El proper diumenge 10 de novembre aproximadament 15% de les persones que viuen a Catalunya no podran votar perquè tenen nacionalitat estrangera i per tant no tenen reconegut del dret al sufragi universal. A nivell estatal són 3 milions i mig de persones amb edat de votar, però que no ho podran fer perquè tenen nacionalitat estrangera tot i que moltes porten diversos anys residint al país.

El dret al vot, actiu i passiu, és a dir, a elegir i ser elegit, en el marc del dret a participar de la vida política de la societat, forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics, així ho recull l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966:

Tots els ciutadans gaudeixen, sense cap distinció de les esmentades a l’article 2 i sense restriccions indegudes, dels següents drets i oportunitats: a. De participar en la direcció dels assumptes públics directament o per mitjà de representants elegits lliurement. b. De votar i escollir en eleccions periòdiques i autèntiques realitzades per sufragi universal i igual i per votació secreta que garanteixi la lliure expressió de la voluntat dels electors. c. De tenir accés, en condicions generals d’igualtat, a les funcions públiques del seu país.

Però el propi redactat ja suposa una restricció quan es refereix als ciutadans, atès que la condició de ciutadà ve atorgada per cada Estat només als seus connacionals. Es tracta d’una aplicació selectiva i una contradicció evident davant dels principis d’igualtat i no discriminació.

La restricció del dret a vot a les persones amb nacionalitat estrangera suposa, entre altres:

• La vulneració d’un dret fonamental motivada en l’origen nacional de les persones i per tant una mostra, més, del racisme institucional.
• La debilitat democràtica: un Estat que denega el dret de vot a una part de la població mai serà plenament democràtic.
• Major impunitat a l’aparició de discursos i propostes racistes durant les campanyes electorals, on les persones amb nacionalitat estrangera es converteixen en un boc expiatori per qui busca guanyar i/o no perdre vots.

Per això, un cop més manifestem que:

• El dret al vot actiu i passiu no ha d’estar lligat a la nacionalitat. Ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, vinculat a la residència reconeguda mitjançant l’empadronament, és a dir, a la ciutadania entesa com a pertinença a la comunitat on viu.
• L’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ha de ser interpretat entenent que la ciutadania es refereix i inclou també a totes les persones residents en un Estat, independentment de la seva nacionalitat.
• Totes les persones residents en un Estat han de gaudir del dret a vot actiu i passiu, a elegir i ser elegides per sufragi en totes les eleccions que se celebrin a qualsevol nivell.

La entrada Comunicat: 15 de cada 100 persones que viuen a Catalunya NO podran VOTAR diumenge se publicó primero en SOS Racisme.

En clau antiracista una observació interessant és que els partits que en el seus programes (almenys de les 4 capitals de demarcació, que són els que hem pogut analitzar amb major profunditat) recollien més propostes antiracistes no són els que han crescut en vots. Cal tenir compte que els posicionaments de lluita contra el racisme no han estat pas protagonistes de la campanya, aquesta s’ha centrat en altres eixos. També és cert, com destacava en un tuit David Fernández, que la dreta ha quedat força desbancada: “Una altra mirada. C’s, PP i Vox sumen junts el 8’54% del vot a Catalunya. Tots tres es queden només amb el 3’39% dels regidors i regidores de tot el país. Només una alcaldia assegurada de 947. El 0,1%.”

*Infografies: Diari Ara

3 municipis on pararem atenció

• Preocupades per Badalona, on Xavier Garcia Albiol guanya les eleccions amb 11 regidors, i quedant-se a 3 de la majoria absoluta. La segona força és la coalició Guanyem Badalona en Comú amb 7 regidors. El 2015 el PP també va guanyar les eleccions, però el pacte entre diferents partits, que no volien tornar a tenir un govern municipal caracteritzat per voler fer de Badalona un laboratori de polítiques racistes i discriminatòries, va ser més fort.
• Indignades per Salt, que és l’únic municipi català en el qual el partit d’ultradreta VOX aconsegueix representació dins del consistori, amb tres regidors. Però es que no podem obviar que a Salt el 33% de les persones que hi viuen no tenen dret a votar. Com haurien estat els resultats d’aquests comicis si s’hagués comptat amb la seva opinió?
• A l’expectativa del que pugui passar a Lleida, on després de més de 40 anys el PSC perd l’alcaldia. Esperem que aquest canvi pugui suposar, entre altres, prioritzar la lluita contra el racisme a la ciutat; un primer repte es presentarà les properes setmanes amb l’arribada del temporers i temporeres per la campanya de recollida de fruita dolça.

Com ha estat aquesta campanya electoral?

La campanya electoral de les municipals des d’una mirada antiracista s’ha caracteritzat, com ja és habitual, per dues tendències. D’una banda, els partits que fan discurs racista i discriminatori, que renuncien a la que hauria de ser una responsabilitat d’aquells que tenen una visibilitat i una projecció pública i decideixen vulnerar els drets d’altres persones: les posen al focus d’atenció, les cosifiquen, les criminalitzen i atempten contra la seva dignitat. A més normalitzen el racisme, amb les lamentables conseqüències que això suposa per a la democràcia, la convivència i la cohesió social. D’altra banda, trobem els partits que no diuen, que callen i que no proposen, i que per no posar l’antiracisme, també, al centre de les seves reivindicacions, acaben enfortint els posicionaments racistes i discriminatoris que aprofiten qualsevol ocasió per fer-se notar.

• Discurs polític racista

Tant en aquesta ocasió, com també a la campanya de les estatals, teníem el molt anomenat i molt poc respectat «Acord dels partits per a un debat responsable sobre la immigració i contra el racisme i la xenofòbia». També és cert que no és la primera vegada que passa, malauradament els partits polítics ens tenen acostumades que les promeses, aquest cop preelectorals, es converteixin en paper mullat.

Els discursos discriminatoris (racisme, masclisme, lgtbifòbia, aporofòbia, antigitanisme,…) per part de representants polítics i institucionals són greus vulneracions de drets fonamentals, però a més també estan tipificats com delicte (tal i com es recull a l’article 510 del codi penal). En un comunicat que vam publicar la setmana passada fèiem referència a alguns exemples: La irresponsabilitat de les candidatures que utilitzen la greu situació de desemparament dels adolescents i joves estrangers no acompanyats per obtenir vots; el discurs racista i discriminatori cap a les persones que es dediquen a la venda ambulant; la hipocresia d’alguns actes de campanya que dissenyen fotos ad hoc per vendre allò que no són.

Durant aquesta campanya hem tingut la notícia de la sentència per actituds xenòfobes a les xarxes que, entre altres, inhabilita a Josep Anglada i no li ha permès presentar-se a les eleccions del passat diumenge. Malauradament, les eines judicials no sempre són suficients per a combatre el discurs de l’odi i sobretot les conseqüències d’aquest a la vida de moltes persones i sobre la cohesió social.

• Lamentem la manca de propostes i posicionaments antiracistes

Enguany tant pel que fa a la campanya pròpiament dels diferents partits polítics, com a les propostes que recullen als programes electorals, hem trobat a faltar propostes de política pública basades en drets humans que des d’una perspectiva antiracista tinguin com a finalitat la igualtat de tracte i la no discriminació.

Celebrem que en relació a altres eixos de discriminació sí que s’estiguin formulant respostes per avançar en la igualtat, però estem preocupades per la invisibilització de l’eix antiracista per part de les candidatures suposadament progressistes i d’esquerres.

I les europees, què?

No podem acabar aquesta reflexió sense parlar del resultat de les eleccions europees, on es perd l’hegemonia entre els dos partits que històricament eren àmpliament majoritaris (populars i socialistes), doncs augmenten el grup dels verds, els liberals i l’extrema dreta. Cal tenir en compte que hi ha països on l’extrema dreta ha guanyat la convocatòria de les europees: Itàlia, Hongria (on ja hi governen), Polònia i França. A l’estat espanyol, VOX aconsegueix entrar al Parlament Europeu amb 3 eurodiputats.

La entrada Valoració dels resultats electorals del #26M en clau antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

1. Fer front al racisme policial.  Els cossos de seguretat pública tenen un paper rellevant en qüestions vinculades amb garantir la convivència, preservar els drets i les llibertats de les persones, així com també en relació a la seguretat i a la prevenció de delictes o faltes; i per a fer-ho, entre altres, la societat els hi cedeix la gestió de la força. En ocasions es donen casos d’abús i discriminació per part dels mateixos agents dels cossos de seguretat pública, als darrers informes de SOS Racisme hem denunciat que aquesta és la tipologia més nombrosa en casos del nostre Servei d’atenció a persones que han patit racisme. Des de SOS Racisme Catalunya considerem imprescindible el reconeixement institucional de les pràctiques discriminatòries i abusives per part d’agents de cossos policials públics i l’aplicació de mesures necessàries d’identificació, prevenció, sanció i reparació de la persona afectada.
2. Prohibir les identificacions policials racistes. El “perfil ètnic” és un criteri normalitzat en moltes identificacions o controls, en què la policia demana la documentació a persones seleccionant-les exclusivament pel seu aspecte físic. Aquestes identificacions es donen de forma generalitzada i amb total impunitat, tant en espais públics com privats, fins a tal punt que s’ha normalitzat i formen part del paisatge diari dels nostres pobles i ciutats. Però són racistes, il·legals, criminalitzadores i inefectives. Des de SOS Racisme Catalunya defensem la lliure circulació de les persones pels pobles i ciutats, i exigim a les administracions que reconeguin la seva existència per a posteriori poder prohibir-les definitivament.
3. Defensar el dret a vot de les persones amb nacionalitat estrangera. Els Drets Civils i Polítics, més enllà de respondre a qüestions prioritàries per al desenvolupament integral d’una persona com a drets fonamentals que són, són també drets molt relacionats amb el sentit de pertinença i amb el fet de sentir-se part d’una comunitat política i social. Recullen un contingut polític i transformador, vinculat a la predisposició i voluntat de les persones a implicar-se en assumptes col·lectius i/o plantejar millores, canvis i transformacions. Des de SOS Racisme Catalunya reivindiquem que el dret al vot actiu i passiu no ha d’estar lligat a la nacionalitat, sinó que ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, vinculat la residència reconeguda mitjançant l’empadronament.
4. Desenvolupar propostes contra la discriminació racista i la protecció de les persones afectades. És fonamental garantir que les persones afectades per racisme puguin denunciar la vulneració patida per restituir el dret. Cal però, tenir en compte que la víctima quan vol denunciar s’enfronta a moltes dificultats. També són molts els factors organitzatius i procedimentals que impedeixen l’accés a la via adequada i existent per a resoldre el conflicte i fer efectiva la restitució de drets. Des de SOS Racisme considerem que és prioritari exigir a les administracions públiques que desenvolupin i/o apliquin el marc normatiu de protecció a les víctimes de racisme, complint així amb el que és la seva obligació de garantir i preservar el dret.
5. Un abordatge de la venda ambulant no autoritzada des dels drets humans i l’antiracisme. La venda ambulant ha existit sempre. És una realitat estructural de les nostres ciutats a la que cal donar resposta, malgrat que entri en conflicte amb el model de ciutat i la imatge que es vol projectar al món. Cal tenir en compte que les persones que es dediquen a la venda ambulant no autoritzada estan altament exposades a patir situacions d’abús i vulneració de drets. Des de SOS Racisme considerem que cal un abordatge des d’una perspectiva de racisme i vulneració de drets des de tots els àmbits implicats: els governs, l’administració de justícia, els mitjans de comunicació, els comerciants, els veïns i les veïnes.

Quadre resum del posicionament vers les temàtiques prioritzades dels partits a les diferents demarcacions catalanes:

 
*El fet que la major part de les caselles estiguin grises en tant que els partits no parlen dels temes que ens interessen i preocupen des de l’antiracisme, demostra com de còmode resulta governar únicament per aquells que tenen nacionalitat espanyola, ignorant temes que travessen gran part de totes aquelles persones que no poden votar per tenir nacionalitat estrangera: entre un 13 i un 15% de població catalana en edat de votar als propers comicis electorals.
 
Per aprofundir-hi, en el document adjunt trobeu materials que pretenen donar informació a la ciutadania que pot i vol votar a les properes eleccions municipals, a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

1. Quadre resum del posicionament vers les temàtiques prioritzades dels partits a les diferents demarcacions catalanes.
2. Les propostes que fan els partits a les diferents demarcacions sobre les temàtiques revisades
3. Per aprofundir en les propostes d’actuació municipal que des de SOS Racisme Catalunya plantegem mesures al voltant de les diferents temàtiques.

La entrada Municipals #26M: Els programes ja no compten? se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #NOTÍCIA: Més de la meitat dels barcelonins de nacionalitat estrangera no tenen dret a vot se publicó primero en SOS Racisme.

Cal un canvi de legislació que garanteixi el sufragi actiu i passiu de totes les persones

Sembla increïble que en ple segle XXI i en una suposada “democràcia” encara estiguem així. Som enmig d’un cicle de campanyes i jornades electorals però no tothom ha pogut ni podrà participar-hi.

Si tens el ‘privilegi’ de poder votar, imagina per un moment que ets una persona que porta aquí molts anys, que paga els seus impostos, que conviu, participa i contribueix a la societat, però que quan s’ha de decidir quins representats ens governaran no pot dir-hi la seva: la seva opinió no val. No té veu i no té dret a decidir com vol que sigui la seva societat –perquè no té nacionalitat espanyola tot i que forma part del teixit social.

És un exemple més de com els tentacles racistes d’aquesta societat perversa es belluguen i condemnen una part de la població. Vivim en un país on no tothom pot votar ni ser escollit (és a dir, n’hi ha que no poden exercir el sufragi ni actiu ni passiu) i on, per tant, tenim ciutadans de primera i de segona.

Vivim en un país on no tothom pot votar ni ser escollit i on, per tant, tenim ciutadans de primera i de segona

Les dades són esfereïdores: SOS Racisme calcula que a Catalunya hi ha entre un 13% i un 15% de persones que no podran votar a les eleccions municipals pel seu origen (com a conseqüència de la llei d’estrangeria). Per això fa uns dies es va llançar el ‘hashtag’ #FrauDemocràtic per donar suport a la campanya ‘VotxTothom‘ i per denunciar novament aquesta situació injusta i exigir que el vot es vinculi a la residència i no pas a la nacionalitat.

En aquest mateix sentit també s’ha mobilitzat part de la població afectada, amb iniciatives pròpies. La campanya anomenada ‘Votaresunderecho’, liderada per l’activista Safia Elaaddam ( @hijadeinmigrantes), es va fer viral i va permetre denunciar l’exclusió que pateixen aquestes persones i visibilitzar, una vegada més, com es materialitza el racisme institucional, que és encara ben present a la nostra societat. La iniciativa consistia en posar en contacte persones que podien votar amb d’altres que no podien fer-ho, i les primeres cedien el vot a les segones.

I encara un cas més, ben recent: la CUP ha denunciat que la seva candidata Shazra Javed no podrà formar part de les llistes municipals perquè no té la nacionalitat espanyola.

Així doncs, la realitat és que vivim en una societat que està formada per gent d’aquí i d’allà però que aquesta gent, a l’hora d’escollir o de poder ser escollida, no compta per igual. I no podem resignar-nos: en una democràcia que ho és al cent per cent, o que vol ser-ho, això no pot passar. La fita és revertir-ho i per fer-ho cal que les nostres administracions s’impliquin en l’eradicació d’aquesta pràctica racista i que promoguin accions que impliquin el canvi de legislació i que garanteixin el sufragi actiu i passiu de totes les persones. No podem permetre que la nostra societat separi les persones pel seu origen, les instrumentalitzi i denegui drets fonamentals.

Les persones que tenim el ‘privilegi’ de poder votar hem de donar suport a aquesta lluita per fer que la nostra societat esdevingui més justa i igualitària per a tothom. Cap persona hauria de ser exclosa pel seu origen a l’hora de prendre decisions col·lectives que l’afecten.

La entrada No és país perquè voti tothom se publicó primero en SOS Racisme.

1. Repassar breument els balanços electorals i l’anàlisi de programes que hem fet tant a nivell estatal com municipal.
2. Explicar les accions de carrer que el grup d’activistes #Aixòésracisme ha desenvolupat amb l’objectiu de visibilitzar que les polítiques racistes i els discursos d’odi no són exclusius de l’extrema dreta.
3. Presentar en primícia l’informe sobre discurs d’odi Espanya, on s’han identificat les principals narratives racistes de què es nodreixen els partits.
4. Debatre sobre com podem articular narratives polítiques antiracistes al marge de l’agenda “blanca” del partits. En aquest sentit, entenem que, si realment es garantís el vot per tothom, es reforçarien automàticament les vies d’incidència per una agenda política antiracista i es posicionarien nous arguments i discursos polítics que farien front a l’enquistament del racisme.

La entrada Discurs polític discriminatori: respostes des de l’antiracisme – 11ª Polifacètica Antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

Com ho hem fet?

1. Hem prioritzat 6 temàtiques que no poden faltar en una proposta programàtica estatal en clau de lluita contra el racisme i de defensa de la igualtat de drets i oportunitats: el Dret a una Sanitat Universal, Pública i Gratuïta, el Tancament dels CIE, la Derogació de la Llei d’Estrangeria, el Dret a vot universal (el dret de les persones amb nacionalitat estrangera a votar i ser votades), la garantia de la Llibertat de moviment, i el Control del racisme policial.
2. Hem analitzat els 6 partits polítics que, des de Catalunya, es presenten a les eleccions estatals i que tenen, avui, representació parlamentària (Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya, Catalunya en Comú Podem, Partit Socialista de Catalunya, Partit Popular i Ciutadans). Hem llegit amb ulleres antiracistes els programes electorals de les principals candidatures polítiques (trobareu els enllaços al llarg del text); i també hem tingut en compte els antecedents de cada partit.
3. Hem avaluat les propostes dels partits en funció de com es posicionaven davant la proposta programàtica antiracista que SOS Racisme planteja per a cada temàtica: a favor, en contra, proposen una reforma (en una altra línia al que SOS planteja) o no en parlen.

El resultat ha estat el següent:

1. Pel Dret a una Sanitat Universal, Pública i Gratuïta

Al 2012 l’aprovació del Reial Decret 16/2012 va suposar la finalització de la Sanitat Universal a l’estat espanyol, que entre altres conseqüències negava l’accés al Sistema Nacional de Salut a les persones estrangeres en situació administrativa irregular. Catalunya, com altres comunitats autònomes, no va aplicar el Decret en la seva totalitat, i durant aquests anys ha buscat instruments per fer front a aquesta exclusió, però tal i com ha denunciat en diverses ocasions la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PasuCat), no s’ha garantit aquest dret a tothom.

Des de SOS Racisme Catalunya considerem que la sanitat és un dret al que tothom hi ha de poder accedir sense cap tipus de discriminació, sigui quina sigui la situació administrativa de les persones. Per això volem un Sistema Nacional de Salut Universal, Públic i Gratuït.

Què diuen els partits?

Quatre de sis partits: ERC, JxC, Cat-ECP i PSC parlen d’un sistema de salut públic, universal i eficient. Cat-ECP, a la pàg. 114 del seu programa (punt 3.11.1) incorpora la Derogació del Reial Decret 16/2012 per «recuperar la salut universal, i aplicar una modificació legislativa orientada a blindar el caràcter universal de la sanitat, per tal que totes les persones, independentment de la seva situació administrativa hi tinguin accés en les mateixes condicions que la resta de la població». El PSC a la pàg. 70. (punt 2.25) planteja: «Avançar en el desenvolupament del Real Decret que suposava recuperar la universalitat de la sanitat amb la finalitat de que la seva aplicació sigui efectiva a tot el territori, recuperant la tramitació del Projecte de Llei Universal».
Tant el PP, a la pàg. 39 (punt 162), com C’s, en el punt 5 del programa, limiten l’accés a la Sanitat a les persones amb nacionalitat espanyola, sense fer cap més apreciació.
 

2. Pel tancament dels CIE

Els Centres d’Internament per a persones Estrangeres són una exemplificació més del racisme institucional de les polítiques migratòries dels estats de la Unió Europea. Són una anomalia en un suposat estat de dret, ja que es priva de llibertat a persones per una falta administrativa i no pas un delicte. A més les condicions d’internament en aquests centres estan lluny de garantir els drets humans de les persones retingudes: l’atenció mèdica és insuficient i limitada, no es garanteix la comunicació entre les persones retingudes i les seves famílies, no hi ha mecanismes de transparència ni de rendició de comptes a la societat.

Des de SOS Racisme Catalunya estem pel tancament definitiu de tots els Centres d’Internament per a persones Estrangeres.

Què diuen els partits?
Només dos dels sis partit recullen en els seus programes el Tancament dels CIE: ERC a la pàgina 116, «Instar al tancament dels Centres d’Internament per a persones Estrangeres». I Cat-ECP al punt 3.11.7: «Eliminar definitivament els CIES com a part d’un canvi d’enfocament de les polítiques d’estrangeria que vulneren els drets fonamentals basades en la retenció i devolució de persones».
Altres plantegen reformes. JxC a la pàgina 32 del seu programa proposa: «Tancar els CIES i substituir-los per espais d’acollida i control, sota la tutela d’entitats socials reconegudes, respectuosos amb els drets humans i absolutament desvinculats de la gestió policial». I el PSC a la pàgina 194, parla de «Modificar l’actual model de CIE, d’acord amb les recomanacions d’organismes com el Defensor del Pueblo. També fa referència a diferents actuacions per a salvaguardar el caràcter no penitenciari dels CIE i els drets de les persones retingudes».
El PP i C’s no fan cap referència als CIE en els seus programes, però tots dos partits van votar en contra en la moció pel Tancament del CIE de Barcelona aprovada per majoria absoluta al Parlament de Catalunya, el juliol de 2015.
 

3. Per la derogació de la Llei d’Estrangeria

La Llei d’Estrangeria és una llei injusta i discriminatòria que vulnera, entre altres, el dret a la mobilitat, i que respon a una política migratòria europea agressiva i inhumana. Des de la seva entrada en vigor fa casi 30 anys, provoca situacions injustes i dramàtiques: condemna les persones a la irregularitat, a viure en la invisibilitat administrativa i la criminalització social.

La derogació de la Llei d’Estrangeria és una reivinidcació històrica de SOS Racisme, així com altres entitats i col.lectius antiracistes, perquè és el pilar base del racisme institucional, i és també generador d’un context polític i social idoni per a l’augment i justificació d’actituds racistes, discursos xenòfobs i polítiques discriminatòries.

Què diuen els partits?

De nou, un resultat semblant a l’anterior, de fet els CIEs són un mecanisme més d’aquesta llei. Dos dels sis partits defensen la derogació de la llei d’estrangeria: ERC a la pàgina 116 del seu programa diu «Derogar la llei d’estrangeria i promoure la llei de mobilitat humana que garanteixi el tracte digne per a totes les persones mitjançant vies legals i segures, que permeti l’obtenció de de nacionalitat per residència amb un màxim real de cinc anys i que flexibilitzi la concessió de permisos e residència». En la mateixa línia, Cat-ECP a la pàgina 117 (punt 3.11.6) recull «Derogar la llei d’estrangeria», així com també altres propostes vinculades amb la mateixa, algunes són: «Suprimir el requisit de tenir un contracte laboral d’un any per accedir a la regularització per la via de residència com a la renovació del permís de residència. Escurçar terminis per adquirir nacionalitat per la via de residència: 2 anys de termini general tant per a persones residents com per a refugiades. Eliminar test de nacionalitat i les taxes,…»
En aquesta ocasió també són el PP i C’s que no fan cap menció ni proposta en relació a la llei d’estrangeria. Prenent en consideració els antecedents de cada partit i el seu posicionament en política migratòria, entenem que aproven l’actual redactat de la llei i no estimen necessari fer cap modificació.
 

4. Pel dret a vot universal, el dret a votar i ser votades de les persones amb nacionalitat estrangera

El dret al vot, actiu i passiu, és a dir, a elegir i ser elegit, en el marc del dret a participar de la vida política de la societat, forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics, tal com el defineix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, en l’article 25. En una societat democràtica, el dret a vot és una eina imprescindible de diàleg i participació. A més, a més, el dret a vot és fonamental perquè les persones estrangeres puguin fer-se visibles com a part de la ciutadania i identificar-se amb un projecte de societat i d’estat, i és també un posicionament ferm per revertir el racisme institucional i social.

Des de SOS Racisme Catalunya reivindiquem que el dret al vot actiu i passiu no ha d’estar lligat a la nacionalitat, sinó que ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, vinculat la residència reconeguda mitjançant l’empadronament.

Què diuen els partits?

El vot de les persones amb nacionalitat estrangera apareix en tres dels sis programes analitzats. ERC a la pàgina 116 parla de: «Reconèixer el dret a vot a tota la ciutadania». Cat-ECP planteja dues qüestions a la pàgina. 115 (Punt 3.11.3): «Dret a vot dels estrangers amb un any de residència a Espanya: “Regular el dret a sufragi universal mitjançant la via legal (a partir d’una reforma de la LOREG) i promoure la modificació de la Constitució per tal d’incorporar el dret a vot actiu i passiu en totes les eleccions a partir d’un any de residència a l’estat espanyol». I «Eliminació del requisit d’acords entre països per l’exercici del sufragi, prioritzant la residència al país a partir d’un any, amb la finalitat d’eliminar qualsevol discriminació per país d’origen».
El PSC planteja una reforma només en el marc de les eleccions municipals, a la pàg. 191 diu: «Reformar el principio de reciprocidad del derecho al sufragio en las elecciones municipales de los extranjeros residentes en España, extendiendo así sus derechos a la articipación política. Esta medida exigirá una reforma constitucional».
El PP en el seu programa parla del dret dels espanyols que resideixen a altres països, però no fa referència al dret a votar de les persones amb nacionalitat estrangera que viuen a l’estat espanyol.
C’s no fan cap menció a aquesta qüestió en el seu programa.
 

5. Per la llibertat de moviment

El planeta és un patrimoni comú de tots els humans i per tant, qualsevol indret hauria de ser accessible a qualsevol persona que vulgui instal·lar-se en ell. La possibilitat de decidir on viure és un aspecte fonamental de la llibertat humana. La lliure circulació de persones i la llibertat de residència són drets humans bàsics. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 proclama el dret de sortida i de retorn a qualsevol país però no el dret d’entrada i assentament (el dret migrar), que haurien de ser reconeguts igualment. La limitació al dret a la lliure circulació entre països en funció del lloc de naixement de les persones més vulnerables i amb menys recursos és una discriminació inacceptable.

Des de SOS Racisme Catalunya reivindiquem l’obertura de fronteres i la lliure circulació de persones. Tothom ha de poder decidir on vol viure.

Què diuen els partits?

Dels programes analitzats, 3 des 6 sí que fan propostes que pretenen avançar en la garantia de la llibertat de moviment de les persones. En aquest cas ERC hi està d’acord, i a la pàgina 116 parla de «Posar fi a la pràctica de les devolucions en calent. Instar a agilitzar els tràmits per complir el dret a viure en família per aconseguir el reagrupament familiar de les persones migrades». Semblant es el posicionament de Cat-ECP que al punt 3.11.7 del seu programa parla de: «Promoure vies legals i segures d’entrada a l’estat espanyol. Establir els passos fronteres de Ceuta i Melilla com a corredors humanitaris terrestres per garantir el dret d’asil i la seguretat de les persones que necessiten protecció internacional. Retirar les tanques de Ceuta i Melilla. Impulsar un observatori Drets humans a la frontera sud, amb organismes de la UE per combatre la impunitat i denunciar la vulneració de drets humans per evitar devolucions en calent». JxC en aquest aspecte planteja una reforma, a la pàgina 31 proposa: «Suprimir la Disposició Addicional Desena de la Llei d’Estrangeria que permet el procediment de devolució en calent sense cap mena de garantia».
En canvi PSC, PP i C’s tenen un enfocament diferent, parlen de «seguretat» en comptes de llibertat. A la pàgina 194 del programa del PSC parlen de «Completar el proyecto de las obras de modernización y refuerzo de la seguridad en la frontera de Ceuta y Melilla. El proyecto supone la puesta en marcha de de uns sistema d ecircuito cerrado de televisión del perímetro fronterizo, el aumento de la altura de la valla y la sustitución de las concertinas por otros elementos de mayor seguridad que coronarán el el perímetro sin causar daños a las personas». És cert, però què també fan referència «la adecuación de la normativa sobre las denominadas devoluciones en caliente en el espacio fronterizo entre Ceuta y Melilla y el territorio del Reino de Marruecos a la sentencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos». El PP a la pàgina 91 (punt 438) para de «Potenciaremos el despliegue de FRONTEX para el control de las fronteras» i C’s de «Elaboraremos un Plan Especial de lucha contra la inmigración irregular que contemple especialmente la mejora de los medios a disposición de las FCSE en Ceuta y Melilla y la costa de Andalucía».

6. Control del racisme policial

Els cossos de seguretat pública tenen un paper rellevant en qüestions vinculades amb garantir la convivència, preservar els drets i les llibertats de les persones, així com també en relació a la seguretat i a la prevenció de delictes o faltes; i per a fer-ho, entre altres, la societat els hi cedeix la gestió de la força. És per aquest motiu que resulta imprescindible que els agents de policia estiguin altament qualificats per a poder intervenir com agents de seguretat i convivència. Però és responsabilitat de les institucions i administracions públiques, i dels seus responsables polítics, assegurar totes les condicions per a que això sigui possible: la formació i la qualificació, mecanismes de control i seguiment de la tasca policia i els protocols d’identificació, sanció i prevenció de males pràctiques.
En ocasions es donen casos d’abús i discriminació per part dels mateixos agents dels cossos de seguretat pública, als darrers informes de SOS Racisme hem denunciat que aquesta és la tipologia més nombrosa en casos del nostre Servei d’atenció a persones que han patit racisme. Un fet que ens preocupa perquè són situacions on les persones que tenen encomanada la garantia de la convivència i de la seguretat i la protecció dels drets i llibertats de la ciutadania, es converteixen en perpetradores de la vulneració d’un dret. A més, aquestes situacions, per diferents motius (principi de veracitat, manca d’investigació interna, encobriment,…) corren el risc de quedar impunes.

Des de SOS Racisme Catalunya considerem imprescindible el reconeixement institucional de les pràctiques discriminatòries i abusives per part d’agents de cossos policials públics i l’aplicació de mesures necessàries d’identificació, prevenció, sanció i reparació de la persona afectada.

Què diuen els partits?
Dels sis partits analitzats cap d’ells parla de racisme policial, no apareix identificat com a un problema o una preocupació i, per tant, tampoc hi ha cap proposta per a fer-hi front!

 

Una responsabilitat compartida

La mirada antiracista i de respecte als drets humans dels partits polítics hauria d’incloure molts més aspectes. En som conscients. Però tot i així esperem que aquesta revisió sigui útil per les persones convocades a participar en aquests comicis.

La societat civil no pot ser còmplice del discurs racista, ni del silenci que envolten algunes candidatures respecte els temes de drets humans, convivència o antiracisme. Abans de votar aquest diumenge, reflexiona i revisa quins partits incorporen propostes racistes al programa!

Si pots votar, #NoVotisRacisme

La entrada Els programes electorals del #28A des d’una lectura antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

Avui arrenca la campanya electoral per les eleccions estatals del #28A. Des de SOS Racisme denunciem les greus conseqüències sociopolítiques que tenen els discursos racistes i les propostes discriminatòries. Apel·lem a la responsabilitat social de les candidatures i les seves representants per no «encendre focs racistes».

Com entitat de defensa dels drets humans i d’incidència política, des de SOS Racisme Catalunya tenim la responsabilitat d’estar alerta, denunciar i contra-argumentar les candidatures polítiques que des del racisme fan propostes discriminatòries i utilitzen el discurs de l’odi per aconseguir vots, menystenint les nefastes conseqüències per la convivència.

Per aquest motiu, un cop més, farem seguiment dels discursos emprats per tots els partits polítics durant la campanya electoral del #28A i del #26M.

Des del 2008, fem seguiment del discurs polític en campanya perquè:

• Hi ha partits polítics que utilitzen els discursos racistes i les propostes discriminatòries per guanyar vots, alhora que fan servir les persones migrades com una peça més del joc electoral, com un boc expiatori de les deficiències que presenta el sistema econòmic i polític actual.
• És important contra-restar aquest discurs i donar eines a la societat per desmuntar-lo i votar amb consciència i responsabilitat.
• Alguns partits de tradició democràtica fa anys que han assumit el racisme com un pilar fonamental del seu discurs, com és el cas del Partit Popular. Recentment, s’han sumat al carro partits com Ciutadans i V0X, un partit anti-drets que s’alimenta de l’odi a la diferència. Tot i això, en aquests anys hem recollit «mistos electorals»* de molts colors polítics, perquè el racisme institucional és sistèmic i travessa tots els governs, defensin la ideologia que defensin.

*Misto electoral: discurs electoral que encén un foc racista

Plantem-hi cara!

El context polític actual és delicat. Ens trobem davant una probable radicalització del vot conservador, que pot suposar l’arribada d’un partit d’extrema dreta al Congrés dels Diputats. Els drets de totes corren perill, i en especial els drets de les minories polítiques, com les persones migrants, a qui no se’ls permet decidir. Que no ens enganyin. La seguretat i l’economia són falsos arguments que mai poden justificar la retallada de drets ni la criminalització d’un sector de la població.

Denunciarem el discurs d’odi, si s’escau, per la via penal

Des de SOS Racisme considerem que la nostra responsabilitat és lluitar contra el racisme amb totes eines que tenim al nostre abast. Fins i tot utilitzant l’article 510 del Codi Penal quan sigui necessari.
 

La manca de dret a vot de les persones migrants beneficia el discurs racista

Tant discriminatori és utilitzar les persones migrades com a carn de canó del debat electoral sobre seguretat, com ometre-les o ignorar-les en els programes electorals. Les persones migrades han d’estar presents a les propostes públiques com a part de la ciutadania que són.

No tenim cap dubte que aquest oblit és fruit de la negació de drets polítics de les persones migrades. No podem acceptar un sistema democràtic en el qual una part important de la ciutadania no té dret a votar, perquè s’incompleixen els principis de la democràcia. Volem el #VotxTothom!

És necessari un vot informat

Rebutgem la política de titulars i pica-baralles als platós de televisió. Estratègies mediàtiques que ens allunyen del contingut real dels programes electorals, que són els que ens permeten conèixer les prioritats i els tipus de polítiques per les que treballaran els partits un cop passin les eleccions. Per aquest motiu, reivindiquem la necessitat de no deixar-se endur pel «fum» mediàtic i informar-se accedint al programa electoral dels partits.

No votis racisme!

Un pacte hipòcrita i electoralista?

El passat 1 d’abril la Generalitat va impulsar un acord per a un “debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia” en campanya electoral. Estem convençudes que el seguiment dels discursos polítics que farem desemmascararà la façana hipòcrita de molts partits, que des dels seus inicis mobilitzen els seus votants amb arguments racistes.

---

→ En els propers dies farem seguiment dels «mistos electorals» mitjançant:

• Twitter i Instagram, amb les etiquetes #mistos #28A #26M#racismeelectoral
• Web de SOS Racisme, publicant un balanç electoral el dia després de les eleccions estatals i de les municipals

La entrada Campanya electoral: discurs polític i racisme se publicó primero en SOS Racisme.

El dia 1 de desembre 2018 comença el termini per la inscripció al cens electoral de les persones que resideixen al territori i no tenen la nacionalitat espanyola.

El 26 de maig de 2019 a Catalunya es celebraran les eleccions municipals.
Un cop més, la majoria de persones que no tenen nacionalitat espanyola i viuen als nostres pobles i ciutats no podrà votar.
D’altra banda, per algunes d’aquestes persones les eleccions municipals són els únics comicis on podran exercir el dret al vot.
Tot i així, per poder votar el 26 de maig s’hauran d’inscriure prèviament al cens electoral, i únicament podran fer-ho durant un període de poques setmanes, a partir del 1 del desembre 2018.  Els terminis per garantir el dret de vot acaben el 30 de gener (nacionals de la UE) i el 15 de gener (nacionals dels altres països).
Requisits per participar:
Si ets ciutadà de la Unió Europea
• Tenir 18 o més anys.
• Estar inscrit al Padró municipal d’habitants.
• Si anteriorment no has participat en processos electorals, disposes fins al 30 de
gener de 2019 per manifestar la teva voluntat de votar. La declaració formal
d’intenció de vot es pot realitzar personalment al teu ajuntament, per internet
https://sede.ine.gob.es o correu postal.
Si ets ciutadà de Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Equador, Islàndia,
Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, República de Corea, Trinitat i
Tobago o Xile
• Tenir 18 o més anys.
• Estar inscrit al Padró municipal d’habitants.
• Tenir l’autorització de residència a l’Estat espanyol.
• Haver residit legalment al territori espanyol el temps exigit en l’acord
corresponent: 3 anys en el cas de Noruega i 5 anys per a la resta de països.
Només en el cas que no es pugui deduir el temps de residència legal requerit a
la targeta d’identitat d’estranger, hauràs de sol·licitar un certificat de residència a
la comissaria de Policia Nacional.
• Encara que hagis participat anteriorment en processos electorals has de
sol·licitar la teva inscripció en el cens electoral, que es pots realitzar
personalment al teu ajuntament, per internet https://sede.ine.gob.es o correu
postal, a partir de l’1 de desembre de 2018 i fins al 15 de gener de 2019.
Des de la Plataforma defensem que el dret de sufragi actiu sigui garantit a totes les persones residents (tinguin o no la nacionalitat espanyola) i per tant, acabar amb un sistema de reciprocitats i règim de prioritats. Tot i així, mentre no hi hagi un canvi de legislació cal treballar dintre del marc -restrictiu- d’actuació vigent.
Us demanem que feu màxima difusió del tríptic que teniu aquí

La entrada Eleccions municipals del 26 de maig de 2019 se publicó primero en SOS Racisme.

• Arcadi Oliveres (President de Justícia i Pau)
• Alba Cuevas (Directora de SOS racisme catalunya)
• Badia Bouia (activista i mediadora intercultural membre de la Platafoma Votxthothom a Mataró)
• Ruben Wagensberg (activista i fundador de Volem acollir)

La entrada El vot, dret de ciutadania se publicó primero en SOS Racisme.