La policía identifica tres vegades més les persones estrangeres que les autòctones
La taxa de parades per perfilació racial a Catalunya continua sent desproporcionada. Així ho conclou l’informe ‘Pareu de parar-me. Vigilància 2.0’ de SOS Racisme, que analitza les identificacions per perfil racial entre els anys 2018 i 2021. Segons l’estudi, el nombre de ciutadans identificats per cada cent és molt més elevat entre la població estrangera (19,27%) que entre l’autòctona (5,53%), amb dades de 2021.
“Hi ha una població a qui es segueix criminalitzant”, assegura Kaire Ba Dejuan, responsable de la campanya Pareu de parar-me de SOS Racisme. Segons Úrsula Ruiz, advocada del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de l’entitat, el perfil racial és un criteri normalitzat en la pràctica policial de control identitari, en què es demana la documentació a persones basant-se en la seva raça, ètnia, religió o origen percebut, i no pel fet d’haver comès alguna falta administrativa, una acció delictiva o tenir-ne sospites raonables, expliquen des de l’entitat.
L’any 2018, SOS Racisme Catalunya ja va publicar l’informe ‘L’aparença no és motiu’, en què s’analitzaven les dades d’identificacions cedides pels Mossos d’Esquadra. L’informe actual continua demostrant que “les identificacions policials responen a un biaix discriminatori en funció dels perfils ètnics i racials i l’’aparença d’estranger’ dels ciutadans”, afirmen des de l’entitat.
I és que, durant el 2021, a Catalunya hi ha hagut un total de 602.387 identificacions policials. D’aquestes, el 40% eren dirigides a la població estrangera, tot i que aquesta només representa el 16,11% de la població total. Així, mentre que la taxa d’identificació de la població espanyola el 2021 va ser de 5,53%, la de la població estrangera va ser de 19,27%. Això implica que la ràtio de desproporcionalitat del 2021 és de 3,48, és a dir, que per cada persona espanyola identificada, se n’identifiquen 3,48 d’estrangeres.
L’anàlisi s’ha centrat en les set Àrees Bàsiques Policials: l’ABP de Ciutat Vella, l’ABP del Gironès – el Pla de l’Estany, l’ABP del Tarragonès, l’ABP del Segrià – les Garrigues – el Pla d’Urgell, l’ABP de Sants – Montjuïc, l’ABP de l’Hospitalet i l’ABP de l’Eixample. A totes elles, les persones estrangeres reben la major part de les identificacions policials, tot i representar una taxa de població molt inferior a l’espanyola, sent l’Eixample l’ABP amb una taxa de desproporcionalitat més alta el 2021 (3,4), seguida per l’ABP del Gironès – el Pla de l’Estany.
Tot i que la taxa d’identificació és desproporcionada a totes les ABP els quatre anys analitzats, des de SOS Racisme destaquen que el 2020 va haver-hi un augment sobtat de les identificacions a la població general -atribuït a manera d’hipòtesi a l’arribada de la pandèmia, que va disparar la vigilància i el control als carrers-, fet que es tradueix en una reducció de la desproporció entre les identificacions a població estrangera i espanyola.
L’informe conclou que, almenys a les set Àrees Bàsiques Policials, la taxa d’identificació desproporcionada coincideix amb l’alta taxa de població estrangera que hi ha al districte. Així, a més població estrangera, més alta és la taxa d’identificacions, de manera que “en els barris amb major nombre de persones migrants hi ha una vigilància expressament excessiva”, conclouen des de SOS Racisme.
A més, des de l’entitat apunten que la taxa de desproporció és encara més elevada en relació amb les detencions: durant els quatre anys analitzats, per cada persona espanyola se’n detenen vuit d’estrangeres. Es tracta d’una realitat “preocupant, ja que la taxa de condemna de persones estrangeres no és major que la de persones espanyoles, sinó tot el contrari”. De fet, segons dades de Media.cat de 2021 analitzant el Pla Tremall, activat el 2020 per evitar la multireincidència, més del 77% de les identificacions dutes a terme dins d’aquest dispositiu van ser adreçades a persones sense nacionalitat espanyola, i el 95% de les persones que van ser detingudes eren estrangeres.
Per SOS Racisme, dispositius com aquest “es presenten com un mecanisme per evitar la reincidència, però no deixen de ser mecanismes per netejar els carrers de certs col·lectius. La informació analitzada, apunten des de l’entitat “porta a pensar que existeix una intenció per part de certes institucions de perseguir, criminalitzar i empresonar la població estrangera o migrant”.