En clau antiracista una observació interessant és que els partits que en el seus programes (almenys de les 4 capitals de demarcació, que són els que hem pogut analitzar amb major profunditat) recollien més propostes antiracistes no són els que han crescut en vots. Cal tenir compte que els posicionaments de lluita contra el racisme no han estat pas protagonistes de la campanya, aquesta s’ha centrat en altres eixos. També és cert, com destacava en un tuit David Fernández, que la dreta ha quedat força desbancada: “Una altra mirada. C’s, PP i Vox sumen junts el 8’54% del vot a Catalunya. Tots tres es queden només amb el 3’39% dels regidors i regidores de tot el país. Només una alcaldia assegurada de 947. El 0,1%.”

*Infografies: Diari Ara

3 municipis on pararem atenció

• Preocupades per Badalona, on Xavier Garcia Albiol guanya les eleccions amb 11 regidors, i quedant-se a 3 de la majoria absoluta. La segona força és la coalició Guanyem Badalona en Comú amb 7 regidors. El 2015 el PP també va guanyar les eleccions, però el pacte entre diferents partits, que no volien tornar a tenir un govern municipal caracteritzat per voler fer de Badalona un laboratori de polítiques racistes i discriminatòries, va ser més fort.
• Indignades per Salt, que és l’únic municipi català en el qual el partit d’ultradreta VOX aconsegueix representació dins del consistori, amb tres regidors. Però es que no podem obviar que a Salt el 33% de les persones que hi viuen no tenen dret a votar. Com haurien estat els resultats d’aquests comicis si s’hagués comptat amb la seva opinió?
• A l’expectativa del que pugui passar a Lleida, on després de més de 40 anys el PSC perd l’alcaldia. Esperem que aquest canvi pugui suposar, entre altres, prioritzar la lluita contra el racisme a la ciutat; un primer repte es presentarà les properes setmanes amb l’arribada del temporers i temporeres per la campanya de recollida de fruita dolça.

Com ha estat aquesta campanya electoral?

La campanya electoral de les municipals des d’una mirada antiracista s’ha caracteritzat, com ja és habitual, per dues tendències. D’una banda, els partits que fan discurs racista i discriminatori, que renuncien a la que hauria de ser una responsabilitat d’aquells que tenen una visibilitat i una projecció pública i decideixen vulnerar els drets d’altres persones: les posen al focus d’atenció, les cosifiquen, les criminalitzen i atempten contra la seva dignitat. A més normalitzen el racisme, amb les lamentables conseqüències que això suposa per a la democràcia, la convivència i la cohesió social. D’altra banda, trobem els partits que no diuen, que callen i que no proposen, i que per no posar l’antiracisme, també, al centre de les seves reivindicacions, acaben enfortint els posicionaments racistes i discriminatoris que aprofiten qualsevol ocasió per fer-se notar.

• Discurs polític racista

Tant en aquesta ocasió, com també a la campanya de les estatals, teníem el molt anomenat i molt poc respectat «Acord dels partits per a un debat responsable sobre la immigració i contra el racisme i la xenofòbia». També és cert que no és la primera vegada que passa, malauradament els partits polítics ens tenen acostumades que les promeses, aquest cop preelectorals, es converteixin en paper mullat.

Els discursos discriminatoris (racisme, masclisme, lgtbifòbia, aporofòbia, antigitanisme,…) per part de representants polítics i institucionals són greus vulneracions de drets fonamentals, però a més també estan tipificats com delicte (tal i com es recull a l’article 510 del codi penal). En un comunicat que vam publicar la setmana passada fèiem referència a alguns exemples: La irresponsabilitat de les candidatures que utilitzen la greu situació de desemparament dels adolescents i joves estrangers no acompanyats per obtenir vots; el discurs racista i discriminatori cap a les persones que es dediquen a la venda ambulant; la hipocresia d’alguns actes de campanya que dissenyen fotos ad hoc per vendre allò que no són.

Durant aquesta campanya hem tingut la notícia de la sentència per actituds xenòfobes a les xarxes que, entre altres, inhabilita a Josep Anglada i no li ha permès presentar-se a les eleccions del passat diumenge. Malauradament, les eines judicials no sempre són suficients per a combatre el discurs de l’odi i sobretot les conseqüències d’aquest a la vida de moltes persones i sobre la cohesió social.

• Lamentem la manca de propostes i posicionaments antiracistes

Enguany tant pel que fa a la campanya pròpiament dels diferents partits polítics, com a les propostes que recullen als programes electorals, hem trobat a faltar propostes de política pública basades en drets humans que des d’una perspectiva antiracista tinguin com a finalitat la igualtat de tracte i la no discriminació.

Celebrem que en relació a altres eixos de discriminació sí que s’estiguin formulant respostes per avançar en la igualtat, però estem preocupades per la invisibilització de l’eix antiracista per part de les candidatures suposadament progressistes i d’esquerres.

I les europees, què?

No podem acabar aquesta reflexió sense parlar del resultat de les eleccions europees, on es perd l’hegemonia entre els dos partits que històricament eren àmpliament majoritaris (populars i socialistes), doncs augmenten el grup dels verds, els liberals i l’extrema dreta. Cal tenir en compte que hi ha països on l’extrema dreta ha guanyat la convocatòria de les europees: Itàlia, Hongria (on ja hi governen), Polònia i França. A l’estat espanyol, VOX aconsegueix entrar al Parlament Europeu amb 3 eurodiputats.

La entrada Valoració dels resultats electorals del #26M en clau antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

Amb els resultats electorals al davant, podem dir que el fet que els tres partits de dreta i extrema dreta espanyola (PP- 66 escons, C’s – 57 i V0X – 24) no sumin prou escons per poder formar govern és una notícia tranquil·litzadora, tot i que la irrupció d’un partit antidrets com V0X ens inquieta enormement: hem vist com a Europa, malgrat que no formin part d’alguns governs, aquests partits són capaços de condicionar les agendes.

*Font: Diari Ara

Encara està per veure amb qui voldrà pactar el partit més votat, el PSOE (123 escons), i si el resultat d’aquests pactes conduirà a transformacions profundes de les polítiques i lleis racistes o a la perllongació del racisme d’estat. Prenent en consideració la trajectòria del partit i la tebior de les propostes del seu programa, tot apunta que res no canviarà: es continuarà imposant la Llei d’Estrangeria, continuaran les obres de construcció de nous CIE, es mantindran sota mínims els recursos per a salvament marítim. Es continuarà criminalitzant, en definitiva, el dret a la lliure circulació de les persones i el dret a vot continuarà vinculat a la nacionalitat, privant així entre un 10 i un 15% de la població del dret a decidir. Perquè això no passi, és clau que els partits que estan en condicions de poder donar suport a un govern encapçalat pel PSOE (Podem – 42 i ERC-15, entre d’altres) no s’oblidin dels seus programes electorals i li exigeixin que desenvolupi una política amb els drets de totes al centre.
 

Quines frases incendiàries racistes hem sentit durant la campanya?

En aquesta contesa electoral la situació de Catalunya ha fornit prou material als partits de dreta i d’extrema dreta per atiar el vot de la por. Així doncs, les aparicions de missatges racistes i xenòfobs han estat molt menors que en d’altres ocasions, tot i que n’hi hagut, certament, i alguns de molt greus.
El cap de llista de V0X proposava despenalitzar la incitació a l’odi i perseguir aquelles persones que ajudin els immigrants irregulars (al programa El gato al agua); també es manifestava en contra de la ”invasió islamista” que vol “imposar la sharia”. Per reforçar aquest “perill d’invasió” s’ha remuntat a Isabel la Catòlica i fins i tot a Covadonga. També manifestava que obrir les fronteres és suïcida i que “a qui truqui a la porta de casa nostra cal preguntar-li a què ve”. I, per descomptat, no han faltat mentides sobre les “52.000 persones que utilitzen il·legalment la sanitat pública” i que haurien de ser expulsades.
El col·lapse que pateix aquest servei bàsic, per culpa de les retallades imposades per l’anterior govern, és atribuït per Pablo Casado, candidat del PP, a l’accés a la sanitat dels immigrants “sense papers”. Tampoc no té cap mena de vergonya a l’hora d’inflar desmesuradament la xifra d’arribades irregulars durant els últims anys ( tal com alertava eldiario.es) i parla de l’efecte crida que tenen intervencions humanitàries, com el rescat del vaixell Aquarius (així ho recollia Público).
Després del recompte electoral, el líder de V0X (24 escons) va sortir a analitzar els resultats, deixant ben clar el seu posicionament respecte al dret a la lliure circulació: “24 diputados  dirán que nuestras fronteras tienen que ser defendidas de la inmigración ilegal, quien entre ilegalmente en nuestra casa tendrá que ser expulsado” (VIDEO, minut 11:45).

Res no ens fa dubtar que la presència de l’extrema dreta al Congrés normalitzarà els discursos d’odi racistes i sexistes, malgrat que no són nous ni exclusius d’aquesta ideologia.

El debat sobre racisme i immigració, fora del focus. Quines implicacions té silenciar-lo?

El fet que durant la campanya electoral s’hagi parlat poc d’immigració no ens ha de fer pensar que els partits polítics hagin fet cas de les recomanacions del moviment antiracista en campanyes anteriors i que no quedi feina per fer en la matèria, al contrari!

L’absència,  en els discursos polítics i programes electorals, d’un plantejament seriós sobre la immigració, des d’una perspectiva de drets, així com de qualsevol referència a la discriminació que pateixen les persones racialitzades a l’Estat, mostra un cop més que es tracta de temes deliberadament  invisibilitzats i que queden lluny de ser prioritaris.

A Catalunya i Espanya ja fa molt temps que les institucions tracten de forma diferent les persones en funció dels seus orígens, garantint espais de dret per a unes i imposant espais de no-dret per a les altres. Aquesta discriminació institucional fomenta el racisme i la xenofòbia socials, que són alimentats per partits de  dreta i d’extrema dreta per tal d’apartar el focus de les causes reals dels problemes que viu la societat. Els partits democràtics haurien d’encarar aquest fet amb valentia i amb propostes clares i desacomplexades que frenin en sec el cercle viciós del racisme. I això no passa precisament per fer un tractament utilitarista de la immigració, obrint i tancant la porta en funció del mercat de treball, o regulant-ne els fluxos en funció del pagament de les pensions, com proposa per exemple Ciutadans.
L’arribada de persones migrants està directament relacionada amb les polítiques neocolonials dels països rics i, com que aquestes no sembla que hagin de canviar aviat, no podem seguir esquivant les vulneracions de drets a veure si desapareixen soles. Cal parlar de fluxos migratoris i de tendències demogràfiques i cal tenir-les en compte a l’hora de pensar en pressupostos, per tal de preveure la cobertura de les necessitats de totes les persones que viuen aquí, sigui quin sigui el seu origen i la seva situació administrativa. Quan es parla d’economia, de salut, d’educació inclusiva, d’habitatge… s’ha de tenir sempre en ment la totalitat de la població que viu aquí. I també, per descomptat, quan es parla de drets polítics i socials. Només quan totes les persones siguin tractades de la mateixa manera i se’ls reconeguin els mateixos drets, podrem dir que estem avançant en el camí de l’eradicació del racisme i cap a la democràcia real.

Un cop més, els resultats són per a tothom, però el dret a decidir-los no.

El més greu de tot plegat és que les persones que pateixen directament les conseqüències d’aquest estat racista no poden expressar lliurement la seva opinió a les urnes, perquè se les priva del dret a vot. Això només s’aconseguirà canviar amb el reconeixement del dret a vot vinculat a la residència i no pas a la nacionalitat.

*Per a més informació, llegeix el manifest de la plataforma VotxTothom

En definitiva, la població que no està sotmesa al control policial, a la restricció de drets, a la prohibició dels permisos de treball o al qüestionament dels serveis socials i de totes les altres institucions de l’estat, en sap molt poc sobre racisme. A sobre, sovint quan algú proposa a les persones no racialitzades de revisar els privilegis que tenen, la resposta és “a la defensiva” i denota escassa disposició a analitzar la posició de poder (de privilegi o opressió) que cadascú de nosaltres ocupa a la societat. Un procés, aquest, indispensable per a poder participar a la lluita antiracista.
No podem acceptar que el racisme sigui a la cua dels interessos de la majoria de partits i de les persones que no el pateixen. No podem acceptar que els drets humans siguin unes boniques paraules que s’afegeixen en alguns programes electorals per quedar bé.

La igualtat de drets i oportunitats hauria de ser la base sobre la qual pivotessin totes les polítiques dels partits i el funcionament de les institucions. Només així, potser, aconseguirem anar avançant cap a una societat més justa i més solidària.

La entrada La vida després de les eleccions del #28A. Tot segueix igual? se publicó primero en SOS Racisme.

Com ho hem fet?

1. Hem prioritzat 6 temàtiques que no poden faltar en una proposta programàtica estatal en clau de lluita contra el racisme i de defensa de la igualtat de drets i oportunitats: el Dret a una Sanitat Universal, Pública i Gratuïta, el Tancament dels CIE, la Derogació de la Llei d’Estrangeria, el Dret a vot universal (el dret de les persones amb nacionalitat estrangera a votar i ser votades), la garantia de la Llibertat de moviment, i el Control del racisme policial.
2. Hem analitzat els 6 partits polítics que, des de Catalunya, es presenten a les eleccions estatals i que tenen, avui, representació parlamentària (Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya, Catalunya en Comú Podem, Partit Socialista de Catalunya, Partit Popular i Ciutadans). Hem llegit amb ulleres antiracistes els programes electorals de les principals candidatures polítiques (trobareu els enllaços al llarg del text); i també hem tingut en compte els antecedents de cada partit.
3. Hem avaluat les propostes dels partits en funció de com es posicionaven davant la proposta programàtica antiracista que SOS Racisme planteja per a cada temàtica: a favor, en contra, proposen una reforma (en una altra línia al que SOS planteja) o no en parlen.

El resultat ha estat el següent:

1. Pel Dret a una Sanitat Universal, Pública i Gratuïta

Al 2012 l’aprovació del Reial Decret 16/2012 va suposar la finalització de la Sanitat Universal a l’estat espanyol, que entre altres conseqüències negava l’accés al Sistema Nacional de Salut a les persones estrangeres en situació administrativa irregular. Catalunya, com altres comunitats autònomes, no va aplicar el Decret en la seva totalitat, i durant aquests anys ha buscat instruments per fer front a aquesta exclusió, però tal i com ha denunciat en diverses ocasions la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PasuCat), no s’ha garantit aquest dret a tothom.

Des de SOS Racisme Catalunya considerem que la sanitat és un dret al que tothom hi ha de poder accedir sense cap tipus de discriminació, sigui quina sigui la situació administrativa de les persones. Per això volem un Sistema Nacional de Salut Universal, Públic i Gratuït.

Què diuen els partits?

Quatre de sis partits: ERC, JxC, Cat-ECP i PSC parlen d’un sistema de salut públic, universal i eficient. Cat-ECP, a la pàg. 114 del seu programa (punt 3.11.1) incorpora la Derogació del Reial Decret 16/2012 per «recuperar la salut universal, i aplicar una modificació legislativa orientada a blindar el caràcter universal de la sanitat, per tal que totes les persones, independentment de la seva situació administrativa hi tinguin accés en les mateixes condicions que la resta de la població». El PSC a la pàg. 70. (punt 2.25) planteja: «Avançar en el desenvolupament del Real Decret que suposava recuperar la universalitat de la sanitat amb la finalitat de que la seva aplicació sigui efectiva a tot el territori, recuperant la tramitació del Projecte de Llei Universal».
Tant el PP, a la pàg. 39 (punt 162), com C’s, en el punt 5 del programa, limiten l’accés a la Sanitat a les persones amb nacionalitat espanyola, sense fer cap més apreciació.
 

2. Pel tancament dels CIE

Els Centres d’Internament per a persones Estrangeres són una exemplificació més del racisme institucional de les polítiques migratòries dels estats de la Unió Europea. Són una anomalia en un suposat estat de dret, ja que es priva de llibertat a persones per una falta administrativa i no pas un delicte. A més les condicions d’internament en aquests centres estan lluny de garantir els drets humans de les persones retingudes: l’atenció mèdica és insuficient i limitada, no es garanteix la comunicació entre les persones retingudes i les seves famílies, no hi ha mecanismes de transparència ni de rendició de comptes a la societat.

Des de SOS Racisme Catalunya estem pel tancament definitiu de tots els Centres d’Internament per a persones Estrangeres.

Què diuen els partits?
Només dos dels sis partit recullen en els seus programes el Tancament dels CIE: ERC a la pàgina 116, «Instar al tancament dels Centres d’Internament per a persones Estrangeres». I Cat-ECP al punt 3.11.7: «Eliminar definitivament els CIES com a part d’un canvi d’enfocament de les polítiques d’estrangeria que vulneren els drets fonamentals basades en la retenció i devolució de persones».
Altres plantegen reformes. JxC a la pàgina 32 del seu programa proposa: «Tancar els CIES i substituir-los per espais d’acollida i control, sota la tutela d’entitats socials reconegudes, respectuosos amb els drets humans i absolutament desvinculats de la gestió policial». I el PSC a la pàgina 194, parla de «Modificar l’actual model de CIE, d’acord amb les recomanacions d’organismes com el Defensor del Pueblo. També fa referència a diferents actuacions per a salvaguardar el caràcter no penitenciari dels CIE i els drets de les persones retingudes».
El PP i C’s no fan cap referència als CIE en els seus programes, però tots dos partits van votar en contra en la moció pel Tancament del CIE de Barcelona aprovada per majoria absoluta al Parlament de Catalunya, el juliol de 2015.
 

3. Per la derogació de la Llei d’Estrangeria

La Llei d’Estrangeria és una llei injusta i discriminatòria que vulnera, entre altres, el dret a la mobilitat, i que respon a una política migratòria europea agressiva i inhumana. Des de la seva entrada en vigor fa casi 30 anys, provoca situacions injustes i dramàtiques: condemna les persones a la irregularitat, a viure en la invisibilitat administrativa i la criminalització social.

La derogació de la Llei d’Estrangeria és una reivinidcació històrica de SOS Racisme, així com altres entitats i col.lectius antiracistes, perquè és el pilar base del racisme institucional, i és també generador d’un context polític i social idoni per a l’augment i justificació d’actituds racistes, discursos xenòfobs i polítiques discriminatòries.

Què diuen els partits?

De nou, un resultat semblant a l’anterior, de fet els CIEs són un mecanisme més d’aquesta llei. Dos dels sis partits defensen la derogació de la llei d’estrangeria: ERC a la pàgina 116 del seu programa diu «Derogar la llei d’estrangeria i promoure la llei de mobilitat humana que garanteixi el tracte digne per a totes les persones mitjançant vies legals i segures, que permeti l’obtenció de de nacionalitat per residència amb un màxim real de cinc anys i que flexibilitzi la concessió de permisos e residència». En la mateixa línia, Cat-ECP a la pàgina 117 (punt 3.11.6) recull «Derogar la llei d’estrangeria», així com també altres propostes vinculades amb la mateixa, algunes són: «Suprimir el requisit de tenir un contracte laboral d’un any per accedir a la regularització per la via de residència com a la renovació del permís de residència. Escurçar terminis per adquirir nacionalitat per la via de residència: 2 anys de termini general tant per a persones residents com per a refugiades. Eliminar test de nacionalitat i les taxes,…»
En aquesta ocasió també són el PP i C’s que no fan cap menció ni proposta en relació a la llei d’estrangeria. Prenent en consideració els antecedents de cada partit i el seu posicionament en política migratòria, entenem que aproven l’actual redactat de la llei i no estimen necessari fer cap modificació.
 

4. Pel dret a vot universal, el dret a votar i ser votades de les persones amb nacionalitat estrangera

El dret al vot, actiu i passiu, és a dir, a elegir i ser elegit, en el marc del dret a participar de la vida política de la societat, forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics, tal com el defineix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, en l’article 25. En una societat democràtica, el dret a vot és una eina imprescindible de diàleg i participació. A més, a més, el dret a vot és fonamental perquè les persones estrangeres puguin fer-se visibles com a part de la ciutadania i identificar-se amb un projecte de societat i d’estat, i és també un posicionament ferm per revertir el racisme institucional i social.

Des de SOS Racisme Catalunya reivindiquem que el dret al vot actiu i passiu no ha d’estar lligat a la nacionalitat, sinó que ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, vinculat la residència reconeguda mitjançant l’empadronament.

Què diuen els partits?

El vot de les persones amb nacionalitat estrangera apareix en tres dels sis programes analitzats. ERC a la pàgina 116 parla de: «Reconèixer el dret a vot a tota la ciutadania». Cat-ECP planteja dues qüestions a la pàgina. 115 (Punt 3.11.3): «Dret a vot dels estrangers amb un any de residència a Espanya: “Regular el dret a sufragi universal mitjançant la via legal (a partir d’una reforma de la LOREG) i promoure la modificació de la Constitució per tal d’incorporar el dret a vot actiu i passiu en totes les eleccions a partir d’un any de residència a l’estat espanyol». I «Eliminació del requisit d’acords entre països per l’exercici del sufragi, prioritzant la residència al país a partir d’un any, amb la finalitat d’eliminar qualsevol discriminació per país d’origen».
El PSC planteja una reforma només en el marc de les eleccions municipals, a la pàg. 191 diu: «Reformar el principio de reciprocidad del derecho al sufragio en las elecciones municipales de los extranjeros residentes en España, extendiendo así sus derechos a la articipación política. Esta medida exigirá una reforma constitucional».
El PP en el seu programa parla del dret dels espanyols que resideixen a altres països, però no fa referència al dret a votar de les persones amb nacionalitat estrangera que viuen a l’estat espanyol.
C’s no fan cap menció a aquesta qüestió en el seu programa.
 

5. Per la llibertat de moviment

El planeta és un patrimoni comú de tots els humans i per tant, qualsevol indret hauria de ser accessible a qualsevol persona que vulgui instal·lar-se en ell. La possibilitat de decidir on viure és un aspecte fonamental de la llibertat humana. La lliure circulació de persones i la llibertat de residència són drets humans bàsics. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 proclama el dret de sortida i de retorn a qualsevol país però no el dret d’entrada i assentament (el dret migrar), que haurien de ser reconeguts igualment. La limitació al dret a la lliure circulació entre països en funció del lloc de naixement de les persones més vulnerables i amb menys recursos és una discriminació inacceptable.

Des de SOS Racisme Catalunya reivindiquem l’obertura de fronteres i la lliure circulació de persones. Tothom ha de poder decidir on vol viure.

Què diuen els partits?

Dels programes analitzats, 3 des 6 sí que fan propostes que pretenen avançar en la garantia de la llibertat de moviment de les persones. En aquest cas ERC hi està d’acord, i a la pàgina 116 parla de «Posar fi a la pràctica de les devolucions en calent. Instar a agilitzar els tràmits per complir el dret a viure en família per aconseguir el reagrupament familiar de les persones migrades». Semblant es el posicionament de Cat-ECP que al punt 3.11.7 del seu programa parla de: «Promoure vies legals i segures d’entrada a l’estat espanyol. Establir els passos fronteres de Ceuta i Melilla com a corredors humanitaris terrestres per garantir el dret d’asil i la seguretat de les persones que necessiten protecció internacional. Retirar les tanques de Ceuta i Melilla. Impulsar un observatori Drets humans a la frontera sud, amb organismes de la UE per combatre la impunitat i denunciar la vulneració de drets humans per evitar devolucions en calent». JxC en aquest aspecte planteja una reforma, a la pàgina 31 proposa: «Suprimir la Disposició Addicional Desena de la Llei d’Estrangeria que permet el procediment de devolució en calent sense cap mena de garantia».
En canvi PSC, PP i C’s tenen un enfocament diferent, parlen de «seguretat» en comptes de llibertat. A la pàgina 194 del programa del PSC parlen de «Completar el proyecto de las obras de modernización y refuerzo de la seguridad en la frontera de Ceuta y Melilla. El proyecto supone la puesta en marcha de de uns sistema d ecircuito cerrado de televisión del perímetro fronterizo, el aumento de la altura de la valla y la sustitución de las concertinas por otros elementos de mayor seguridad que coronarán el el perímetro sin causar daños a las personas». És cert, però què també fan referència «la adecuación de la normativa sobre las denominadas devoluciones en caliente en el espacio fronterizo entre Ceuta y Melilla y el territorio del Reino de Marruecos a la sentencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos». El PP a la pàgina 91 (punt 438) para de «Potenciaremos el despliegue de FRONTEX para el control de las fronteras» i C’s de «Elaboraremos un Plan Especial de lucha contra la inmigración irregular que contemple especialmente la mejora de los medios a disposición de las FCSE en Ceuta y Melilla y la costa de Andalucía».

6. Control del racisme policial

Els cossos de seguretat pública tenen un paper rellevant en qüestions vinculades amb garantir la convivència, preservar els drets i les llibertats de les persones, així com també en relació a la seguretat i a la prevenció de delictes o faltes; i per a fer-ho, entre altres, la societat els hi cedeix la gestió de la força. És per aquest motiu que resulta imprescindible que els agents de policia estiguin altament qualificats per a poder intervenir com agents de seguretat i convivència. Però és responsabilitat de les institucions i administracions públiques, i dels seus responsables polítics, assegurar totes les condicions per a que això sigui possible: la formació i la qualificació, mecanismes de control i seguiment de la tasca policia i els protocols d’identificació, sanció i prevenció de males pràctiques.
En ocasions es donen casos d’abús i discriminació per part dels mateixos agents dels cossos de seguretat pública, als darrers informes de SOS Racisme hem denunciat que aquesta és la tipologia més nombrosa en casos del nostre Servei d’atenció a persones que han patit racisme. Un fet que ens preocupa perquè són situacions on les persones que tenen encomanada la garantia de la convivència i de la seguretat i la protecció dels drets i llibertats de la ciutadania, es converteixen en perpetradores de la vulneració d’un dret. A més, aquestes situacions, per diferents motius (principi de veracitat, manca d’investigació interna, encobriment,…) corren el risc de quedar impunes.

Des de SOS Racisme Catalunya considerem imprescindible el reconeixement institucional de les pràctiques discriminatòries i abusives per part d’agents de cossos policials públics i l’aplicació de mesures necessàries d’identificació, prevenció, sanció i reparació de la persona afectada.

Què diuen els partits?
Dels sis partits analitzats cap d’ells parla de racisme policial, no apareix identificat com a un problema o una preocupació i, per tant, tampoc hi ha cap proposta per a fer-hi front!

 

Una responsabilitat compartida

La mirada antiracista i de respecte als drets humans dels partits polítics hauria d’incloure molts més aspectes. En som conscients. Però tot i així esperem que aquesta revisió sigui útil per les persones convocades a participar en aquests comicis.

La societat civil no pot ser còmplice del discurs racista, ni del silenci que envolten algunes candidatures respecte els temes de drets humans, convivència o antiracisme. Abans de votar aquest diumenge, reflexiona i revisa quins partits incorporen propostes racistes al programa!

Si pots votar, #NoVotisRacisme

La entrada Els programes electorals del #28A des d’una lectura antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #REFLEXIÓ: Si pots votar, no votis racisme se publicó primero en SOS Racisme.

El perill de la lepenització del Partit Popular

Les candidatures que defensen la igualtat, la justícia i un canvi de model han obtingut bons resultats arreu.

Com és habitual per campanya electoral SOS Racisme Catalunya activem la nostra pròpia campanya Els Mistos Electorals, enguany per a les eleccions municipals. Els Mistos Electorals són una acció de seguiment del discurs i les activitats de candidats i candidates de tots els partits, amb l’objectiu de denunciar els continguts racistes i xenòfobs. Cada frase incendiària, tríptic o acció la identifiquem com un «misto» que pot encendre focs de racisme que posin en perill la convivència.

El passat 24 de maig van tenir lloc les eleccions municipals, a Catalunya un total de 947 municipis escollien els i les representants dels seus ajuntaments. Però, com denunciem als diferents comicis, el sistema electoral no és just ni igualitari perquè una part de la població que no pot votar. A Catalunya dels més de 3 milions de persones estrangeres empadronades i en edat de votar, només un 19% del total, 764.655 persones, complien els requisits per sol·licitar la seva inscripció al cens electoral i poder votar. Aquest és un dèficit democràtic fonamental, alhora que també és una de les eines fonamentals per a combatre el racisme en campanya electoral.

L’anàlisi….

Els 15 dies que ha durat la campanya, així com els seus resultats conviden a fer-ne una bona reflexió, a continuació algunes pinzellades de l’anàlisi que en fem des de SOS Racisme Catalunya.

Cal destacar el paper que ha tingut el PP de Catalunya, en aquesta campanya electoral ha fet una aposta clara per fer del discurs antiimigració, centrat en la criminalització i el discurs de la por, l’essència de la seva campanya. Una estratègia per guanyar vots sense tenir en compte les nefastes conseqüències per la convivència i la manca d’ètica i responsabilitat de les seves propostes i posicionaments. Una de les principals conclusions a les que arribem és que ens trobem davant una lepenització del discurs del Partit Popular, igual que ho va fer Sarkozy per no perdre els vots que marxaven al Front Nacional.

Una primera valoració que podem fer és que aquesta campanya racista del PP tampoc els hi ha donat uns bons resultats, a Catalunya han perdut més de la meitat dels regidors i regidores que havien aconseguit al 2011, i alcadies importants com és el cas de Badalona.

D’altra banda, diversos anàlisis parlen del traspàs de vots entre el PP i Ciutadans; una reflexió que també podem fer des de l’antiracisme, ja que hem detectat que Ciutadans, tot i que no d’una forma tan oberta com el PP, ha fet seus postulats racistes i xenòfobs tal i com recull el seu programa, i ha incorporat entre els seus candidats antics militants de PxC i d’altres organitzacions ultres. Ciutadans, però, si que ha crescut en presència municipal: ha aconseguit 176 regidors, tenint presència en 87 municipis, dels 89 on havia presentat candidatures. El programa de Ciutadans inclou iniciatives discriminatòries, com l’exclusió sanitària de les persones sense papers. Tot i que en aquesta campanya no n’ha fet bandera, caldrà estar alerta de com aquestes propostes poden influenciar en aquells consistoris on tenen presència, i més si són clau de govern en alguns municipis.

Hem de celebrar la desbancada de PxC, que suposa casi la seva desaparició: dels 67 regidors, que suposaven més de 60.000 vots i un 2’3% del total de vots; han passat a tenir-ne 8 (23.348 vots, que representa un 0.88% del total).

Però com hem insistit en diverses ocasions és important que aquesta celebració no sigui innocent, lamentablement davant l’assumpció de postulats racistes i xenòfobs per part de partits de govern, com és el cas evident del PP, resulta més fàcil fer el vot per aquests partits que no pas per a formacions més marginals, com PxC, Falange de las JONS, … i altres.

En aquesta campanya són molts els exemples en que el PPC ha copiat propostes, posicionaments i fins i tot eslògans del PxC, a Rubí «Primer els de casa»…. Altres municipis, com és el cas de Badalona, on ha anat un pas endavant «Limpiando Badalona»

Per analitzar la campanya de les municipals d’enguany, és fonamental parlar de la recepta Albiol, així és com el mateix partit l’ha batejada. L’estratègia de Garcia Albiol no és nova, ja al 2007 SOS Racisme denunciàvem un vídeo incendiari que va difondre «7 minutos» on vinculava brutícia i inseguretat amb immigració; anys més tard (al 2010) els fulletons que el van dur un judici per incitació a l’odi. Però també un discurs que el va dur a guanyar l’alcaldia.

No es tracta tampoc de responsabilitzar només a Albiol, aquesta no e una conducta individual i aïllada, ni molt menys: un informe de la FAES de 2009 ja recollia la recomanació de criminalitzar la immigració en campanya, tal i com havia fet Sarcozy prenent els postulats del Front Nacional.

El que volem dir és que la campanya racista que ha fet el PP de Catalunya per aquestes eleccions municipals respon a una estratègia consensuada de partit.

Insistim amb el perill que suposa de que sigui el partit de govern de l’estat el que normalitzi el racisme en el seu discurs, així com també ho fa en les seves polítiques migratòries. El racisme institucional, és una de les eines més comunes utilitzada pels diferents governs per actuar contra les persones immigrades. En el nostre país mai no ha existit una política cap a la immigració que no fos dissenyada a partir de la repressió i de la penalització del fet migratori, des de la pròpia Llei d’Estrangeria fins a les devolucions en calent que ha legalitzat l’actual govern del Partit Popular amb la nova llei de «seguretat ciutadana».

D’altra banda, el Partit Popular sempre ha tingut captiu el vot del sectors més ultres, antiimmigració i islamòfobs. Únicament a Catalunya ha patit la competència de PxC, que amb el progressiu creixement electoral que va viure fins a les municipals del 2011, va ocupar un segment d’aquest vot més ideològic, però també el d’una part de la població afectada per la crisi i descontenta amb el sistema. Ràpidament però, tal i com hem vist en aquesta campanya, han apostat per recuperar aquest vot. El Partit Popular de Catalunya ha traspassat tots els límits: fent difusió de discursos racistes, promovent polítiques xenòfobes, amb un programa electoral carregat de falsos rumors que ataquen les persones d’origen immigrat o de religió musulmana, i provocant l’enfrontament entre els veïns i veïnes dels municipis.

La radicalització del discurs de partits de tradició democràtica com el PP, provoca que els partits obertament racistes com PxC hagin de pujar encara més el to per diferenciar-se. I aquesta escala in crescendo suposa un perill per la convivència. Així s’ha viscut en alguns municipis, com Sant Adrià, on el partit feixista s’ha apropat a la imatge i actituds d’Alba Daurada, desfilant uniformats i amb banderes.

Perspectives de canvi…

Si que tenim motius per a la il·lusió i l’esperança! Aquestes eleccions municipals han mostrat un clar posicionament cap a l’esquerra, candidatures que defensen la igualtat, la justícia i que aposten per un canvi de model han obtingut bons resultats arreu, tant a Catalunya com a la resta de l’estat. Volem destacar, però, algunes que considerem molt interessants, també, des de la perspectiva de la lluita antiracista: com és el cas de Barcelona; el govern de BCN Comú pot suposar un canvi absolut en el model de ciutat, fent d’aquesta una ciutat referent en drets humans: tancant el CIE de Zona Franca o eliminant les batudes per perfil ètnic en les que hi participa la guàrdia urbana.

També és important destacar el cas de Badalona, que possiblement passarà de tenir un alcalde racista a una alcaldessa antiracista, donant valor així a la tasca de denúncia i proposta que la Plataforma Badalona som totes i tots ha fet durant tots aquests anys.

En aquest sentit, insistim en la necessitat de que la societat civil no sigui còmplice del discurs racista, és responsabilitat de les persones «receptores» dels discursos de l’odi, denunciar-lo i votar en conseqüència». Així com també, és fonamental que des de les formacions polítiques es sigui contundent amb aquells partits que fan discurs de l’odi per guanyar vots, cal denunciar-los i aïllar-los; hem de posar per davant la construcció de pobles i ciutats justes i igualitàries.

La meva ciutat, la ciutat de tothom. El meu poble, el poble de tothom.

La entrada #COMUNICAT. Les municipals en clau antiracista. se publicó primero en SOS Racisme.

Si no en vam tenir prou amb l’ensurt que ens van donar les octavetes repartides pel PP de Barcelona dijous passat al barri del Raval, el partit insisteix amb més mostres de racisme i xenofòbia. Amb l’objectiu de no perdre vots, costi el que costi.

Llegiu el recull de tots els “mistos” al blog de la campanya.

#mistos electorals #24M -3r informe de campanya-

La entrada #REFLEXIÓ: 3r informe de la campanya #mistos electorals #24m se publicó primero en SOS Racisme.

És una campanya mesquina. Repartir aquests fulletons és promoure el racisme i l’odi. El barri del Raval no es mereix aquest tracte! No ho podem permetre.

Llegeix tot el comunicat

La entrada #REFLEXIÓ: Mistos electorals: El PP incendia la campanya de nou se publicó primero en SOS Racisme.

El Partit Popular ha endurit el seu discurs en relació a la immigració. I els alcaldables de Barcelona i Tarragona han volgut anar tan lluny, que han fet un discurs i unes propostes carregades de falsedats i mentides. Voluntat de manipular l’electorat amb propostes populistes?

Les desmuntem, una a una.

Alberto Fernàndez Díaz, alcaldable per Barcelona:

• «No puc compartir que un immigrant, a més de ser il·legal, l’endemà d’empadronar-se puguis accedir a serveis que no són bàsics».

FALS: el padró no dóna dret als serveis socials no bàsics. En el cas de les persones d’origen estranger, aquest accés està regulat per la Llei d’Estrangeria, com detallarem a continuació, exigint disposar de residència regularitzada.

Per una altra banda, una persona no pot ser «il·legal», en tot cas està en situació administrativa irregular o no té papers. D’altra manera estem tractant aquestes persones com a objectes i no éssers humans.

• Exigir 5 anys d’empadronament a la ciutat per accedir a ajuts i serveis socials no essencials (ortopèdies, ortodòncia, activitats extraescolars i teràpies respiratòries).

REQUISIT JA EXISTENT: La Llei Orgànica de Regulació dels Drets i Llibertats de les persones Estrangeres (més coneguda com Llei d’Estrangeria), exigeix tenir el permís de residència per accedir a seguretat social i serveis socials. Per tant, aquesta persona ja ha complert uns requisits d’anys de residència, entre altres (contracte de feina, sense antecedents penals, etc.)

Per altra banda, això significa que una persona sense papers, independentment dels anys que fa que resideixi al municipi, no hi podrà accedir.

• Endurir els requisits per obtenir un habitatge de protecció oficial: 5 anys d’empadronament per habitatge de lloguer social i 10 anys d’empadronament per al de compra.

REQUISITS JA EXISTENTS: Per accedir a la borsa d’habitatge social, és requisit imprescindible tenir permís de residència. Inclús en el cas d’habitatge d’emergència social (per desnonament, etc).

A més, s’ha de mantenir aquest permís vigent durant tot el període que estiguin inscrites, el que és el mateix, en el moment que una persona perd el permís de residència, se l’elimina del registre de la borsa d’habitatge, segons recull el Consorci d’Habitatge de Barcelona.

Però no podem oblidar que segons l’article 13 de la Llei d’Estrangeria, les persones estrangeres amb permís de residència de llarga duració (pel que calen més de 5 anys de residència amb papers) podran accedir a aquests serveis «en la mateixa situació que els espanyols».

• Crear una taxa per emetre informes d’arrelament i reagrupament.

JA EXISTEIX I NO TÉ COMPETÈNCIES: l’informe d’arrelament que necessiten les persones immigrades per regularitzar la seva situació, és responsabilitat de la Generalitat, no dels ajuntaments. Les institucions locals tenen la tasca de realitzar aquest informe, però en cap cas donar el vist-i-plau final, ja que és responsabilitat de la Generalitat primer, i de la Delegació de Govern finalment.

Per altra banda, la Generalitat ja ha establert una taxa que les persones que sol·licitin l’informe han de pagar, tot i que aquest no sigui positiu. I al mateix temps, ha establert que aquesta taxa ha de ser única, és a dir, que els ajuntaments no en poden aplicar-ne més.

• Denegar l’informe d’arrelament i reagrupament a persones amb més de 3 sancions per infraccions de les ordenances municipals.

NO TÉ COMPETÈNCIES: com hem explicat a dalt, l’ajuntament no té competència per donar o denegar permisos de residència. En tot cas pot fer un informe negatiu de la persona.

I JA ES FA: aquestes infraccions ja es recullen en l’informe policial que Delegació de Govern valora abans de tramitar el permís de residència, juntament amb l’informe d’arrelament dels ajuntaments. Aquest informe policial recull els antecedents penals i policials, per tant, inclou les infraccions de les ordenances. De fet, aquests antecedents policials són la causa de la majoria de les denegacions de permisos de residència, com diverses entitats socials hem denunciat.

• Expulsar a les persones immigrants en situació irregular que siguin delinqüents reincidents.

JA ES FA I NO TÉ COMPETÈNCIES: L’Article 89 del Codi Penal estableix les condicions d’expulsió i no retorn a l’Estat espanyol de les persones estrangeres sense papers que delinqueixin.

En tot cas, per experiència de partit sap sobradament que qualsevol modificació del Codi Penal s’ha de fer des del Congrés i amb una àmplia majoria. Lluny de les competències d’un alcalde.

• No permetrà «una Barcelonistán o un gueto islàmic» prohibint l’ús del burka o el niqab al carrer i als edificis municipals.

MESURA IL·LEGAL: a les ciutats de Lleida i Reus es van promoure prohibicions contra l’ús del vel integral i ambdues van ser anul·lades pels tribunals, ja que atempta contra el dret a la llibertat religiosa. Vol ser el tercer alcalde amb aquesta proposta il·legalitzada?

En tot cas, ha de ser un estament superior el que reguli aquest tema. Al Parlament de Catalunya s’està treballant des de fa un any en una proposta de Llei per regular, entre altres, també aquesta pràctica. Encara no s’ha arribat a cap acord.

• «S’ha de dir que aquí no hi cap tothom i que per accedir a serveis s’ha de complir la llei».

PRENEM NOTA: estem d’acord en què s’ha de complir la llei, totes les lleis que estableixen els drets de les persones, també les immigrades, que tot i ser restrictives, impedeixen que alcaldables amb voluntats racistes puguin malmetre, encara més, les condicions de vida de les persones immigrades.

Alejandro Fernàndez, alcaldable per Tarragona:

• Examinar a les persones immigrades: fer una prova de llengua (catalana o castellana) i sobre els «drets i obligacions del país que els acull», per poder accedir a les ajudes socials, i exigir 5 anys d’empadronament.

REQUISIT JA EXISTENT: Com hem explicat anteriorment, el requisit dels anys d’empadronament ja es veu àmpliament cobert pel requisit ja existent del permís de residència.

I haver de fer un examen per accedir a les ajudes, viola les condicions recollides a la Llei d’Estrangeria, per sobre de les competències dels alcaldes.

• Exigir la igualtat entre homes i dones, «sobretot als membres de la comunitat musulmana».

A l’Estat espanyol la desigualtat salarial entre homes i dones és del 24%, segons el darrer informe del sindicat UGT. Un de cada tres joves considera acceptable que la parella la controli, segons el darrer informe del CIS. I el número de víctimes per violència de gènere és alarmant. Davant aquestes dades, la preocupació per promoure la igualtat entre homes i dones la focalitzem només en les persones immigrades?

El company Edo Bazzaco llegitn un  manifest en una concentració de rebuig al PP a l’hospitalet.

Perquè ens hi juguem molt. No votis racisme!

La meva ciutat, la ciutat de tothom. El meu poble, el poble de tothom.

La entrada #REFLEXIÓ: Mistos Electorals. Dimecres, 13 de maig del 2015. se publicó primero en SOS Racisme.

• Posicionar-se contra els discursos i les propostes racistes de qualsevol partit polític.
• Reclamar als candidats i candidates un discurs responsable i pedagògic.
• Denunciar la incitació a l’odi entre col·lectius i la difusió del racisme.
• Defensar el mestissatge i la cohesió social com a elements indispensables per a la construcció d’una societat justa.
• Reivindicar el dret a vot per a TOTES les persones que viuen a Catalunya.

Perquè ens hi juguem molt. No votis racisme!
La meva ciutat, la ciutat de tothom. El meu poble, el poble de tothom.

La entrada #MANIFEST: La meva ciutat, la ciutat de tothom. El meu poble, el poble de tothom se publicó primero en SOS Racisme.

• Les notícies sobre els discursos polítics http://www.oprax.org/index.php/noticies-3
• El mapa que visibilitza els mistos electorals i l’evolució del vot xenòfob a Catalunya http://www.oprax.org/index.php/mapa

2- Segueix la campanya “No votis injustícia”  #novotisinjusticia engegada per més d’una vintena d’entitats catalanes preocupades per l’avenç del discurs de l’odi; amb l’objectiu de sumar esforços per frenar el vot xenòfob a les properes eleccions www.novotisinjusticia.com
Què més puc fer?
Difón la campanya dels Mistos electorals a les xarxes socials: comparteix o repiula els mistos que publiquem al web de SOS Racisme als teus perfils de Facebook i Twitter (#mistos #25M).
 
Per més informació podeu contactar:
Alba Cuevas o Mar Carrera: 93 301 05 97 i 636 248 621
www.sosracisme.org

La entrada #NOTÍCIA: El PP pronuncia un discurs racista alertant que la immigració “massiva i il•legal” pot deteriorar la convivència se publicó primero en SOS Racisme.