El Consejo Europeo que tendrá lugar los próximos 28 y 29 de junio, abordará la propuesta de creación de centros de internamiento y hotspots adonde trasladar y encerrar a las personas migrantes y refugiadas que tratan de acceder a la Unión Europea.

Estas organizaciones, consideran que “estos campos supondrían una vuelta de tuerca más en las políticas de externalización, en la medida que podrían crearse tanto en territorio europeo como en países del norte de África con un baja calidad democrática y baja protección a las personas migrantes, tal y como hemos visto en los últimos meses”.
Las organizaciones firmantes critican que tal y como sucede en la actualidad con Turquía, se cribaría a las personas entre quienes verían admitida a trámite su demanda de asilo y el resto que serían expulsadas a sus países de origen, lejos de cualquier organización que pueda fiscalizar qué es lo que sucede en estos procesos y con procedimientos jurídicos de protección que se prevén lejos de los estándares europeos.
Estos inmensos campos de refugiados y hotspots a juicio de estas organizaciones “son el enésimo gesto mediático para tranquilizar a una opinión pública europea que exige soluciones, aun a sabiendas de que las experiencias de figuras análogas en Italia o Turquía no han supuesto la mejora en el acceso a los derechos fundamentales de estas personas”. También supondrían un nuevo impedimento a las personas migrantes y refugiadas para alcanzar un mínimo estatus de protección, dejando que terceros países sin mecanismos de protección judicial de estas personas o sociedad civil organizada e independiente que pueda fiscalizar lo que allí sucede se convirtieran de facto en agentes ejecutores de la política migratoria de la UE.
A juicio de las entidades firmantes, “supondrían un paso más en el vaciamiento del derecho de asilo y el rechazo absoluto a hacer de la UE un espacio de acogida. Serían la certificación de que la retórica de los DDHH ha cedido ante la pulsión xenófoba que crece por toda Europa”.
Por estos motivos, las entidades firmantes, rechazan firmemente dicha política y exigen al gobierno español no sólo que se oponga a la misma, sino que se planteen avances en la mejora de la acogida de las personas migrantes y demandantes de protección internacional, en garantizar el salvamento de las personas que mueren a diario en nuestro Mediterráneo, así como en crear vías legales y seguras de acceso de la Unión Europea.
 

Enllaç de la notícia a la web de Federación estatal de SOS Racismo
Per a més informació: +34 610 26 55 12; info@sosracismo.eu

La entrada Reclamem al Consell Europeu que no permeti la creació de camps per persones migrants i refugiades se publicó primero en SOS Racisme.

Allà ens hem entrevistat amb l’organisme públic que gestiona les sol·licituds d’asil i refugi (la State Agency for Refugees – SAR), amb les entitats que financien o realitzen activitats i programes a dins dels centres d’acollida i d’internament (Creu Roja, Càrites, SVV i UNHCR) i amb les que ofereixen suport legal (Foundation Access to Rights, Helsinki Committee Bulgaria, Center for Legal Aid – Voice in Bulgaria). Hem visitat un centre d’acollida i un centre de formació de la Creu Roja a Sofia i ens hem desplaçat fins a la frontera entre Bulgària i Sèrbia, per on moltes persones en cerca de refugi proven de transitar sense ser vistes. Finalment, hem conegut un fotògraf refugiat iraquià que està col·laborant amb Càrites com a traductor.

Després de totes aquestes trobades i experiències, constatem que:

1. Hi ha persones refugiades tancades als centres de detenció (CIE). Malgrat que les organitzacions estan lluitant perquè s’apliquin alternatives a la detenció, hi ha moltes persones que, per por de quedar-se atrapades a Bulgària o ser retornades posteriorment a través del mecanisme de Dublín, no expressen el seu desig de sol·licitar asil o refugi.

2. S’aplica de forma subjectiva i abusiva el procediment accelerat per a la determinació de la necessitat de protecció. Les entitats denuncien que a les persones de determinades nacionalitats, com l’afganesa o la pakistanesa, se’ls reté durant més temps, en condicions de detenció i no d’acollida, i se’ls aplica de forma subjectiva i generalitzada el procediment accelerat, que compta amb menys garanties que l’ordinari i es resol en 3 o 4 mesos, generalment de forma negativa per a les persones sol·licitants.

3. Manca un programa d’integració per a les persones refugiades i les condicions d’acollida són precàries. Les sol·licituds de protecció internacional solen rebre una primera resposta administrativa en només 6 mesos (a Espanya el temps d’espera habitual és de 3 anys). Això es deu, tal com ha reconegut la mateixa Agència Estatal pels Refugiats (SAR), al fet que es vol reduir al màxim l’impacte econòmic que la manutenció i l’atenció mèdica i psicològica dels refugiats pot causar sobre el sistema de salut búlgar. Des del 2014, no se’ls ofereix cap pla d’integració i la majoria dels centres es troben en condicions d’insalubritat.

4. Els menors i les menors d’edat no acompanyades estan desprotegides. Les entitats demanen a l’Estat búlgar una major protecció dels menors no acompanyats, a qui repetidament es tanca en centres de detenció, se’ls posa sota custòdia d’un adult proper que no tenen perquè conèixer o se’ls realitza una prova d’edat poc fiable que condueix a molts errors, entre d’altres irregularitats. No hi ha centres d’acollida només per a MENAS; aquest conviuen amb persones adultes i, fora de l’horari d’atenció dels i les professionals, queden a càrrec dels guàrdies de seguretat privada, amb tots els riscos i la desprotecció que això comporta.

5. Els casos de violència a la frontera resten impunes. Els cossos de seguretat a la frontera búlgaroturca actuen com a un mur de contenció que no deixa entrar les persones refugiades al territori de la UE. Les organitzacions denuncien atacs amb bales de goma, tortures, vexacions, amenaces i altres vulneracions de drets que no s’investiguen.

6. L’aplicació del sistema de Dublín a Bulgària desincentiva l’arribada de persones amb necessitat de protecció per la frontera est de la UE. Retornar persones refugiades que viuen a Àustria o Alemanya cap a Bulgària, pel fet que és el lloc on se les va registrar, és condemnar-les a trobar sort en un país on les condicions d’acollida són molt precàries, gairebé inexistents, i on no hi ha cap política d’integració de les persones refugiades. A més, aquestes han de fer front a la hostilitat institucional i sovint social.

La suma d’aquests i altres factors fa preveure que la xifra de sol·licituds d’asil i refugi a Bulgària caurà en picat enguany. Segons dades oficials, el 2016 van sol·licitar protecció internacional 19.418 persones, mentre que en el que portem del 2017 només ho han fet 2.276 persones.

L’expedició a Bulgària s’ha dut a terme en el marc del projecte CAMINS, finançat per l’Ajuntament de Barcelona, que preveu l’elaboració de materials educatius basats en els relats extrets de l’observació sobre el terreny. El passat mes d’abril es va visitar també la frontera sud espanyola. A finals d’any es presentarà un informe comparatiu d’aquests dos llimbs que controlen el pas a la Unió Europea.

La entrada Bulgària: als llimbs de la Unió Europea se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #COMUNICAT: En vaga de fam per les persones refugiades se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #CONVOCATÒRIA: Cassolada avui contra #UErgonya se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #COMUNICAT: Una societat amb racisme no serà mai una societat justa se publicó primero en SOS Racisme.

Detalls de l’ACCIÓ i CONVOCATÒRIA de premsa

DIA. Dijous 10 de març de 2016

HORA. A les 19h

LLOC. Davant oficina Parlament Europeu. Passeig de Gràcia número 90

Acció simbòlica de denúncia i Roda de premsa

Amb portaveus d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, membres de Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, SOS Racisme Catalunya i Stop Mare Mortum, per informar dels detalls de la manifestació “Prou Racisme!” del 19 de març.

Es comptarà també amb la presència de les principals entitats i moviments que donen suport a la manifestació del 19 de març.

Contactes de Comunicació

• Jose Peñín, SOS Racisme Catalunya. 636 248 621 comunicacio@sosracisme.org
• Anna Palou, Stop Mare Mortum. 636799555 premsa@stopmaremortum.org

La entrada #CONVOCATÒRIA: Europa ens fa vergonya se publicó primero en SOS Racisme.

Més informació de l’acte.

El passat dilluns a la nit va cloure la cimera entre els estats de la Unió Europea i Turquia que va servir per tancar un acord entre les dues parts en el marc de la crisi humanitària que s’està vivint a les costes del sud d’Europa. Lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i es compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea ha acordat subcontractar aquestes responsabilitats a l’Estat turc, a canvi de 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 – a banda dels ja assignats fins al 2017 –, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE.

La solució que ha trobat Brussel·les per gestionar l’arribada de centenars de milers de persones que fugen de la guerra, de la misèria i d’altres tipus de persecucions és triple. Primer, evitar que trepitgin sòl europeu amb l’increment de les operacions de control de fronteres exteriors amb la participació militar de l’OTAN, segon, acordar l’expulsió a Turquia d’aquells que tot i així puguin arribar a les illes gregues jugant-se la vida a la Mediterrània, i tercer, bloquejar la ruta dels Balcans cap al nord d’Europa que el 2015 van utilitzar 900.000 persones.

Les declaracions del president del Consell Europeu, Donald Tusk, la setmana passada ja insinuaven aquestes mesures quan feia una crida a “tots els potencials immigrants econòmics il·legals, sigueu d’on sigueu: no vingueu a Europa. (…) Grècia o qualsevol altre país europeu ja no serà un país de trànsit”.  No obstant això, Tusk es va quedar curt en la seva afirmació, ja que allò acordat ahir a Brussel·les contempla, d’una banda, expulsar a Turquia totes les persones estrangeres que entrin de forma il·legal a Grècia, incloses les potencials sol·licitants d’asil, independentment de la seva nacionalitat. A la vegada que s’estableix un mecanisme segons el qual per cada persona síria expulsada a Turquia, els estats europeus reassentaran una refugiada d’aquesta mateixa nacionalitat. I d’altra banda, Grècia i Itàlia assumiran, a canvi d’una ajuda econòmica, les refugiades que ja es trobin actualment en el seu territori.

L’acord publicat, on en cap moment es refereix als drets de les persones a sol·licitar l’asil o a circular lliurement, afirma que “Els caps d’Estat o de Govern van acordar que són necessàries accions decidides per a clausurar les rutes de tràfic il·lícit de persones, trencar el model de negoci dels passadors de fronteres, protegir les nostres fronteres exteriors i posar fi a la crisi migratòria a Europa. Hem de trencar amb la relació de pujar a un vaixell i la residència a Europa”. Així doncs veiem com aquest sistema es posa en marxa amb la voluntat d’acabar amb les màfies, garantir el Tractat de Schengen amb el control de les fronteres exteriors i evitar un efecte crida.

Un cop més veiem com la UE parteix d’una premissa bàsica errònia: blindar les fronteres de la fortalesa europea acabarà amb la crisi humanitària a la Mediterrània. Traslladar les persones refugiades i migrants a un estat tercer no és acabar amb la crisi humanitària, sinó expulsar-la de territori comunitari, i prioritzar les operacions de control i seguretat en lloc de les de salvament a les aigües frontereres és fomentar l’efecte mort per evitar l’efecte crida. Si realment es vol acabar amb el tràfic d’éssers humans i amb les morts a la Mediterrània, només cal voluntat política garantint vies segures i legals: visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar l’asil en ambaixades i consolats europeus en els països d’origen i trànsit, etc.

Les mesures adoptades són un despropòsit, una mostra més del paper vergonyós que tenen els estats i les institucions europees des de l’inici d’aquesta crisi. Voler emmarcar les decisions preses sota el paraigua de l’acord bilateral de readmissió entre Grècia i Turquia o de la normativa europea sobre procediment d’asil – segons la qual un estat membre pot rebutjar estudiar una petició d’asil si considera que el país comunitari al qual es deriva el cas és un país segur – és un subterfugi legal que no només xoca frontalment amb l’obligat compliment de la Convenció de Ginebra sinó també amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives.

L’entesa que s’assoleix amb Turquia respon exclusivament a la utilització de les polítiques migratòries al servei d’una lògica securitària que arrasa amb els suposats valors fundacionals europeus de solidaritat i respecte als drets humans. L’execució del text aprovat impedeix a totes les persones que arribin de forma irregular a Grècia la possibilitat de sol·licitar l’asil a Europa quan no existeix una altra via que no sigui la irregularitat. A la vegada, només les nacionals sirianes entraran al programa de reassentament als estats europeus via Turquia. D’aquesta forma es deixa a l’estacada dels drets humans la resta de nacionalitats, així com la resta de casuístiques que contempla la Convenció i les legislacions específiques estatals d’asil i refugi, com ara els motius polítics, religiosos, LGTBi, etc. I per descomptat es veu vulnerat, un cop més, el dret a la lliure circulació d’aquestes persones.

Si ja era absolutament ridícul el topall de 160.000 persones refugiades que havia marcat la UE en el seu programa de reubicació, comptant amb una població de 500 milions d’habitants, expulsar aquestes persones a Turquia mentre esperen una eventual reubicació és lamentable. No es tracta, però, de res més que una altra mostra d’una pràctica habitual dels estats europeus, l’externalització de fronteres, com es fa a la frontera sud de Ceuta i Melilla amb el Marroc o amb els Centres d’Internament per a Estrangers fora de territori comunitari, entre altres.

Brussel·les ven a Ankara aquestes persones en situació de vulnerabilitat com si fossin bestiar, i encomana a un país que vulnera sistemàticament els drets humans i els de les minories nacionals que aculli totes les expulsades de territori grec, quan ja compta amb més de 2,5 milions de desplaçades forçades. Davant d’aquesta situació queden moltes preguntes a l’aire: sota quins criteris entraran les nacionals sirianes en l’insuficient programa de reubicació de la UE? Els estats europeus faran aquesta selecció a la carta? Ho decidirà Turquia? És Turquia un país segur pels milers de refugiades kurdes sirianes que hi seran expulsades?

Són massa preguntes per una Europa incapaç de donar una resposta adequada garantint condicions dignes a totes les persones dins del territori propi comunitari, com veiem a Calais, a Ceuta i Melilla, a Dunkerque, a Idomeni, etc. Avui, ens torna a tocar dir prou a nosaltres, als i a les ciutadanes d’aquesta Europa que ens fa vergonya. Exigim que els nostres governs siguin responsables de les seves obligacions internacionals i que tractin i acullin amb dignitat a totes les persones que arriben a Europa sense cap tipus de discriminació. Com a societat civil només ens queda revelar-nos i organitzar-nos davant de la injustícia, nosaltres no fallarem en aquest deure.

Toni Borrell i Vila

Stop Mare Mortum

[Comunicat en la font original]

La entrada #REFLEXIÓ: L’acord UE-Turquia, una vergonya més per Europa se publicó primero en SOS Racisme.

El uso de los medios y la inseguridad como herramienta para justificar comportamientos racistas

El 2016 comenzó con una noticia ciertamente alarmante: se habían producido centenares de abusos sexuales y de hurtos durante la celebración de la nochevieja en Colonia, y en otras ciudades alemanas, al parecer de forma simultánea y organizada.

A raíz de este suceso los medios comenzaron a hacerse eco de la noticia, poniendo de manifiesto, no tanto la dimensión del ataque, si no las características de los atacantes: ‘hombres de apariencia árabe o del Norte de África’. A partir de aquí la noticia se hizo viral, y fueron numerosas la reflexiones que surgieron en las redes sociales y los medios.

Las críticas iban dirigidas especialmente a la política de ‘puertas abiertas’ que había adoptado Angela Merkel ante la necesidad de gestionar la llegada de personas refugiadas, al vincular las agresiones con la llegada de refugiados.

Lo cierto es que del número de detenidos y de ese presunto ataque organizado, poco más se ha sabido hasta el momento. Lo que sí ha ocurrido es que se han adoptado medidas más restrictivas en lo que respecta a las peticiones de asilo por parte de ciudadanos procedentes del Magreb, y además ha habido una respuesta mediática y social en contra de los inmigrantes y extranjeros, reacciones que se han visto en parte reforzadas por la creencia de que la entrada de refugiados provoca inseguridad y delincuencia.

Sobre esta noticia y sus consecuencias se pueden hacer varias reflexiones. Por un lado, resulta curioso que en una sociedad patriarcal, en la que las agresiones y abusos sexuales con frecuencia derivan en un análisis crítico de la actitud de las propias mujeres víctimas (estaba borracha, iba vestida para provocar, no dejó claro que no quería, se fue con él de forma voluntaria…), esta noticia se haya tratado a la inversa. En efecto, en el caso de Colonia, ya no interesa cuál fue la actitud de las mujeres, si estaban provocando o si estaban borrachas –lo cual nos parece correcto-, sino que se ha pasado a destacar el perfil de los agresores, no por ser hombres, sino por ser extranjeros –lo que resulta cuestionable, y además sospechoso. El racismo ha superado en este caso al machismo (aunque éste último no haya desaparecido completamente, ya que hay argumentos que se muestran indignados con que sean extranjeros los que ‘vengan a abusar de nuestras mujeres’).

Es curiosa también la diferencia de tratamiento mediático respecto de otros abusos sexuales que han tenido lugar en contextos similares, como en los propios carnavales de Colonia, ciudad en la que tuvieron lugar los hechos, o como ha ocurrido en España, en las fiestas de San Fermín. En estos casos parece que las agresiones tienen más que ver con el ‘desfase’ de las mujeres, el alcohol, el ambiente festivo, y quizás con el machismo, pero no con la procedencia o el color de piel de los agresores, probablemente nacionales y blancos.

Es asimismo llamativo que se tratara de un ataque organizado, en el que supuestamente participaron más de mil agresores, y que las fuerzas de seguridad no solo no tuvieran constancia o indicios de que esos hechos iban a tener lugar, sino que tardasen días en reconocer la gravedad del asunto y en tomar medidas al respecto. Se entiende que la coordinación de más de mil personas para agredir de forma simultánea en un lugar concreto se ha tenido que llevar a cabo a través de redes sociales, o algún mecanismo que pueda ser detectado por las autoridades, al menos después de los ataques. Sin embargo, de esta supuesta acción coordinada aún no se tiene constancia.

Obviamente estos incidentes tienen que condenarse, y las personas que llevan a cabo conductas delictivas tienen que ser detenidas y juzgadas. Pero no pueden utilizarse hechos de esta gravedad para crear discursos racistas y xenófobos y para justificar políticas restrictivas de derechos de determinados colectivos. Además, favorecen rechazo social y generan problemas de convivencia que pueden desencadenar discriminación y conductas violentas.

La entrada #REFLEXIÓ: Com s’utilitzen els mitjans i la inseguretat per justificar comportaments racistes se publicó primero en SOS Racisme.

• Desmuntant el racisme – difusió
• Desmuntant el racisme – cartell
• Inscripcions: http://goo.gl/forms/gMz7G03ida

La entrada #ACTIVITAT: Participem a les jornades “Desmuntant el racisme, construint interculturalitat” 24 i 26/Des se publicó primero en SOS Racisme.

• Com s’ha arribat fins aquí i quines són les causes d’aquesta crisi? Quines són les solucions reals del problema? Quin paper estan jugant els estat i què podem fer-hi nosaltres?
• Dimecres 18 de novembre, a les 19h
• Casal Font d’en Fargues. Carrer Pedrell 67 Barcelona
• Ponents: Quim Vila, Fundació Districte 11; Beatriu Guarro, SOS Racisme i Stop Mare Mortum; Estela Pareja, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

GLOBALITZACIÓ I MIGRACIONS

• Dimecres 18 novembre a les 19h

• Centre Cívic La Sedeta. Carrer Sicília, 321 Barcelona (com anar)
• Ponents: Andreu Domingo, sots-director del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB i expert en migracions internacionals i Eduard Santiago, SOS Racisme.
• Organitza: Attac Acordem
• Més informació: http://ccivics.bcn.cat/lasedeta/pagina/10865

La entrada #ACTIVITAT: Refugiades, globalització i migracions a les properes xerrades on participem se publicó primero en SOS Racisme.