè la lluita contra el racisme sigui permanent i no només quan hi hagi una brutal acció violenta que ens causa indignació. Demanem a la societat que denunciï qualsevol discriminació de la que es sigui víctima o testimoni i als poders públics i polítics el seu compromís per fer les front

Lluitar contra el racisme és responsabilitat de tots i totes. Avui, i demà lluitem contra el racisme.
Barcelona 23 d’octubre 2007
Entitats impulsores: SOS Racisme Catalunya, Associació d’Equatorians de Catalunya, Federación de Asociaciones de Ecuatorianos.
SI VOLEU US ADHERIR A AQUEST MANIFEST ENVIEU UN MISSATGE Asosracisme@sosracisme.org
ADHESIONS AL MANIFEST:
Associacions:
Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), Agència Serpal, Alternativa Vendrellenca, AMIC – UGT, Apropem-nos Poblenou, Asociación Catalana por la Integración de Homosexuales Bisexuales Transexuales Inmigrantes de Catalunya (ACATHI), Asociación Paraguaya de Asistencia a Sudamericanos, Asociación Paraguayos en Catalunya, Associació Amical de Mauthausen, Associació Adib Biladi, Associació CATPAJOVE, Associació de Cristians per l’ Abolició de la Tortura (ACAT), Associació de Dones Amazigues de Catalunya, Associació de Dones Immigrades Yemanja, Associació Equatorians de Catalunya, Associació per la ciutadania i la cooperació Entre Pobles, Associació Joves TEB, Associació Papers i Drets per a Tothom, Associació per les Nacions Unides, ATTAC Catalunya, Catalunya Paraguai Joves, CCOO, Centro Latinoamericano de Reus, CGT, Col.lectiu de Solidaritat amb la Rebel.lió Zapatista, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, CONFAVC, Consell d’Associacions de Barcelona, Consell de la Joventut de Barcelona, Consell Nacional de Joventut de Catalunya, Coordinación Maloka Colombia, Coordinadora Gai Lesbiana, Dones Juristes, Dones per Dones, Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (EICA), Espai Lèsbic Lambda d’Estudis, EXIL, FAVB, Fedelatina, Federació Catalana d’ONG pels DDHH, Federación de Asociaciones de Ecuatorianos, Federación de Asociaciones de SOS Racismo del Estado Español, Federación de Asociaciones Gitanas de Cataluña, Federación ECOM de Barcelona, Fundació AKWABA, Fundació EXIT, Fundació Món3, Fundació Nous Horitzons, Fundació Pere Ardiaca, Fundació Plataforma Educativa, Fundació SER.GI, Fundació Solidaritat (UB), GRAMC Girona, Grup Elles, Ibn Batuta, Institut Català d’Estudis de Violencia, Institut dels Drets Humans de Catalunya, Joves per la Igualtat i Solidaritat, Llactacaru, Lluïsos de Gràcia, Llum del Nord, Moviment Laic i Progresista, Nuevos Colectivos, Observatori del Sistema Penal i dels DDHH de la UB, SAPPIR, So de Pau, SOS Racisme Catalunya, UGT, UNESCO Catalunya, Unió de Consumidors de Catalunya (UCC), Unión Romaní, USOC, Xarxa 9 Barris Acull, Xarxa de Dones Immigrades de Catalunya, Canal Latino, Museu d’Història de la Immigració de Catalunya.
Partits Polítics i Institucions:
Ciudadanos – Partit de la Ciutadania, Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa, Iniciativa per Catalunya – Verds, Partit dels Socialistes de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, Ciutadans pel Canvi, Lliga Socialista Revolucionaria, Partit Comunista de Catalunya, PSUC, PSUC-Viu, Joventut Socialista de Catalunya, Joves d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joves d’Esquerra Verda.
Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Santa Coloma de Cervellò, Ajuntament de Palafrugell, Comissió de Convivència de Sabadell, Grup Municipal Socialista de Sabadell, Agrupació Local del PSC de St. Sadurní d’Anoia, Agrupació Local d’ICV de Pont de Suert, Consulat d’Equador de Barcelona, Consulat de Perú a Barcelona, Defensor del Pueblo de Ecuador.
I més de 150 adhesions individuals de ciutadans i ciutadanes.

LUCHEMOS CONTRA EL RACISMO

La brutal agresión hacia una menor ecuatoriana en un vagón de tren el pasado 7 de octubre, pone de manifiesto la cara más violeta del racismo. El racismo se basa en el menosprecio hacia la persona que es diferente física y/o culturalmente; legitima el poder de unos sobre otros, y derrumba todos los principios y valores democráticos.
Son muchos los espacios que ocupa el racismo y la xenofobia en nuestra sociedad, y mucha sus manifestaciones, actitudes, y comentarios. Estos son los primeros pasos para dar vía libre el racismo más violento; pero recordemos que cualquier acción racista es violencia, porque el racismo de por si lo es.
Esta agresión racista nos ha de servir para recordar la necesidad de ser beligerante democráticamente para así erradicar cualquier practica que discrimine, excluya y segregue a las persona a causa de su color de piel, cultura, etnia o religión. Muchas son las situaciones que pasan desapercibidas, cuando no se normalizan, en el día a día: comentarios xenófobos, discriminaciones en el acceso a la vivienda o a los lugares de ocio, son algunos ejemplos. Son actitudes y acciones que todos hemos percibido en el ámbito laboral, en la calle, en la escuela, en la comunidad de vecinos o en el campo de fútbol. Dejarlas pasar abre la brecha de la impunidad. Sólo podremos hacer frente al racismo reconociendo su existencia; cualquier actitud o conducta racista da pie a actitudes y acciones más violetas y más agresivas.
Esta agresión racista nos ha de servir para recordar que todos y todas somos ciudadanos y ciudadanas, y que una sociedad democrática se valora por el trato que ofrece a los recién llegados, así como por incorporar el antirracismo como valor colectivo.
Es por todo esto que hoy y aquí, la ciudadanía queremos manifestar:

• Nuestra solidaridad con la víctima y su familia, así como la indignación y el rechazo hacia esta agresión y cualquier agresión racista.
• Exigimos que esta actuación no quede en la impunidad, y por tanto pedimos contundencia a la justicia.
• Hacemos un llamamiento para que la lucha contra el racismo sea permanente, y no aparezca sólo cuando se da una brutal acción violenta que nos causa indignación. Pedimos a la sociedad que denuncie cualquier discriminación de la que sea víctima o testimonio, y a los poderes públicos y políticos su compromiso para hacer frente a estas acciones.

Luchar contra el racismo es responsabilidad de todos y todas. Hoy y mañana luchemos contra el racismo.
Barcelona, 23 de octubre 2007-10-23
Entidades impulsoras: SOS Racisme Catalunya, Associació d’Equatorians de Catalunya, Federación de Asociaciones de Ecuatorianos
SI OS QUEREIS ADHERIR A ESTE MANIFIESTO PODEIS ENVIAR UN MENSAJE Asosracisme@sosracisme.org

La entrada Lluitem contra el racisme se publicó primero en SOS Racisme.