educació archivos - SOS Racisme

Comunicat: Un cas de defensa del dret a la llibertat religiosa contra l’ús discriminatori racista de les normatives en un centre sanitari

SOS Racisme — Tue, 29 Oct 2019 12:31:01 +0000

La A.B és estudiant musulmana d’infermeria de la Universitat Rovira i Virgili, d’origen marroquí. A principis d’aquest any va ser assignada a l’Hospital Pius de Valls per realitzar les seves pràctiques. Des d’un inici va rebre l’advertiment, per part de la seva tutora, sobre l’impediment de portar el vel durant el període de pràctiques. Tot i així, la A.B. assisteix el primer dia amb el vel, per la qual cosa la Directora d’infermeria li va cridar l’atenció sobre la prohibició de dur el mocador per normativa de l’Hospital i que a partir del dia següent hauria de venir a treballar sense el vel. Aquell dia, de manera excepcional, se li va permetre dur el barret de quiròfan en substitució.
Davant d’aquesta situació, ella va sol·licitar a l’Hospital que li facilitessin la normativa en qüestió, sense èxit i amb notòries mostres de falta de transparència i rebuig a l’accés a aquesta informació. Al mateix temps, va intentar buscar una resposta per part de la tutoria de pràctiques de la URV, així com de la coordinadora del Grau, les quals es van mostrar transigents amb el posicionament de l’Hospital i li va recomanar que acceptés deixar de dur el vel. Fins i tot, li van suggerir que demanés al seu Imam que l’autoritzi a deixar de portar el mocador a la feina.

Davant d’aquestes greus faltes per part de les administracions públiques, i de les responsables educatives, la A.B. decideix denunciar els fets al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme.

SOS Racisme es va adreçar per escrit a la Direcció de l’Hospital PIUS de Valls i al Rectorat de la URV, argumentant que la prohibició del port del vel durant la realització de les pràctiques curriculars en un centre de treball és una pràctica discriminatòria il·legal tant en el seu contingut com en la seva forma. L’anàlisi de qualsevol pràctica discriminatòria comença en la observació del resultat de la mateixa. A nivell social, aquesta discriminació en l’accés a centres educatius i en la inserció en l’àmbit laboral afecta específicament a les dones musulmanes. A nivell individual, l’estudiant es veu obligada a escollir entre l’exercici del seu DRET FONAMENTAL a l’educació i l’exercici del seu DRET FONAMENTAL a la llibertat religiosa (essent tots aquests drets reconeguts tant a la normativa internacional com a la normativa interna de l’Estat espanyol, que al seu torn vetlla per garantir-los); i aquesta decisió ve imposada per una normativa interna del centre de treball. Doncs bé, la normativa interna de l’hospital s’està extralimitant en las seves competències. En primer lloc, l’article 53 de la CE estableix que només per llei podran regular-se els drets fonamentals. La normativa interna de l’hospital no té rang de llei. En segon lloc, la llei que reguli un dret fonamental, només podrà establir límits a l’exercici del mateix en base a criteris de preservació de l’ordre públic (seguretat, salut i moral públiques) i els drets i llibertats fonamentals de les demés persones (article 3.1 LOLR). És a dir, el límit en l’exercici d’un dret fonamental s’ha de justificar expressament. A més, a data d’avui, no existeix cap llei en el nostre ordenament jurídic que hagi establert en el passat que l’ús del vel islàmic causi perjudici o posi en perill el manteniment de l’ordre públic protegit. Per últim, des de SOS Racisme s’entén que no existeix cap qüestió que impedeixi el gaudi i l’exercici dels drets fonamentals esmentats per les dones musulmanes: existeix la possibilitat d’incloure una peça a la indumentària de treball adaptant així l’uniforme hospitalari a la fe de les treballadores musulmanes.
En la resposta rebuda per part de la rectoria de l’URV, la universitat reconeix que han detectat una disparitat en els criteris de l’ús de vestuari entre els diferents destins de les pràctiques que suposa un límit injustificat a l’exercici d’un dret fonamental. Per la seva banda, l’Hospital PIUS de Valls justifica la prohibició del port del mocador per la seves treballadores musulmanes per motius de seguretat, higiene i prevenció de riscos i en base al punt 4.6 de la Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres sanitaris de Catalunya, que en el seu últim apartat exposa que “cal limitar o moderar l’ús d’indumentària vinculada a les conviccions del personal sanitari, quan el seu ús posi en risc” “la protecció de l’ordre i de la salut i la moralitat públiques”. Ara bé, en cap moment l’hospital demostra que l’ús del vel afecti cap d’aquests àmbits.
Davant d’això, SOS Racisme trasllada la denúncia a la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i mostra la imperiosa necessitat d’incidència i sensibilització del personal de l’àmbit sanitari en matèria de no discriminació racista en els centres sanitaris que passa per una revisió i homogeneïtzació dels criteris normatius que incorpori el respecte del dret a la llibertat religiosa. SOS Racisme posa de manifest, una vegada més, que el dret a la llibertat religiosa i l’ús del vel no és incompatible amb la protecció de la seguretat i la higiene en l’àmbit de la salut. Aquesta institució, al seu torn, ha traslladat el cas al Departament de Salut, que la redirigeix, als serveis jurídics del CatSalut. Aquests reconeixen el plantejament de SOS Racisme considerant necessari implementar actuacions que permetin l’exercici del dret a la llibertat religiosa i negant el fet que les mesures de protecció de la seguretat, l’ordre i la salut, siguin incompatibles amb la utilització del vel. Per tant, el CatSalut considera que en tot cas el centre ha de garantir que es compleixin les condicions d’higiene necessàries, sense prohibir el dret a l’exercici de la llibertat religiosa.

SOS Racisme acull la resposta del CatSalut davant de la discriminació racista i islamòfoba, atès que reconeix el dret legítim a la realització de les pràctiques curriculars universitàries en centre sanitari sense haver de renunciar al dret fonamental a la llibertat religiosa. No obstant això, també mostra la seva preocupació pel fet que aquesta sigui una pràctica habitual que condueix, fins i tot, a que altres estudiants musulmanes es vegin obligades a deixar els seus estudis i llocs de treball.
Per aquesta raó, considerem aquest cas com una mostra de racisme institucional de caràcter islamòfob que cal denunciar i visibilitzar. Aquests són dos passos imprescindibles perquè les institucions públiques estableixin protocols anti-discriminatoris.
En termes més generals, SOS Racisme considera essencial combatre la narrativa predominant sobre l’ús/no ús del vel que només ajuda a alimentar un imaginari racista i que d’altra banda, invisibilitza la instrumentalització de l’ús del vel amb la finalitat de mantenir les discriminacions racials, laborals i educatives, és a dir, el racisme que travessen les dones musulmanes a Catalunya.

La entrada Comunicat: Un cas de defensa del dret a la llibertat religiosa contra l’ús discriminatori racista de les normatives en un centre sanitari se publicó primero en SOS Racisme.

#RELATSREALS: Prohibir per alliberar? Paradoxa laïcista

SOS Racisme — Wed, 09 Aug 2017 08:49:12 +0000

Era finals de juliol i l’Amèlia encara no s’havia inscrit al cicle formatiu que volia fer el curs vinent. La seva mare l’anava empaitant per casa repetint-li:
—Amèlia, o estudies o treballes, a casa amb els braços plegats no t’hi quedaràs.
Entrar a la pública resultava gairebé impossible perquè ja no quedaven places. Però, a última hora, la van trucar d’un institut dient-li que quedaven algunes places. El dia que va anar a omplir la sol·licitud, la secretària li va repetir fins a tres vegades:
—Llegeix-te molt bé les normes del centre.
Quan es va decidir a endreçar els papers, malgrat la mandra que li feia, les va llegir atentament. Al principi, res sorprenent, allò típic de no mastegar xiclet, apagar el mòbil… Però, després, va llegir dos paràgrafs que la van esgarrifar: “En cap cas s’admetrà que sota l’argument de la defensa dels drets individuals es dedueixin situacions discriminatòries que a la pràctica limitin aquests drets, especialment pel que fa a la raó de gènere […] En aplicació dels valors i les finalitats establertes en el PEC que fan referència al principi de laïcitat en l’educació, a la no discriminació per raó de sexe, a la inserció laboral i a la integració a la nostra cultura, s’estableix que en el centre (…) els i les alumnes hauran d’estar amb el cap i la cara descobertes”.
“No ho he entès bé”, va pensar. Va estranyar-li que un centre educatiu públic tingués potestat per imposar allò. Per comprovar-ho, va consultar un advocat d’ofici del seu barri, que la va adreçar al Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme Catalunya. Allà, li van dir que el dret a l’educació i el dret a la llibertat religiosa són fonamentals i superiors a qualsevol normativa que l’obligui a treure’s el mocador. Tenia, doncs, les espatlles cobertes per desobeir.
Abans de pagar la matrícula, va anar a parlar amb el director del centre:
—Aquesta norma ha estat aprovada per la junta del centre perquè hi ha noies que el porten obligades.
—Això deu ser en un 1% dels casos. Què fem les altres 99 que el portem perquè volem? Ens fastiguegem? Jo ni vull ni puc treure’m el mocador —va exclamar l’Amèlia, que pateix tricotil·lomania i s’arrenca els cabells sense adonar-se’n.
—Doncs, necessito que em portis un justificant mèdic.
La doctora del seu CAP li va fer el justificant sense problemes. Va portar-lo al director.
—Ai, no ho veig clar.
—Així, què faig? Pago la matrícula o me’n vaig a la privada?
—Tu paga i al setembre en parlem.
Va arribar el setembre i l’Amèlia va anar a l’acte de presentació del curs amb el mocador al cap. Hi havia altres noies, dues, va observar, que també el portaven. Elles, però, encara no s’havien llegit les normes quan van sentir el director dient:
—… i, finalment, per garantir el vostre dret a la no discriminació, a l’escola, no podeu portar el cap cobert. Ni amb mocadors ni amb gorres ni amb res de res. Ho repetiré les vegades que faci falta.
De sobte, flac!, tots els joves de l’institut es van girar cap a les noies del mocador. Elles es van quedar en xoc i vermelles com un tomàquet, al centre de totes les mirades. “Si ho arribo a saber, no m’hi inscric”, li va confessar després una de les noies, “a segon, canviaré d’escola”.
El malson del primer dia encara no havia acabat. Quan l’Amèlia va pujar a l’aula, la tutora ho va repetir de nou.
—Jo ja he parlat amb el director… –li va comentar tímidament l’Amèlia en acabar la classe.
—Jo, la norma, no la veig justa. Jo ho dic perquè m’ho fan dir, però ja està —va tranquil·litzar-la.
La segona setmana de curs, les gorres lluïen amb tota tranquil·litat. L’Amèlia no va baixar del burro i va portar el mocador cada dia, però les altres dues noies se’l van treure el segon dia i, fins ara, no se l’han tornat a posar.
SOS Racisme va contactar amb el Consorci d’Educació de Barcelona, on van assegurar que pretenien canviar la norma i que ho farien el curs següent, ja que el director es jubilava i l’equip directiu canviava. Ha arribat el nou curs, l’Amèlia s’ha tornat a matricular, però les normes, tant al full de sol·licitud com al web del centre, segueixen intactes. Aviat començarà les classes i està impacient per veure si les noves alumnes que habitualment porten mocador s’animen a desobeir.

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: Prohibir per alliberar? Paradoxa laïcista se publicó primero en SOS Racisme.

Després d’un any, tornem a denunciar els EBES

SOS Racisme — Mon, 22 Jun 2009 18:42:45 +0000

Demà acaba el curs escolar i són moltes les incògnites davant la iniciativa política del Departament d’Educació de crear “Espais de benvinguda educativa” (EBES) per a alumnat estranger.
En primer lloc, volem formular algunes preguntes:

Com es pot anunciar l’increment i creació de nous espais d’aquest tipus sense tenir una avaluació dels ja existents compartida pels agents implicats?
Com es pot continuar apostant per una mesura clarament discriminatòria quan l’Eurocàmara, ja al mes d’abril, va aprovar un informe que recomana als Estats membres, no crear aules especifiques per a l’alumnat immigrat?
Com es pot continuar ampliant l’aplicació d’una mesura que contradiu l’esperit de la Llei d’Acollida al crear circuits específics no justificats per a la població immigrada?
Com és que no es pot tenir accés als projectes específics instaurats a Reus i a Vic, als pressupostos destinats a aquests, així com als criteris d’avaluació?
Com pot ser que no hi hagi cap estudi d’avaluació de les Aules d’acollida implantades ja fa uns anys i s’aposti per crear uns espais que en el millor dels casos dupliquen les accions d’aquestes i dels serveis socials?
Com pot ser que cap administració ni partit polític posi el crit en el cel davant una iniciativa que pot vulnerar el dret a l’educació?

Des de SOS Racisme veiem amb preocupació el fet que diferents estudis – el darrer, publicat la setmana passada basat en una prova a l’alumnat de primària- posen de manifest com l’escola pública no compleix l’obligació de ser un motor de canvi en la mobilitat social que hauria de garantir una igualtat d’oportunitats per tots els nens i nenes. El fracàs escolar en aquests centres marca un futur en el que les desigualtats socials s’agreujaran i en el que la bretxa entre població immigrada i autòctona s’aprofundirà.
Davant aquesta situació, enlloc de revisar i ampliar els recursos de l’escola pública, acabar amb els privilegis de la concertada i revisar els mecanismes de repartiment de l’alumnat amb necessitats específiques, sempre garantint la igualtat de drets, es torna a focalitzar en la població immigrada i en els seus fills i filles la responsabilitat d’aquesta situació. D’aquesta manera, es torna a anunciar la creació de nous EBES i es continua parlant d’alumnat immigrat obviant la seva heterogeneïtat, i com si aquests nens i nenes haguessin de portar l’etiqueta d’immigrant, amb el que això comporta, al llarg de tota la seva vida acadèmica.
En definitiva, la resposta a les nostres preguntes la tenim: com es tracta de població que ja pateix una desigualtat de drets, és focus de tòpics i prejudicis, i sense dret a vot, és fàcil apostar per unes polítiques acords amb la seva categoria de ciutadans de segona i que a més es veuen amb satisfacció, per una gran part de la població autòctona.
Per tot plegat, des de SOS Racisme demanem:

La retirada d’aquests espais.
Un posicionament clar i transparent del Govern davant d’aquesta iniciativa.
Un posicionament públic del Síndic de Greuges en la matèria.

Des de SOS Racisme tornem a alertar del perill de jugar-nos el futur dels propers ciutadans i ciutadanes amb una política educativa com aquesta. Un any després de l’anunci i la posada en marxa de les proves pilot dels EBES, subratllem la responsabilitat de tot el Govern de la Generalitat de mantenir o retirar una iniciativa d’aquestes característiques. I per tant, davant l’anunci de continuar desenvolupant aquesta iniciativa, denunciem la política educativa d’un Govern que s’autoproclama progressista i capdavanter en la cohesió social.
Barcelona, 22 de juny del 2009
SOS Racisme-Catalunya

La entrada Després d’un any, tornem a denunciar els EBES se publicó primero en SOS Racisme.

Reflexió a l’entorn de la primera valoració del Departament d’Educació sobre l’EBE de Vic

SOS Racisme — Wed, 05 Nov 2008 18:03:47 +0000

Ahir el Conseller Maragall va fer la seva primera visita a l’EBE de Vic i juntament amb l’alcalde del municipi van fer les primeres valoracions d’aquests nous espais. Davant les declaracions, des de SOS Racisme denunciem la manca de rigurositat d’aquestes valoracions, ja que encara no s’han definit uns indicadors en funció d’uns objectius clars que permetin valorar els resultats dels EBE. Per tant, ens trobem davant d’una nova mostra d’irresponsabilitat política que té com a voluntat legitimar aquesta iniciativa, que des del primer moment ha tingut un diagnòstic i uns objectius poc clars, alhora que una essència segregadora, tal i com hem denunciat.
Les valoracions que s’han fet serien més apropiades per un recurs d’acollida que doni resposta al temps que es triga en assignar un centre educatiu, però en cap cas pot fer front a les necessitats educatives que poden tenir aquests alumnes, si tenim en compte el breu període de temps que han estat a l’EBE de Vic. D’aquesta manera sembla que el Departament intenta donar pals de cec per donar resposta a una situació que s’hauria de treballar augmentant, d’una banda, els recursos humans i econòmics d’eines que ja estan funcionant, com les aules d’acollida, i d’altra banda, repensant els criteris de matriculació per tal de que garanteixin un repartiment equilibrat de l’alumnat als barris entre les escoles públiques i concertades. Així doncs, correm el risc de que s’estiguin diversificant els recursos destinats a l’educació quan en realitat estaríem parlant d’un recurs d’acollida, sense millorar la situació a les escoles, ni pel professorat ni per l’alumnat.

Barcelona, 5 de novembre del 2008
SOS Racisme-Catalunya

La entrada Reflexió a l’entorn de la primera valoració del Departament d’Educació sobre l’EBE de Vic se publicó primero en SOS Racisme.

Espais de benvinguda?

SOS Racisme — Fri, 11 Jul 2008 17:30:34 +0000

Davant la presentació del Departament d’Educació de la Generalitat de les proves pilot a Vic i Reus del anomenats Espais de Benvinguda Educativa (EBE), SOS Racisme ens reafirmem i tornem a denunciar aquestes iniciatives de segregadores i discriminatòries, com ja varem fer davant el primer anunci.
Amb aquesta iniciativa política, el Govern de Catalunya, i al seu capdavant el Conseller d’Educació, transgredeix i tira per terra les línies i criteris que han regit les polítiques d’integració i educatives dels darrers anys al nostre país. Des de SOS Racisme volem fer arribar les següents reflexions:

Com es pot treballar per la integració des de la segregació? Malgrat l’aposta per un nom afable, malgrat intentar relacionar aquests espais amb els plans d’entorn, l’essència dels EBE és la mateixa que als seus inicis: es tracta de centres específics pel alumnat immigrat nouvingut i les seves famílies que provoquen segregació i racisme social.
On queda el principi de no crear xarxes i serveis específics per la població immigrada i potenciar l’accés normalitzat als serveis?No és més lògic reforçar les aules d’acollida i dotar-les de més professionals (tant en nombre com en perfil professional) que crear uns espais com aquests? No és més coherent apropar aquestes famílies a la xarxa d’acollida del municipi perquè rebin la informació general? No és millor que si alguna família necessita el suport dels serveis socials sigui adreçada a aquesta xarxa des del començament? Per que cal enviar un nen als EBE a l’estiu, si existeixen els esplais i casals? Quina especialització te un equip format per un docent, un educador social, un monitor de lleure i un integrador social que no es pugui oferir des dels serveis normalitzats generals per tota la població?
Realment es pot considerar escolarització aquests mòduls de 4 hores als EBE? Quan temps han de passar aquests nens a aquests centres? Quins són el criteris per passar al centre educatiu? Per què no poden fer si s’escau el mòdul de 4 hores al centre? Per què cal que les famílies nouvingudes facin un mòdul de 10 hores d’entrevistes personalitzades? Com es garanteix la igualtat d’oportunitats pels adolescents de 16 a 18 anys als EBE? Cal tenir uns EBE per informar d’horaris, normes dels centres educatius i drets i deures de l’alumnat als nens i als familiars?

Des de SOS Racisme denunciem la contradicció amb altres línees engegades pel Govern català com la LLei d’Acollida, el Pla per la Immigració i la Ciutadania i el futur Pacte per la Immigració,així com amb la majoria d’opinions i iniciatives engegades des de la comunitat educativa que des de fa temps amb pocs recursos, imaginació i voluntat professional han mantingut, malgrat totes les dificultats, l’escola o el institut com l’espai de trobada i convivència dels nens i joves de diferents orígens en una societat diversa.
Reforçar els plans d’entorn, les aules d’acollida, augmentar els recursos de l’escola pública i garantitzar el repartiment de l’alumnat nouvingut entre tota l’oferta educativa (pública i privada) són algunes de les qüestions a les que el Govern català hauria de dedicar esforços i no a jugar amb la cohesió social.
SOS Racisme mantenim la demanda al Síndic de Greuges perquè aquesta institució vetlli per la no vulneració de drets i la no discriminació, a la vegada que un cop més exigim coherència en tota les accions de Govern així com una retirada d’aquests espais segregadors que fomenten l’estigmatització de la immigració i que darrera d’amables nomenclatures amaguen un clar racisme institucional.
11 de juliol del 2008
SOS Racisme – Catalunya

La entrada Espais de benvinguda? se publicó primero en SOS Racisme.

Manifest: “Avancem en convivència des de l’escola”

SOS Racisme — Fri, 14 Mar 2008 15:58:14 +0000

Davant la mesura anunciada pel Govern de la Generalitat de crear centres educatius especials per als fills d’immigrants que arriben amb el curs escolar començat, els sotasignants ens manifestem en contra d’aquesta mesura perquè:
1.És una acció política discriminatòria que fomenta la desigualtat, la discriminació i l’estigmatització del col•lectiu immigrant.
2.És una acció de govern incoherentamb altres iniciatives plantejades pel Govern de la Generalitat per avançar en termes de ciutadania i integració. D’aquesta manera es posa de manifest la manca de transversalitat i coordinació de les polítiques que aquest govern impulsa en pro de la convivència. Evidentment aquesta irresponsabilitat i absència de visió política té i tindrà conseqüències en un pla social.
3.És especialment greu i una manca de rigurositat, experimentar en l’àmbit de l’educació.I més quan es posa en joc la convivència dels ciutadans i ciutadanes. Aquest tipus de mesures ja s’han volgut posar en pràctica amb evident fracàs a altres països europeus, com per exemple a Anglaterra.
4.Aquesta mesura neix de la pressa per donar resposta a l’augment de la matrícula viva. Però aquesta immediatesa en cap cas justifica que no s’hagi comptat amb els agents implicats(professionals i teixit associatiu) a l’hora d’impulsar mesures alternatives a les ja existents.
5.La presència d’alumnat d’origen estranger no és una novetat, òbviament planteja reptes per la seva heterogeneïtat en quant a moment d’arribada, nivell de coneixement de l’idioma i nivell de formació, però des de fa molts anys s’està treballant per donar resposta a aquests reptes. Els objectius que vol assolir aquesta mesura ja els plantegen les aules d’acollida, un servei que ja fa anys es va crear per acollir l’alumnat nouvingut i d’incorporació al llarg del curs i dotar-lo dels coneixements lingüístics necessaris per poder integrar-se en una aula estàndard. Les aules d’acollida estan funcionant bé, en tot cas si no arriben a donar resposta a les necessitats actuals és degut a una gran manca de recursos humans i econòmics.
6. Es pot apostar per la integració posant l’accent en la diferència? La resposta és no. El fet de concentrar els alumnes nouvinguts en centres específics, els situa als ulls de la resta d’alumnes i de la resta de la societat en una situació d’inferioritat, per tant fomenta la desigualtat i l’estigmatització d’aquest col•lectiu.De fet implica un doble procés d’integració en l’àmbit escolar primer en el centre específic per després repetir-lo a l’escola.
7. Concentrar tot l’alumnat nouvingut en un mateix centre no és la millor manera per conèixer la realitat social i cultural catalana, més aviat tot el contrari. És evident que la millor manera de conèixer aquesta realitat és compartir l’escola amb l’alumnat autòcton i fomentar la seves relacions des del primer moment, generant coneixement des de la convivència, de manera natural. L’escola té una funció educativa curricular però també és un espai clau de socialització i d’integració social dels infants i joves nouvinguts.
8.La manca de criteris d’aquesta mesura en aspectes com: qui decidirà en quin centre s’han de matricular els alumnes; en funció de quins criteris; si es respectarà l’elecció de centres dels pares; qui gestionarà aquests centres; quin professional hi haurà, etc. obre la porta a la discrecionalitat i per tant amplia el marge de la discriminació segons l’aplicació en cada municipi.
9. Una política com aquesta situa al col•lectiu immigrat en una situació d’inferioritat i apunta un futur marcat per la desigualtat d’oportunitats per aquests joves.Les necessitats idiomàtiques i formatives d’aquest alumnat responen a un primer moment d’arribada, si aquesta immersió es fa en bones condicions, aquests nois i noies no haurien de tenir més dificultats que la resta d’alumnes. La creació d’aquests centres segregats de la xarxa normalitzada generarà unes barreres al procés standard d’escolarització que a la llarga poden augmentar el fracàs escolar, ja que allarguen el procés d’integració dels infants nouvinguts.
10. Es tracta d’una proposta segregadora, que crea categories entre els estudiants, i fomenta tòpics i prejudicis, ja prou estesos a la societat, que són la base perquè es donin casos de discriminació racista i xenòfoba.
Davant aquest alarmant anàlisi, manifestem que:

Cal ampliar el nombre d’aules d’acollida en nombre, recursos i dotar-les de professionals especialitzats. No és suficient sobrecarregar el professorat de l’escola augmentant les hores a canvi d’un petit plus econòmic.Si la matrícula és viva també cal que ho siguin els recursos.
Cal apostar per les zones de matriculació únicaper combatre la concentració d’alumnat amb necessitats educatives especials a determinades escoles públiques. Tots els centres educatius, sobretot els privats-concertats, han de reservar places per acollir els alumnes que arriben amb el curs començat. Les zones de matriculació única ajuden a viure amb normalitat el fet migratori i permeten compartir la responsabilitat entre l’escola pública i la concertada.
Cal completar l’oferta educativa ampliant els recursos destinats a altres recursos ja existents com els plans educatius d’entorn i els professionals especialitzats en Llengua i cohesió social.
Cal treballar amb els agents implicats les línies d’actuació que s’impulsin des del Govern de la Generalitat.

Per tant, exigim la retirada d’aquesta mesura al Govern de la Generalitat.
Hem de tenir en compte que aquesta mesura es planteja en un moment de retallada de l’espai públic en l’educació. La solució pels reptes plantejats consisteix en una inversió realista de recursos humans i econòmics basada en garantir l’equitat i en fomentar la convivència. Cal pensar bé el que es fa, no podem experimentar irresponsablement, no oblidem que a les escoles d’avui estem educant als ciutadans de demà i el que ens juguem és el futur d’aquesta societat.
Barcelona, 13 de març del 2008
Adhesions al manifest:
Entitats:
ACCIÓ JOVE – joves de CCOO
AMIC-UGT
Associació de Mestres Rosa Sensat
Associació Casal Pakistaní a Catalunya
Associació d’Estudiants Progressistes
Associación Por Derecho Propio
ATTAC-Catalunya
Atzavara-arrels
AUC
Casa de l’est
Centro Latinoamericano de Reus
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Col.lectiu Maloka Colombia
Col•lectiu DRARI d’Investigació Acció Participativa pels Drets de l’Infant
Col•legi d’educadores i educadors socials de Catalunya
Consell de la Joventut de Barcelona
Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme
Dones Juristes
ESPLAC
Fedelatina
Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans
Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona
Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT
Fedració d’Ensenyament de CCOO
Fundació Akwaba
Fundació Món-3
Fundació Pere Ardiaca
Fundacio SER.GI
Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC)
MRP Terres de l’Ebre
Mujeres palante
Nuevos Colectivos
Secretaria d’Immigració de CCOO
SOS Racisme-Catalunya
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
USTEC-STEs (IAC)
Xarxa 9barris Acull

La entrada Manifest: “Avancem en convivència des de l’escola” se publicó primero en SOS Racisme.

Avancem en convivència des de l’escola

SOS Racisme — Wed, 23 Jan 2008 17:21:20 +0000

1. És una acció política discriminatòria que fomenta la desigualtat, la discriminació i l’estigmatització del col•lectiu immigrant.
2. És una acció de govern incoherent amb altres iniciatives plantejades pel Govern de la Generalitat per avançar en termes de ciutadania i integració. D’aquesta manera es posa de manifest la manca de transversalitat i coordinació de les polítiques que aquest govern impulsa en pro de la convivència. Evidentment aquesta irresponsabilitat i absència de visió política té i tindrà conseqüències en un pla social.
3. És especialment greu i una manca de rigurositat, experimentar en l’àmbit de l’educació. I més quan es posa en joc la convivència dels ciutadans i ciutadanes. Aquest tipus de mesures ja s’han volgut posar en pràctica amb evident fracàs a altres països europeus, com per exemple a Anglaterra.
4. Aquesta mesura neix de la pressa per donar resposta a l’augment de la matrícula viva. Però aquesta immediatesa en cap cas justifica que no s’hagi comptat amb els agents implicats (professionals i teixit associatiu) a l’hora d’impulsar mesures alternatives a les ja existents.
5. La presència d’alumnat d’origen estranger no és una novetat, òbviament planteja reptes per la seva heterogeneïtat en quant a moment d’arribada, nivell de coneixement de l’idioma i nivell de formació, però des de fa molts anys s’està treballant per donar resposta a aquests reptes. Els objectius que vol assolir aquesta mesura ja els plantegen les aules d’acollida, un servei que ja fa anys es va crear per acollir l’alumnat nouvingut i d’incorporació al llarg del curs i dotar-lo dels coneixements lingüístics necessaris per poder integrar-se en una aula estàndard. Les aules d’acollida estan funcionant bé, en tot cas si no arriben a donar resposta a les necessitats actuals és degut a una gran manca de recursos humans i econòmics.
6. Es pot apostar per la integració posant l’accent en la diferència? La resposta és no. El fet de concentrar els alumnes nouvinguts en centres específics, els situa als ulls de la resta d’alumnes i de la resta de la societat en una situació d’inferioritat, per tant fomenta la desigualtat i l’estigmatització d’aquest col•lectiu. De fet implica un doble procés d’integració en l’àmbit escolar primer en el centre específic per després repetir-lo a l’escola.
7. Concentrar tot l’alumnat nouvingut en un mateix centre no és la millor manera per conèixer la realitat social i cultural catalana, més aviat tot el contrari. És evident que la millor manera de conèixer aquesta realitat és compartir l’escola amb l’alumnat autòcton i fomentar la seves relacions des del primer moment, generant coneixement des de la convivència, de manera natural. L’escola té una funció educativa curricular però també és un espai clau de socialització i d’integració social dels infants i joves nouvinguts.
8. La manca de criteris d’aquesta mesura en aspectes com: qui decidirà en quin centre s’han de matricular els alumnes; en funció de quins criteris; si es respectarà l’elecció de centres dels pares; qui gestionarà aquests centres; quin professional hi haurà, etc., obre la porta a la discrecionalitat i per tant amplia el marge de la discriminació segons l’aplicació en cada municipi.
9. Una política com aquesta situa al col•lectiu immigrat en una situació d’inferioritat i apunta un futur marcat per la desigualtat d’oportunitats per aquests joves. Les necessitats idiomàtiques i formatives d’aquest alumnat responen a un primer moment d’arribada, si aquesta immersió es fa en bones condicions, aquests nois i noies no haurien de tenir més dificultats que la resta d’alumnes. La creació d’aquests centres segregats de la xarxa normalitzada generarà unes barreres al procés standard d’escolarització que a la llarga poden augmentar el fracàs escolar, ja que allarguen el procés d’integració dels infants nouvinguts.
10. Es tracta d’una proposta segregadora, que crea categories entre els estudiants, i fomenta tòpics i prejudicis, ja prou estesos a la societat, que són la base perquè es donin casos de discriminació racista i xenòfoba.

Davant aquest alarmant anàlisi, manifestem que:

Cal ampliar el nombre d’aules d’acollida en nombre, recursos i dotar-les de professionals especialitzats. No és suficient sobrecarregar el professorat de l’escola augmentant les hores a canvi d’un petit plus econòmic. Si la matrícula és viva també cal que ho siguin els recursos.
Cal apostar per les zones de matriculació única per combatre la concentració d’alumnat amb necessitats educatives especials a determinades escoles públiques. Tots els centres educatius, sobretot els privats-concertats, han de reservar places per acollir els alumnes que arriben amb el curs començat. Les zones de matriculació única ajuden a viure amb normalitat el fet migratori i permeten compartir la responsabilitat entre l’escola pública i la concertada.
Cal completar l’oferta educativa ampliant els recursos destinats a altres recursos ja existents com els plans educatius d’entorn i els professionals especialitzats en Llengua i cohesió social.
Cal treballar amb els agents implicats les línies d’actuació que s’impulsin des del Govern de la Generalitat.

La entrada Avancem en convivència des de l’escola se publicó primero en SOS Racisme.

Comunicat de SOS Racisme davant la proposta de la Generalitat de crear centres educatius especials per als immigrants que arriben amb el curs ja començat

SOS Racisme — Tue, 15 Jan 2008 15:32:46 +0000

Comunicat de SOS Racisme davant la proposta de la Generalitat de crear centres educatius especials per als immigrants que arriben amb el curs ja començat És una realitat que les despeses en educació i especialment en l’escola pública, han estat mínimes al llarg de molts anys, malgrat el increment substancial dels darrers anys, Catalunya encara està a la cua en inversió en comparació amb molts països europeus. Aquestes mancances estructurals passen factura en un moment en que hi ha un augment de l’alumnat i de les seves especificitats.
La presència d’alumnat d’origen estranger a les escoles catalanes és una realitat des de ja fa uns anys, com també és un fet el saber que aquest és un alumnat heterogeni, tant en qüestió, d’orígens, de nivells de formació com de coneixement de les llengües, que planteja reptes.
Des del primer moment s’ha estat treballant per donar resposta a aquests reptes i algunes de les mesures necessàries no s’estan desenvolupant amb tota la intensitat necessària:

Respecte les aules d’acollida, a Catalunya hi ha actualment 1.500 centres escolars amb aules d’aquest tipus, però comptem amb uns 2.800 centres escolars. És important dotar a les escoles dels recursos necessaris tant a nivell humà com econòmic. No és suficient ampliar les hores del professorat amb un petit plus econòmic per assumir aquestes tasques sinó que cal crear professorat especialitzat. Sinó ens trobem davant d’una manca de recursos i d’una sobrecàrrega laboral pels professionals, que sovint han de jugar molt amb l’enginy per fer front a aquesta realitat.
Pel que fa a la matrícula viva, si aquesta ho és també cal que sigui viva la plantilla, de no ser així ens tornarem a trobar de nou amb una sobrecàrrega pel professorat. De la mateixa manera que a totes les escoles s’haurien de reservar places per acollir a aquests nois i noies que arriben amb el curs ja començat, sinó es tendeix a concentrar en grups aquest alumnat que planteja més dificultats per poder avançar el curs amb normalitat als mateixos centres.
Davant la concentració escolar de l’alumnat estranger cal impulsar les experiències de zones de matriculació única que s’estan duent a terme a diferents municipis, que ajuden a viure amb normalitat el fet migratori, i exigir la corresponsabilitat a l’escola concertada.

És en base a aquest anàlisi que denunciem des de SOS Racisme una mesura com la de crear centres educatius especials per als fills de immigrants que acaben d’arribar proposada per la Conselleria d’Educació, al considerar-la una proposta política discriminatòria que fomenta la desigualtat i l’estigmatització del col·lectiu immigrant i que va en contra d’altres iniciatives polítiques a favor de la integraciócom el Pla per la Ciutadania.

En primer lloc aquesta és una mesura que fomentarà la segregació dins de les escoles, però també del conjunt de la població immigrada davant dels ulls de la societat. Com es pot treballar per la integració des de la segregació?
Una política com aquesta situa al col·lectiu immigrat en una situació d’inferioritat i apunta un futur marcat per la desigualtat d’oportunitats per aquests joves. Les necessitats idiomàtiques i formatives d’aquest alumnat responen a un primer moment d’arribada, si aquesta immersió es fa en bones condicions, aquests nois i noies no representen més dificultats o reptes que altres alumnes. Les aules d’acollida han de donar resposta a aquesta primera immersió, la creació de centres especialitzats només respon a buscar formes “d’aparcar” a un alumnat i a la llarga augmentaran més el fracàs escolar.
D’altra banda, és totalment innecessari que el nou alumnat faci “cursos específics” com planteja la mesura per conèixer les costums de Catalunya. És evident que la millor manera per conèixer la realitat és compartint l’escola amb l’alumnat autòcton i fomentant la relació entre aquests, generant coneixement des de la convivència de forma natural. L’escola a més d’un paper educatiu en matèria curricular compleix una funció integradora que mesures com aquestes destrueix.
La creació d’aquests centres evidentment comportarà una despesa, que hauria de destinar-se a millorar de forma global la qualitat educativa i per impulsar la millora i extensió de les aules d’acollida, formació dels professionals davant la diversitat cultural, la mediació intercultural i projectes de integració com els plans d’entorn. Enlloc d’això aquest Govern decideix invertir en una política que fomentarà la desigualtat.

La solució pels reptes plantejats passa en gran part per una inversió realista de recursos humans i econòmics, basada en garantir la igualtat d’oportunitats i el foment de la convivència. Tot i que les línies que s’estaven treballant fins ara en matèria educativa anaven en aquest sentit, cal una major inversió que permeti als professionals de l’educació afrontar aquests reptes.
Invertim els recursos de manera intel·ligent i responsable i apostem per construir una societat cohesionada que no deixi espai per la segregació i la desigualtat. No oblidem que les escoles d’avui les formen els ciutadans de demà, i el que visquin ara marcarà el futur d’aquesta societat.
Barcelona, 15 de gener del 2008
SOS Racisme-Catalunya

La entrada Comunicat de SOS Racisme davant la proposta de la Generalitat de crear centres educatius especials per als immigrants que arriben amb el curs ja començat se publicó primero en SOS Racisme.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat l'article que facilitava als estrangers empadronats que no disposessin de permís de residència el poder cursar el batxillerat en un centre públic

SOS Racisme — Thu, 09 Dec 2004 16:20:10 +0000

L’ Estat va recórrer aquest article del Decret de la Generalitat de l’any 2001 que regula la integració social dels estrangers, al considerar que aquest vulnerava el disposat a Llei Orgànica 8/2000 que exigia als immigrants la condició de residents en situació administrativa regular per poder cursar l’ensenyament no obligatori de forma gratuïta.
Davant la sentència del TSJC, SOS Racisme denuncia:

La llei d’estrangeria impedeix que els fills de les persones en situació administrativa irregular puguin accedir als estudis post-obligatoris. De tal manera que aquest joves veuen vulnerat el seu dret a l’educació.
Aquesta situació d’irregularitat és sovint conseqüència de la mateixa llei d’estrangeria i de la política migratòria dels darrers anys, ja que molts són casos d’irregularitat sobrevinguda o casos de persones arrelades a la societat catalana, com mostra el fet de tenir fills estudiant, però que no poden regularitzar la seva situació degut a la manca de vies legals d’entrada.
La situació de tots aquells estudiants amb un projecte educatiu de futur que es veuran mancats de la possibilitat de continuar un itinerari, i que per tant, no tenen garantits ni els drets ni les oportunitats.

L’esborrany del reglament pendent d’aprovació deixa en mans dels Governs Autonòmics la decisió de deixar que els joves estrangers empadronats en un municipi continuïn els seus estudis en els nivells d’ensenyament post-obligatori no universitari. Aquesta mesura posa de rellavança una manca de valentia política per reformular una llei injusta que vulnera el dret a l’educació. Al mateix temps que és una mostra d’irresponsabilitat el deixar en mans de la discrecionalitat, en funció de les diferents voluntats polítiques, el compliment d’un dret fonamental.
Des de SOS Racisme recordem que les polítiques d’immigració determinen un model de societat. Perquè la immigració no sigui tractada com a mà d’obra “d’usar i tirar”, sinó com la incorporació de nous ciutadans a la societat és necessari que s’estableixi un marc legal d’igualtat de drets, sense distinció per origen, i que s’apliquin polítiques que garantitzin la igualtat d’oportunitats per tots els ciutadans. Cal subratllar que s’estan vulnerant els drets dels ciutadans i ciutadanes de la societat catalana del futur, i que estem dissenyant, per tant, un model de societat basat en les desigualtats.
SOS Racisme Catalunya
10 desembre 2004

La entrada El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat l'article que facilitava als estrangers empadronats que no disposessin de permís de residència el poder cursar el batxillerat en un centre públic se publicó primero en SOS Racisme.

Inici del curs escolar 2004-2005

SOS Racisme — Wed, 15 Sep 2004 11:01:19 +0000

El curs escolar 2004-2005 comença amb 1.074.000 alumnes, dels quals uns 96.500 són fills d’immigrants, és a dir un 9,6% de l’alumnat català és d’origen estranger. La població escolar catalana ha augmentat en un 3,7% respecte el curs anterior: hi ha 24.000 nous matriculats, 8.000 dels quals són d’origen estranger. Si hi afegim els 14.000 nens incorporats al sistema un cop iniciat el curs passat com a conseqüència del reagrupament familiar, hi ha un increment de 38.000 alumnes, dels quals 22.000 són nouvinguts, amb un augment del 2% respecte al curs anterior. Cal situar les xifres de les noves arribades en el seu context general per evitar reaccions alarmistes, i cal tenir-les en compte a l’hora de dotar de recursos els centres escolars per fer front a la nova realitat.
La immigració és un fet estructural a la nostra societat, que lògicament es manifesta a les escoles. A l’hora d’abordar-la, cal tenir en compte que el que s’està educant són els ciutadans i ciutadanes de la societat catalana del futur. És més que un tema de política educativa: el model d’escola reflexa i alhora crea un cert model de societat. El paper de les escoles és important, però perquè puguin desenvolupar la seva funció cal dotar-les dels recursos humans i econòmics necessaris.
L’escola no pot solucionar els problemes socials però si els detecta ha de denunciar-los i contrarestar-los amb exigència i realisme. Cal centrar els objectius en la igualtat d’oportunitats de l’alumnat per tal que aquests nois i noies no heretin les discriminacions dels seus pares. Queda com a assignatura pendent garantir l’accés a l’educació infantil, a l’ensenyament no-obligatori i a la Formació Professional pels fills i filles de famílies immigrades en situació administrativa irregular. Tanmateix, cal incorporar l’antiracisme al currículum, posant l’accent en la igualtat de drets per tal de combatre l’exclusió a les aules i evitar enfocaments que redueixen els conflictes a factors culturals.
Tot i les aules d’acollida creades, aquests recursos continuen essent insuficients. Molts centres es veuen forçats a emprar recursos que necesiten per altres temes, molts professionals es veuen forçats a treballar més hores del compte en una feina per a la qual no han estat formats, i molts alumnes nouvinguts reben una formació lingüística inicial insuficient i fragmentada. Si no hi ha prou recursos, tots els estaments de la comunitat educativa perceben el fet com a problema, i aquesta és la imatge de la immigració que es transmet a l’alumnat, a les famílies i al professorat. En aquestes circumstàncies, combatre el racisme social es fa ben difícil.
A l’hora de calcular els recursos necessaris, i a l’hora d’elaborar el discurs que ha d’arribar a la societat, cal ser conscients de la diversitat existent entre l’alumnat d’origen estranger. No són tots nouvinguts, molts d’ells porten anys dins del sistema educatiu català i per tant no necesiten un tractament específic. Els alumnes nouvinguts en reagrupament familiar també són diversos quant a necessitats lingüístiques, escolarització anterior i situació socio-econòmica. No són alumnat amb necessitats especials, sinó alumnat que temporalment necessita uns recursos especials.
Cal apostar per l’escola pública, que acull aproximadament a un 60% de l’alumnat d’origen estranger. Aquest curs es creen 565 aules d’acollida a la xarxa pública, però cal acompanyar-les de personal que es sumi al ja existent a l’escola per no haver de desatendre altres serveis. És important treballar les oficines de matriculació única per equlibrar alumnat entre l’escola pública i la concertada. És imprescindible obrir vies de dotació de recursos durant el curs, a mesura que es van incorporant alumnes nous al curs ja començat.
SOS Racisme Catalunya
15 setembre 2004

La entrada Inici del curs escolar 2004-2005 se publicó primero en SOS Racisme.