El desallotjament del religiós i la seva família ha desencadenat dos dies d’aldarulls, que han acabat amb almenys sis detinguts
El desnonament d’un imam i de la seva família ha fet encendre els ànims de la comunitat migrant de Salt, que fa molt de temps que denuncia racisme immobiliari i dificultats a l’hora d’accedir a l’habitatge. Les protestes van començar dilluns al vespre, de manera espontània, sense cap comunicació prèvia ni cap entitat convocant, i han continuat aquest dimarts a la nit, en una segona jornada d’aldarulls i enfrontaments que ha acabat amb almenys sis detinguts.
En la segona nit, més pujada de to, un centenar de persones, la majoria d’origen migrant, joves i encaputxades, han encès fogueres al mig dels carrers del centre de Salt, pels voltants de l’Ajuntament, i han llençat pedres contra la línia d’antiavalots, entre les vuit i les dotze de la nit. Els Mossos d’Esquadra han desplegat reforços d’ordre públic i han activat unitats dels ARRO per contenir els disturbis. El reforç policial continua actiu per prevenir més incidents i l’Ajuntament també s’ha reunit amb la resta d’imams del poble perquè facin d’intermediaris i ajudin a calmar els ànims.
L’afectat és l’imam Kalilu Diawara, de la mesquita Ahlu-Sunna, del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos, i té setanta anys. La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l’ARA com s’ha produït la successió dels esdeveniments: «Fa vint anys que vivíem en aquest pis. Pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer fa cinc anys, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se’ns va concedir, i divendres passat ens van desnonar», relata.
Desnonament i intent d’ocupació del mateix pis
El desnonament es va produir sense incidents i la família d’origen senegalès, amb sis fills al càrrec, quatre d’ells menors, va quedar al carrer, només amb la possibilitat d’allotjar-se en un hotel d’emergència durant tres nits pagades per l’Ajuntament. Passat aquest temps, la família va acudir als serveis socials, que no els van poder atendre i, dilluns a la tarda, van decidir tornar al pis d’on havien estat expulsats, al passeig Països Catalans. Van esbotzar la porta i van intentar ocupar-lo, però l’alarma va sonar de seguida i els cossos de seguretat van anar a l’apartament per desallotjar-los de forma exprés, seguint el protocol d’antiocupacions.
«La policia va donar una empenta al meu pare, que és gran, es va donar un cop al cap i va acabar a l’hospital, igual que jo, per un cop de porra», continua Henda Diawara. Va ser a partir d’aquest segon desnonament que van començar les protestes, dilluns al vespre, davant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra del municipi, on es van llançar ous i pedres. Dimarts al matí i a la tarda les mobilitzacions es van repetir de manera pacífica, en aquest cas amb el suport de la família Diawara i del Sindicat d’Habitatge de Salt. Més tard, a la nit, i ja sense l’empara del sindicat i la família, el jovent va continuar als carrers ocasionant aldarulls de manera no organitzada.
L’imam, però, ha demanat als joves que no es repeteixin les manifestacions violentes. «Entenem el malestar, que et facin fora és el pitjor que et pot passar, i coneixem molta gent que l’han desnonat, però la violència no és la solució», argumenta Henda. La família Diawara, de moment, viu repartida entre pisos d’amics a l’espera que l’Ajuntament els ofereixi un habitatge.
Què hi ha darrere de les protestes
La protesta respon el malestar social del col·lectiu migrant, sobretot per la manca d’habitatge, els desnonaments continus i les traves de les immobiliàries a l’hora de llogar-los pisos, segons el Sindicat d’Habitatge saltenc. “Des del setembre la situació s’ha agreujat; cada setmana es produeixen desnonaments a Salt de famílies amb menors, tots escolaritzats en escoles públiques, i ja feia temps que avisàvem les administracions que la situació petaria aviat, tal com s’ha vist amb aquest esclat social”, diu Judit Font, membre del sindicat, que ha seguit de prop el cas. I afegeix: «Les persones que estan ocupant habitatges ho fan de manera forçada, perquè necessiten un sostre i no tenen manera d’accedir-hi dins del mercat normalitzat». En aquesta mateixa línia s’ha expressat el portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya en una atenció als mitjans a Sitges: «El que és estrany és que no hi hagi un esclat social diari i continu».
En el cas de Salt, els llogaters denuncien que la majoria dels pisos són propietat de fons voltor i grans tenidors, que el 60% de la població no pot pagar un lloguer de més de 700 euros i que la borsa de lloguer social està col·lapsada. Per aquest dimecres el sindicat no té previst convocar cap mobilització, però sí que, en els pròxims dies, preveuen convocatòries pacífiques per denunciar la situació.
Karim Sabni, director de la cooperativa saltenca d’inserció laboral Idària, també posa sobre la taula el descontentament de gran part de la societat saltenca. «Els joves estan emprenyats perquè viuen un maltractament, un racisme i una violència que s’exerceix a tots els nivells, des de l’habitatge fins a l’àmbit laboral o en les identificacions indiscriminades al carrer», afirma. I, sobre el fet que el detonant hagi estat el desallotjament d’un imam, afegeix: «Els imams no hi tenen res a veure, és casualitat, si hagués estat un capellà els titulars no serien aquests. Amb qui han de parlar les administracions és amb el col·lectiu jove de saltencs i saltenques d’orígens diferents, perquè s’expliquin».
Per la seva banda, l’Ajuntament de Salt ha condemnat enèrgicament els fets violents d’aquests dos dies i alhora lamenta l’onada de desnonaments que s’han produït els últims mesos en pisos de fons voltor, ja que aquestes propietats no permeten al consistori negociar ni ampliar l’oferta de lloguer social.
