racisme judicial archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/tag/racisme-judicial/ Associació creada per treballar en la defensa dels drets humans des de l'acció antiracista, de manera independent, democràtica i des de l'acción de base. Wed, 14 Sep 2022 10:29:12 +0000 ca hourly 1 https://i0.wp.com/sosracisme.org/wp-content/uploads/2022/07/cropped-logovazado.png?fit=32%2C32&ssl=1 racisme judicial archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/tag/racisme-judicial/ 32 32 110667881 Només un canvi radical pot combatre el racisme dins dels cossos policials https://sosracisme.org/nomes-un-canvi-radical-pot-combatre-el-racisme-dins-dels-cossos-policials/ Thu, 04 Feb 2021 10:37:20 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=13341 [Comunicat] Aquest matí hem presentat davant el jutjat d’instrucció 5 de Manresa el desistiment de la roda de reconeixement dels sis agents de Mossos d’Esquadra investigats pel cas de violència policial racista al Bages. Els motius que ens van fer prendre aquesta decisió són varis. El més important és que desitgem preservar la integritat i […]

La entrada Només un canvi radical pot combatre el racisme dins dels cossos policials se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
[Comunicat]
Aquest matí hem presentat davant el jutjat d’instrucció 5 de Manresa el desistiment de la roda de reconeixement dels sis agents de Mossos d’Esquadra investigats pel cas de violència policial racista al Bages.
Els motius que ens van fer prendre aquesta decisió són varis. El més important és que desitgem preservar la integritat i la salut de la persona agredida. Considerem que és una gran càrrega haver d’identificar als seus propis agressors dos anys després dels fets, a més sota una pressió excessiva, amb una roda que intencionalment es va arrossegant des de fa massa temps i que s’ha suspès en menys de 24h després d’un nou recurs interposat pels Mossos.
D’altra banda, creiem que la roda de reconeixement no contribuirà a un major esclariment ni dels fets ni dels autors, ja que els agents estan degudament identificats.Cal recordar que aquest procediment va ser sol·licitat per l’acusació particular el febrer de 2019, quan únicament es disposava de l’àudio gravat. En aquell moment, no es tenia constància de qui eren els agents que havien participat i tampoc quines accions havien dut a terme cadascun d’ells. Aquest escenari ja no és el mateix, perquè el juliol de 2020, després d’haver-se filtrat l’àudio de l’agressió, tres comandaments de Mossos d’Esquadra van identificar, sense cap lloc a dubtes, no sols quins agents van intervenir, sinó que va fer cadascun d’ells durant l’agressió. Per tant, el propòsit de la roda, que és identificar als agents agressors, ja està solucionat.
Tenint en compte que és el propi cos de Mossos d’Esquadra qui organitza la roda, assumim que utilitzaran totes les eines possibles per a dificultar el reconeixement, ja que l’estratègia de la defensa es basa en el silenci i en la dilatació del procediment fins a esgotar tots els recursos possibles.
Davant aquesta situació, denunciem novament l’encobriment i entorpiment de la recerca per part dels cossos policials i els polítics responsables que des d’un inici van tenir coneixement dels fets i s’han negat a suspendre als investigats, que continuen exercint les seves funcions fins al dia d’avui, malgrat les proves evidents i la gravetat de les acusacions.
Denunciem també la situació d’indefensió en què el racisme institucional, que estructura les institucions policials i el sistema judicial, situa a les persones que exigeixen justícia.
Finalment, exigim el reconeixement institucional de l’existència del racisme dins dels cossos policials, però també exigim un canvi radical en el propi funcionament del sistema, perquè els innombrables casos de violència policial racista no continuïn sent pràctiques normalitzades i legitimades per les institucions.
 


[Comunicado]

Sólo un cambio radical puede combatir el racismo dentro de los cuerpos policiales

 
Esta mañana hemos presentado ante el juzgado de instrucción 5 de Manresa el desistimiento de la rueda de reconocimiento de los seis agentes de Mossos d’Esquadra investigados por el caso de violencia y policial racista en el Bages.
Los motivos que nos hicieron tomar esta decisión son varios. El más importante es que deseamos preservar la integridad y la salud de la persona agredida. Consideramos que es una gran carga tener que identificar a sus propios agresores dos años después de los hechos, además bajo una presión excesiva, con una rueda que intencionalmente se viene arrastrando desde hace demasiado tiempo y que se ha suspendido en menos de 24h tras un nuevo recurso interpuesto por los Mossos.
Por otra parte, creemos que la rueda de reconocimiento no contribuirá a un mayor esclarecimiento ni de los hechos ni de los autores, ya que los agentes están debidamente identificados. Hay que recordar que este procedimiento fue solicitado por la acusación particular en febrero de 2019, cuando únicamente se disponía del audio grabado.
En aquel momento, no se tenía constancia de quiénes eran los agentes que habían participado y tampoco qué acciones habían llevado a cabo cada uno de ellos. Ese escenario ya no es el mismo, pues en julio de 2020, tras haberse filtrado el audio de la agresión, tres mandos de Mossos d’Esquadra identificaron, sin ningún lugar a dudas, no solo qué agentes intervinieron, sino qué hizo cada uno de ellos durante la agresión. Por tanto, el propósito de la rueda, que es identificar a los agentes agresores, ya está solventado.
Teniendo en cuenta de que es el propio cuerpo de Mossos d’Esquadra quien organiza la rueda, asumimos que utilizarán todas las herramientas posibles para dificultar el reconocimiento, ya que la estrategia de la defensa se basa en el silencio y en la dilatación del procedimiento hasta agotar todos los recursos posibles.
Ante esta situación, denunciamos nuevamente el encubrimiento y entorpecimiento de la investigación por parte de los cuerpos policiales y los políticos responsables que desde un inicio tuvieron conocimiento de los hechos y se han negado a suspender a los investigados, que siguen ejerciendo sus funciones hasta el día de hoy, pese a las pruebas evidentes y la gravedad de las acusaciones.
Denunciamos también la situación de indefensión en que el racismo institucional, que estructura las instituciones policiales y el sistema judicial, sitúa a las personas que exigen justicia.
Finalmente, exigimos el reconocimiento institucional de la existencia del racismo dentro de los cuerpos policiales, pero también exigimos un cambio radical en el propio funcionamiento del sistema, para que los innumerables casos de violencia policial racista no continúen siendo prácticas normalizadas y legitimadas por las instituciones.

Foto portada:
Creador KRASNYI BCN
Drets d’autor: CC BY-NC-SA

Descarrega comunicat en pdf

La entrada Només un canvi radical pot combatre el racisme dins dels cossos policials se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
13341
Veritat i justícia per a Mor Sylla https://sosracisme.org/veritat-i-justicia-per-a-mor-sylla/ Thu, 06 Aug 2020 16:05:18 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=12954 NOTA DE PREMSA – Xarxa Antiracista de Tarragona Veure en pdf (CATALÀ) Ver en pdf (CASTELLANO)   Veritat i justícia per a Mor Sylla Concentració 9 d’agost – Plaça de la Pau, Salou, 11h El proper 11 d’agost es compleixen 5 anys de la mort de Mor Sylla, el senegalès de 50 anys que va […]

La entrada Veritat i justícia per a Mor Sylla se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
NOTA DE PREMSA – Xarxa Antiracista de Tarragona

Veure en pdf (CATALÀ)

Ver en pdf (CASTELLANO)


 

Veritat i justícia per a Mor Sylla

Concentració 9 d’agost – Plaça de la Pau, Salou, 11h

El proper 11 d’agost es compleixen 5 anys de la mort de Mor Sylla, el senegalès de 50 anys que va perdre la vida durant una actuació policial a Salou. El jutge va descartar totalment la implicació dels agents dels Mossos d’Esquadra en la seva mort i va arxivar el cas 4 dies després de la mort de Mor, tot i tenir proves contundents presentades pels familiars; proves que confirmaven la desproporcionalitat de la batuda policial i el seguiment incorrecte del protocol d’actuació policial.
La família de Mor Sylla exigeix ​​justícia i veritat. La dura lluita ha estat liderada pel seu germà, Ibrahim Sylla, qui ha batallat durant aquests 5 anys per intentar demostrar que la causa real de la mort mai va ser un suïcidi, sinó tot el contrari: una violació dels Drets Humans comesa pels agents que van participar en la batuda policial duta a terme per l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra.
Aquest no és un cas aïllat de violència policial. Tampoc és una nefasta casualitat. La mort de Mor, va ser el resultat d’una persecució policial a persones amb dret a gaudir d’una vida digna i a exercir el seu dret a la feina. La CNAAE a Tarragona i la Xarxa Antiracista, exigeixen la reobertura d’un cas que està ple de contradiccions i dubtes sense resoldre.
La delegació de Tarragona de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent d’Espanya (CNAAE-TGN), l’associació Red Antirracista i SOS Racisme Catalunya; juntament amb la família de Mor Sylla, convoquen una concentració aquest diumenge 9 d’agost a les 11h, a la Plaça de la Pau a Salou; per denunciar un cop més l’actuació policial racista que va causar la mort de Mor Sylla, un fet perpetrat pel racisme institucional que vulnera els drets i reprimeix contínuament les vides de les persones racialitzades i migrants.
L’organització de la concentració s’ha assegurat del compliment de totes les mesures de seguretat en temps de Covid_19. Per tant, la plaça estarà senyalitzada amb tota la informació necessària per a certificar que totes les persones assistents comptin amb mascaretes, gel hidroalcohòlic, i les distàncies mínimes interpersonals.
 
VERITAT I JUSTÍCIA PER A MOR SYLLA!
 

 
 
 
 
 
Xarxa Antiracista de Tarragona


 
[CASTELLANO]
Este 11 de agosto se cumplen 5 años de la muerte de Mor Sylla, el senegalés de 50 años
que perdió la vida durante una actuación policial en Salou. El juez descartó totalmente
la implicación de los agentes de Mossos y archivó el caso 4 días después del fallecimiento
de Mor, a pesar de tener pruebas contundentes presentadas por los familiares; pruebas
que confirmaban la desproporcionada redada policial y el seguimiento incorrecto del
protocolo de actuación policial.
La familia de Mor exige justicia y verdad. La dura lucha ha sido liderada por su hermano
Ibrahim Sylla, quién ha batallado durante estos 5 años, por intentar demostrar que la
causa real de la muerte jamás fue un suicidio, sino todo lo contrario, una violación a los
Derechos Humanos cometida por los agentes que participaron en la redada policial
llevada a cabo por el Área Regional de Recursos Operativos (ARRO) de los Mossos de
Escuadra.
Éste no es un caso aislado de violencia policial. Tampoco es una nefasta casualidad. La
muerte de Mor, fue el resultado de una persecución policial a personas con derecho a
gozar de una vida digna y a ejercer su derecho al trabajo. La CNAAE en Tarragona y la
Red Antirracista, exigen la reapertura un caso que está lleno de contradicciones y dudas
sin resolver.
La Comunidad Negra Africana y Afrodescendiente de España delegación Tarragona, la
asociación Red Antirracista y SOS Racismo Cataluña; junto a la familia de Mor Sylla,
convocan una concentración este domingo 9 de agosto a las 11h, en la Plaza de la Paz
en Salou; para denunciar una vez más la actuación policial racista que causó la muerte
de Mor, un hecho perpetrado por el racismo institucional que vulnera los derechos y
reprime continuamente las vidas de las personas racializadas y migrantes.
La organización de la concentración se ha asegurado del cumplimiento de todas las
medidas de seguridad en tiempos de Covid_19. Por lo tanto, la plaza estará señalizada
con toda la información necesaria para certificar que todes los asistentes cuenten con
mascarillas, gel hidroalcohólico, y las distancias mínimas interpersonales.
¡Verdad y justicia para Mor Sylla!

La entrada Veritat i justícia per a Mor Sylla se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
12954
30 anys d’impunitat policial proven la naturalesa estructural del racisme a Catalunya https://sosracisme.org/30-anys-dimpunitat-policial-proven-la-naturalesa-estructural-del-racisme-a-catalunya/ Wed, 10 Jun 2020 05:00:51 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=12702 SOS Racisme exigeix canvis profunds en la conceptualització de la seguretat, el reconeixement institucional de l’existència de racisme als cossos policials i un estudi transparent de les situacions més sistemàtiques: identificacions basades en perfil racial i acusacions desproporcionades d’atemptat a l’autoritat per cobrir possibles abusos sostinguts per la impunitat policial. Des del 1999* el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) […]

La entrada 30 anys d’impunitat policial proven la naturalesa estructural del racisme a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
  • SOS Racisme exigeix canvis profunds en la conceptualització de la seguretat, el reconeixement institucional de l’existència de racisme als cossos policials i un estudi transparent de les situacions més sistemàtiques: identificacions basades en perfil racial i acusacions desproporcionades d’atemptat a l’autoritat per cobrir possibles abusos sostinguts per la impunitat policial.
    • Des del 1999* el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme ha recollit 571 casos de racisme policial d’un total de 2.514 casos assumits. Només s’han condemnat 4 policies i en cap cas s’ha aplicat l’agreujant de racisme o s’ha contemplat com a delicte d’odi.

    La violència policial, tant aquí a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol, no són casos aïllats, puntuals o accions perpetrades per “pomes podrides” dins dels cossos policials. Aquesta violència és conseqüència d’un racisme d’Estat sistèmic que permea les institucions, les lleis i totes les capes de la societat. Les forces de seguretat pública són el braç executor encarregat de mantenir el poder hegemònic actual, que gira entorn d’un sistema desigual, blanc, capitalista i patriarcal.
    Així ho proven les dades recollides pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme a Catalunya. Històricament, la tipologia d’abusos policials racistes ha estat la més nombrosa pel que fa a la denúncia de casos al SAiD.
    No obstant això, hi ha factors estructurals que en dificulten la denúncia:

    1. La situació d’indefensió en què el racisme institucional ja ha situat les persones que suporten el racisme policial, com ara venedors ambulants, treballadores sexuals o joves migrats. Sovint les persones que denuncien el racisme policial es troben amb una contra-denúncia confeccionada pels agents implicats que els suposa no només conseqüències penals sinó també d’estrangeria. Així, la policia agreuja la vulnerabilització d’aquestes persones i perpetua la seva impunitat.
    2. El funcionament del racisme dins del sistema judicial, on s’atorga la presumpció de veracitat a la versió policial (quant no hauria de ser així en la via penal), es mostren reticències pel que fa a la motivació racista i es qüestiona constantment la versió de la víctima, incomplint la responsabilitat de garantir els seus drets. (Més informació)
    3. La manca de reconeixement institucional de les pràctiques racistes dins dels cossos policials, fet que impossibilita la transformació real dels mateixos, genera desconfiança en qui pateix abusos i acaba invisibilitzant encara més el racisme.

    Des del 1999*, any en què es comencen a sistematitzar les dades, s’han recollit 571 casos de racisme policial d’un total de 2.514 casos assumits pel SAiD, que representen un 23% del total. Només en 4 ocasions s’ha condemnat un agent de policia i en cap d’elles s’ha aplicat l’agreujant de racisme o s’ha contemplat com a delicte d’odi malgrat la claredat dels fets:

    1. 2006: Condemna judicial per a un agent de policia nacional que va agredir quatre ciutadans d’origen estranger durant un control d’estrangeria el 2005. Sentència: condemna per tres faltes de lesions, una falta d’injúries, i una falta de maltractaments, amb multes i indemnitzacions per valor de 3.000 euros. (Més informació)
    2. 2014: Condemna per falta de lesions abans de la reforma del codi penal, cap a un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que va pegar a un venedor ambulant a l’any 2012. Aquest mateix agent estava imputat en un altre cas que portàvem on el van absoldre, i és el mateix policia que recentment ha estat condemnat per matar un altre agent de la GUB. Sentència: condemna per una falta de lesions amb la pena de multa de 300 euros i indemnització de 600 per la víctima per les lesions. (Més informació)
    3. 2017: Condemna per agressió a un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona per uns fets ocorreguts a la comissaria de Nou de la Rambla el 2011. Sentència: Condemna per un delicte de lesions que correspon a un any de presó i indemnització de 10.000 euros pel denunciant, amb responsabilitat subsidiària de l’Ajuntament de Barcelona (Més informació)
    4. 2019: Condemna a un Mosso d’Esquadra i un agent de seguretat privada per uns fets ocorreguts el 2009. Sentència: condemna per delicte de lesions a una multa de 1800 euros i a una indemnització per responsabilitat civil. (Més informació)

    Per contra, altres exemples d’agressions i abusos policials greus que han acabat amb impunitat:

    • 2009: Agressió policial al sr. HK durant la detenció i al lavabo de la comissaria. El procediment es va arxivar abans d’arribar a judici.
    • 2009: Agressió policial MH, menor tutelat, propinant-li un cop de puny que li va fer perdre una dent. L’audiència provincial va absoldre al policia el 2012.
    • 2010: Mort del jove MA al CIE mentre estava a una habitació sol i aïllat. La versió oficial va ser suïcidi. Aquest procediment tampoc va tenir cap recorregut.
    • 2011: Agressió de 15 policies a venedors ambulants al metro de Barcelona. Amb les imatges del metro es van identificar els dos policies responsables de les agressions més greus, però van ser absolts per l’audiència provincial de Barcelona el 2015. Coincideix que un dels policies va ser condemnat al cas del 2014 mencionat anteriorment i l’altre policia és el mateix que van absoldre al 2009 en l’agressió que hem mencionat al menor tutelat.
    • 2012: Atropellament al venedor ambulant IS per part d’un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que li trenca la cama. La denúncia va ser arxivada i la reclamació a l’ajuntament va ser desestimada al jutjat contenciós administratiu. Aquest fets van ser l’inici de l’assetjament policial cap a aquesta persona fins que va ser expulsada del país.
    • 2012: Mort d’ID al CIE de Barcelona amb 21 anys, per denegació d’assistència mèdica.
    • 2013: El Sr. AD va ser detingut i acusat de robatori d’un mòbil sense cap tipus de prova, per la qual cosa es va confeccionar un atestat per justificar l’acusació policial. Malgrat vam aconseguir aportar al procediment que hi havien dues denúncies, una confeccionada i l’altre de la veritable víctima del robatori i que no coincidien ni en el relat ni en la signatura, el procediment es va arxivar considerant que no hi havia proves suficients per demostrar un possible delicte de falsedat documental.
    • 2013: Agressió policial al CIE de Barcelona per part dels policies que custodien el centre al sr. MK. La víctima no va ser expulsada i va poder interposar una denúncia, quan en la majoria dels casos la víctima és denunciada i fa inviable el procediment penal. Tot i així, el procediment es va arxivar.
    • 2015: Intervenció policial de matinada en un pis a Salou per venda ambulant on mor el sr.MS, suposadament en precipitar-se per la finestra quan fugia dels agents. El procediment penal es va arxivar. Des del SAiD continuem fent la reclamació per la via administrativa.

    Davant d’aquesta situació, exigim a l’administració pública:

    1. El reconeixent institucional de l’existència de racisme als cossos de seguretat pública i la seva condemna, així com una recollida oficial i transparent de dades que permeti identificar-ne la seva dimensió i les causes.
    2. La implementació de mecanismes de control i avaluació interna per lluitar contra els abusos i discriminacions sistemàtiques. La introducció de formularis d’identificació i registre per acabar amb les aturades per perfil racial i la no-col·laboració dels Mossos d’Esquadra amb la Policia Nacional en operatius de control d’estrangeria.
    3. Un abordatge integral de la seguretat que posi èmfasi en la prevenció social, comunitària i policial. La revisió dels criteris de selecció de personal i la formació obligatòria i regular dels agents en el respecte dels drets humans i la no-discriminació.

    Però més enllà d’aquestes mesures, es necessiten canvis més profunds, canvis en les lògiques securitàries que criminalitzen, estigmatitzen i violenten especialment a les persones migrades i racialitzades, destituint-les del dret a sentir-se segures. Es necessiten canvis radicals en els propis fonaments del sistema. S’ha de començar pel reconeixement institucional i social d’aquest racisme, i cal voluntat política per crear un marc normatiu democràtic, que respecti realment els drets de les persones, i que es vetlli per a la seva aplicació efectiva.
    Sabem que el racisme institucional mata, i és per això que instem a canviar urgentment, i des de l’arrel, aquest Estat inhumà, injust i responsable de les polítiques que causen la mort de milers de persones a les fronteres, als CIE, als centres de menors, a l’espai públic, etc. Cal posar d’una vegada per totes la vida i la dignitat humana al centre de les decisions polítiques.
     
     
    Muntatge their names i ciutat justícia


    *El Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme comença a sistematitzar dades el 1999, però des del seu naixement, el 1989, fa més de 30 anys, ha monitorejat el racisme a Catalunya.

    La entrada 30 anys d’impunitat policial proven la naturalesa estructural del racisme a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>
    12702
    La invisibilización del racismo en el sistema judicial https://sosracisme.org/la-invisibilizacion-del-racismo-en-el-sistema-judicial/ Fri, 05 Jun 2020 08:19:30 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=12688 En la pràctica del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), on exercim l’acusació particular davant de casos de racisme, comprovem que no es reconeixen com a delictes d’odi situacions que nosaltres sí que identifiquem com a tals. El motiu principal per a no seguir un procés de denúncia és la manca de confiança en el sistema: pensen […]

    La entrada La invisibilización del racismo en el sistema judicial se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>
    En la pràctica del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), on exercim l’acusació particular davant de casos de racisme, comprovem que no es reconeixen com a delictes d’odi situacions que nosaltres sí que identifiquem com a tals. El motiu principal per a no seguir un procés de denúncia és la manca de confiança en el sistema: pensen que no servirà per a res i tenen por. Ens preocupa la invisibilització i normalització del racisme institucional. A continuació publiquem un article Lorena Antón Garcia, advocada del SAiD, un article que forma part de l’informe 2019: InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya, sobre la invisibilització del racisme en el sistema judicial.

    Con frecuencia los delitos en los que la víctima tiene (o se le atribuye) la condición de inmigrante se encuentran con ciertas trabas a la hora de ser investigados. Si además añadimos una posible motivación racista, la dificultad a la hora de acumular prueba que sea aceptada por los juzgados aumenta de forma considerable, llegando a ser prácticamente imposible conseguir una sentencia condenatoria cuando la persona denunciada es un policía.
    Entendemos que esto se debe, entre otras cuestiones, a que no existe entre los operadores jurídicos una perspectiva étnico-racial (ni de género ni de clase) que les permita identificar el racismo. Así, existe un sesgo (racista) que condiciona los procedimientos judiciales en varios sentidos: no dan credibilidad a los relatos de las víctimas inmigrantes, se niegan a practicar diligencias de investigación, no permiten construir prueba válida para demostrar el racismo y dictan autos de archivo o sentencias absolutorias en la mayoría de los procedimientos. A partir de aquí se constata una invisibilización del racismo denunciado que da lugar a una victimización secundaria, causada precisamente por este sesgo racista institucional.
    En general, en las denuncias interpuestas desde SOS Racisme siempre está presente la falta de credibilidad que los operadores jurídicos otorgan a las personas inmigrantes. Esta falta de credibilidad es la que define la instrucción del procedimiento, e incluso su archivo antes de llegar ni si quiera a celebrarse el juicio. Nos enfrentamos a dificultades continuas para que desde el sistema judicial se investiguen los delitos denunciados, ya que existe cierta reticencia a practicar las diligencias que proponemos, a pesar de que en ocasiones son determinantes para demostrar los hechos o el móvil racista (declaraciones de testigos periféricos o incluso presenciales, práctica de ruedas de reconocimiento o de periciales, entre otras). Especialmente cuando no existe una razón aparente para la comisión del delito –porque el motivo es precisamente el racismo- los jueces tienden a no creer la versión de la víctima inmigrante.
    Esta falta de credibilidad se percibe ya desde su primera declaración, en la que las preguntas van dirigidas a determinar su implicación (y responsabilidad) en los hechos, a exigir que expliquen el móvil del denunciado (como si la víctima tuviera que saberlo) o a cuestionar los beneficios que la denuncia pueda tener en su situación administrativa, entre otras cuestiones.
    La desgana que percibimos a la hora de practicar diligencias encaminadas a esclarecer los hechos o a probar el racismo tiene al menos dos consecuencias procesales:

    • Que se archive el procedimiento por falta de indicios de criminalidad o de autor conocido: tiene lugar especialmente cuando la persona denunciada es un policía, o en casos en los que hay varios denunciados (por ejemplo, cuando se trata de una problemática entre vecinos). En estos casos, es posible que los jueces, desde una óptica pragmática, otorguen mayor veracidad al relato policial, y quizás consideran demasiado complejo investigar delitos en los que la persona victimizada no dispone de testigos, mientras la otra parte sí (lo que ocurre en casos en los que el denunciado es un policía o se denuncia un acoso por parte de vecinos).
    • Que se dicte una sentencia absolutoria: en los que conseguimos llegar a juicio, no es extraño que nos encontremos con dificultades a la hora de probar los hechos, y particularmente la motivación racista, debido a que en la fase de investigación se nos deniegan las diligencias necesarias para ello. Incluso en escenarios en los que el juez sentenciador da credibilidad al testimonio de las víctimas, muestran reticencias en lo que respecta a la motivación racista, salvo que ésta sea muy (muy) evidente. Es decir, se creen la versión respecto de los hechos (cuando va acompañada de testimonios, partes médicos, imágenes, etc.), pero no el componente racista.

    Es importante mencionar el rol que juega la barrera idiomática: por un lado, sirve para que los jueces refuercen y justifiquen su sesgo racista, ya que su forma de expresarse puede ser interpretada como un indicio para valorar el contenido de su relato (como muestra de que miente, de que es agresiva, de que se altera con facilidad, etc.); y por otro lado, dificulta la garantía de la tutela judicial efectiva y de los derechos de las víctimas, ya que tienen más dificultades para comprender la totalidad del procedimiento, lo que obstaculiza que puedan aportar (y recibir) toda la información necesaria.
    Por último, y como ya se ha mencionado, las trabas aumentan cuando la persona denunciada es un policía. La dificultad de denunciar a un agente de la autoridad aumenta si los jueces no garantizan la tutela judicial efectiva de las víctimas (que además en estos casos debería de ser reforzada), lo que ocurre de forma recurrente debido el sesgo racista anteriormente mencionado. Esto se refleja en que el testimonio de la víctima es menos creíble y más cuestionado, mientras que los jueces tienden a considerar veraces las declaraciones de los agentes. En estos casos los jueces muestran mayor desidia a la hora de practicar diligencias –puesto que dan por hecho que los hechos denunciados no son verdad- y las posibilidades de que el procedimiento finalice con un archivo de la causa antes de llegar a juicio aumentan. Es frecuente que los jueces argumenten que no existen indicios de criminalidad (lógico, si no practican las diligencias solicitadas), incluso cuando disponemos de pruebas suficientes para continuar el procedimiento (testigos ajenos a la víctima, relatos persistentes en el tiempo, partes médicos, imágenes, etc.). Esta falta de reconocimiento del racismo por parte de los jueces da lugar a una instrucción débil que provoca no solo que las víctimas inmigrantes sufran más trabas a la hora de ver prosperar sus denuncias, sino una victimización secundaria y un trato diferencial que les impide ejercer sus derechos con totales garantías. En este sentido, sería necesaria una voluntad política real encaminada a visibilizar y reconocer el racismo, y una sensibilización de los operadores jurídicos que les permita identificar estas situaciones y actuar en consecuencia.
     

    La entrada La invisibilización del racismo en el sistema judicial se publicó primero en SOS Racisme.

    ]]>
    12688