locals d'oci archivos - SOS Racisme

La discriminació a locals d’oci segons els mitjans de comunicació: són totes iguals?

SOS Racisme — Fri, 29 Dec 2017 11:06:20 +0000

La discriminació en l’accés a locals d’oci és una de les tipologies de denúncia que més creixen al Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme. El 2016, de 80 casos de racisme nous, els casos de dret d’admissió racista van representar el 15%. 11 punts més que el 2015. Però les persones racialitzades no són les úniques en patir discriminació en el seu temps d’oci. Durant el 2017 han tingut molt ressó mediàtic dos casos de negocis d’oci que havien discriminat joves disminuïts. Tot i la seva similitud, els periodistes que han cobert aquestes noticies no han relacionat els casos, perdent una oportunitat d’oferir context i base jurídica a les noticies.
Per quin motiu? Quina diferència hi ha entre no deixar entrar un grup de joves amb Sindrome de Down a una discoteca i denegar l’entrada a un grup de joves d’origen magrebí, negres o llatinoamericans? En tots dos casos s’aplica de manera incorrecta i abusiva el dret d’admissió. En totes dues situacions hi ha un grup de persones a les que se’ls vulnera uns drets i s’afecta a la seva dignitat. En ambdós casos hi ha organitzacions donant suport a les persones afectades i denunciant els fets. Però el tractament no és igual.

El poder de les opinions

El cas de la discriminació al grup de joves disminuïts va generar molt ressó mediàtic. Però la noticia va traspassar la secció d’informatius per arribar a la secció d’opinió. Així trobem columnistes o lectors que han volgut manifestar el seu rebuig a aquesta discriminació a El Punt Avui (http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/23-lectorescriu/1129858-un-dret-d-admissio-inadmissible.html) o l’editorial de El Periódico del 19 de març del 2017. (http://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20170419/discriminacions-per-sindrome-de-down-5983314)
No hem trobat cap exemple denunciant el dret d’admissió racista.

La veu silenciada de les persones protagonistes

Una característica comuna és que en poques ocasions es recull l’opinió o la veu de les persones afectades. En general s’inclouen les declaracions de les persones representants de les entitats que donen suport a la denuncia o altres persones considerades expertes. Però són pocs els exemples de notícies que recullin el testimoni de les persones que han patit el fet que es denuncien o que poden parlar des de l’experiència personal. En aquest cas, destaquem la noticia de Lleida.com (http://www.lleida.com/noticia_canal/quan-la-discriminacio-esdeve-oportunitat), que entrevista els joves amb Síndrome de Down i a la directora de la seva entitat.
Un bon exemple el trobem també a La Ser, que va entrevistar dos dels nois negres que van ser discriminats a una discoteca de Madrid (http://play.cadenaser.com/audio/001RD010000004576936/)
Ni tan sols la seva imatge per il·lustrar la noticia. Només El Periódico, que tot i no incloure cap declaració de cap persona amb disminució, sí il·lustra la noticia amb una foto on són protagonistes http://www.elperiodico.cat/ca/societat/20170430/els-discapacitats-exigeixen-una-llei-amb-sancions-clares-i-severes-per-a-la-discriminacio-6007957. Tampoc ho fan les noticies sobre discriminació racista.

Seguiment del cas

Els mitjans locals són els únics que fan seguiment de l’evolució dels casos. En el cas de Lleida, Nació Digital ha publicat diverses peces des del moment de la denúncia fins a la sentència judicial.
Per l’altra part, Betevé ha estat el mitjà que a més dels resultats de l’acció de testing va recollir la resposta de les parts interpel·lades i les conseqüències del procediment del cas.

BTV resultats testing: http://beteve.cat/sos-racisme-discriminacio-oci-nocturn/
BTV resposta Jamboree: http://beteve.cat/jamboree-apolo-neguen-discriminacions-racistes-entrada/
BTV seguiment de la noticia (resposta síndica 2015) http://beteve.cat/jamboree-apolo-neguen-discriminacions-racistes-entrada/

La crónica com a eina de denúncia

Per narrar situacions difícils de demostrar, doncs les proves són minses i s’ha de jutjar segons la versió d’una persona contra l’altra, el paper dels periodistes com a testimonis és important per donar veracitat a una de les versions. Per aquest motiu es va incloure la figura del periodista infiltrat a totes les accions de “testing night” que s’han realitzat. A l’acció duta a terme el 2014, per exemple, es va convidar a periodistes de La Directa i La Vanguardia (http://www.lavanguardia.com/ocio/20140609/54408811290/viacrucis-entrar-discoteca.html) , i els detalls dels seus relats donen una visió dels fets que faciliten la comprensió i l’empatia del lector.
Però també trobem exemples en que el cronista ha volgut provar els fets de manera autònoma, sense implicar-se en cap acció coordinada, com va fer el periodista Adriàn Crespo (https://directa.cat/racisme-de-porter-racisme-dempresa) per La Directa aquest mateix any.

Article escrit per Jose Peñín, responsable de comunicació de SOS Racisme Catalunya

Acció de la campanya #Aixòésracisme amb el suport econòmic del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i el Fons Europeu para el asilo, migraciones e integración (FAMI).

La entrada La discriminació a locals d’oci segons els mitjans de comunicació: són totes iguals? se publicó primero en SOS Racisme.

#DOCUMENTACIÓ: Informe “Reservat el dret de discriminació”

SOS Racisme — Wed, 18 Feb 2015 09:49:51 +0000

“Reservat el dret de discriminació. Testing i litigi estratègic sobre discriminació a la població immigrada en l’accés a locals d’oci” és l’informe que recull els resultats de la prova de testing realitzada entre el 8 de juny i el 8 de novembre a 6 ciutats de l’Estat espanyol: A Coruña, Barcelona, Bilbao, Donostia-San Sebastián, Oviedo i Saragossa.
Aquest informe té dues parts diferenciades. A la primera es tracta el marc teòric de la discriminació en l’accés a establiments públics. La segona part recull els resultats del testing, el seu desenvolupament i les actuacions realitzades posteriorment davant institucions administratives i judicials duent a terme litigis perquè els casos de discriminació obtinguts tinguin una resposta reparadora.

Reservat el dret de discriminació (pdf) – CAT
Reservado derecho a la Discriminacion (pdf) – CAST

El racisme es manifesta de maneres diverses, i amb el racisme explícit hi ha un altre racisme social, quasi quotidià. Denegar l’accés a un establiment públic, per exemple un bar o una discoteca, forma part d’aquesta discriminació encoberta. Des de la Federació d’Associacions de SOS Racisme de l’Estat espanyol volem contribuir a aturar la discriminació amb la col·laboració de totes i tots. I per aquest motiu difonem l’informe perquè administracions, institucions i entitats en feu ús.
L’informe és part d’un projecte de la Federació estatal de SOS Racisme subvencionat pel Ministerio de Empleo y Seguridad Social dins dels programes cofinançats pel Fons Europeu per a la Integració.

La entrada #DOCUMENTACIÓ: Informe “Reservat el dret de discriminació” se publicó primero en SOS Racisme.

Confirmació del Tribunal Suprem de la sentencia del cas Wilson Pacheco

SOS Racisme — Sun, 30 Jan 2005 16:35:00 +0000

Davant la resolució del Tribunal Suprem sobre el recurs presentat per la defensa dels inculpats en l’homicidi del ciutadà Wilson Pacheco, des de SOS Racisme volem manifestar la nostra satisfacció amb la decisió presa per aquest tribunal. Així, es confirma la sentència ja en el seu moment aprovada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que contemplava els greus fets ocorreguts com a homicidi dolós.
Tanmateix, hem de recordar el fet que, en cap moment del procés es va apreciar l’agreujant de racisme que tant l’acusació popular com SOS Racisme vam demanar, i que pensem que va ser un dels mòbils que van impulsar als condemnats a acabar amb la vida del ciutadà Wilson Pacheco. Cal, doncs, fer una reflexió del poc ús que es fa de l’article 22.4 del Codi Penal ja sigui per manca de voluntat o per dificultats tècniques.
Des de SOS Racisme, fa anys que denunciem l’existència de criteris racistes en l’aplicació del dret d’admissió. És per això que l’any 1999 iniciem una campanya en què es denuncien aquests fets jurídicament. L’any 2002 es dicten dues sentències contra 5 locals del Maremàgnum, entre ells el Caipirinha, en les quals es reconeix l’existència de racisme a l’hora de denegar l’entrada a col·lectius determinats. Concretament, un dels propietaris és condemnat a 5 anys d’inhabilitació per a la gestió de locals d’oci.
SOS Racisme som coneixedors que aquestes situacions de discriminació es produeixen diàriament a diferents locals del nostre país. És per això que valorem que, més enllà de la via jurídica, l’administració hauria de prendre mesures al respecte i des del Departament de Comerç, Indústria i Turisme s’haurien de facilitar mitjans per investigar aquests tipus d’actes discriminatoris que vulneren drets fonamentals.
Des de SOS Racisme lamentem que la mort de Wilson Pacheco a mans de porters i vigilants de seguretat al Port de Barcelona, no hagi servit per modificar la conducta d’alguns professionals de l’oci nocturn, ja que tres anys més tard, seguim rebent denúncies sobre agressions d’aquesta naturalesa a la nostra Oficina d’Informació i Denúncies.
SOS Racisme Catalunya
30 gener 2005

La entrada Confirmació del Tribunal Suprem de la sentencia del cas Wilson Pacheco se publicó primero en SOS Racisme.