ruido photo archivos - SOS Racisme

#NOTÍCIA: Activistes i víctimes de racisme, debaten sobre la discriminació

SOS Racisme — Sat, 03 Oct 2015 12:56:24 +0000

El passat dijous 1 d’octubre es va celebrar a l’Espai Contrabandos del Raval la presentació i el debat sobre les víctimes de racisme, prenent com a base les conclusions dels informes sobre el racisme a Catalunya i a l’Estat espanyol, així com l’estudi del perfil de víctimes del racisme, fet a partir de les dades recollides als casos del Servei d’Atenció i Denuncia de SOS Racisme.

Us resumim les principals conclusions del debat.

A partir de l’exposició de l’Alba Cuevas i l’Alícia Rodríguez, directora de SOS Racisme i responsable del SAiD respectivament, es van exposar les característiques de les persones que acudeixen a l’organització per denunciar racisme: en la seva majoria, segons van explicar, són homes amb situació regular (fins i tot molts amb nacionalitat espanyola), molts d’ells amb estudis superiors. És a dir, amb una situació social estable. Durant el debat amb els assistents a l’acte, alguns d’ells van opinar que aquest fet era degut a la manca de confiança de moltes víctimes del racisme en les autoritats. S’estima que entre un 80 i un 90% dels casos de racisme no són denunciats. En el cas de les persones que s’apropen al SAiD per informar d’una discriminació viscuda, el 35% finalment decideixen no continuar amb el procés de denúncia.

Participants al debat a l’Espai Contrabandos

Un altre concepte que es va tractar durant el debat és el de la invisibilització del racisme, pel qual molts actes xenòfobs no són percebuts com a tals, per la qual cosa no són denunciats.

L’estudi conclou que la majoria de casos de racisme denunciats per les víctimes són policials i de l’administració. Els assistents van valorar de manera especialment negativa aquest fet, ja que dins de la gravetat de qualsevol discriminació racista, encara ho és més quan és exercida per les institucions que en teoria han de protegir els ciutadans d’aquest tipus d’actes. Fet que, a la vegada, incrementa la desconfiança de les víctimes en el sistema que fa que no es denunciïn els fets, com comentàvem anteriorment.

Durant l’acte es va projectar un vídeo amb el testimoni d’un dels casos de racisme atesos pel Servei d’Atenció i Denuncia de SOS Racisme.

L’acte també va acollir la inauguració del l’exposició del col·lectiu de fotoperiodisme RUIDO Photo, on diverses víctimes de racisme exposen les seves experiències. L’exposició es podrà visitar al mateix Espai Contrabandos fins el divendres 9 d’octubre. Posteriorment es programarà la seva instal·lació a diferents espais.

La entrada #NOTÍCIA: Activistes i víctimes de racisme, debaten sobre la discriminació se publicó primero en SOS Racisme.

#ACTIVITAT: Instal·lem al Raval una mostra fotogràfica gegant per denunciar el racisme

SOS Racisme — Tue, 21 Jul 2015 11:19:17 +0000

Aquest divendres (19.30h) inaugurem l’exposició que hem realitzat RUIDO Photo i SOS Racisme al marc del festival DocField15. Una mostra que no deixarà indiferent a ningú: pel seu gran tamany (ocupa les façanes de dos edificis) i per les seves imatges: retrats de persones que han patit la discriminació racista o xenòfoba. Us convidem a assistir a la inauguració, a passar per la Plaça Terenci Moix, on està ubicada, i a difondre el seu contingut (pots etiquetar a les xarxes amb #ésracisme).

Amadou té 32 anys i va nèixer al Senegal. Treballa com a venedor ambulant a Barceona. El 2012 va ser víctima d’una agressió per part de la Guàrdia Urbana. Després d’una persecució, agents de la policia local el van agafar pel cap, el van arrossegar per terra, el van colpejar i ni tan sols li van demanar la documentació. Li van treure els diners que duia a la cartera i li van estripar la roba. Una noia testimoni va poder gravar els fets amb el mòbil i la filmació va servir de prova al judici en el que van condemnar al policia que l’agredí.

El cas d’Amadou és un del centenar de casos que rep cada any el Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme Catalunya. Ell es va atrevir a denunciar, però un elevat percentatge de les persones que s’apropen a l’entitat (el 35% el 2014) finalment decideix no tirar endavant la denúncia. Les causes són diverses, però principalment es dóna per la desconfiança que sent la víctima cap a un sistema que enlloc de protegir-la, exerceix la discriminació.

En una iniciativa inédita, RUIDO Photo, organització dedicada a la fotografia en temes de Drets Humans, i l’associació antiracista SOS Racisme, han creat un projecte per donar veu a aquelles víctimes que estan disposades a mostrar-se per denunciar públicament els casos de discriminació i de vulneració de drets. Un projecte que pretén contrarestar la “invisibilització” del racisme a la nostra societat, tal i com recull l’ “Informe 2014 sobre l’estat del racisme a Catalunya”, publicat per SOS Racisme.

Aquest projecte s’inicia amb una exposició fotogràfica de grans dimensions al carrer que es situarà a la Plaça Terenci Moix, el cor del barri del Raval de Barcelona. Aquesta instal·lació de 80 metres quadrats, que ocupa la façana de dos edificis, pretén cridar l’atenció dels vianants per mostrar-los una realitat que tots els dies té víctimes a la nostra societat. Així com animar a les persones que pateixen discriminació a trencar el silenci i denunciar aquestes situacions.

Els propers mesos, es desenvoluparan altres fases del projecte que inclouen treballs audiovisuals i web i la difusió de nous testimonis i dades que ajudin a difondre la necessitat de la lluita contra el racisme.

Acte d’inaguració: Divendres 17 juliol a les 19.30h.

Mapa d’on s’instal·larà l’exposició:

La entrada #ACTIVITAT: Instal·lem al Raval una mostra fotogràfica gegant per denunciar el racisme se publicó primero en SOS Racisme.

#NOTÍCIA: CIE: Los rostros del CIE

SOS Racisme — Thu, 18 Jun 2015 13:52:49 +0000

A l’inici de la campanya de Tancarem el CIE, el col·lectiu Ruido Photo va realitzar un reportatge impactant sobre la història de persones que havien estat retingudes a un CIE. Ara volem recuperar aquest treball per recordar un dels motius principals per lluitar pel tancament del CIE: acabar amb la privació de llibertat de les persones que allà s’hi retenen, i tot el que aquesta privació comporta.

Pau Coll – Ruido Photo

Abdou Sech. Senegal. 53 días en el CIE.

Adbou no se llama Abdou. Escogió este nombre para aparecer en el reportaje en recuerdo de un amigo suyo deportado hace poco más de un mes. Esconde su identidad por la orden de expulsión que tiene vigente. Su historia empieza en el 2008 en un hospital de la periferia de Kaolack, Senegal, en el que su madre agonizaba. “Yo no soy el mayor, pero mi madre, cuando moría en el hospital, sus ultimas palabras me las dijo a mi: cuida de tu familia”. Abdou se quedó sin padre ni madre y con 6 hermanos “y desde ese día he sacrificado mi vida para venir aquí. He hecho 4 días de mar, sin comer, sin beber…Yo he venido con amigos de mi mismo barrio, se han muerto delante mío, en la patera mismo. Te mueres, la gente te mira, estas muerto, te cogen, y al agua”.
Hoy, Abdou vive en uno de esos pueblos de la costa mediterránea que los turistas invaden 3 meses al año. El 31 de marzo de este año fue detenido en la estación de tren del aeropuerto del Prat en Barcelona. Fue entonces cuando supo que tenía una orden de expulsión del país que nunca se le había notificado. Fue entonces cuando conoció el CIE de la Zona Franca de Barcelona.
“La comida es… tu sabes que esto no lo vas a comer, malísima. Nunca comería eso en la calle. Y la poli, cuando vienen enfadados, tu tienes que pagar los platos rotos. Yo he iniciado dentro una huelga de hambre. Cuando yo estaba dentro, había una paisano mío (refiriéndose a Mamadou Balde), cuando el llevaba cinco días nos empezamos a conocer, hablamos, compartimos tabaco y tal. Yo cada día lo veía peor, se encontraba flojo, cada día mas delgado, tosía y le salía sangre.” Una noche, justo antes de entrar en las celdas, Mamadou se desplomó delante de todo el mundo. A las pocas horas estaba hospitalizado y diagnosticado con tuberculosis. Al día siguiente, aproximadamente la mitad de personas internas en el CIE de la Zona Franca se plantaron en huelga de hambre para pedir análisis médicos. “Están jugando con mi vida, yo no lo voy a permitir, yo he entrado sano, si me expulsan me tienen que llevar sano a mi país, si me sueltan, también: me tienen que soltar sano”.
Los huelguistas consiguieron negociar directamente con el director del centro, que aprobó una revisión medica para las personas más cercanas a Mamadou. Abdou estuvo entre los seis primeros analizados. Los seis dieron positivo en tuberculosis y se les agendó una segunda prueba al cabo de 4 días para confirmar el diagnóstico. La mayoría de estas pruebas nunca se pudo realizar. Cinco de los seis positivos fueron puestos en libertad antes, incluyendo a Abdou. “Me he encontrado bien. Fui al médico pero aún tengo que esperar que me manden la tarjeta del médico de aquí”.
Podeu llegir més històries al blog de tancaremelcie i a eldiario.es

La entrada #NOTÍCIA: CIE: Los rostros del CIE se publicó primero en SOS Racisme.