La entrada Clownia: el nostre granet de sorra antiracista al festival se publicó primero en SOS Racisme.
]]>
El Clownia és un festival que, a través de la cultura, pretén contribuir a la transformació de la societat. La cultura transformadora és aquella que ajuda a comprendre i actuar críticament en la societat en la que vivim, per superar la desigualtat i la dominació; és la que connecta la reflexió amb l’acció; és el que queda després de cada experiència transformadora i que, a la vegada, augmenta el bagatge per a les següents.
Agraïm a l’equip organitzador haver-nos donat la possibilitat de ser partíceps del #Clownia5anys i molt especialment a les activistes de SOS Racisme que van representar l’entitat durant el festival, van organitzar i realitzar el taller “Racismes quotidians”, així com participar a les diferents activitats en estàvem convidades: Susan, Marina, Iris, moltes gràcies!!
La Veu de Sant Joan va fer seguiment del festival i de les activitats paral·leles. A la llista de videos que ha preparat La Veu de Sant Joan, podeu veure la gravació de les xerrades i alguns dels tallers que s’hi van realitzar, així com les taules rodones de debat que el mitjà va organitzar.
Enllaç a la llista de reproducció al Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=XDNNTuqARxM&list=PL4EC3USD0diSPNM9RaucjeV7SGefkkcii
La entrada Clownia: el nostre granet de sorra antiracista al festival se publicó primero en SOS Racisme.
]]>La entrada Lectures recomanades pel dia del llibre se publicó primero en SOS Racisme.
]]>
Na Susan Kalunge, llicenciada en dret, activista afrofeminista i vocal del Consell, recomana que llegim “Tothom hauria de ser feminista“ de Chimamanda Ngozi Adichie.
Es tracta d’un assaig curt però contundent fruit de l’adaptació de la xerrada TEDTalk “We Should All Be Feminist” que va realitzar l’autora l’any 2013. El llibre versa sobre el significat de ser feminista en el segle XXI.
L’assaig per tant, és un al·legat feminista a la llibertat i igualtat, imprescindible per entendre el món en el que vivim i el futur de la nostra societat. També és important perquè posa el focus a l’Àfrica i el reconeix com a agent participant del moviment feminista, a vegades, malauradament oblidat.
El llibre transmet molta força de missatge quan ens planteja preguntes sobre premisses que tenim establertes com a societat. Per tant, el relat ens interpel·la a qüestionar-nos aquest “status quo” predeterminat i ens anima a canviar les coses per assolir un món millor. L’última frase de l’assaig així ho estableix: “Tots nosaltres, dones i homes, ho hem de fer millor”.
La Mònica López, periodista, comunicadora i vocal del Consell, recomana: “Una autobiografia”, de l’Assata Shakur i introducció d’Angela Davis.
L’autobiografia d’Assata Shakur mostra el brutal impacte que el racisme va tenir sobre ella i sobre totes aquelles persones que als anys seixanta als EUA van posar el cos i fins i tot la vida pel somni revolucionari. Un somni reprimit a base de difamació, sabotatge i criminalització de les organitzacions nacionalistes negres i dels seus líders. Assata Shakur, a través del relat sincer de les seves experiències personals, desmenteix la temible imatge que els mitjans de comunicació i l’Estat havien projectat sobre ella. Amb enginy i tacte, explica perquè va acabar sent activista i fa una crítica de les virtuds i les debilitats dels grups revolucionaris, tant dels negres com dels blancs. Després de llegir el llibre, veig en l’Assata una dona forta, que ha viscut gran part de la seva vida entre l’espasa i la paret: la injustícia i el coratge.
En Karlos Castilla, Doctor en Dret especialitzat en Drets Humans i Internacional i vocal, aconsella llegir: “El color de la justicia. La nueva segregación racial en Estados Unidos” escrit per Michelle Alexander
La autora (una abogada negra) pone en duda, y la realidad lo ha confirmado, que con la llegada a la Presidencia de Estados Unidos de una persona negra (Obama) se podía proclamar el final del racismo en ese país. Para ella, el aumento del encarcelamiento masivo de personas negras en Estados Unidos a partir de la llamada “guerra contra la droga” es tan sólo una nueva etapa de discriminación legalizada e institucionalizada que tiene sus orígenes históricos primero con la esclavitud, luego con las conocidas como leyes Jim Crow, la segregación, el terror del Ku Klux Klan y la brutalidad policiaca. El libro es un muy interesante acercamiento al sistema de justicia de Estados Unidos desde una perspectiva fuera de lo tradicional de los estudios jurídicos, mostrándolo como un sistema contemporáneo de control permanente por la enorme disparidad racial en el castigo penal en Estados Unidos. El libro es al final una invitación a reflexionar y analizar todos los sistemas de justicia en todas las latitudes del mundo sin olvidar cómo y porque llegan ante estos los grupos históricamente discriminados.
L’Ignasi Torrent, treballador social i secretari del Consell, ens recomana: “Maus: relat d’un supervivent“ d’Art Spiegelman.
Na Marilda Sueiras, advocada i vocal del Consell, ens aconsella llegir: “El diablo en la cruz“ de Ngūgī wa Thiong’o
Una ficción para reflexionar sobre el colonialismo, los tentáculos del poder y las formas de dominación de personas y pueblos enteros, poniendo en el punto de mira el capitalismo (blanco) y el patriarcado.
Ngūgī wa Thiong’o escribe sin tapujos desde la celda de la cárcel de máxima seguridad de Kamiti (Nairobi, Kenia) en la que estuvo encerrado por sus ideas a finales de los 70. Allí, plasmó en gikuyu –una de sus lenguas maternas– y sobre papel higiénico, una demoledora crítica del imperialismo británico en Kenia.
A través de cinco personajes, el autor sigue la evolución de la protagonista, una joven de Nairobi que quiere perseguir sus ambiciones en un mundo de hombres, y reflexiona sobre el expolio de África por parte de Europa.
Ngūgī wa Thiong’o, desde entonces exiliado, es una eminencia mundial del pensamiento decolonial y un gran defensor del uso de la lengua nativa por los autores africanos –en lugar de la lengua colonial impuesta–, como gran vehículo de la sabiduría ancestral de los pueblos colonizados que representa.
La recomanació de l’Edo Bazzaco, sociòleg i vocal del Consell, aconsella “Crítica de la razón negra” de l’Achille Mbembe.
Amb tanta (i bona) novela, faltava un assaig…. aquí va. És l’última traducció a castellà d’un assaig de Achille Mbembe, sens dubte un dels pensadors claus en la reflexió postcolonial i decolonial actual. Per la seva riquesa, complexitat i els diferents nivells de reflexió que proposa, és difícil definir aquest treball, que dona continuïtat a la reflexió desenvolupada pel mateix autor en obres anteriors, com per exemple «Necropolítica» (la podeu trobar aquí, traduïda al castellà).
A partir d’un anàlisi extremadament acurat dels mecanismes de dominació i construcció del subjecte negre durant la colònia, Mbembe anuncia allò que anomena l’«esdevenir negre del mon», és a dir el conjunt de processos mitjançant els quals el capitalisme del segle XXI està reconfigurant i expandint de manera global la noció de «negre»: un subjecte separat, segregat, constantment produït i deshumanitzat mitjançant les noves tècniques i tecnologies del poder aplicades al control de la seva vida i de la seva mort… i no obstant tot, un subjecte (potser l’únic?) que segueix portant en sí el «germen de la revolta» i de la sublevació.
I tanquem amb la triple recomanació de na Beatriu Guarro, mestra universitària jubilada i presidenta de l’entitat, que assegura que hem de llegir tres obre de Malika Mokeddem. Prenem nota:
Sovint pensem, des del privilegi blanc, que les persones que han vingut d’altres països i han obtingut un títol universitari (per exemple, de medecina) i han aconseguit exercir la seva professió (per exemple, en un hospital públic) són necessàriament felices: van venir per millorar la seva situació i ho han aconseguit amb escreix. Però sembla que això no és ben bé així… No es fàcil conviure amb dues identitats, entre dues cultures cap de les quals no acaba de ser mai ben bé la teva… Però segur que ho entendrem millor si ens ho explica una dona que ho ha viscut: Malika Mokeddem.
Aquesta autora va néixer el 5 d’octubre del 1949 a Algèria. Va començar la carrera de Medecina a Orà (Algèria) i va acabar-la a París. El 1979 es va instal·lar a Montpeller on va exercir de metgessa durant uns anys. Actualment viu a Perpinyà.
Si voleu seguir la trajectòria vital d’aquesta dona, us recomano tres lectures que, si bé són novel·les, tenen un alt contingut autobiogràfic, tant pels fets que s’hi expliquen, com, sobretot, per com descriu l’evolució sentimental d’aquesta escriptora, reflectida en tota la seva obra, i que ens enfronta a la nostra responsabilitat i a la nostra incapacitat per construir una societat realment igualitària.
Los hombres que caminan (Txalaparta, 2000) narra la història de l’àvia de la protagonista (una dona nòmada que travessava el desert). També hi podrem trobar la contradicció de la protagonista, que reconeix a la França colonitzadora l’oportunitat d’haver pogut estudiar, malgrat ser una ferma defensora de la independència del seu país.
La prohibida (Edicions El Jonc, 2001) La protagonista, Sultana, metgessa a Montpeller (com l’autora) torna al seu país d’origen on s’ha d’enfrontar amb els seus orígens, que creia oblidats per sempre.
El desconsuelo de los insumisos (El Cobre, 2006) parla obertament de les dificultats d’assumir les dues identitats, les dues cultures (l’algeriana i la francesa) que conformen la seva personalitat. També ens parla de la soledat, molt dura, però imprescindible si realment ens volem sentir lliures. Una obra d’una valentia exemplar.
Curiosament La prohibida va ser una obra molt premiada a França (el fonamentalisme religiós és el teló de fons de la història), mentre que El desconsuelo de los insumisos va ser molt criticada: França (o Europa) davant del seu propi mirall…
Feu-me cas i llegiu-les, que valen la pena. I si, a més, ho feu per l’ordre en què les he ressenyades, que coincideix amb l’ordre en què van ser escrites, tindreu una idea molt clara, crec, de l’evolució de la protagonista i de les dificultats, cada vegada més grans, per trobar el seu lloc al món.
La entrada Lectures recomanades pel dia del llibre se publicó primero en SOS Racisme.
]]>La entrada #ACTIVITAT: Torna el cicle de cinema i debat antiracista se publicó primero en SOS Racisme.
]]>Síntesi pel·lícules (Tardor 2013) (doc pdf)
CINEXCLUSIÓN és un espai per reflexionar i debatre per enfortir la lluita contra el racisme. Obert al públic en general i aquelles persones que formen part de l’entitat, té l’objectiu d’obrir un espai de reflexió sobre la realitat multicultural de Catalunya i la nostra interacció amb ella.
L’objectiu és APROPAR persones, cultures, països, orígens mitjançant produccions cinematogràfiques pròpies que ens donen INFORMACIÓ I UN PUNT DE VISTA DIFERENT sobre una realitat que sovint tenim molt a prop però que desconeixem. D’aquesta manera podrem CONSTRUIR PONTS I TRENCAR TÒPICS MITJANÇANT el cinema, el CONEIXEMENT i el DEBAT.
El drama dels nens soldats, el contraband de diamants i les guerres que ocasionen, els conflictes armats entre rebelds i govern… no són temes nous al cinema. La novetat pel públic en general és veure com es tracten aquests temes des del punt de vista dels protagonistes. Què sabem de la reinserció d’aquests nens soldats? I dels procesos de “Reconciliació de pau i de la veritat”? Es podria dir que “EZRA” és la versió africana de “Diamants de sang” de Leonardo di Caprio, però no seria just: és molt més que això. L’has de veure.
L’associació Wiriko, especialista en l’art i la cultura africana, ens acompanyarà en aquesta sessió i ens ajudaran a debatre sobre els temes tractats en el film i sobre la visió que es dóna d’Àfrica i les seves realitats als mitjans de comunicació i el cinema europeu i americà.
Peng Ruan és un immigrant xinés obsesionat amb gravar-se a si mateix des de la seva arribada a Europa el 2002. La càmara es converteix en la seva millor amiga, fins acumular més de 60 hores de filmació.
Prové d’un altre lloc. No comparteix els nostres codis. És un fora de la llei, una veu anònima. No ha vingut a explicar-nos la seva història ni a descobrir-nos res de nou. Però aquí està… I ens mira.
Un documental que planta un mirall davant dels occidentals: «Quines són les nostres pors? Quin valor donem a la paraula? Com vivim el temps? Hi ha alguna cosa sagrada a casa nostra?
La entrada #ACTIVITAT: Torna el cicle de cinema i debat antiracista se publicó primero en SOS Racisme.
]]>La entrada #REFLEXIÓ: Maletes invisibles se publicó primero en SOS Racisme.
]]>La entrada #REFLEXIÓ: Maletes invisibles se publicó primero en SOS Racisme.
]]>La entrada #ACTIVITAT: “Un trozo invisible de este mundo” oferta especial per SOS Racisme se publicó primero en SOS Racisme.
]]>La darrera obra de teatre de Juan Diego Botto aborda l’exili i la immigració. De manera directa, sense paternalismes i fugint dels tòpics, però amb ironia, humor i drama a la vegada. Tal com són aquests temes a la realitat. Els 5 personatges diversos (un policia, una dona immigrada, un home a l’exili…) ajuden a posar sobre la taula temes d’actualitat però que es coneixen de manera molt superficial, convertint les persones en números protagonistes d’algun titular de premsa.
L’obra es basa en històries i experiències de persones conegudes per l’autor, i de l’experiència diària d’ organitzacions que treballem en la defensa dels drets humans. I el Teatre Lliure i l’equip de “Un trozo invisible de este mundo” ofereixen a les persones que formem SOS Racisme una oportunitat magnífica per anar a gaudir d’alguna de les primeres funcions de l’espectacle a un preu promocional de 19€ (venda ataquilla, 29€)
Com gaudir de la promoció:
L’obra s’estrena aquest dijous 12 de setembre i estarà en cartellera fins el 29 de setembre. No deixis passar aquesta oportunitat!
La entrada #ACTIVITAT: “Un trozo invisible de este mundo” oferta especial per SOS Racisme se publicó primero en SOS Racisme.
]]>La entrada #ACTIVITAT: Participem al CineMigrante, no t’ho perdis! se publicó primero en SOS Racisme.
]]>La entrada #ACTIVITAT: Participem al CineMigrante, no t’ho perdis! se publicó primero en SOS Racisme.
]]>