La entrada SOS Racisme aconsegueix que es condemni el propietari d’un bar per fer fora cinc persones pel seu color de pell se publicó primero en SOS Racisme.

1/Demana el motiu

Et poden deixar fora per motius de seguretat o d’ordre públic (si consideren que vas massa begut, drogat, per agressions o robatoris), o bé en cas que l’aforament estigui complet, però mai per motius de sexe/gènere/orientació/origen/color de pell/etc.

Els locals han de comptar amb rètols on s’hi explicitin els requisits d’accés: l’edat mínima d’accés, el codi de vestimenta, o altres  si bé la majoria no els expliciten ni al local ni a la web !

2/Demana 3 còpies del full de reclamació

A nivell legal, és important queixar-se en el moment (enlloc d’esperar a dies després), i demanar el full de reclamació és la forma de demostrar que no estem d’acord amb allò que ha passat.

Si bé els pot demanar qualsevol persona, els haurà d’omplir la persona interessada (és a dir, la víctima de la discriminació en l’accés al local).

3/Truca els Mossos d’Esquadra (112)

Els cossos de seguretat tenen presumpció de veracitat. Faran una acta en què registraran les versions de totes les parts.

4/Recull evidències

Qui ha vist el que m’ha passat? Hi ha testimonis? Si és així, fes-los explicar el que ha passat (i grava’ls) i demana’ls les dades de contacte per poder-los contactar en cas que sigui necessari.

Qui més es queda fora? Els dónen motius? Si és així, quins són?

Aconsegueixo gravar (en vídeo o veu) el cas d’una altra persona discriminada? [si em plantejo difondre aquest vídeo, és important que no surtin les cares dels/les porteres; d’altra banda, si me’l guardo i no el difonc, gravar les cares permet identificar-lxs…]

Provem d’entrar altre cop però separades, a veure què passa?

En qualsevol cas: hi ha càmeres que hagin gravat l’escena? (del mateix local o d’altres locals propers) En cas que vulgui demanar la gravació, ho hauré de fer ràpidament (en menys d’un mes) per tal que no l’esborrin, i poder presentar el vídeo als jutjats com a prova o evidència.

5/Assessora’t

Pots fer-ho a l’OND o bé al SAiD. Malgrat en el moment actual no obtenen massa resultats, és important el registre de casos d’aquest tipus i fer pressió per tal que les administracions espavilin, i els mateixos locals comencin a qüestionar les seves pràctiques.

La denúncia es pot tramitar per via administrativa (que podria acabar amb una multa al local) o per via penal (hi ha d’haver un delicte d’acord a l’article 512 del Codi Penal, així com una persona identificada –per exemple, un dels porters/es- que ha comès el delicte). Val a afegir que la via penal generalment penalitza únicament els porters i no els seus caps –hi ha l’opció de sancionar empreses però cal demostrar que hi ha un benefici econòmic darrere, la qual cosa és pràcticament impossible de demostrar.

Després del debat, podríem afegir altres consells:

0/ Si preveus que et poden discriminar, estigues atent/a i preparat/da

“Que la discriminació m’enganxi gravant”, tant a mi com a les persones que m’envolten. Prepareu-vos, parleu entre vosaltres, amb les persones de la fila… Segons les circumstàncies, fer rebombori pot ser perjudicial per al local, sobretot si altres persones de la fila s’hi uneixen com a aliats. Es pot plantejar inclús el boicot col·lectiu.

Arrel de la pregunta llançada de “què podem fer més enllà de la via legal”, podríem afegir:

6/Ataca la seva imatge a les XXSS

A banda de la denúncia, una fórmula efectiva de posar-los en evidència és atacar la imatge del local a les XXSS i la viralització del cas i les proves [en cas que tinguis vídeos per publicar, sigues caut/a per tal que no surtin les cares dels/les porteres i evitar així denúncies i multes]. És important que busquis aliances (per exemple, persones conegudes o amb molts seguidors) que donin suport (i difusió) a la causa.

Experiències compartits per les persones participants

• Noi negre comparteix que s’ha trobat amb l’excusa de l’“aforo completo” a la discoteca Shoko i que va haver d’anar a un local on coneixia a algú dels que hi treballava que el deixaria entrar.
• Mare d’un noi negre de 16 anys comparteix que el seu fill va ser l’únic a qui van deixar fora, sense poder entrar, de tot el grup a la discoteca Miracle de Mataró, i no li van donar cap motiu. Els companys del noi no van saber com reaccionar.
• Noi racialitzat apunta que en aquesta edat això et genera conflictes interns: arrel de la discriminació (per tant, d’una experiència negativa, xocant, dolorosa) et comences a preguntar per la teva identitat i pertinença.
• Diverses mares d’una escola amb diversitat [de St.Just Desvern?] comparteixen les seves dificultats dins l’AMPA de l’escola per organitzar esdeveniments amb participació de les famílies blanques, i per tractar temes de racisme en el si familiar. També s’expressa la frustració que generen comentaris com “qué pelo tan bonito tiene tu hija” o “qué piel tan [morenita y] bonita tiene tu hija” que la gent es pren la llibertat d’expressar.
• Apunts sobre clasisme: “si el alemán la lía, nadie se va a fijar, [simplemente] es un guiri borracho; si es el negro quien la lía, a la siguiente no entrará ninguno!”. És a dir, per a alguns grups de persones racialitzades (per exemple, homes negres), algunes agressions puntuals es generalitzen totalment indegudament i de forma indiscriminada (establint associacions com negre=agressiu o liante).

Propostes d’acció suggerides

• Formar el professorat a les escoles.
• Impulsar tallers de sensibilització en escoles (amb possible vinculació o aliança amb les AMPA). Els vídeos elaborats per la campanya #ElRacismeSurtDeFesta són un material que pot fàcilment arribar a les aules de secundària [caldria crear una guia pedagògica per treballar-lo] <-> paral·lelisme amb la campanya SeBuscanValientes contra el bullying a les aules – https://www.youtube.com/watch?v=omZkxy3wU1c
• Introduir el Teatre de les Oprimides a les aules com a eina pedagògica que parteix de situacions reals, vivències, genera empatia, i transforma a partir de l’experiència i la posada a prova.
• Calen activitats en què les famílies (d’origens i costums diversos) participin, per apropar les realitats d’uns i altres…
• Cal impulsar una campanya de desprestigi de denúncia als locals “reincidents” <-> el boicot econòmic pot ser una arma d’atac contra els locals que apliquen el dret d’admissió racista.
• Cal buscar testimonis d’ex-porters que hagin seguit ordres racistes i que ho vulguin explicar (si no és a cara descoberta, a cara tapada).
• Tant com denunciar i atacar el dret d’admissió racista, cal donar suport al dret d’admissió real i per a totxs, tot identificant quins locals no discriminen en l’accés per tal d’anar-hi i consumir allí.

Enllaços recomanats

Vídeos de la campanya #ElRacismeSurtdeFesta

El racisme governa la festa (discriminació captada amb càmera oculta): https://www.sosracisme.org/noticies/el-racisme-governa-la-festa

Denunciem buit legal en la denúncia del dret d’admissió racista: https://www.sosracisme.org/activitats/noticia-denunciem-buit-legal-en-la-denuncia-del-dret-dadmissio-racista

Un any d’inhabilitació i 5.000€ de multa per un porter de discoteca per discriminació racista: https://www.sosracisme.org/old/portada/comunicat-un-any-dinhabilitacio-i-5-000e-de-multa-a-un-agent-de-seguretat-de-discoteca-per-discriminacio-racista

Informe “Reservat el dret a la discriminació” de la Federación de Asociaciones de SOS Racismo en el Estado Español: https://www.sosracisme.org/newsletter/documentacio-informe-reservat-el-dret-de-discriminacio

La entrada “No entras por las bambas” – Acta de la 7a Polifacètica Antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

NOTA DE PREMSA

Activistes antiracistes actuen per acabar amb el dret d’admissió racista

• SOS Racisme Catalunya impulsa una campanya comunicativa de denúncia i sensibilització per eradicar la discriminació racista en l’accés als locals d’oci

• L’objectiu de la campanya és oferir eines a les persones discriminades, sensibilitzar la ciutadania perquè es sumin a la denuncia del racisme, pressionar les empreses d’oci perquè deixin d’infringir la llei i les administracions perquè penalitzin aquestes pràctiques

• L’acció inclou cinc píndoles audiovisuals amb un mateix fil narratiu, que es difondran a través de les xarxes socials els dijous de les properes setmanes, a partir d’avui

Barcelona, 10 de maig del 2018 .- “El racisme surt de festa” és el lema de la nova campanya que es comença a difondre avui a través de les xarxes socials, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la discriminació racista en l’accés a locals d’oci, difondre que aquesta pràctica infringeix la llei i que cal l’actuació de diferents actors per eradicar-la: les persones afectades, les que en són testimonis, les administracions i les empreses.

SOS Racisme Catalunya ha denunciat l’existència i repetició d’aquesta vulneració de drets en diverses ocasions: a través d’accions de “testing” -realitzades els anys 2011, 2014 i la més recent, el passat mes de desembre del 201- durant les quals s’ha comprovat com les discoteques i bars aplicaven criteris racistes a l’hora de denegar l’accés a les persones participants als experiments i que aquestes pràctiques discriminatòries persistien al llarg del temps. Però també ho ha alertat amb les xifres de denuncies rebudes i recollides als anàlisis de la situació del racisme a Catalunya que realitza anualment.

Conscienciar per eradicar la discriminació, és l’objectiu de la campanya

L’objectiu de la campanya, que es difondrà principalment a través de les xarxes socials, respon a la necessitat de visibilitzar la problemàtica i acabar amb la normalització de que als locals d’oci es discrimini per motius racistes, i activar els diferents actors responsables per posar fi a la discriminació. En aquest sentit, l’entitat antiracista considera important:

• Informar sobre els drets i dotar d’eines per denunciar a les persones que puguin ser discriminades.

• Sensibilitzar les persones que en puguin ser testimonis i la ciutadania en general, promovent el posicionament actiu, de rebuig, davant el dret d’admissió racista.

• Exigir la implicació de les administracions implicades perquè les discriminacions no quedin impunes.

• Generar pressió sobre les empreses d’oci nocturn perquè compleixin la llei i col·laborin a fer de la nit d’oci un context d’igualtat de drets.

Característiques de la campanya

La campanya ha estat ideada i produïda per un grup de treball mixte de SOS Racisme format per activistes, afectats pel dret d’admissió racista o compromesos amb la lluita contra aquest. Tanmateix ha comptat amb la implicació d’entitats i col·lectius implicats en la lluita contra el racisme i en concret en aquest tipus de discriminació, com l’Associació Antiracista de Mares Blanques amb Fills Negres (AMBHIN), el Forn de Teatre Pa’tothom, l’associació Old School i el DJ Day B.

Consta de cinc vídeos curts que seguint un mateix fil narratiu presenten la problemàtica des de punts de vista diferents, com ara les conseqüències de la discriminació racista, la hipersexualització de les dones racialitzades, el poder del compromís de les persones testimonis de les discriminacions a les discoteques i la discriminació a menors d’edat i la reacció dels seus progenitors.

Els vídeos es publicaran progressivament cada dijous a les 10h a partir d’aquesta setmana, amb l’etiqueta #elracismesurtdefesta #elracismosaledefiesta.

????¿TU TAMBIÉN TIENES ESTOS PROBLEMAS PARA SALIR DE FIESTA? Cuando #elracismosaledefiesta, ¿Sabes cómo debes actuar para denunciarlo? No te pierdas los microrrelatos de #aixòésracisme en colaboración con @Ambhin_org @patothom @acosbcn #DJDAYB #elracismesurtdefesta pic.twitter.com/WyAzJYBlnm

— SOS Racisme CAT (@SOSRacis) 10 de maig de 2018

Quina és la situació de la problemàtica

La discriminació racista en l’accés a locals d’oci vulnera l’article 50 del Reglament d’Espectacles públics i Activitats recreatives de la Generalitat de Catalunya:

“L’exercici del dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social de les persones usuàries.”

Tot i així, els darrers anys les denuncies per discriminació en l’accés a locals d’oci no ha deixat de crèixer:

La resolució dels casos es poden gestionar per la via penal o per la vida administativa, però en ambdós contextos es troben problemàtiques per condemnar aquesta discriminació, segons expliquen les reponsables del Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme (SAiD).

Si bé és cert que el 2016 van aconseguir que condemnessin un porter d’una discoteca de Badalona, que va denegar l’entrada a un noi assenyalant “El negro no entra” i posteriorment el va agredir, la majoria de casos es troben amb esculls. A la denúncia penal, donada la dificultat per perseguir les persones jurídiques (les empreses), les denuncies recauen sobre els porters, i els locals posen dificultats per identificar els seus treballadors, entre altres estratègies.

A les denuncies per la via administrativa, alguns ajuntaments tenen derivades les competències per inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic. En el cas de Barcelona, per exemple, l’Ajuntament no ha desenvolupat encara aquesta potestat i els casos denunciats al municipi queden en via morta. En aquest sentit, a SOS Racisme li consta que l’Ajuntament de Barcelona està treballant per dotar d’eines l’organisme responsable, l’Oficina per la No Discriminació, per garantitzar que es desenvolupi la capacitat sancionadora en els casos denunciats.

El SAID, servei gratuḯt de SOS Racisme, ha rebut 28 denúncies des del 2014 contra locals d’oci. El 2017, de les 91 denuncies noves gestionades pel servei, el 17% van ser discriminacions en l’accés a serveis privats, i la majoria d’aquests van ser situacions de discriminació en l’accés a locals d’oci.

La entrada Tu també tens aquests problemes per sortir de festa? se publicó primero en SOS Racisme.

“L’exercici del dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social de les persones usuàries.”
Art. 50 del Reglament d’Espectacles públics i Activitats recreatives. Generalitat de Catalunya.

En segon lloc, ens indigna veure com, un any més, Jamboree Dance Club utilitza un mecanisme sofisticat per regular l’entrada de persones amb orígens ètnics no occidentals. És desconcertant, sobretot, perquè la fama del local l’erigeix com un referent de la nit cosmopolita, on es convida a «gaudir de la força magnètica dels batecs negroides», segons es ven a la seva pàgina web.
La discriminació, tal com prova el video gravat amb càmera dissimulada, s’adreça únicament als grups de nois negres i de nois d’origen magrebí, als quals se’ls exigeix estar inscrits prèviament a una llista elaborada a través de la pàgina de Facebook del local. Tot i haver-s’hi inscrit, el porter nega que apareguin a la llista i els fa marxar. En canvi, a la parella de nois blancs se’ls obre la porta sense preguntar-los per cap llista.
Després de tres edicions de testing i d’haver pogut enregistrar la discriminació, no hi ha dubte que Jamboree Dance Club regula l’entrada de la diversitat cultural al seu local. Per això, des de SOS Racisme hem presentat una reclamació administrativa a la Subdirecció General d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives on denunciem els fets del passat 17 de desembre i demanem que es sancioni degudament el local. En paral·lel, esperem que en els propers mesos l’Ajuntament de Barcelona doti a l’ens encarregat de resoldre aquests casos, l’Oficina per la No Discriminació (OND), de capacitat sancionadora, per tal que la discriminació als locals d’oci no resti impune.
Més relats de l’experiència:

• Fiesta de blancos, Somatents, 29/12/2017 [crònica des de dins]

Què pots fer si no et deixen entrar?

El reglament català d’espectacles públics deixa ben clar que el dret d’admissió no pot ser discriminatori. Per això, si alguna vegada no et deixen entrar i sospites que és pel teu perfil ètnic, et recomanem:
1. Demana el motiu: Tens dret a saber quin és el motiu pel qual no et deixen entrar i el porter està obligat a facilitar-te’l.
2. Sol·licita el full de reclamació: Si el motiu que et donen no et sembla just i/o sospites que pot haver-hi racisme al darrera, demana el full de reclamació. Estan obligats a donar-te tres còpies que hauràs d’omplir i que t’hauran de segellar. Una còpia serà pel local, l’altra serà per tu i la tercera per l’oficina d’atenció al consumidor de l’ajuntament que toqui.
3. Recull evidències: Si et posen com excusa la teva manera de vestir o l’existència d’una llista tancada d’accés, queda’t una estona a la porta del local i mira d’esbrinar si el tracte que has rebut tu és l’habitual o no. Comprova el patró d’entrada. Si vas amb amics i amigues blancs, feu la prova d’entrar per separat. Això et donarà evidències que pots fer constar al full de reclamació.
4. Assessora’t: Si realment busques justícia, et recomanem que recorris a algun servei especialitzat en casos de discriminació per tal que la teva queixa arribi a bon port i el personal del local en qüestió corregeixi la seva conducta. A Catalunya, pots contactar amb el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme. Si vius a Barcelona, també pots adreçar-te a l’Oficina per la No Discriminació. Ambdós serveis són gratuïts.
 

Denunciar funciona

El Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) ha tramitat 21 denúncies des del 2014 contra locals d’oci. El 2016, dels 80 casos nous de racisme rebuts al servei, el 15% van ser discriminacions en l’accés a serveis privats, un 11% més que l’any anterior. Una de les causes que ha influït en la crescuda de casos és l’augment de les possibilitats de denunciar per la via penal.
El 2016 el SAiD va aconseguir que condemnessin un porter de la discoteca Titus de Badalona, que va denegar l’entrada a un noi dient-li “El negro no entra” i posteriorment el va agredir. La sentència, que aplica l’article 512 del Codi Penal, va condemnar el porter a un any d’inhabilitació i 5.000€ de multa.

La entrada El racisme governa la festa se publicó primero en SOS Racisme.

Avui presentem un vídeo amb les imatges reals de discriminació en l’accés a una discoteca barcelonina, denunciada en diverses ocasions per discriminació racista. Amb aquesta acció volem pressionar els locals perquè deixin d’infringir la llei, a les administracions perquè penalitzin aquestes pràctiques i animar les persones afectades a denunciar les discriminacions, perquè és la millor manera de visibilitzar-les i eradicar-les.

[NOTA DE PREMSA] SOS Racisme Catalunya, entitat de defensa de drets humans, denuncia que encara hi ha locals que seleccionen la seva clientela pel seu origen, ètnia o color de pell. L’entitat va realitzar una acció de “testing night” el passat dissabte 16 de desembre on va comprovar que als joves d’origen magrebí i als nois negres els impedien l’accés al·legant l’existència de llistes de convidats que no existien pels joves blancs.
 

Resultats de l’acció de la “testing night”

Un grup format per tres grups de joves, testimonis i periodistes, va sortir la nit del darrer dissabte 16 de desembre per intentar accedir a 3 locals de Ciutat Vella. Per aquesta prova es van seleccionar les discoteques de les que l’entitat antiracista ha rebut més denúncies per dret d’admissió racista i que als testings realitzats els anys 2014 i 2011 també s’havia indentificat que aplicaven criteris discriminatoris: el Jamboree Dance Club, la Sala Apolo i Boulevard Culture Club.
A la sala Apolo i a Boulevard en aquesta ocasió van deixar entrar tots els joves. En canvi, al Jamboree de la Plaça Reial només la parella de nois blancs va poder entrar al local. A la resta de participants el porter els va aplicar “la llista” com a filtre. Els va demanar si s’havien apuntat a una llista de Facebook, i tot i que els nois ho havien fet aquell mateix vespre -sabent per altres proves que aquesta és una excusa pensada per discriminar-, el porter els va dir que “No esteu a la llista” i els va expulsar de la cua. Els nois negres van demanar entrar pagant entrada, però tampoc se’ls va permetre. Als nois blancs abans d’entrar no se’ls va posar cap requisit.
El desenvolupament dels fets es pot veure al vídeo que ha realitzat SOS Racisme amb imatges d’aquell dia i que ha publicat avui mateix. I a la crònica que ha escrit el periodista Gerardo Santos, del col·lectius SomAtents, participant a la prova com a noi blanc.

Pressió als locals i a l’administració per eliminar un buit legal

L’objectiu d’aquesta acció és pressionar als locals d’oci perquè aturin aquestes pràctiques racistes, inadminissibles segons l’organització. De fet, SOS Racisme, des del seu Servei d’Atenció i Denúncia, ha presentat una reclamació administrativa contra el local Jamboree per haver infringit un cop més la legislació referent al dret d’admissió, recollida a la Regulació Administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives en el seu article 50. És la tercera vegada que l’entitat denuncia aquest establiment per dret d’admissió racista.
El Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), servei gratuït que ofereix SOS Racisme a les persones que han patit una discriminació racista, ha tramitat 21 denúncies des del 2014 contra locals d’oci. El 2016, dels 80 casos nous de racisme rebuts al servei, el 15% van ser discriminacions en l’accés a serveis privats, i la majoria d’aquests van ser situacions de discriminació en l’accés a locals d’oci. “Una de les causes que ha influenciat, a parer nostre, és l’augment de les possibilitats de denunciar per la via penal” segons recull l’associació al seu informe anual.
El 2016 van aconseguir que condemnessin un porter de la discoteca Titus de Badalona, que va denegar l’entrada a un noi assenyalant “El negro no entra” i posteriorment el va agredir. La sentència, que aplica l’article 512 del Codi Penal, va condemnar el porter a un any d’inhabilitació i 5.000€ de multa.
D’altra banda, aquell mateix any SOS Racisme va identificar un escull per les denuncies administratives realitzades a Barcelona. Des de fa anys els ajuntaments disposen de competències per inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, i la Generalitat deriva a aquests les denúncies rebudes. Però l’Ajuntament de Barcelona no ha exercit aquesta potestat. La Síndica de Greuges va recollir la demanda de revertir aquesta situació per evitar que les denúncies presentades quedin en via morta. En aquest sentit, a SOS Racisme li consta que l’Ajuntament de Barcelona està treballant per dotar d’eines l’organisme responsable, l’Oficina per la No Discriminació, per garantitzar que es desenvolupi la capacitat sancionadora en els casos denunciats.

Millora respecte altres anys: denunciar funciona

Tot i les preocupants xifres de denúncies rebudes al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), els resultats de l’acció “testing night” d’enguany es valoren positives, doncs manifesten que la situació pot estar millorant.
Al 2011, any que es va coordinar l’acció a nivell europeu amb la xarxa EGAM, d’un total d’11 locals visitats, van discriminar a 7. El 2014, que es va realitzar l’acció a diferents ciutats de l’Estat espanyol amb la Federación de SOS Racismo, 3 de 5 locals d’oci visitats van mantenir actituds racistes. I aquests tres locals discriminadors van ser Jamboree, Apolo i Boulevard. En canvi, en aquesta ocasió, dels 3 locals visitats, només la sala Jamboree, ha aplicat criteris de discriminació racista, incomplint així la legislació referent al dret d’admissió.
“Volem llegir aquest resultat com l’inici d’un canvi d’actitud als locals, fruit d’anys de pressió i sensibilització, així com dels canvis legislatius i els èxits a les denúncies”, afirmen des de SOS Racisme. Des de l’organització voldrien sensibilitzar no només els responsables de les discoteques sinó també el públic en general, per evitar la indiferència davant les discriminacions a les cues dels locals. I també animar a les persones afectades a denunciar, perquè és una eïna per visibilitzar el problema i fer pressió perquè la situació continuï. Amb aquest objectiu l’associació llença avui un video i material informatiu sota l’etiqueta #elracismesurtdefesta.
 
Més informació:

• Vídeo: Quan el racisme surt de festa (imatges de l’acció “testing night” del 2017)
• Informe: Reservat el dret de discriminació. Federación SOS Racismo, 2014
• Comunicat: Un any d’inhabilitació i 5.000€ de multa al porter d’una discoteca per discriminació racista i agressió
• Casos:
  • Nom sota sospita
  • El negre no entra
  • Jóvenes negros denuncian a una discoteca de Madrid que no les dejó entrar. Diario Público
  • Los moros no pueden entrar. Esracismo.

Més informació: Jose Peñín, responsable de comunicació. 636248621 – comunicacio@sosracisme.org

La entrada Denunciem que el dret d’admissió racista persisteix se publicó primero en SOS Racisme.

No era ni mitjanit que ja estaven a la cua. Volien aprofitar al màxim totes les hores que la lluna els regalava. Van veure que demanaven el DNI a tothom i van preparar-se per ensanyar-lo quan arribés el seu torn. El porter va agafar el carnet de l’Ahmed amb la mateixa amabilitat que a la resta de clients, però en llegir el seu nom complet al DNI li va canviar la cara.
–Vostè no entrarà. Retiri’s de la cua, si us plau.
–Però, per què? Si estic a la llista i pagaré l’entrada com tothom!
–El seu DNI sembla fals.
–Com? No és fals! Miri, li ensenyo el carnet de conduir si vol –va dir-li l’Ahmed educadament, mentre treia el carnet de la cartera.
–Li torno a repetir: retiri’s de la cua –va dir l’agent de seguretat privada, apartant la mirada.
–Escolti, no em sembla un motiu de pes. Li estic ensenyant un altre carnet on pot contrastar les meves dades. Vull el full de reclamació.

Va rebre les tres còpies, però no li van facilitar ni el bolígraf, ni un lloc a l’entrada on poder escriure. Així doncs, va haver d’anar a un restaurant de la zona per omplir el formulari amb tranquilitat. Quan va tornar al Shôko perquè li segellessin les còpies, el van fer esperar 20 minuts més sense rebre cap explicació.
Va estar més d’una hora fent la gestió. Quan va acabar, va decidir tornar a casa. Estava abatut, frustrat i sense ganes de festa. S’havia empolainat per a l’ocasió, no anava begut i havia mantingut una actitud correcta en tot moment. Però tant era el que ell fes, sempre hi hauria algú que l’assenyalaria com a diferent pel seu nom i cognoms.
La setmana següent, va asegurar-se que la seva denuncia arribés a bon port. Es va apropar al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme per rebre assessorament i va tramitar la reclamació a través de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) de l’Ajuntament de Barcelona.
Físicament, mai no juraríeu que l’Ahmed és d’origen àrab. Però, a vegades, pensa que tot li seria més fàcil amb un altre nom. El seu germà es fa dir Ryan, va canviar-se el nom fa un parell d’anys i assegura que la seva vida va mutar automàticament. Però, cal arribar a tal extrem?
 

Aquest text forma part de la sèrie #RELATSREALS, una iniciativa de SOS Racisme i la ‘Directa’. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals. Més informació a www.sosracisme.org i en aquest compte de twitter.

La entrada #RELATSREALS: Nom sota sospita se publicó primero en SOS Racisme.