Generalitat archivos - SOS Racisme

La repressió contra la venda ambulant: qui són els culpables i qui les víctimes?

SOS Racisme — Wed, 06 Jul 2011 15:51:04 +0000

Des de SOS Racisme Catalunya, com associació de defensa de drets humans i antiracista, volem manifestar la nostra preocupació i la nostra denúncia per la repressió i persecució que s’està donant, cada cop de manera més bel•ligerant, contra els venedors ambulants.
Pensem que cal afrontar el fet més enllà de l’activitat concreta de la venda, no criminalitzant les persones que hi ha darrera de la “manta”, sinó solucionant les causes i el context d’aquesta activitat i analitzant les seves conseqüències. L’existència d’aquesta venda ambulant és, en gran part, conseqüència de la política d’estrangeria –que fomenta l’explotació laboral i l’exclusió social- agreujada per la crisi econòmica i l’atur. Pensem que destinar esforços a treballar per solucionar aquests problemes donaria millors resultats que incrementar unes accions repressores que no estan funcionant.
Voldríem demanar al Govern de la Generalitat, que està dissenyant una “ofensiva per posar fi al top manta”, que canviés l’acció repressora per una social i constructiva, que treballi per millorar la situació de les persones que estan venent al carrer, i no només les criminalitzi, evitant potenciar el binomi immigració i delinqüència.
No podem oblidar que en aquests operatius sovint es donen actuacions policials desmesurades –com van patir al Port de Barcelona l’octubre del 2009-, i es converteix l’acció contra una activitat punible però no violenta, en una “cacera humana”, una “cacera dels sense papers”. S’ha d’evitar de qualsevol manera aquest abús policial i condemnar-lo i prendre les mesures adequades quan es doni.
Per una altra banda, volem denunciar l’enfocament mediàtic que s’ha fet i es fa dels fets. Alertem del perill del titulars i els discursos demagogs i alarmistes, i cridem a la responsabilitat dels polítics, agents socials i mitjans de comunicació per no empitjorar una situació de crispació social ja alarmant.
En el difícil context en el que ens trobem, de greu fractura social, cal mirar molt seriosament cap al model de societat que estem construint. La repressió desmesurada i a voltes violenta contra els venedors ambulants és un símptoma d’una societat repressora, injusta i discriminatòria, que ataca les víctimes enlloc dels culpables. Ara més que mai cal treballar per construir una societat inclusiva i justa.
Barcelona, 6 de juliol del 2011
SOS Racisme Catalunya

La entrada La repressió contra la venda ambulant: qui són els culpables i qui les víctimes? se publicó primero en SOS Racisme.

Manifest: “Avancem en convivència des de l’escola”

SOS Racisme — Fri, 14 Mar 2008 15:58:14 +0000

Davant la mesura anunciada pel Govern de la Generalitat de crear centres educatius especials per als fills d’immigrants que arriben amb el curs escolar començat, els sotasignants ens manifestem en contra d’aquesta mesura perquè:
1.És una acció política discriminatòria que fomenta la desigualtat, la discriminació i l’estigmatització del col•lectiu immigrant.
2.És una acció de govern incoherentamb altres iniciatives plantejades pel Govern de la Generalitat per avançar en termes de ciutadania i integració. D’aquesta manera es posa de manifest la manca de transversalitat i coordinació de les polítiques que aquest govern impulsa en pro de la convivència. Evidentment aquesta irresponsabilitat i absència de visió política té i tindrà conseqüències en un pla social.
3.És especialment greu i una manca de rigurositat, experimentar en l’àmbit de l’educació.I més quan es posa en joc la convivència dels ciutadans i ciutadanes. Aquest tipus de mesures ja s’han volgut posar en pràctica amb evident fracàs a altres països europeus, com per exemple a Anglaterra.
4.Aquesta mesura neix de la pressa per donar resposta a l’augment de la matrícula viva. Però aquesta immediatesa en cap cas justifica que no s’hagi comptat amb els agents implicats(professionals i teixit associatiu) a l’hora d’impulsar mesures alternatives a les ja existents.
5.La presència d’alumnat d’origen estranger no és una novetat, òbviament planteja reptes per la seva heterogeneïtat en quant a moment d’arribada, nivell de coneixement de l’idioma i nivell de formació, però des de fa molts anys s’està treballant per donar resposta a aquests reptes. Els objectius que vol assolir aquesta mesura ja els plantegen les aules d’acollida, un servei que ja fa anys es va crear per acollir l’alumnat nouvingut i d’incorporació al llarg del curs i dotar-lo dels coneixements lingüístics necessaris per poder integrar-se en una aula estàndard. Les aules d’acollida estan funcionant bé, en tot cas si no arriben a donar resposta a les necessitats actuals és degut a una gran manca de recursos humans i econòmics.
6. Es pot apostar per la integració posant l’accent en la diferència? La resposta és no. El fet de concentrar els alumnes nouvinguts en centres específics, els situa als ulls de la resta d’alumnes i de la resta de la societat en una situació d’inferioritat, per tant fomenta la desigualtat i l’estigmatització d’aquest col•lectiu.De fet implica un doble procés d’integració en l’àmbit escolar primer en el centre específic per després repetir-lo a l’escola.
7. Concentrar tot l’alumnat nouvingut en un mateix centre no és la millor manera per conèixer la realitat social i cultural catalana, més aviat tot el contrari. És evident que la millor manera de conèixer aquesta realitat és compartir l’escola amb l’alumnat autòcton i fomentar la seves relacions des del primer moment, generant coneixement des de la convivència, de manera natural. L’escola té una funció educativa curricular però també és un espai clau de socialització i d’integració social dels infants i joves nouvinguts.
8.La manca de criteris d’aquesta mesura en aspectes com: qui decidirà en quin centre s’han de matricular els alumnes; en funció de quins criteris; si es respectarà l’elecció de centres dels pares; qui gestionarà aquests centres; quin professional hi haurà, etc. obre la porta a la discrecionalitat i per tant amplia el marge de la discriminació segons l’aplicació en cada municipi.
9. Una política com aquesta situa al col•lectiu immigrat en una situació d’inferioritat i apunta un futur marcat per la desigualtat d’oportunitats per aquests joves.Les necessitats idiomàtiques i formatives d’aquest alumnat responen a un primer moment d’arribada, si aquesta immersió es fa en bones condicions, aquests nois i noies no haurien de tenir més dificultats que la resta d’alumnes. La creació d’aquests centres segregats de la xarxa normalitzada generarà unes barreres al procés standard d’escolarització que a la llarga poden augmentar el fracàs escolar, ja que allarguen el procés d’integració dels infants nouvinguts.
10. Es tracta d’una proposta segregadora, que crea categories entre els estudiants, i fomenta tòpics i prejudicis, ja prou estesos a la societat, que són la base perquè es donin casos de discriminació racista i xenòfoba.
Davant aquest alarmant anàlisi, manifestem que:

Cal ampliar el nombre d’aules d’acollida en nombre, recursos i dotar-les de professionals especialitzats. No és suficient sobrecarregar el professorat de l’escola augmentant les hores a canvi d’un petit plus econòmic.Si la matrícula és viva també cal que ho siguin els recursos.
Cal apostar per les zones de matriculació únicaper combatre la concentració d’alumnat amb necessitats educatives especials a determinades escoles públiques. Tots els centres educatius, sobretot els privats-concertats, han de reservar places per acollir els alumnes que arriben amb el curs començat. Les zones de matriculació única ajuden a viure amb normalitat el fet migratori i permeten compartir la responsabilitat entre l’escola pública i la concertada.
Cal completar l’oferta educativa ampliant els recursos destinats a altres recursos ja existents com els plans educatius d’entorn i els professionals especialitzats en Llengua i cohesió social.
Cal treballar amb els agents implicats les línies d’actuació que s’impulsin des del Govern de la Generalitat.

Per tant, exigim la retirada d’aquesta mesura al Govern de la Generalitat.
Hem de tenir en compte que aquesta mesura es planteja en un moment de retallada de l’espai públic en l’educació. La solució pels reptes plantejats consisteix en una inversió realista de recursos humans i econòmics basada en garantir l’equitat i en fomentar la convivència. Cal pensar bé el que es fa, no podem experimentar irresponsablement, no oblidem que a les escoles d’avui estem educant als ciutadans de demà i el que ens juguem és el futur d’aquesta societat.
Barcelona, 13 de març del 2008
Adhesions al manifest:
Entitats:
ACCIÓ JOVE – joves de CCOO
AMIC-UGT
Associació de Mestres Rosa Sensat
Associació Casal Pakistaní a Catalunya
Associació d’Estudiants Progressistes
Associación Por Derecho Propio
ATTAC-Catalunya
Atzavara-arrels
AUC
Casa de l’est
Centro Latinoamericano de Reus
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Col.lectiu Maloka Colombia
Col•lectiu DRARI d’Investigació Acció Participativa pels Drets de l’Infant
Col•legi d’educadores i educadors socials de Catalunya
Consell de la Joventut de Barcelona
Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme
Dones Juristes
ESPLAC
Fedelatina
Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans
Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona
Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT
Fedració d’Ensenyament de CCOO
Fundació Akwaba
Fundació Món-3
Fundació Pere Ardiaca
Fundacio SER.GI
Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC)
MRP Terres de l’Ebre
Mujeres palante
Nuevos Colectivos
Secretaria d’Immigració de CCOO
SOS Racisme-Catalunya
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
USTEC-STEs (IAC)
Xarxa 9barris Acull

La entrada Manifest: “Avancem en convivència des de l’escola” se publicó primero en SOS Racisme.

Comunicat de SOS Racisme davant la proposta de la Generalitat de crear centres educatius especials per als immigrants que arriben amb el curs ja començat

SOS Racisme — Tue, 15 Jan 2008 15:32:46 +0000

Comunicat de SOS Racisme davant la proposta de la Generalitat de crear centres educatius especials per als immigrants que arriben amb el curs ja començat És una realitat que les despeses en educació i especialment en l’escola pública, han estat mínimes al llarg de molts anys, malgrat el increment substancial dels darrers anys, Catalunya encara està a la cua en inversió en comparació amb molts països europeus. Aquestes mancances estructurals passen factura en un moment en que hi ha un augment de l’alumnat i de les seves especificitats.
La presència d’alumnat d’origen estranger a les escoles catalanes és una realitat des de ja fa uns anys, com també és un fet el saber que aquest és un alumnat heterogeni, tant en qüestió, d’orígens, de nivells de formació com de coneixement de les llengües, que planteja reptes.
Des del primer moment s’ha estat treballant per donar resposta a aquests reptes i algunes de les mesures necessàries no s’estan desenvolupant amb tota la intensitat necessària:

Respecte les aules d’acollida, a Catalunya hi ha actualment 1.500 centres escolars amb aules d’aquest tipus, però comptem amb uns 2.800 centres escolars. És important dotar a les escoles dels recursos necessaris tant a nivell humà com econòmic. No és suficient ampliar les hores del professorat amb un petit plus econòmic per assumir aquestes tasques sinó que cal crear professorat especialitzat. Sinó ens trobem davant d’una manca de recursos i d’una sobrecàrrega laboral pels professionals, que sovint han de jugar molt amb l’enginy per fer front a aquesta realitat.
Pel que fa a la matrícula viva, si aquesta ho és també cal que sigui viva la plantilla, de no ser així ens tornarem a trobar de nou amb una sobrecàrrega pel professorat. De la mateixa manera que a totes les escoles s’haurien de reservar places per acollir a aquests nois i noies que arriben amb el curs ja començat, sinó es tendeix a concentrar en grups aquest alumnat que planteja més dificultats per poder avançar el curs amb normalitat als mateixos centres.
Davant la concentració escolar de l’alumnat estranger cal impulsar les experiències de zones de matriculació única que s’estan duent a terme a diferents municipis, que ajuden a viure amb normalitat el fet migratori, i exigir la corresponsabilitat a l’escola concertada.

És en base a aquest anàlisi que denunciem des de SOS Racisme una mesura com la de crear centres educatius especials per als fills de immigrants que acaben d’arribar proposada per la Conselleria d’Educació, al considerar-la una proposta política discriminatòria que fomenta la desigualtat i l’estigmatització del col·lectiu immigrant i que va en contra d’altres iniciatives polítiques a favor de la integraciócom el Pla per la Ciutadania.

En primer lloc aquesta és una mesura que fomentarà la segregació dins de les escoles, però també del conjunt de la població immigrada davant dels ulls de la societat. Com es pot treballar per la integració des de la segregació?
Una política com aquesta situa al col·lectiu immigrat en una situació d’inferioritat i apunta un futur marcat per la desigualtat d’oportunitats per aquests joves. Les necessitats idiomàtiques i formatives d’aquest alumnat responen a un primer moment d’arribada, si aquesta immersió es fa en bones condicions, aquests nois i noies no representen més dificultats o reptes que altres alumnes. Les aules d’acollida han de donar resposta a aquesta primera immersió, la creació de centres especialitzats només respon a buscar formes “d’aparcar” a un alumnat i a la llarga augmentaran més el fracàs escolar.
D’altra banda, és totalment innecessari que el nou alumnat faci “cursos específics” com planteja la mesura per conèixer les costums de Catalunya. És evident que la millor manera per conèixer la realitat és compartint l’escola amb l’alumnat autòcton i fomentant la relació entre aquests, generant coneixement des de la convivència de forma natural. L’escola a més d’un paper educatiu en matèria curricular compleix una funció integradora que mesures com aquestes destrueix.
La creació d’aquests centres evidentment comportarà una despesa, que hauria de destinar-se a millorar de forma global la qualitat educativa i per impulsar la millora i extensió de les aules d’acollida, formació dels professionals davant la diversitat cultural, la mediació intercultural i projectes de integració com els plans d’entorn. Enlloc d’això aquest Govern decideix invertir en una política que fomentarà la desigualtat.

La solució pels reptes plantejats passa en gran part per una inversió realista de recursos humans i econòmics, basada en garantir la igualtat d’oportunitats i el foment de la convivència. Tot i que les línies que s’estaven treballant fins ara en matèria educativa anaven en aquest sentit, cal una major inversió que permeti als professionals de l’educació afrontar aquests reptes.
Invertim els recursos de manera intel·ligent i responsable i apostem per construir una societat cohesionada que no deixi espai per la segregació i la desigualtat. No oblidem que les escoles d’avui les formen els ciutadans de demà, i el que visquin ara marcarà el futur d’aquesta societat.
Barcelona, 15 de gener del 2008
SOS Racisme-Catalunya

La entrada Comunicat de SOS Racisme davant la proposta de la Generalitat de crear centres educatius especials per als immigrants que arriben amb el curs ja començat se publicó primero en SOS Racisme.