Més informació

El passat 21 de març, vam fer la presentació del nostre informe inVisibles 2023, un recull de les dades, analitzades en profunditat, que rebem al SAiD a través de les denúncies que hem atès durant l’any 2023. Volem agrair a totes les persones i col·lectives antiracistes que van venir a escoltar-nos i a reflexionar amb nosaltres.

És imprescindible continuar treballant en conjunt per a unir la nostra lluita i abordar el racisme com un eix principals de les opressions sistemàtiques exercides pel sistema.

Agraïments:
Ponents: Paula Rossi, Kaire Ba Dejuan, Blanca de Gispert, Cheikh Drame i Gemma Ferreón.
Moderació: Marcel Alcántara
Espai: Ateneu del Raval, Barcelona.

La entrada PRESENTACIÓ INFORME 2023 se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada (In)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2023. se publicó primero en SOS Racisme.

 En el marc de la presentació també comptarem amb diverses ponències de la mà de professionals en l’àmbit de l’antiracisme i els drets humans.

SOM CONCIENTS QUE L’ACTE COINCIDIRÀ AMB L’HORA DE L’IFTAR.

PER AIXÒ, COMPTAREM AMB DÀTILS I LLET PELS ASSISTENTS QUE HAGIN DE TRENCAR EL DEJUNI.

Hi esteu totes convidades!  

No és necessària inscripció.

Dijous 21 de Març a les  18h a  l’Ateneu del Raval, (carrer reina Amàlia,3.)

La entrada Acte de presentació de l’informe anual: Invisibles. ‘L’estat del racisme a Catalunya’ se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada (In)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2022 se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Federació SOS Racisme presenta Informe Anual 2022 se publicó primero en SOS Racisme.

La policía identifica tres vegades més les persones estrangeres que les autòctones

La taxa de parades per perfilació racial a Catalunya continua sent desproporcionada. Així ho conclou l’informe ‘Pareu de parar-me. Vigilància 2.0’ de SOS Racisme, que analitza les identificacions per perfil racial entre els anys 2018 i 2021. Segons l’estudi, el nombre de ciutadans identificats per cada cent és molt més elevat entre la població estrangera (19,27%) que entre l’autòctona (5,53%), amb dades de 2021.

“Hi ha una població a qui es segueix criminalitzant”, assegura Kaire Ba Dejuan, responsable de la campanya Pareu de parar-me de SOS Racisme. Segons Úrsula Ruiz, advocada del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de l’entitat, el perfil racial és un criteri normalitzat en la pràctica policial de control identitari, en què es demana la documentació a persones basant-se en la seva raça, ètnia, religió o origen percebut, i no pel fet d’haver comès alguna falta administrativa, una acció delictiva o tenir-ne sospites raonables, expliquen des de l’entitat.

L’any 2018, SOS Racisme Catalunya ja va publicar l’informe ‘L’aparença no és motiu’, en què s’analitzaven les dades d’identificacions cedides pels Mossos d’Esquadra. L’informe actual continua demostrant que “les identificacions policials responen a un biaix discriminatori en funció dels perfils ètnics i racials i l’’aparença d’estranger’ dels ciutadans”, afirmen des de l’entitat.

I és que, durant el 2021, a Catalunya hi ha hagut un total de 602.387 identificacions policials. D’aquestes, el 40% eren dirigides a la població estrangera, tot i que aquesta només representa el 16,11% de la població total. Així, mentre que la taxa d’identificació de la població espanyola el 2021 va ser de 5,53%, la de la població estrangera va ser de 19,27%. Això implica que la ràtio de desproporcionalitat del 2021 és de 3,48, és a dir, que per cada persona espanyola identificada, se n’identifiquen 3,48 d’estrangeres.

L’anàlisi s’ha centrat en les set Àrees Bàsiques Policials: l’ABP de Ciutat Vella, l’ABP del Gironès – el Pla de l’Estany, l’ABP del Tarragonès, l’ABP del Segrià – les Garrigues – el Pla d’Urgell, l’ABP de Sants – Montjuïc, l’ABP de l’Hospitalet i l’ABP de l’Eixample. A totes elles, les persones estrangeres reben la major part de les identificacions policials, tot i representar una taxa de població molt inferior a l’espanyola, sent l’Eixample l’ABP amb una taxa de desproporcionalitat més alta el 2021 (3,4), seguida per l’ABP del Gironès – el Pla de l’Estany.

Tot i que la taxa d’identificació és desproporcionada a totes les ABP els quatre anys analitzats, des de SOS Racisme destaquen que el 2020 va haver-hi un augment sobtat de les identificacions a la població general -atribuït a manera d’hipòtesi a l’arribada de la pandèmia, que va disparar la vigilància i el control als carrers-, fet que es tradueix en una reducció de la desproporció entre les identificacions a població estrangera i espanyola.

L’informe conclou que, almenys a les set Àrees Bàsiques Policials, la taxa d’identificació desproporcionada coincideix amb l’alta taxa de població estrangera que hi ha al districte. Així, a més població estrangera, més alta és la taxa d’identificacions, de manera que “en els barris amb major nombre de persones migrants hi ha una vigilància expressament excessiva”, conclouen des de SOS Racisme.

A més, des de l’entitat apunten que la taxa de desproporció és encara més elevada en relació amb les detencions: durant els quatre anys analitzats, per cada persona espanyola se’n detenen vuit d’estrangeres. Es tracta d’una realitat “preocupant, ja que la taxa de condemna de persones estrangeres no és major que la de persones espanyoles, sinó tot el contrari”. De fet, segons dades de Media.cat de 2021 analitzant el Pla Tremall, activat el 2020 per evitar la multireincidència, més del 77% de les identificacions dutes a terme dins d’aquest dispositiu van ser adreçades a persones sense nacionalitat espanyola, i el 95% de les persones que van ser detingudes eren estrangeres.

Per SOS Racisme, dispositius com aquest “es presenten com un mecanisme per evitar la reincidència, però no deixen de ser mecanismes per netejar els carrers de certs col·lectius. La informació analitzada, apunten des de l’entitat “porta a pensar que existeix una intenció per part de certes institucions de perseguir, criminalitzar i empresonar la població estrangera o migrant”.

La entrada SOS Racisme presenta l’informe ‘Pareu de parar-me. Vigilància 2.0 on denuncia la perfilació racial a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

El perfil racial és un criteri normalitzat en la pràctica policial del control
identitari, en què es demana la documentació a persones en base a la
seva raça o ètnia i no pel fet d’haver comès alguna falta administrativa,
alguna acció delictiva i/o tenir-ne sospites raonables.
Actualment, i en base a diversos informes publicats a Espanya, entre
els quals s’inclou el nostre, podem sostenir, amb fonaments, que en el
territori espanyol s’identifica desproporcionadament les comunitats no
blanques, criminalitzant-les i exposant-les a situacions de risc.

Múltiples organitzacions internacionals han assenyalat l’ús de perfils
racials com una acció que vulnera drets i han fet recomanacions
perquè els estats prenguin mesures en contra d’aquesta pràctica. Un
exemple seria el de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió
Europea, la qual ha afirmat que l’elaboració de perfils ètnics i racials
constitueix una “discriminació directa per motius de raça o d’origen
ètnic” i que, per tant, és il·legal. El Tribunal Europeu de Drets Humans
també va reconèixer que l’ús del perfil ètnic i racial pot portar a un
racisme institucionalitzat. També ho ha indicat el Comitè de Drets
Humans de les Nacions Unides, el Comitè per a l’Eliminació de la
Discriminació Racial de les Nacions Unides i la Comissió Europea
contra el Racisme, entre d’altres. L’any 2018 a SOS Racisme Catalunya
vam publicar un informe anomenat “L’aparença no és motiu” en què
analitzàvem les dades d’identificacions cedides pels Mossos
d’Esquadra. A través d’aquest informe també fèiem públiques tres
petites investigacions, dutes a terme per la mateixa entitat, i una
entrevista.

Aquest informe es publicava com a resultat de la necessitat de generar
una campanya específica en contra d’aquesta manifestació de racisme
institucional basada en el control policial i sostinguda pel model
securitari en què vivim actualment, el qual protegeix unes persones a
costa de la persecució, la criminalització i l’empresonament massiva
d’unes altres. Aquest any hem considerat necessària la publicació d’un
segon informe que ens permeti donar continuïtat al primer, publicat el
2018. Per aquest motiu, hem tornat a sol·licitar les dades necessàries
a través de la plataforma de transparència de la Generalitat de
Catalunya. Aquest informe ens permet seguir demostrant que les
identificacions policials responen a un biaix discriminatori en funció
dels perfils ètnics i racials i l’”aparença d’estranger” dels ciutadans,
criteri segregatiu que va en augment. Les dades presentades en
l’informe actual esdevenen una eina per entendre que l’ús de perfils
ètnics i racials són una realitat vigent en què les institucions i
l’administració tenen l’obligació d’intervenir amb urgència.

La entrada Informe ‘Vigilància 0.2: Una anàlisi de dades sobre les identificacions per perfil ètnic-racial se publicó primero en SOS Racisme.

Barcelona, 21 de març de 2022- Sos Racisme Catalunya ha presentat aquest dilluns en roda de premsa el seu informe anual INVisibles, L’estat del racisme a Catalunya”, un document que té com a objectiu contribuir a la visibilitat del racisme a través de la denúncia pública. Es tracta de la 13ª edició d’aquesta anàlisi que s’elabora de manera independent a partir dels casos i les dades recollides pel Servei d’Atenció i Denúncia de l’entitat.
Com a novetat, enguany el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) que compleix 30 anys, a part dels articles i dels 365 dies del SAiD, també llança una infografia interactiva amb totes les dades recollides. Per altra banda, l’entitat posa a disposició un annex on es podran consultar de manera més extensa els àmbits on identifica que es manifesta el racisme.
L’informe ha estat presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya per la Coordinadora de Comunicació de SOS Racisme, Larissa Saud; i per la Tècnica d’intervenció psicosocial del SAiD, Paula Rossi. Saud ha explicat que aquesta ‘anàlisi se centra en tres problemàtiques: “El primer article proposa una reflexió sobre com es manifesta el racisme estructural i institucional en un poder tan complexa i important com el sistema judicial”.
Segons ha assegurat Saud, al llarg d’aquests 30 anys, el SAiD ha constatat que a l’hora de denunciar delictes amb motivació racista davant els jutjats, la condició de persona migrada i/o de racialització no hegemònica te un pes important i un tracte discriminatori en les decisions judicials”.
Respecte al segon article, es tracta d’una radiografia sobre la recollida de dades per al control i la vigilància massiva que analitza com la ciberseguretat afecta la vida quotidiana de les persones de racialització no hegemònica, com la hipervigilància de fronteres o la perfilació racial.
El tercer article aborda la problemàtica entorn de l’ús del concepte “interculturalitat”. “Perquè, amb el gran avanç de la lluita antiracista, moltes institucions i administracions públiques utilitzen subterfugis com ara “interculturalitat” i “diversitat” per a no parlar de racisme”. “Això d’alguna manera perpetua el racisme i evita posar la mirada on és el problema”, ha afegit la Coordinadora de Comunicació de l’entitat.

648 persones ateses durant 2021

Quant el total de casos atesos per el SAiD, Rossi ha explicat que el SAiD aquest any ha atès un total de 648 persones. “Destaquem que 174 d’aquestes persones són casos d’anys anteriors encara pendents. Aquest número mostra la lentitut i la brurocràcia de l’Administració. Són temps que dificulten la reparació i de restitució dels drets, no sçon els temps de les víctimes i dificulten o cancelen la restitució, ademés generen una revictimització de les persones”.
D’aquestes, 474 s’adrecen per primera vegada a SOS Racisme: “Les hem acompanyat en la seva denúncia, els hem donat informació i assessorament o, després de la primera orientació, les hem derivat a d’altres serveis especialitzats, en funció de cada necessitat”. Dins d’aquestes 474 demandes noves, 334 d’aquestes situacions han estat identificades com a constitutives de racisme, de les quals, 125 han estat denunciades i per tant assumides com a casos nous el 2021. Als casos nous s’hi d’afegeixeni els 174 casos que corresponen a anys anteriors i que encara estan en gestió o en procés, pendents de resolució.
A més, Rossi ha destacat que del total de les situacions de racisme identificades, en 209 no s’ha pogut continuar amb la denúncia. Els motius són diversos: les persones han desistit del procés, no es va poder trobar la persona agredida, o no s’acaba de concretar una entrevista o la persona viu fora del territori.
Per altra banda, a l’informe consta la indentificació per part de SOS Racisme de 334 situacions noves de racisme durant 2021. “Això suposa un ’increment extraordinari respecte de l’any anterior, que quasi ha duplicat el nombre de situacions de racisme identificades ( de 182 l’any 2020 a 334 el 2021), ha remarcat Rossi.
 

Motius de denuncia

La Tècnica d’intervenció psicosocial del SAiD ha afegit al respecte que s’han identificat tres motius principals de denuncia: “La reparació del dany patit i restitució del dret vulnerat; la motivació col·lectiva de transformació social i així evitar que es torni a repetir, i denuncies arriben a nosaltres quan la situació ja és insostenible.”
A més, Rossi ha assegurat que el 50% detots els casos de racisme assumits responen a agressions entre particulars i agressions de cossos de seguretat de l’Estat. “Aquí destaquem la perfilació racial com a porta d’entrada d’altres agressions”.
Los sistemas de mediación del ámbito público no incorpora el racismo como eje de trabajo sino que lo aborda desde el conflicto cultural. Se desprende la falta de voluntad política así como de inacción de la Administración.
 

Entre particulars

La primera tipologia en nombre de casos i que coincideix amb les situacions de racisme són les discriminacions que es donen en l’àmbit d’entre particulars. Rossi ha explicat que corresponen al 30% dels casos assumits al llarg d’aquest any. Així, s’han identificat un total de 83 situacions, de les quals se n’han assumit com a cas 37, i 46 no han pogut ser tramitades.
“És preocupant la consolidació en l’increment dels casos entre particulars – ha assegurat la Tècnica de SoS Racisme-. Són situacions que es donen en el dia a dia de les persones, en espais íntims com la llar i de relació i trobada i que, per tant, evidencien un deteriorament important de la convivència”. “També és important fer referència al context social i polític que, des de fa més d’una dècada a molts països europeus, i més recentment a l’Estat espanyol, la legitimació del discurs polític discriminatori, racista, masclista està produint cada cop més crispació i tensions fomentant el discurs de l’odi i per tant les agressions amb aquesta motivació”.
 

Cossos de seguretat pública

La segona tipologia en nombre de casos nous assumits és la que correspon a discriminacions per part de cossos de seguretat pública amb un percentatge del 20% respecte al nombre total de casos nous. “En aquesta tipologia ens trobem amb 25 casos assumits i 37 que no s’han pogut denunciar, que sumen un total de 62 situacions de racisme identificades al nostre servei, i que suposen un increment respecte a l’any anterior (el 2020 van ser 41 situacions de racisme i 19 casos nous assumits)”, ha explicat Rossi.
 

Augment de la vulneració de l’accés a drets socials

Per altra banda, en la tipologia de drets socials s’ha destacat un gran augment de vulneración de derechos sociales. Este año nos encontramos que esta vulneración ha aumentado de 22 a 57 de casos. Sin embargo un 50% de estas situaciones no han podido ser denunciadas. Una vez más destacamos la inacción y en muchos casos la acción directa en la denegación de acceso a derechos sociales por parte de la Administración. Així, segons ha explicat Rossi, SOS Racisme s’ha trobat durant 2021 amb que aquesta vulneració ha augmentat de 22 a 57 de casos. “No obstant això un 50% d’aquestes situacions no han pogut ser denunciades. Una vegada més destaquem la inacció i en molts casos l’acció directa en la denegació d’accés a drets socials per part de l’Administració”.
 
Com a conclusió, de l’informe d’enguany l’entitat n’extreu tres resultats importants que indiquen l’ámbit de treball o incidència:
 

• Es dona un increment important de les demandes que es contemplen com a situacions de racisme així com en el nombre de casos nous de racisme assumits
• De les noves demandes de 2021, 70% van resultar en situacions de racisme.
• Augment considerable en Discriminació en l’Accés a Drets Socials

 
Descarregueu aquí el dossier de premsa.
Descarregueu aquí l’informe anual.
 Infografía Interactiva

La entrada (In)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2021 se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Informe: Islamofòbia institucional i securitització se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Informe 2020. L’Estat del Racisme a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.