Víctima racisme archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/tag/victima-racisme/ Associació creada per treballar en la defensa dels drets humans des de l'acció antiracista, de manera independent, democràtica i des de l'acción de base. Thu, 07 Apr 2016 11:55:49 +0000 ca hourly 1 https://i0.wp.com/sosracisme.org/wp-content/uploads/2022/07/cropped-logovazado.png?fit=32%2C32&ssl=1 Víctima racisme archivos - SOS Racisme https://sosracisme.org/tag/victima-racisme/ 32 32 110667881 #RELATSREALS: When Racism knocks at the door https://sosracisme.org/relatsreals-en-when-racism-knocks-at-the-door/ Thu, 07 Apr 2016 11:55:49 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=7149 #RelatsReals aims to inform and spread awareness, by focusing on cases handled by the Complaint Service for Victims of Racism and Xenophobia (SAiD) of SOS Racisme. We use false names to maintain the anonymity of the victims according to our privacy policy but all events described are real. The author of the texts is Mònica […]

La entrada #RELATSREALS: When Racism knocks at the door se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
#RelatsReals aims to inform and spread awareness, by focusing on cases handled by the Complaint Service for Victims of Racism and Xenophobia (SAiD) of SOS Racisme.
We use false names to maintain the anonymity of the victims according to our privacy policy but all events described are real.
The author of the texts is Mònica López Mas.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Adrià was sleeping with his wife and kids in his rented flat in Sabadell. It was September and the windows were open, so that the air could circulate. Suddenly, he heard some young people screaming downstairs. The noise seemed very close. After that, he was not able to fall asleep anymore. And his wife neither.

The noise went on during all the weekends. Soon he found that, just below his flat, a cannabis club –- hardly legal – had opened. Adrià went down to complain.
– Hey, I live upstairs. I have two young children who cannot sleep. May I ask you to make less noise… Otherwise, I will tell to the city council what you are doing here.
Are you threatening us? We are not criminals – the young man said with a cocky attitude – shutting the door in front of his face.
Adrià, in order to make these young people reason, went to the town hall mediation service and arranged a meeting. No one came.
Music played at full blast, rounds of water pipe, roaring motorcycles and barking dogs in middle of the night … The situation was unbearable. His wife, whom they teased several times, was able to calm down only using diazepam. The children were afraid and had changed their sleeping patterns. And he felt he had to protect his family.
In December, a strong storm caused a power outage in all the building. It was three in the morning when few blows awakened him abruptly :
Panchitos, motherfuckers, turn on the light, turn on the light! They shouted, banging the broom against the ceiling.
He wanted to report what happened to the Catalan police [Mossos d’Esquadra], but he was told that if he could not identify them, nothing could be done about it. Without any further choice, he went back and tried to speak with them. He courageously beat his way downstairs and rang the doorbell:
Panchito, come here, we will smash your head! -the most arrogant youngster had gone to meet him at the door holding an iron stick.

Relats Reals: Quan el racisme truca a la porta
Quan el racisme truca a la porta

His wife and a neighbour reacted quickly and called the police. In front of the police officers, the young people tried to attack Adrià. The cops did not take the matter very seriously:
‘Give us your documentation‘, they said. It seemed unfair to him. The ones to be identified were those rude people, not him.
‘Sir, you cannot feel attacked with racial insults because in your ID it says you are Spanish’.
Shitty Sudaka … Take him to prison! – cried one of the youngsters- you should pick them up, put them on a boat and send all of them back home!, the kid concluded.
Officer, he just insulted me for where I come from and you say I should not feel attacked? I cannot believe it!, Adrià said.
In the end, the cannabis club closed for other reasons. But bangs and piss on his door, the ringing of the bell and the stones thrown against his windows did not end. To make things worse, one of the boys of the club reported Adrià, who stopped paying one month’s rent in order to afford a lawyer. In the end, they acquitted both parties, since the police said they had not seen or heard anything. He returned once again to the town hall: they suggested him that the only thing to do was to leave his home.
Desperate and with an eviction order pending, he went on looking for potential allies. He found FedeLatina, which put him in contact with the Consulate of Ecuador and the Complaint Service for Victims of Racism and Xenophobia (SAiD) of SOS Racisme. Both the diplomatic pressure exerted by the Consul and the legal service provided by SOS Racisme allowed to seriously report the case and organize a meeting with the Deputy Mayor, the Catalan Police and the association of neighbours, who eventually sided with him. Then, the Police acknowledged to have acted negligently, but did not take any corrective measure. Finally, it was Adrià himself who was able to collect the numbers on the registration plates of these young people’s motorcycles and cars, in order to file a complaint against them.
When the trial began, the harassment declined. But Adrià is afraid to lose his legal battle, because he is convinced that if impunity prevails, the same old problems will come back.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Did you know that there are people who are discriminated against because of the colour of their skin or their origin?
What do you think when a police officer stops someone on the basis of the person’s race or ethnicity?
Do you know what ‘racial profiling’ means?
Did you know that both police brutality and verbal and physical aggressions occur?
Do you know what steps must be followed in order to report such situations?
Come to visit our Complaint Service for Victims of Racism and Xenophobia (SAiD) at SOS Racisme and we will explain it to you! Our headquarters are in: Rambla Santa Mònica, 10 1a planta, Barcelona, 933010597 denuncia@sosracisme.org

La entrada #RELATSREALS: When Racism knocks at the door se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
7149
#RELATSREALS: Victim of a police hoax [English] https://sosracisme.org/relatsreals-victim-of-a-police-hoax-english/ Wed, 02 Mar 2016 17:56:41 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=7021 On that day, Alex woke up early and went to the Barceloneta beach. Waking up early had become an habit as he craved the touch of the sand under his feet and the sound of the waves. In a hearthbeat, sitting in front of the sea brought him back to the coast of Senegal, where […]

La entrada #RELATSREALS: Victim of a police hoax [English] se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
On that day, Alex woke up early and went to the Barceloneta beach.
Waking up early had become an habit as he craved the touch of the sand under his feet and the sound of the waves. In a hearthbeat, sitting in front of the sea brought him back to the coast of Senegal, where he was born. Indeed, early mornings were the perfect moment for this special kind of spiritual retreat…
Don’t move!
Looking at the baton on his shoulder, he saw it clearly: five policemen were standing around him in plainclothes. In the blinking of an eye, one of the officers sprayed his face with a pepper spray.
Where is the mobile phone?
What are you talking about? I did not steal any mobile phone.
Then, they hit him over the head several times. They removed his shoes and threw them into the sea. They emptied his pockets and kept all his belongings: a Spanish NIE (a Tax identification number assigned by the Spanish authorities to any foreigner), a Senegalese Identity Card and about a hundred euros of savings. They did not find any mobile phone and left him lying on the sand.
Then, some passersby stopped and helped him washing his face in the beach showers.
Where did the policemen go?, he asked.
In that direction. Be careful!, one of them replied.
Meanwhile, the five officers were talking quietly beside the patrol car. Once Alex saw them, he decided to approached them politely.
Could you please give me back my documents?
No. We are not going to. You better go away or we are going to take you to the police station for the theft of the IPhone.
I did not steal anything. I need my stuff!
Allright. You are under arrest. Now you come with us to the police station.
He spent two days locked in the police station for a crime he did not commit. Barefoot. When he was released, he kept insisting:
Please, Could you give me back my stuff?
No!, was the only reply he got.
As soon as he was freed, he lodged a complaint for the treatment received and the false accusation of theft. Later, he decided to go to the Complaint Service for Victims of Racism and Xenophobia (SAiD) of SOS Racisme to tell them what had happened and ask for advice. The SAiD decided to accept the case and appointed a lawyer to represent Alex before the courts.
The complaint filed against Alex said that the arrest had taken place at the time of the robbery and that the phone had been found and returned to the owner immediately. The alleged victim was a foreign girl who was on holidays in Barcelona. SOS Racisme tried to contact her through the telephone number stated in the complaint.
Hello, Good morning. I call on behalf of SOS Racisme. Could we speak with Mrs Georgie?
It’s the Police here. I do not know any American girl called Georgie.
They hung up. During the phone call SOS Racisme did not mentioned at any time the nationality of the girl … The suspicion that the complaint was false strengthened and the research continued. Finally, the organization succeeded in getting in touch with the real American girl.
My mobile phone was stolen one night while I was on the beach. I didn’t see the thief. When I went to the Police station, the policeman told me they had not been able to find neither the thief nor my mobile phone.
Georgie’s statement clearly contradicts the complaint filed against Alex. Indeed, according to the latter, Alex was allegedly caught in the act of committing the offence and the phone was returned to the owner immediately. In addition, the complaint filed by the girl ended up in a different court than Alex’s and had been closed without further action as it was impossible to identify the perpetrator of the crime.
Thanks to these findings, the trial against Alex was suspended and a judicial investigation by the same court started on the aggression he was a victim of. After several technical problems, Georgie was able to testify from the United States. Then, the policemen involved decided to engage a famous lawyer to defend them. Finally, Alex moved to France. He was not able to tolerate any further the harassment he kept receiving from the police after what happened that day on the beach.

La entrada #RELATSREALS: Victim of a police hoax [English] se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
7021
#ACTIVITAT: Visibilització dels Delictes d’Odi (formació) https://sosracisme.org/activitat-visibilitzacio-dels-delictes-dodi-formacio/ Thu, 12 Nov 2015 11:53:30 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=6732 Què és el que anomenem “delictes d’odi“? Quin impacte tenen sobre les persones? Hi ha legislació sobre aquests delictes? Com podem actuar cada una de nosaltres? En aquesta formació oferim conceptes, experiències i eïnes per visibilitzar i actuar contra els delictes d’odi, amb l’objectiu d’enfortir les nostres capacitat d’identificar i denunciar aquests delictes, així com […]

La entrada #ACTIVITAT: Visibilització dels Delictes d’Odi (formació) se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Què és el que anomenem “delictes d’odi“? Quin impacte tenen sobre les persones? Hi ha legislació sobre aquests delictes? Com podem actuar cada una de nosaltres?
En aquesta formació oferim conceptes, experiències i eïnes per visibilitzar i actuar contra els delictes d’odi, amb l’objectiu d’enfortir les nostres capacitat d’identificar i denunciar aquests delictes, així com per interactuar amb les persones que els han patit (amb especial atenció als delictes perpretats per racisme o xenofòbia).

La implicació de la societat civil és indispensable per visibilitzar aquest problema: lAgència pels Drets Fonamentals de la Unió Europea estima que actualment a l’Estat espanyol entre el 80% i 90% d’aquest delictes no es denuncien i, per tant, la gran majoria de persones que a diari son víctimes d’un delicte d’odi acaben sent invisibilitzades.
La jornada està especialment pensada per persones implicades en entitats de defensa dels drets humans, però és oberta a tothom.
La participació és gratuïta però per afavorir el bon funcionament de les dinàmiques, les places són limitades (20 persones). Si voleu participar, reserveu la vostra plaça el més aviat possible escrivint a campanyes@sosracisme.org
La jornada tindrà lloc el dissabte 14 de novembre, de 9.00 a 14.30h a Rambla Santa Mònica 10, 1a planta de Barcelona.
Més informació:

La entrada #ACTIVITAT: Visibilització dels Delictes d’Odi (formació) se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
6732
#NOTÍCIA: “Em van detenir sense cap motiu a la porta de casa meva” https://sosracisme.org/noticia-em-van-detenir-sense-cap-motiu-a-la-porta-de-casa-meva/ Thu, 01 Oct 2015 12:27:18 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=6639 El diari Ara recull el relat d’en Mahbubur, un jove de Barcelona que pateix les conseqüències d’una política migratòria injusta i racista. El SAiD porta una denuncia d’un dels fets que relata a la notícia. Recomanem llegir la seva interessant experiència. Tot el nostre suport. “El Mahbubur explica que el van mantenir aïllat tota una […]

La entrada #NOTÍCIA: “Em van detenir sense cap motiu a la porta de casa meva” se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
El diari Ara recull el relat d’en Mahbubur, un jove de Barcelona que pateix les conseqüències d’una política migratòria injusta i racista. El SAiD porta una denuncia d’un dels fets que relata a la notícia. Recomanem llegir la seva interessant experiència. Tot el nostre suport.

El Mahbubur explica que el van mantenir aïllat tota una nit a comissaria sense deixar-li avisar el seu pare i sense poder fer un examen que tenia l’endemà.”

El Mahbubur Abbas només té 18 anys, però ha viscut molt més que altres nois de la seva edat. Va arribar a Barcelona des de Bangla Desh el juny del 2009, seguint els passos del seu pare, que treballava com a cuiner a la capital catalana, i des de llavors la seva vida ha sigut una cursa d’obstacles constant. Malgrat això, no ha abandonat mai les seves ganes de llaurar-se un futur millor. Ha aconseguit matricular-se a un grau superior d’administració i finances i, tot i que el seu pare va decidir tornar al Sud-est Asiàtic i s’ha quedat sol, ara ha aconseguit un permís de residència per a un any. “Amb la meva edat molta gent pateix i es perd pel camí. Jo no m’he perdut i tinc molt clar que l’esforç sempre té la seva recompensa”, diu orgullós, per explicar com valora cadascun dels passos que ha fet. El Mar, com l’anomenen els seus amics i ell mateix es presenta, també té molt clar que després d’haver crescut a Barcelona no té cap intenció de tornar a Bangla Desh.

“No sabia parlar l’idioma. Em va costar molt adaptar-me i durant els primers sis mesos vaig plorar cada nit”, recorda sobre la seva arribada a Barcelona. Només tenia 12 anys i va trigar gairebé un any més a anar a l’escola. De fet, al principi només sortia de casa si era acompanyat d’altres nens del seu país, perquè eren els únics amb qui podia parlar. El primer curs escolar no va ser fàcil, i, llevat de l’assignatura d’educació física, on diu que era el millor de la classe, ho va suspendre tot. Una aula d’acollida i les classes extraescolars a la Fundació Adsis el van ajudar molt, explica agraït, també pel suport jurídic que li van oferir quan tot es va capgirar.

Font: FRANCESC MELCION pel diari Ara

Batuda policial

El Mahbubur es va quedar sense permís de residència l’abril del 2013. L’hi van retirar perquè l’Estat va considerar que el seu pare, que amb la crisi s’havia quedat sense feina, no tenia prou ingressos per mantenir-lo a ell. “No és una cosa humana. ¿On se suposa que ha d’estar un fill si no és amb els seus pares?”, es pregunta encara perplex, i reclama que la llei d’estrangeria tingui en compte aquestes casuístiques. Ell, que tot i quedar-se sense papers va seguir estudiant, tornava una nit a casa quan es va trobar una patrulla de la Policia Nacional que li va demanar els papers, que tenia caducats.

Va ser l’octubre de l’any passat, recorda. Feia dos mesos que havia fet els 18 anys i, per això, quan els agents van comprovar que no tenia la documentació en regla, el van detenir. “Em van ficar en un cotxe com si fos una mercaderia. Em van prendre la cartera, el mòbil i les claus, i no vaig poder avisar el meu pare”, explica. El seu pare el va buscar angoixat a casa dels seus amics, sense saber on havia anat a parar. Des del Raval el van portar a la comissaria de Sant Martí, i allà el van interrogar, juntament amb més sensepapers que havien enxampat la mateixa nit. Ell va explicar que tenia un examen l’endemà, un dels més importants del grau mitjà de comerç que estava acabant, però no n’hi va haver prou perquè el deixessin marxar. Després d’hores tancat i amb els nervis a flor de pell, només la visita d’una advocada li va permetre tornar a sortir al carrer l’endemà. Òbviament, no va arribar a examinar-se, però va tenir la sort que el professor va acceptar repetir-li la prova. Va aprovar i és per això que ara cursa el grau superior.

La detenció el va fer enfadar tant que va contactar amb SOS Racisme. Una de les portaveus, Jose Peñín, explica que presentaran una reclamació patrimonial al ministeri d’Interior “per identificació per perfil ètnic i detenció il·legal”. La llei d’estrangeria fixa que les detencions han ser durant el mínim temps possible per identificar les persones i que només es pot allargar si hi ha una ordre d’expulsió. El Mar “es va identificar al moment, no calia detenir-lo i portar-lo a dependències policials”, assegura Peñín, i a més no era sospitós de cap delicte. La seva retenció es va fer només pel seu perfil ètnic, denuncia.

Un fals mite

L’exemple del Mahbubur és un dels rostres que s’amaguen darrere de l’últim informe de l’OCDE Indicadors d’integració dels immigrants, un document que explica com ho tenen de difícil als països occidentals els immigrants i els seus fills en comparació amb la població nadiua. “És fals que rebin més ajudes perquè, en gran mesura, ni tan sols tenen papers”, recorda Peñín. En un context en què el permís de residència va molt lligat a obtenir una feina, i davant d’una crisi que ha destruït una part important de l’ocupació, es genera un bucle del qual és molt difícil sortir, afegeix.

El Mahbubur és només un cas, molt clar, per entendre les complicacions a què han de fer front aquestes persones. Ell, que acaba d’aconseguir un permís de residència per a un any, es mostra radiant: “Aconseguir els papers és sentir que realment vals”, diu. Ho valora perquè fa anys que s’ha hagut d’enfrontar contínuament a processos jurídics i burocràtics que no entenia. La realitat no és tan dolça, completa Peñín, perquè per poder renovar aquest permís el Mahbubur haurà de trobar una feina a temps complet. Això, d’una banda, dificulta encara més que pugui continuar la formació i, de l’altra, l’obliga a acceptar feines mal remunerades o per sota de la seva qualificació. Precarització laboral forçada, diu la membre de SOS Racisme.

El Mar vol ser “empresari”. Ho diu ple d’esperança per un futur millor. Fa quatre mesos que va quedar-se sense cap familiar a prop, però diu que no se sent sol. Els seus viuen prop de la ciutat de Sylhet, i gràcies a les noves tecnologies hi pot mantenir un contacte regular. Explica que es preocupen pel seu futur, però ell sempre els diu que està bé, per molts entrebancs que es trobi. No deixa d’agrair tot el suport que ha rebut, també de l’Obra Social Sant Joan de Déu, que ara li ha permès tenir un habitatge on viure.

Només fa un prec: que a cap menor li impedeixin estar amb el seus pares per una qüestió d’ingressos. “S’ha de legislar tenint en compte els drets de les persones” i si viuen amb la seva família, afegeix Peñín. Després d’una hora parlant amb el Mahbubur Abbas és impossible no veure’l com un actiu. “Actualment, per a mi un nou dia sempre és millor que l’anterior”, argumenta, feliç, perquè per fi ha aconseguit un permís de residència legal per a un any.

Noticia al diari Ara.

La entrada #NOTÍCIA: “Em van detenir sense cap motiu a la porta de casa meva” se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
6639
#ACTIVITAT: Presentació i debat “Qui és víctima de racisme?” https://sosracisme.org/activitat-presentacio-i-debat-qui-es-victima-de-racisme/ Mon, 21 Sep 2015 13:24:37 +0000 http://www.sosracisme.org/?p=6596 Presentació i debat l’1 d’octubre a l’Espai Contrabandos. Durant els més de vint anys d’existència del Servei d’Atenció i Denuncia, són moltes les persones (més de 7.000) que han denunciat haver patit discriminació racista. I tenim la necessitat d’anar més enllà de les dades estadístiques dels casos (recollides a la Memòria del SAiD que inclou […]

La entrada #ACTIVITAT: Presentació i debat “Qui és víctima de racisme?” se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
Presentació i debat l’1 d’octubre a l’Espai Contrabandos.
Durant els més de vint anys d’existència del Servei d’Atenció i Denuncia, són moltes les persones (més de 7.000) que han denunciat haver patit discriminació racista. I tenim la necessitat d’anar més enllà de les dades estadístiques dels casos (recollides a la Memòria del SAiD que inclou l’Informe Estat del racisme a Catalunya cada any) per conèixer les característiques de les persones que pateixen aquesta discriminació.

Qui són, quin és el seu estat laboral, la seva situació administrativa, quines llengües parlen i a on viuen… són algunes de les dades recollides per aquest estudi sociodemogràfic que ens ajuden a millorar l’atenció i tenir una intervenció més efectiva. Però a més, ofereix un retrat de la víctima de racisme que trenca algunes idees preconcebudes.
El proper dijous 1 d’octubre, exposarem els resultat de l’estudi de perfil de víctima, realitzat per l’equip del SAiD de SOS Racisme, així com les conclusions dels informes sobre l’Estat del racisme a Catalunya i a l’Estat Espanyol, recentment publicats. Compartirem experiències i opinions amb persones que han patit discriminació racista. Amb la voluntat de debatre sobre aquesta realitat social i sobre les oportunitats i mancances a la lluita contra la discriminació racista.
Aprofitarem aquest marc per inaugurar l’exposició realitzada amb el col·lectiu de fotoperiodisme RUIDO Photo i amb el suport de l’Aixada Antiracista, que recull el relat d’alguns casos destacats. Aquesta exposició es podrà visitar a l’Espai Contrabandos durant unes setmanes després de l’acte.
Presentació_Informeracisme_2015Per fer un tastet, recuperem la Memoria del SAiD i el perfil de víctima del 2013:
http://issuu.com/sosracismecat/docs/informe2013_memosaid?e=0/9876492

La entrada #ACTIVITAT: Presentació i debat “Qui és víctima de racisme?” se publicó primero en SOS Racisme.

]]>
6596