Les entitats i col·lectius sota signants mostrem el nostre rebuig a la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de tirar endavant la compra de 22 Dispositius Conductors d’Energia (DCE), també coneguts com a pistoles Taser, una arma potencialment letal que, al menys, ja ha causat una mort a Catalunya.

Els DCE són armes que provoquen un efecte paralitzant sobre el cos mitjançant una descàrrega elèctrica contra una persona, amb la finalitat d’immobilitzar-la momentàniament. Des de l’any 2000, s’està generalitzant el seu ús en els cossos policials de molts països i diferents estudis n’han documentat els seus efectes i impactes sobre la salut de les persones, incloent casos de mort.

En conseqüència, aquestes armes presenten un perill específic que és necessari tenir en compte en la decisió d’incorporar-les. A més de l’efecte letal immediat com a conseqüència de la corrent elèctrica emesa, cal considerar els diversos efectes indirectes de la descàrrega en el cos humà i la seva possible contribució a l’augment del perill de mort o lesions greus. Abans de prendre qualsevol decisió, per tant, Amnistia Internacional ha insistit en la importància que les Administracions avaluïn el nivell de risc que és acceptable i en quines circumstàncies ho és, d’acord amb els fins perseguits, atenent les recomanacions internacionals existents en la matèria, així com les advertències del fabricant de l’arma.

No obstant això, la decisió d’introduir aquesta arma al cos de la Guàrdia Urbana ha comptat únicament amb un criteri policial, sense que s’hagin fet públics indicadors i informació tècnica especialitzada que en justifiqui la seva necessitat, i sense que s’hagi dut a terme un estudi independent que n’avaluï els seus impactes en el dret a la salut i l’exercici de drets fonamentals.

Aquesta decisió evidencia, una vegada més, la discrecionalitat dels Ajuntaments a l’hora d’introduir nou armament en els seus respectius cossos policials, sense que sigui sotmesa a un exercici transparent i democràtic, així com a un debat públic amb informació tècnica independent. Malgrat que l’Ajuntament va obrir una consulta pública, amb caràcter previ a l’elaboració del projecte normatiu que haurà de regular l’ús dels DCE, cal destacar que aquesta es va fer sense que l’Administració la difongués pels seus canals i sense fer-la arribar a les entitats i organitzacions especialitzades en la matèria, impedint un procés de participació efectiva. Així mateix, s’han convocat reunions amb entitats de la societat civil en les que s’ha exclòs a diverses organitzacions amb coneixement tècnic en la matèria, que l’any 2016 ja van participar en els debats sobre aquesta arma al Parlament de Catalunya, i que han assenyalat els riscos que en comporta el seu ús.

És important recordar que l’any 2009 el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides va instar l’Estat espanyol a “considerar la possibilitat d’abandonar l’ús d’armes elèctriques Taser per part de les policies locals, ja que els seus efectes en l’estat físic i mental de les persones contra les que s’utilitzarien podrien conculcar els articles 2 i 16 de la Convenció” contra la Tortura. El Comitè també ha considerat que aquestes armes no han de formar part de l’equip del personal de seguretat a les presons i a altres llocs de
privació de llibertat, inclosos els centres de salut mental.

Així mateix, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, en la seva Observació General Número 36 (2018) en relació al dret a la vida, estableix que els Estats han de “vetllar perquè les armes menys letals siguin sotmeses a estrictes proves independents i avaluar i vigilar els efectes en el dret a la vida d’armes tals com els dispositius que generen contraccions musculars mitjançant descàrregues elèctriques
(taser)”.

La poca informació que ha transcendit sobre la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de fer efectiva la compra de DCE es relaciona amb la voluntat d’emprar una nova arma, a cavall entre la de foc i la defensa personal, que permeti fer front a episodis d’agitació, alteració profunda de la persona o ús d’armes blanques. En aquest sentit, atenent les recomanacions internacionals de Nacions Unides i a les del propi fabricant de l’empresa Axon, aquestes casuístiques són, precisament, en les quals se’n desaconsella el seu ús.

Entitats de salut mental catalanes han advertit en reiterades ocasions que l’ús de pistoles Taser suposa un risc altíssim per a les persones psiquiatritzades, donada l’alta prevalença de medicacions, problemes cardíacs i moments mal interpretats com d’agitació per agents sense la formació específica. Davant d’aquesta situació, recalquen que l’ús de Taser estigmatitza i vulnera els drets humans de les persones amb patiment psíquic i insisteixen en alternatives que dignifiquin i acompanyin a aquestes persones des d’un abordatge sanitari, més humà, preventiu i flexible. De la mateixa manera, organitzacions
antiracistes adverteixen sobre el seu potencial ús en persones racialitzades no blanques, en un context en què diferents investigacions han constatat que aquest col·lectiu pateix un major nombre d’identificacions i registres en relació a la resta de la població.

Per tot lo exposat, les entitats adherides a aquest comunicat demanem al Govern de l’Ajuntament de Barcelona:

1. La suspensió immediata de la compra de pistoles Taser.
2. L’obertura d’un procés públic i transparent, que justifiqui la demanda d’introduir un nou armament potencialment letal i que aporti indicadors i informació tècnica especialitzada sobre la seva necessitat.
3. La realització d’una anàlisi tècnica independent sobre la idoneïtat d’introduir aquest armament al cos de la Guàrdia Urbana, atenent els criteris d’ús esgrimits per la Guàrdia Urbana, les recomanacions internacionals de drets humans, les recomanacions del fabricant i el respecte pel dret a la salut i la garantia de drets fonamentals del conjunt de la ciutadania.
4. Convocar un espai/grup de treball amb les organitzacions de la societat civil amb coneixements tècnics en la matèria per tal de poder abordar les principals preocupacions exposades i garantir el principi de participació efectiva.

ADHESIONS

1. Alerta Solidària.
2. Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM) – Asociación Española de Neuropsiquiatría (AEN).
3. Centre Sir[a] d’Atenció a Víctimes de Maltractament i Tortura.
4. Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
5. Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya.
6. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
7. Comissió de Defensa de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
8. Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en Primera Persona – Federació VEUS.
9. Federació Salut Mental Catalunya.
10. Institut de Drets Humans de Catalunya – IDHC.
11. Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans.
12. La Capçalera Barcelona.
13. LaFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global.
14. Metzineres.
15. Novact – Institut Internacional per l’Acció Noviolenta.
16. Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans – OSPDH.
17. SOS Racisme Catalunya.
18. Top Manta Barcelona.

Barcelona, 14 d’octubre de 2024

La entrada Comunicat per la suspensió de la compra de pistoles Taser al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona se publicó primero en SOS Racisme.

Si escriu per a fer una denúncia, si us plau seguir els següents passos:

• Explicar breument el motiu pel qual ens escriu, detallant data i lloc dels fets.

• Adjuntar aquells documents que cregui necessaris perquè valorem el cas i la seva urgència.

• Indicar-nos un número telefònic al qual comunicar-nos.
• Correu: denuncia@sosracisme.org

* Durant el mes d’agost el nostre servei es troba en mode guàrdia, per la qual cosa les respostes poden experimentar retard.

Altres vies de contacte:

• Telèfon 93 301 05 97 [per a missatges de veu]

• WhatsApp 652 87 34 06 [escrit i àudio]

* No podrem respondre de manera immediata, encara que estarem atentes per qualsevol urgència.

Si el motiu NO és una denúncia, si us plau comunicar-se a través de les següents vies:

• Formació: formacio@sosracisme.org

• Comunicació, premsa, mitjans: comunicacio@sosracisme.org

• Administració: administracio@sosracisme.org

• Projectes, requeriments: planificacio@sosracisme.org, subvencions@sosracisme.org

• Qüestions institucionals, comunicacions oficials: coordinacio@sosracisme.org

• Cap de les anteriors: sosracisme@sosracisme.org

Agraïm la comprensió i si us plau respectar els canals indicats. Si desitja més informació de la situació actual de l’entitat, pot consultar el nostre comunicat.

Moltes gràcies,

Equip del Servei d’Atenció i Denúncia

SOS Racisme Catalunya.

VERSIÓ EN CASTELLÀ AQUÍ

La entrada Avís: De l’1 al 31 d’agost romandrem tancades se publicó primero en SOS Racisme.

Després de la trobada mantinguda dissabte 20 de gener amb algunes veïnes i de la coordinació establerta amb les persones residents a Ripoll, denunciem la vulneració de drets dels veïns i veïnes del municipi davant les traves de l’Ajuntament per empadronar-los. Denunciem també la vulneració del dret a l’educació dels infants i del dret a la salut.

En les darreres setmanes hem conegut, de primera mà i a través dels mitjans, la situació de veïns i veïnes de Ripoll a qui se’ls ha negat l’atenció al CAP per no disposar de targeta sanitària. Sigui per manca d’informació o per manca de professionalitat, hem sabut que diverses persones han acabat per no rebre l’atenció sanitària d’urgència que necessitaven i que és un dret universal de les persones recollit també en la normativa catalana.

Recordem que existeix un conveni entre Creu Roja i CatSalut perquè les persones en situació de vulnerabilitat puguin tramitar la targeta sanitària mentre no disposen del padró, cosa que no s’està fent a Ripoll segons la informació rebuda de les mateixes persones afectades, dels testimonis recollits pels mitjans de comunicació i de la informació que la mateixa Creu Roja dona a El Periódico.

A més, des de la direcció del CAP Ripollès s’admet que no s’està utilitzant el circuit per sol·licitar targetes sanitàries a persones sense padró i amb necessitat assistencial i ni tampoc tenen una treballadora social sanitària que pugui atendre aquestes situacions d’extrema vulnerabilitat.

Volem assenyalar com a responsable d’aquesta situació no només a l’Ajuntament de Ripoll, sinó també al CatSalut per la seva omissió del deure de protegir la salut d’aquestes persones i complir la seva pròpia llei de sanitat universal. 

També es vulneren els drets dels infants, a ser vacunats/vacunades per la falta d’accés als serveis de salut o a ser escolaritzats/des, un dret recollit ja en la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides. 

Recordem que l’educació bàsica (dels 6 als 16 anys + 2 anys de repetició) és obligatòria i gratuïta i la llei orgànica 8/1985 del 3 de juliol reconeix que “els estrangers residents a Espanya tenen dret a una educació bàsica que els permeti el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil a la societat” i “tenen dret a accedir a nivells superiors d’educació, sense que en cap cas l’exercici d’aquest dret estigui subjecte a discriminacions degudes a la capacitat econòmica, nivell social o lloc de residència de l’alumne”. 

Tot i això, hem detectat diversos casos d’infants no escolaritzats i altres que, quan després de mesos d’espera aconsegueixen ser escolaritzades, se’ls adjudica plaça en centres concertats, les despeses dels quals són inassumibles per les famílies i sense accés a beques. 

Totes aquestes vulneracions són fruit i conseqüència de les traves deliberades que imposa l’Ajuntament de Ripoll per accedir al padró a les persones estrangeres. L’allargament dels terminis inclosos en la llei per a casos en què cal fer comprovacions, s’aplica fins i tot a persones que ja presenten tota la documentació per poder donar-se d’alta al padró, una pràctica arbitrària i discriminatòria. També hi ha una falta d’informació a la ciutadania sobre les vies d’empadronament sense contracte de lloguer o documents acreditatius del domicili, igualment incloses en la llei que regula el padró. Uns impediments injustificats que aboquen a moltes veïnes del municipi a no poder rebre atenció de salut bàsica ni poder escolaritzar a les criatures.

Davant d’aquests fets, des de la Coordinadora Obrim Fronteres i la PASUCat amb les persones i organitzacions de Ripoll implicades, exigim:

• A l’Ajuntament de Ripoll que garanteixi de manera immediata l’accés al padró de totes les persones residents en el seu municipi.
• Als Departaments de Salut i d’Educació de la Generalitat, que prendre mesures per garantir que totes les persones poden rebre atenció sanitària i que totes les criatures i joves fins a 16 anys estan escolaritzades i ho siguin en escoles públiques quan així ho sol·licitin. 

Per últim, recordem que, tot i que Ripoll és el cas més mediàtic ara mateix, són molts els ajuntaments que incompleixen la llei en relació amb el padró i neguen l’accés a aquest tràmit, així com als serveis bàsics de salut, educació o serveis socials.

Per tot això, seguim organitzades per donar suport a les veïnes de Ripoll que veuen els seus drets vulnerats. Seguim vigilants i seguirem denunciant qualsevol discriminació cap a la població d’origen estranger a Ripoll o a qualsevol municipi. 

SUMA’T AL COMUNICAT

Adhesions

PASUCat

Coordinadora Obrim Fronteres

LOITA, despatx d’advocades

SOS Racisme Catalunya

Col.lectiu Hourria

COF Garraf

La Conca Terra d’Acollida

Igualad’Acull

CFA Rius i Taulet

Rebel·lió Atenció Primària

Associació Stop Sida

Acollim Cerdanyola-Ripollet

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR)

Mujeres Brasileñas Contra el Fascismo y el Racismo (MBCF – BCN)

Emergencia Frontera Sur — EFS Bcn

Psicomigra

XARXA DE DONES PER LA SALUT

Associació Reus Refugi

Papers i Drets per a Tothom

Jo Si Sanitat Universal Catalunya

La PAICAM | Plaforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS

StopMaremortum-Badalona Acull

Associació Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans

Coordinadora entitats SAP Muntanya

Plataforma Antifeixista del Ripollès

La Floresta Contra Fronteres (LFCF)

Marea Blanca de Catalunya

Institut de les Desigualtats

Esquerra Eixample Acull

Barcelona en Comú

Catalunya en Comú

Procés Constituent

La capçalera

Associació IURTA

Medicus Mundi Mediterrània

Associació Trans* Girona

Oxfam Intermon

Tanquem els CIE

+ 41 adhesions individuals

La entrada Pel dret a la salut i a l’educació, pel padró per a totes. Discriminació ni a Ripoll ni enlloc. se publicó primero en SOS Racisme.

[Comunicado]

Sólo un cambio radical puede combatir el racismo dentro de los cuerpos policiales

 
Esta mañana hemos presentado ante el juzgado de instrucción 5 de Manresa el desistimiento de la rueda de reconocimiento de los seis agentes de Mossos d’Esquadra investigados por el caso de violencia y policial racista en el Bages.
Los motivos que nos hicieron tomar esta decisión son varios. El más importante es que deseamos preservar la integridad y la salud de la persona agredida. Consideramos que es una gran carga tener que identificar a sus propios agresores dos años después de los hechos, además bajo una presión excesiva, con una rueda que intencionalmente se viene arrastrando desde hace demasiado tiempo y que se ha suspendido en menos de 24h tras un nuevo recurso interpuesto por los Mossos.
Por otra parte, creemos que la rueda de reconocimiento no contribuirá a un mayor esclarecimiento ni de los hechos ni de los autores, ya que los agentes están debidamente identificados. Hay que recordar que este procedimiento fue solicitado por la acusación particular en febrero de 2019, cuando únicamente se disponía del audio grabado.
En aquel momento, no se tenía constancia de quiénes eran los agentes que habían participado y tampoco qué acciones habían llevado a cabo cada uno de ellos. Ese escenario ya no es el mismo, pues en julio de 2020, tras haberse filtrado el audio de la agresión, tres mandos de Mossos d’Esquadra identificaron, sin ningún lugar a dudas, no solo qué agentes intervinieron, sino qué hizo cada uno de ellos durante la agresión. Por tanto, el propósito de la rueda, que es identificar a los agentes agresores, ya está solventado.
Teniendo en cuenta de que es el propio cuerpo de Mossos d’Esquadra quien organiza la rueda, asumimos que utilizarán todas las herramientas posibles para dificultar el reconocimiento, ya que la estrategia de la defensa se basa en el silencio y en la dilatación del procedimiento hasta agotar todos los recursos posibles.
Ante esta situación, denunciamos nuevamente el encubrimiento y entorpecimiento de la investigación por parte de los cuerpos policiales y los políticos responsables que desde un inicio tuvieron conocimiento de los hechos y se han negado a suspender a los investigados, que siguen ejerciendo sus funciones hasta el día de hoy, pese a las pruebas evidentes y la gravedad de las acusaciones.
Denunciamos también la situación de indefensión en que el racismo institucional, que estructura las instituciones policiales y el sistema judicial, sitúa a las personas que exigen justicia.
Finalmente, exigimos el reconocimiento institucional de la existencia del racismo dentro de los cuerpos policiales, pero también exigimos un cambio radical en el propio funcionamiento del sistema, para que los innumerables casos de violencia policial racista no continúen siendo prácticas normalizadas y legitimadas por las instituciones.

Foto portada:

Creador KRASNYI BCN
Drets d’autor: CC BY-NC-SA

Descarrega comunicat en pdf

La entrada Només un canvi radical pot combatre el racisme dins dels cossos policials se publicó primero en SOS Racisme.

1. Apel·lem a la responsabilitat de les autoritats competents perquè prenguin mesures adequades per garantir tots els drets de les persones migrants a Espanya amb independència de la seva situació administrativa.
2. Exigim la clausura de tots els CIE i la fi de l’internament per ser una mesura desproporcionada i injusta, d’escassa garantia constitucional, amb un caràcter hostil i repressiu indubtable i que és una taca en un Estat de dret.
3. Igualment, fem una crida perquè s’acabi amb les deportacions racistes i discriminatòries, amb la tancada durant 72 hores als Centres d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE), que actuen com extensions de comissaries, que són espais que ni tan sols compten amb desenvolupament normatiu propi, i ens sumem a les reivindicacions recollides en la campanya #RegularizacionYa

Juntament amb altres entitats que també treballen per a la protecció dels drets humans demanem el desmantellament de les polítiques inhumanes d’internament, devolució i expulsió. Apostem per una reforma migratòria integral, que inclogui el tancament dels CIE i la fi de les deportacions per evitar tant sofriment inútil, al mateix temps que exigim polítiques que promoguin l’acollida digna.

La entrada Comunicat davant la reactivació dels CIE se publicó primero en SOS Racisme.

[*L’expressió “perill groc” va ser creada als Estats Units fa dos segles com a estratègia per construir una imatge amenaçadora de les persones xineses, presentant-les com a objectes deshumanitzats i transmissors de malalties; malgrat que van ser els mateixos nord-americans qui van portar i explotar aquests ciutadans i ciutadanes de la Xina per a la construcció dels seus ferrocarrils, principalment.]

Les persones activistes i les diverses associacions de les comunitats de la diàspora asiàtica arreu del món han llençat campanyes antiracistes amb el lema #nosoyunvirus per denunciar la proliferació d’atacs contra les persones d’origen xinès o «aparença xinesa» en diferents àmbits: a l’espai públic, a les escoles, als serveis de salut i als espais privats. Tot i així, les agressions i discriminacions persisteixen, s’escampen i es propaguen com el pitjor virus possible. Ortega Smith, secretari general de V0X contagiat pel coronavirus, ha afirmat recentment en un tuit que lluita contra els «malditos virus chinos». Les declaracions han provocat la indignació de tota la comunitat xinesa, inclosa la Ambaixada, qui ha denunciat els comentaris racistes. Aquests fets, que no són aïllats, són una mostra més de com el discurs polític legitima i normalitza el racisme i la xenofòbia.
 
ANTIGITANISME
A Haro, La Rioja, s’ha culpat al poble gitano de l’origen del brot i han aflorat imaginaris racistes històrics, on es deshumanitza i homogeneïtza les persones gitanes, mostrant-les com a descuidades i irresponsables. Els atacs antigitanistes per part de la societat hegemònica i la proliferació de rumors i notícies falses a les xarxes socials creen l’escenari perfecte perquè el racisme institucional legitimi la intervenció de la Guàrdia Civil que, acompanyada del personal sanitari, controla de forma intensiva els barris on hi ha una majoria de població gitana.
 
TANCAMENT SELECTIU DE FRONTERES
La paranoia generalitzada, l’augment de casos i la decretació de l’estat de l’alarma ha provocat que el racisme d’Estat i estructural sigui encara més devastador. El tancament de les fronteres espanyoles i europees, entre altres països d’arreu del món, està negant drets bàsics com el dret d’asil i la llibertat de moviment i posa en perill la vida de milers de persones que escapen de contextos de violència i pobresa. Ara bé, amb la finalitat «d’assegurar la continuïtat de l’activitat econòmica i preservar la cadena d’abastiment» segueix ben activa l’explotació de recursos del Sud global.
 
DISCRIMINACIÓ LABORAL
Quan parlen de prendre mesures «per recolzar el creixement i el treball», és obvi que en aquestes mesures no s’hi inclouen els col·lectius que mai han format part de les agendes polítiques: els manters i ferrovellers, les dones treballadores de la llar i les cures, les treballadores dels hotels i restaurants o els treballadors i treballadores agràries, entre d’altres. Aquests sectors de la població, que ja abans no comptaven ni amb la protecció laboral ni amb els drets bàsics, i que venen reivindicant des de fa temps, veuen com la precarització i els acomiadaments els deixen sense cap tipus de garanties per sobreviure.
 
Mentrestant, escoltem als balcons dels veïns i les veïnes confinades ovacionar l’esforç i la feina dels sanitaris i sanitàries. Per contra, les dones que treballen procurant cures als familiars dependents han de seguir treballant sense les condicions de seguretat adequades i amb la prohibició dels ocupadors de tornar a casa seva, en el cas de moltes internes. Els manters, que només poden sobreviure venent als carrers, no podran accedir a la protecció que el Govern ofereix a les empreses i treballadors i treballadores afectades per les conseqüències del virus.
 
PARALITZACIÓ DELS TRÀMITS D’ESTRANGERIA
Per a les persones migrades en situació encara irregular o pendent de regularització administrativa,  la conjuntura actual posa en perill els seus projectes vitals i l’esforç de famílies senceres. Entre les mesures adoptades per l’Administració per a la contenció del virus hi ha la suspensió dels tràmits d’estrangeria, que toca de ple milers de persones migrades que veuen com s’eternitzen els terminis per renovar permisos o accedir a la nacionalitat. En cas de caure en situació d’irregularitat sobrevinguda, s’enfronten a l’amenaça de l’expulsió del país, l’accés a una ocupació formal, l’accés a un habitatge o que els bancs els cancel·lin el compte.
 
EL CONFINAMENT ALS CIE
Si bé la situació als CIE sempre ha sigut de per sí precària i violenta, derivada d’una llei d’estrangeria racista, la crisi vírica posa en relleu les condicions dels centres, on els interns conviuen en cel·les col·lectives,  no adequades a unes mínimes condicions d’higiene, sense una atenció mèdica contínua per a les persones amb malalties cròniques i amb l’exposició constant a agressions per part dels cossos de seguretat, perpetrades amb total impunitat. És necessari i urgent l’alliberació de totes les persones tancades*, encara més ara davant la impossibilitat de fer efectives les expulsions i deportacions. També és imprescindible facilitar-los documents i un lloc on tinguin les condicions dignes per complir aquest període de confinament amb seguretat.

[*A hores d’ara el CIE de Barcelona està buit, però encara en queden persones recloses en altres CIE de l’estat espanyol.]

 
CONTROL POLICIAL PER PERFIL RACIAL
També sentim la necessitat de visibilitzar l’augment de les aturades per perfil racial a causa de l’estat d’alarma i la conseqüent militarització de l’espai públic. Els col·lectius que abans ja eren els principals afectats per les aturades, ara mateix ho són encara més. El control per al compliment de les restriccions de la lliure circulació afecten de manera desigual les persones: la sospita d’incompliment de les mesures recau directament en les persones amb un perfil determinat. Tot i que les aturades racistes són pràctiques il·legals fruit d’un racisme institucionalitzat, la situació de confusió i alarmisme actual les legitima i normalitza com mai.
 
DRETS I CRISI
Davant de tot aquest panorama ens preguntem, qui té dret a la salut? Qui té dret a la seguretat? Qui té dret a ser protegit davant la crisi generalitzada? Els privilegis no s’esborren amb una pandèmia, que reclama la unitat i la solidaritat de la ciutadania i dels partits polítics en la lluita contra el Covid-19. Tots aquests fets només ens recorden que el racisme institucional, històric, mediàtic i social aflora, i de la pitjor manera, en moments de crisi social i global, on les persones racialitzades sempre s’emporten la pitjor part. És per això que fem servir aquesta data simbòlica, el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, per reclamar un espai i una lluita que no és aliena a cap crisi de cap tipus, perquè el racisme és un virus extremadament contagiós i letal que està incrustat als cossos, a les ments i als fonaments del sistema i l’estat.
 

Consell de SOS Racisme

21 de març de 2020

Dia Internacional per l’Eradicació de la Discriminació Racial

La entrada Comunicat 21M: L’estat d’alarma no confina el racisme se publicó primero en SOS Racisme.

 
[castellano]
Denunciamos agresiones policiales en el CIE de Barcelona en el contexto de la emergencia sanitaria Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme queremos denunciar que en el contexto actual de emergencia sanitaria por el Covid-19 se están viviendo situaciones de tensión en el interior de los CIE, que en ningún caso pueden suponer vulneraciones de los derechos fundamentales de las personas internadas. Asimismo, fruto de la situación se están llevando a cabo actos de protesta como huelgas de hambre, muestra de pancartas o negativa temporal a entrar en las celdas. Entendemos que dichas situaciones han de considerarse como un ejercicio del derecho de reunión y manifestación pacífica y ahora más que nunca las autoridades deben actuar con la máxima profesionalidad y proporcionalidad ante situaciones de protesta, siempre protegiendo los derechos de las personas internas y garantizando el diálogo y la mediación en el interior de los centros. Queremos denunciar que tras una protesta que tuvo lugar el pasado sábado en el CIE de Barcelona, se aumentó la tensión por parte de los funcionarios hacia las personas internadas.
El Lunes 16 de Marzo en este comunicado ya alertábanos del risgo de que los internos sufrieran violencia y agresiones policiales por parte de los agentes de la policia. Desgraciadamente, más allá de la tensión, tenemos que denunciar que el día de hoy hemos presentado una denuncia en nombre de un interno por haber sido sometido a un eventual delito contra la integridad moral y de lesiones tras haber sido agredido por agentes de la policía nacional en su celda. Tal y como él mismo denuncia, “El pasado domingo día 15 de marzo, sobre las 16:45 de la tarde, justo después del recuento y antes de que los internos pudiéramos salir de las celdas para ir al patio, fui víctima de una agresión por parte de 5 de los policías nacionales encargados de la custodia del centro. La agresión se produjo dentro de mi celda, ante los tres internos que comparten la celda conmigo“. Según denuncia, un agente entró en su celda y, tras preguntarle si había sido él quien les había insultado, le dio dos bofetadas, ante lo cual el interno le apartó el brazo. Tras dicha situación se abalanzaron sobre él hasta 5 policías y, mientras 3 agentes le inmovilizaban, el primer agente le agredió con puñetazos y otro agente le golpeaba con la porra en la espalda y en las piernas. Uno de los puñetazos fue en la zona del ojo, lo cual le ha dejado una lesión que puede ser corroborada por la abogada.
La persona agredida fue puesta en libertad en el día de ayer ante la imposibilidad de poder efectuar su deportación ante la emergencia sanitaria por el Covid 19.
Exigimos que el Ministerio de Interior lleve a cabo todas las medidas necesarias para depurar la responsabilidad y para asegurar el mantenimiento de las imágenes grabadas por las cámaras de videovigilancia, las cuales se ha pedido que sean requeridas al CIE por el juzgado de guardia con carácter urgente.
Cerremos los CIE. ¡Basta de agresiones policiales!

La entrada Comunicat: Denunciem agressions policials en el CIE de Barcelona en el context de l’emergència sanitària se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Avís: Continuem connectades i treballant! se publicó primero en SOS Racisme.

Missatges de representants polítics i càrrecs públics i titulars dels mitjans de comunicació sobre inseguretat i criminalitat a la ciutat que encenen el racisme. Fa mesos que es parla de que Barcelona ja no és una ciutat segura. Aquest va ser un dels hits de la campanya electoral de les municipals utilitzat com a arma de foc per part d’alguns partits que lamentablement no va ser contra argumentat pels altres per la por a ser antiracistes i perdre vots. Una situació que encara es complica més amb els equilibris de poder de la configuració del nou govern municipal.

El boc expiatori canvia segons el moment: els i les carteristes del metro, els narcopisos, les persones que es dediquen a la venda ambulant als carrers de la ciutat o els infants i joves estrangers no acompanyats. Però la intervenció municipal s’acaba concretant en la criminalització racial i les polítiques de repressió policial.

Algunes situacions que volem destacar:

• El dispositiu que pretén acabar amb el top manta a la ciutat, exemplifica, un cop més, com es pretén solucionar amb repressió qüestions que són resultat de desigualtats globals i estructurals i que, no només, no canviaran amb més presència policial als carrers, sinó que aquest increment pot representar un augment de la violència i el racisme policial cap el col·lectiu. No es pot abordar la venda ambulant sense fer referència a les conseqüències d’una llei d’estrangeria, com instrument del racisme institucional, que travessa totes les dimensions de la vida, i que arracona les persones al marge del mercat laboral, sotmetent-les, en ocasions, a diferents formes d’explotació laboral. Així com també cal parlar de la utilització de codi penal per acabar amb aquesta activitat, impossibilitant a les persones que s’hi dediquen que puguin regularitzar la seva situació administrativa a causa de l’existència d’antecedents penals com a conseqüència de la venda al carrer de determinats productes que està tipificada com a delicte.

• El discurs que situa a la infància en perill (infants i joves estrangers no acompanyats) com a infància perillosa, no només suposa l’elusió dels deures i obligacions de totes les administracions vers el compliment de la Convenció Internacional dels Drets dels Infants; sinó que a més alimenta una construcció estigmatitzada i racista com a problema social i en conseqüència, no s’adopta una lògica de protecció, sinó una lògica penal.

• El silenci per part del consistori davant el sorgiment de patrulles ciutadanes que imposen la seva seguretat al metro de la ciutat. Iniciatives carregades de racisme que utilitzen l’escarni públic per assenyalar a persones, atemptant contra la seva dignitat i la seva presumpció d’innocència.

De nou la clau està en què entenem per seguretat i sobretot qui té el poder per decidir sobre: el que és seguretat, a qui hem de protegir i de què l’hem de protegir, així com quins són els mecanismes i límits que tenim per imposar aquesta seguretat. Cal parlar dels prejudicis racistes que hi ha darrere del disseny del model de seguretat, i també de la inseguretat de les persones migrades i/o racialitzades que es veuen exposades a les polítiques racistes que implementen aquest model de seguretat.

Perquè per assolir una verdadera seguretat cal garantir igualtat de drets i una societat lliure de racisme.

Consell de SOS Racisme

La entrada COMUNICAT: A Barcelona la “seguretat” atempta contra la dignitat de les persones se publicó primero en SOS Racisme.

No ens equivoquem; no és un acte fortuït ni un fet aïllat: és la conseqüència d’una campanya sistemàtica de criminalització dels categoritzats com a MNA/MENA. Des de SOS Racisme volem recordar als poders públics que aquests infants, un cop han passat la frontera, són RESPONSABILITAT DE LES NOSTRES INSTITUCIONS. Però la realitat és que els estem fallant. Un cop posen els peus en territori espanyol entren en una espiral de violències institucionals i socials completament invisibilitzades.

• per la seva manca de previsió i per deixar que el drama de la desprotecció d’infants hagi arribat al punt actual;
• per no destinar recursos suficients a polítiques socials i a accions comunitàries que afavoreixin la protecció de la infància migrant;
• per haver decidit plantejar la qüestió dels menors no acompanyats des de l’òptica de la seguretat pública enlloc de treballar-la des de l’òptica de la cohesió social i del respecte als drets humans més bàsics;
• per contribuir a la criminalització de la infància migrant fent ús de la persecució policial en forma d’identificacions i batudes racistes.

2. Assenyalem les empreses mediàtiques, que instrumentalitzen els discursos criminalitzadors, discriminatoris i racistes amb finalitats lucratives, contribueixen a reforçar el discurs oficial i accentuen les violències que pateixen aquestes persones.
3. Assenyalem aquells partits i polítics que amb els seus discursos discriminatoris, irresponsables, hipòcrites i electoralistes, contribueixen a generar aquest clima d’hostilitat envers les persones infants i adolescents que migren soles.

La entrada #COMUNICAT: Protegir la infància migrant és responsabilitat de totes se publicó primero en SOS Racisme.