Notícia extreta de Publico.es | Ona Falcó

Les mostres de rebuig i les protestes a favor del decreixement turístic no han parat d’intensificar-se en els darrers mesos als Països Catalans, com ara a les Illes Balears, però també especialment a Barcelona. L’ocupació dels espais públics, el soroll i l’encariment dels lloguers i dels serveis, en detriment de la qualitat de vida dels veïns i dels treballadors del sector, han portat la ciutadania a dir prou al model econòmic dominant a la capital catalana. 

Algunes de les problemàtiques que han estat més visibles al llarg de l’estiu són la gentrificació dels barris, l’increment del cost de la vida i la crisi ecosocial agreujada pel turisme, però en cap cas en són les úniques. Col·lectius que lluiten contra la massificació turística alerten de l’especial impacte que té el fenomen sobre les persones racialitzades i aposten perquè Barcelona incorpori una perspectiva antiracista en aquesta batalla.

Ara que som a les portes de setembre i que la temporada alta no ha acabat ―fa tot just 48 hores que es va inaugurar oficialment la Copa Amèrica―, val la pena incidir en l’ampli ventall de conseqüències derivades de l’especulació turística i del capitalisme salvatge que afecten sense treva als col·lectius més vulnerables. 

Úrsula Ruiz, advocada, tècnica d’intervenció jurídica del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya i coordinadora de l’entitat, assegura a Públic que és necessari afegir un enfocament antiracista i “unificar la lluita” per maximitzar totes les demandes que ja fa anys que reivindiquen “persones racialitzades no blanques”.

Els beneficis del turisme no es veuen reflectits en unes millores laborals

SOS Racisme denuncia que els beneficis del turisme no es veuen reflectits en unes millores laborals, sinó més aviat a la inversa. En sectors precaritzats, feminitzats i en bona part ocupats per persones migrades, el personal de neteja, les cambreres de pis o els treballadors del món de l’hostaleria veuen com augmenta la demanda i les seves condicions empitjoren, amb una càrrega de treball més alta i exigent mentre els sous es mantenen congelats. “Cal fer una reflexió conjunta, perquè el turisme també afecta les persones racialitzades, que ja de per si pateixen més violències, tant per l’administració com per empreses privades”, reflexiona Ruiz.

És cert que també hi ha persones blanques que veuen vulnerats els seus drets, però l’advocada apunta que bona part de la gent que es veu obligada a treballar per sous precaris i amb horaris abusius “tendeix a ser gent en situació administrativa irregular”, que tenen dificultats per accedir a altres feines. “Les empreses s’aprofiten de la indefensió i de l’economia submergida per imposar condicions pitjors, al final és com un xantatge perquè no tenen massa solucions”, afegeix. 

La precarietat en el sector de l’hostaleria

Definitivament és un peix que es mossega la cua, perquè també els fa molta por denunciar. La presidenta de l’entitat Kellys Unión Catalunya i treballadora a l’hotel de cinc estrelles W Barcelona, Amparo Sauza, explica a Públic que durant la protesta que la seva entitat va convocar a la plaça Sant Jaume el passat 25 d’agost, moltes cambreres de pis “s’amagaven darrere les pancartes” pel temor a les represàlies. 

“La majoria de les cambreres de pis són dones migrades racialitzades, caps de família que prefereixen cobrar una misèria a no ingressar res. És una lluita molt difícil, i a més de la càrrega de treball, els hostes deixen les habitacions molt brutes”, assevera Sauza. A banda de les reivindicacions relatives a la jubilació anticipada, el reconeixement de malalties professionals i l’externalització dels serveis, les kellys també denuncien el tracte “inhumà”, les vexacions i la manca d’empatia. Siguin d’hotels més modestos o de luxe, no reben cap mena de compensació per netejar i endreçar les estances que els clients deixen fetes un desastre. “Darrere de cada habitació hi ha un ésser humà”, afegeix.

Suaza explica que hi ha moltes baixes als hotels i que la precarietat laboral és “un fenomen que afecta greument la salut mental de les persones”. Per aquest motiu, diu, les cambreres de pis també s’han sumat a les protestes en contra del turisme massiu. “Cal que totes les associacions ens aliem. Si unim veus i esforços arribarem més lluny”, conclou. 

Les conseqüències col·laterals del turisme massiu

Més enllà de què l’augment de turistes afecti els treballadors d’hotels, restaurants o serveis, els discursos higienistes de Barcelona que pretenen eliminar “tot allò que molesta” de les ciutats per mostrar una bona imatge de portes cap enfora tenen conseqüències col·laterals cap a les persones migrades vulnerables. “Els manters són maltractats i expulsats per la policia i les administracions per marxar de determinats llocs públics de Barcelona”, afirma Ruiz. SOS Racisme, per exemple, ha estat molt crític amb el Pla Endreça que ha consolidat l’alcalde socialista Jaume Collboni.

En aquesta línia, l’entitat antiracista també expressa certa preocupació per la creixent turismofòbia. Ruiz explica que han detectat algun discurs xenòfob que unifica el turisme amb la migració. “Els eslògans de l’estil ‘Barcelona és pels de casa‘ són perillosos. Potser no hi ha una voluntat d’excloure migrants perquè també els consideren locals, però la doble lectura de forma malintencionada pot ser excloent”, argumenta. 

SOS Racisme mostra preocupació pels lemes turismofòbics

I afegeix: “No estem dient que aquests lemes siguin intrínsecament racistes, però algunes expressions poden ser utilitzades de forma capciosa i això ens fa molta por”. El turisme massiu, diu, afecta a tothom, incrementa els preus del lloguer i expulsa els veïns, “el privilegi blanc ja no és suficient per garantir una bona qualitat de vida a Barcelona”. 

Amb tot, Ruiz trasllada una reflexió compartida a la seva entitat: cal que totes aquestes protestes interpel·lin a la ciutadania del Nord Global en ambdós sentits i facin pensar sobre el model de viatge actual i l’impacte que tenim com a turistes als territoris on aterrem. “Volem remoure consciències i fer entendre que això que passa aquí també passa a altres països del Sud Global i que nosaltres també en som responsables”, conclou l’advocada.

La entrada Barcelona incorpora la perspectiva antiracista a la lluita contra la massificació turística se publicó primero en SOS Racisme.

•    Es premien produccions del programa InfoK (TV3), de Ràdio Trinijove, de la Productora Videoclub.tv, les webs de les associacions Irídia i SOS Racisme, i les trajectòries de la periodista i productora Tània Safura Adam Mogne i de la l’Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

•    La presidenta de la MDA, Laura Pinyol, ha destacat que els treballs premiats “exemplifiquen com la diversitat ha esdevingut una mirada estructural per contribuir a explicar el món i la realitat en què vivim”

La Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual (MDA), associació impulsada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), ha lliurat els premis de la XIII edició dels Premis per a la Diversitat en l’Audiovisual a set mitjans, entitats i persones que s’han destacat per fomentar la diversitat en el món audiovisual. En aquesta edició s’hi havien presentat 59 treballs.

L’acte de lliurament ha tingut lloc avui, 9 de juliol, a la seu del CAC i ha comptat amb les intervencions de la presidenta de la MDA i consellera del CAC, Laura Pinyol, i de la presidenta adjunta de la MDA i vicepresidenta del CAC, Rosa Maria Molló. Així mateix, hi han assistit el president del CAC, Xevi Xirgo, i els consellers Enric Casas i Miquel Miralles, així com els membres del jurat i les persones guardonades.

Pinyol ha assenyalat que els treballs premiats “exemplifiquen com la diversitat ha superat la categoria d’anècdota i ha esdevingut una mirada estructural per contribuir a explicar el món i la realitat en què vivim des de la reflexió, la crítica i la complexitat” i ha volgut agrair “a tots els membres del jurat que n’han pres part, tant en aquesta edició com en les anteriors, així com a tots els participants que han contribuït a bastir un entorn audiovisual més compromès, més sensible i més rigorós”.

Els premiats i premiades han estat els següents:

Categoria A (programa de televisió): dues produccions emeses pel programa InfoK (TV3): Drets dels nens (2020) i Especial: què està passant a l’Afganistan? (2021).

El jurat valora molt positivament l’aproximació efectiva als drets humans dels infants que s’hi fa i en destaca la producció, de gran qualitat, i l’esforç per explicar d’una manera pedagògica i entenedora, d’una banda, els drets dels infants i, de l’altra, la submissió de les nenes a la societat afgana a partir de la presa de control dels talibans. Aquestes produccions aborden temes conflictius i complexos, com la prohibició de l’escolarització de les nenes afganes, amb un llenguatge clar i adequat per al públic infantil.

Categoria B (programa de ràdio): programa Connexió Intercultural, realitzat per Ràdio Trinijove 91.6 FM de la Fundació Privada Trinijove (2021).

El jurat destaca la presentació innovadora de la realització i una aproximació honesta a la diversitat narrada des de veus juvenils, que són actors i alhora locutors de la seva realitat. A més, el jurat valora que la informació subministrada sigui de gran rellevància per a la comunitat.

Categoria C (producció audiovisual): producció audiovisual Ahlam Jamila (Dolços somnis), realitzada per la Productora Videoclub.tv (2020).

El jurat considera que és un curt preciós, narrat en primera persona, que presenta la immigració com una oportunitat, on l’esperança i la por s’hi presenten de manera sensible i empàtica.

Així mateix, en aquesta categoria, el jurat decideix concedir dues mencions especials per a produccions mereixedores d’una atenció singular:

Menció especial: producció cinematogràfica Mediterráneo, realitzada per Fasten Seat Belt, Lastor Media, Arcadia Motion i Heretic (2021). El jurat agraeix la candidatura d’un producte excel·lent, si bé entén que depassa la vocació fundacional dels Premis i no s’adequa al seu abast de reconeixement.

Menció especial: producció La intermediació lingüística per part dels menors a Catalunya, realitzada per el grup de recerca MIRAS de la Universitat Autònoma de Barcelona (2023). El jurat considera que la producció, sis càpsules que mostren el paper dels infants en les migracions, té un component de reconeixement sobre les segones generacions de migrants, que ja estan més adaptades al país d’acollida que els seus pares.

Categoria D (producció pòdcast): el jurat ha avaluat els sis pòdcasts que optaven al premi, per bé que ha decidit declarar deserta aquesta categoria.

Categoria E (webs i xarxes socials): premi ex aequo a la web d’Irídia i a la web de la campanya Invisibles, l’estat del racisme a Catalunya, de SOS Racisme.

El jurat conclou que les dues propostes presentades tenen un estàndard de qualitat molt alt, són entenedores per a la defensa dels drets humans i, especialment, per a la defensa de drets en situació de violència institucional.

Categoria F (trajectòria de les persones pel foment de la diversitat en l’àmbit de la comunicació audiovisual): la periodista i productora cultural Tània Safura Adam Mogne.

El jurat destaca la seva trajectòria impecable, dedicada a explicar i a reflexionar sobre la realitat de les diàspores africanes a Catalunya i al món. Així mateix, el jurat reconeix la gran tasca duta a terme per donar visibilitat al teixit cultural de diferents indrets del món a la ciutat de Barcelona.

Categoria G (trajectòria d’entitats, de mitjans i/o de programes de televisió i ràdio pel foment de la diversitat en l’àmbit de la comunicació audiovisual): l’Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

El jurat en destaca el treball amb la comunitat sorda de Catalunya, el col·lectiu de dones lesbianes, la visibilització de les dones amb motiu del 8M, les dones joves, les migrants i les dones treballadores de la llar.

Menció especial: la Fundació Bayt al-Thaqafa, per la seva ajuda a immigrants d’origen àrab-musulmà des del 1974, amb l’objectiu de facilitar-ne la integració social i cultural sense renunciar a la pròpia identitat, a través de programes d’acompanyament i assessorament a Catalunya.

La entrada La Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual (MDA) lliura premis a set mitjans, entitats i persones que han contribuït a impulsar la diversitat se publicó primero en SOS Racisme.

La qüestió dels ciutadans i ciutadanes catalanes de diferents orígens és un dels grans debats que falten per abordar seriosament, amb posicionaments clars i rotunds en defensa de la igualtat de drets i oportunitats, en la lluita contra la discriminació i contra el racisme i la xenofòbia. 

En aquests sentit hem perdut una gran oportunitat amb la Llei de consultes establint una diferència absurda en el temps necessari per exercir el dret a vot entre els ciutadans d’origen comunitari i els anomenats extra comunitaris, tornant a dividir les persones en ciutadans de primera i segona.

A la nova Catalunya no hi ha lloc pels Centres d’Internament d’Estrangers
Alhora, tenim una nova oportunitat per demostrar que volem construir un país basat en el respecte pels drets fonamentals de les persones. A la capital catalana, Barcelona, existeix un espai on es vulneren de forma sistemàtica els Drets humans, el Centre D’Internament per a Persones Estrangeres (CIE) de la Zona Franca. Un lloc on poden retenir una persona fins a 60 dies per no tenir papers (una falta administrativa), on no es pot garantir la seguretat i els drets de les persones retingudes (en els últims quatre anys han mort quatre persones), un lloc on no es permet l’entrada de les organitzacions que vetllen pels drets humans, on els interns tenen menys drets que els delinqüents condemnats a presó. Els CIEs són competència de la Policia nacional, i és el Ministre d’Interior espanyol el màxim responsable d’aquesta vergonya humana i jurídica.
Còmplices d’aquesta violació dels drets humans al nostre país? 
Entitats i ciutadans entenem que no volem ser-ne còmplices i per això hem començat una campanya ciutadana per aconseguir el tancament del CIE de Barcelona i demanem a les nostres Institucions que es posin al nostre costat en la defensa dels Drets humans i del model de país que entre tots i totes haurem que construir. La  campanya, anomenada Tancarem el CIE, ja porta adherides una 30 entitats (20 de les quals en són impulsores) i més de 500 persones a títol individual.
Aquest 11 de Setembre, Diada de Catalunya, SOS Racisme serem al Tram Social (trams 57 i 58) de la Via Catalana, juntament amb moltes entitats per reclamar un nou model de país, tant a nivell nacional com a nivell social, un país on se superin les desigualtats socials i econòmiques. Serem doncs a la manifestació i convidarem tothom a signar el manifest de la campanya. Per una nova Catalunya sense vulneracions de Drets humans.
 

La entrada #COMUNICAT Participem en la Diada: ara es l’hora de construir un país on no es vulnerin els Drets humans se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #COMUNICAT: Per un 11 de setembre antiracista i per la igualtat de drets se publicó primero en SOS Racisme.