policia archivos - SOS Racisme

El asesinato de un migrante a tiros por un agente en A Coruña reabre el debate sobre la violencia policial

SOS Racisme — Wed, 17 Jan 2024 15:16:30 +0000

Artículo publicado en El Saldo por Javier H. Rodríguez

Colectivos antirracistas y antirrepresivos denuncian el “uso desproporcionado” de la fuerza contra un hombre que portaba una vara de hierro mientras los sindicatos policiales dicen que era “un delincuente que intentó asesinar a un Policía Nacional”.

La Policía Nacional asesinó este lunes a tiros a un hombre migrante de 35 años que, según el relato policial, había estado golpeando con una barra de hierro cristales de vehículos en una gran avenida en la ciudad gallega de A Coruña, con la supuesta intención de obtener algo de dinero. Siempre según el relato policial, después de “desobedecer” los primeros avisos de los agente y debido a su actitud “muy violenta”, los agentes habrían utilizado sin éxito una pistola táser antes de dispararle con un arma de fuego y causarle la muerte.

El asesinato a tiros en el polígono de A Grela del hombre armado solamente con una barra de hierro ha puesto de nuevo sobre la mesa el debate sobre la violencia policial y la desproporcionalidad en el uso de la fuerza por parte de los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado. ¿Estaban los agentes implicados lo suficientemente formados para reducir a la persona fallecida empleando la superioridad numérica y no causándole la muerte? En caso de cumplirse la presunta y todavía no contrastada necesidad de abrir fuego contra él, ¿los agentes estaban capacitados para ejecutar disparos a zonas no vitales que contuviesen a la víctima pero que no acabasen con su vida de forma inmediata? ¿Ha influido en la decisión de matarlo que fuese una persona racializada?

Sobre esta actuación policial, la principal organización de defensa de los derechos humanos centrada en el racismo y la xenofobia, SOS Racismo Galicia, tiene claro que ha sido “una actuación totalmente desproporcionada”. “A primera hora del día [ayer, lunes], la causa del fallecimiento era que le habían disparado a las piernas y que tras revolverse, lo matan fortuitamente”, critica Esther Lora, de SOS Racismo. “Ahora, la versión ha cambiado totalmente para decir que el hombre le iba a pegar a un policía con una barra de hierro en la cabeza”, explica Lora. La diferencia entre ambas versiones, emitidas por los sindicatos y las fuentes policiales a través de los medios de comunicación de masas de Galicia, es fundamental: “Si la primera es la correcta, ¿quieren decir que han matado a un hombre que se escapaba para pararlo? Es gravísimo”.

En el propio baile de versiones que ha habido en las últimas 24 horas, parecía quedar claro que la persona asesinada por la Policía Nacional solamente habría roto las ventanillas de varios coches y causado desperfectos en cajeros automáticos de algunas sucursales bancarias. “Es muy peligroso normalizar disparar a una persona que se estaba escapando”, matiza Esther Lora. Algo que comparten plenamente desde el colectivo Coruña Antifa: “Si esto no se esclarece, puede sentar un precedente terrible de impunidad para otros agentes en futuras actuaciones”.

Ambas organizaciones exigen que se abra una investigación que esclarezca los hechos: “No es lo mismo disparar por la espalda a una persona que esta huyendo y matarlo, que dispararle supuestamente a zonas no vitales porque iba a atacar a un agente y matarlo también. En ambas versiones creemos que es un actuación intolerable”, argumentan desde SOS Racismo. El gran número de agentes personados en la zona también es un agravante para los y las integrantes de sendos colectivos: “Fue en un descampado. ¿Realmente era necesario llegar a eso?”. Y la otra pregunta clave: “¿Hubiesen actuado de la misma manera si la persona no hubiese sido un hombre negro? La hemeroteca y las estadísticas nos dicen que no”, recalcan en SOS Racismo.

Desde Coruña Antifa inciden también en una potencial voluntad de la Policía Nacional de “encubrir una posible negligencia” que, a su juicio, también abona el campo para la aparición de “un racismo extremo” en las redes sociales: “Cualquiera puede echar un ojo a todas las manifestaciones racistas y xenófobas ayer en los comentarios de redes de las noticias en prensa”. Algo que ellos y ellas atribuyen a la legitimación durante el último lustro de los partidos de extrema derecha españoles y la “radicalización a la que ha llevado a los cuerpos policiales”.

Deshumanización en la prensa gallega

Tanto SOS Racismo como Coruña Antifa reprueban sin matices la actuación de los grandes medios de comunicación gallegos que solamente han dado la versión del Sindicato Unificado de Policía, “aunque esto significases ir cambiándola sobre la marcha y caer en contradicciones en apenas horas de diferencia”. Además, el enfoque en radios, televisiones y prensa escrita ha tratado de despersonalizar y deshumanizar lo ocurrido. “La Policía abate”, “Un hombre violento muere”… “¿Estamos hablando de un ciervo o de una persona? ¿Se ven en la necesidad de explicar una y otra vez que era supuestamente violento para legitimar el asesinato? Es intolerable esa falta de profesionalidad”, se pregunta Esther Lora, de SOS Racismo.

Los sindicatos policiales piden “más seguridad”

La versión ofrecida por el Sindicato Unificado de Policía se centra ahora en que el hombre “intentó asesinar” a un agente de la Policía Nacional, hasta que este lo mató en las inmediaciones del polígono de A Grela, en un descampado junto a las antiguas vías del tren de A Coruña. Según esa versión, los agentes tuvieron que pedir refuerzos a los policías municipales, algo que aprovecharon para pedir “medidas en la ciudad” sobre seguridad.

En la versión policial, siempre difundida a través de la prensa, también se ha bailado en el relato de la utilización de una pistola táser previa al uso del arma de fuego. En unos primeros testimonios, la pistola táser no habría funcionado porque el hombre “era muy corpulento”, en las últimas versiones, lo que limitó el efecto fue “las capas de ropa” que llevaba. “La violencia no puede medirse en abstracto, tiene que traducirse en algo concreto y, por ahora, no ha habido ninguna prueba que hay trascendido de que eso fue así. Es muy necesario que se investigue de manera independiente”, rematan desde SOS Racismo.

La entrada El asesinato de un migrante a tiros por un agente en A Coruña reabre el debate sobre la violencia policial se publicó primero en SOS Racisme.

#RELATSREALS: In dubio pro reo vs. principi de veracitat policial

SOS Racisme — Thu, 13 Jul 2017 12:00:58 +0000

En Paco va obeir l’ordre i va baixar amb intenció de parlar amb els manters, però no va poder obrir boca. Tot d’una, va rebre un fort cop al cap; un cop de porra elèctrica extensible. La jutgessa va concloure que les declaracions dels agents oferien “dubtes raonables”, que respectava la seva presumpció d’innocència i dictava sentència absolutòria.

Un 28 d’agost a la una del migdia, en Paco li explicava a l’Oriol com podia sobreviure a Barcelona en l’economia informal. L’Oriol acabava d’arribar i necessitava un petit cop de mà, una bona ruixada d’ànims i un amic en qui confiar. En Paco feia molt temps que treballava com a venedor i gairebé tothom el coneixia, fins i tot els policies, que l’havien batejat amb el sobrenom d’Americano. Xerraven relaxats, asseguts en un banc del Passeig de Gràcia, davant la boca esquerra de metro de la línia 3.
De sobte, van veure com una vintena de companys manters corrien per l’altra banda del carrer i es refugiaven a la boca de metro paral·lela. Darrere seu, els seguien quatre agents de la Guàrdia Urbana vestits de paisà. Els agents van decidir intervenir dins del vestíbul de TMB i els venedors, que conceben els passadissos subterranis com un cau segur, van exercir el seu dret a la defensa.

Il·lustració MV, La Directa

Els agents de paisà van sortir corrents per la boca de metro on en Paco i l’Oriol s’havien apropat per veure què passava. Al mateix temps, van arribar dues furgones de la Guàrdia Urbana, on els agents van pujar ràpidament. Alguns manters van llençar pedres als vehicles i van tornar a refugiar-se dins la boca de metro.
Tot seguit, un dels agents va baixar i va anar directe cap a l’Oriol per detenir-lo després d’afirmar que havia vist clarament com llençava una pedra contra el vehicle.
–’Americano’, a ver si puedes mediar un poco. Tus compañeros están muy nerviosos, ya has visto cómo nos están lanzando piedras– li deia l’agent, mentre un segon enmanillava l’Oriol.
–Oriol no ha hecho nada, no ha lanzado ninguna piedra. ¿No veis que viene conmigo y que no ha ido corriendo a esconderse?
–¿Qué quieres, te detengo a ti también?– Va amenaçar-lo l’altre agent, mentre empentava l’Oriol dins de la furgo.
–Anda, déjalo, él no ha hecho nada. ‘Americano’, por favor, baja a mediar, ¡ya!– Va ordenar-li el primer.
En Paco va obeir l’ordre i va baixar amb intenció de parlar amb els manters, però no va poder obrir boca. Tot d’una, va rebre un fort cop al cap; un cop de porra elèctrica extensible.
En Paco va obeir l’ordre i va baixar amb intenció de parlar amb els manters, però no va poder obrir boca. Tot d’una, va rebre un fort cop al cap; un cop de porra extensible executat amb clara intenció de malferir-lo. Va obrir-li un trau al cap.
Quan els agents van marxar, en Paco va anar immediatament al CAP de Florida Nord, a l’Hospitalet, perquè el visités un metge i li curés la ferida. Va decidir no denunciar l’agressió.
Però, mesos després, quan va descobrir que, juntament amb l’Oriol, la Guàrdia Urbana l’acusava d’un delicte d’atemptat, d’una falta de lesions i d’una falta de desperfectes, va adreçar-se al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme per rebre assessorament legal i defensar-se d’aquella falsa acusació.
Es veu que l’agent 71265 l’havia identificat quatre dies després dels fets a partir d’una fotografia que constava als fitxers policials. Aquest agent va convèncer al policia 71.764, que suposadament havia rebut una pedrada, que qui l’havia atacat era l’Americano. Així, un any després, en Paco va ser identificat per l’agent 71.764 en una roda de reconeixement.
Per sort, l’advocat de SOS Racisme va descobrir que, el mateix dia dels fets, el policia 71.764 havia declarat que, sense cap gènere de dubtes, el presumpte autor del llançament de la pedra era un home que havia estat entre tres i vint i les quatre de la tarda a comissaria aquell dia, preguntant pel seu amic l’Oriol, detingut una hora abans.
L’home de la comissaria no podia ser en Paco, ja que a aquella hora es trobava lluny d’allà, sent atès al CAP, i tenia un informe mèdic que ho demostrava.
La jutgessa va concloure que les declaracions dels agents oferien “dubtes raonables”, que respectava la seva presumpció d’innocència i dictava sentència absolutòria
El judici es va celebrar el passat 3 de gener, dos anys i mig després dels fets, al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. La jutgessa va concloure que les declaracions dels agents oferien “dubtes raonables” respecte la identificació d’en Paco i que, en virtut del principi in dubio pro reo, respectava la seva presumpció d’innocència i dictava sentència absolutòria. Va salvar-se d’una acusació que li demanava, entre altres, tres anys i sis mesos de presó.
L’Oriol, en canvi, no va tenir tanta sort, ja que va ser condemnat a pagar un total de 780 euros de multa per un delicte de resistència a l’autoritat, per una falta de lesions i per una falta de danys, d’acord amb la declaració de l’agent amb TIP 25859. En aquest cas, la jutgessa va fer valer el principi de veracitat del policia, literalment: “Ante la contundencia del testimonio del agente policial, el cual debe ser calificado de serio, contundente y firme y del que no existe dato alguno que permita dudar de su veracidad toda vez que conoce los hechos por su quehacer professional, procede dictar una sentencia condenatoria”.
“Ara la llei és molt dura contra els manters i els policies se senten amparats”, lamenta en Paco. “Si la llei canvia, això canviarà” assegura, conscient que moltes vegades fins i tot els jutges saben que la policia menteix.

Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’ acollia en la seva edició en paper i que ara passa al web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: In dubio pro reo vs. principi de veracitat policial se publicó primero en SOS Racisme.

#COMUNICAT: En relació al desallotjament de Can Vies

SOS Racisme — Thu, 29 May 2014 14:33:57 +0000

Font: www.fotomovimiento.org

Fa dies que seguim amb preocupació els esdeveniments relacionats amb el desallotjament i demolició de Can Vies, l’històric centre social autogestionat de Sants amb 17 anys de trajectòria.

Òbviament són molts els factors que intervenen, però creiem pertinent compartir algunes consideracions:

Pensem que és un error analitzar els fets únicament com un problema d’odre públic o una expressió radical fruit del desallotjament de Can Vies.
Lamentem l’atac que van patir els companys i les companyes de La Directa, quan agents de la BRIMO van trencar els vidres del local per accedir-hi.
Des de SOS Racisme defensem la lluita no violenta, però entenem que és responsabilitat de les dues parts del conflicte, i diferenciem, també, el paper d’una i altres: en aquest sentint considerem que l’ajuntament ha de prioritzar la interlocució amb Can Vies i la retirada del desplegament massiu de policia.

Volem expressar el nostre suport a la reivindicació pacífica i responsable.

Us convidem a llegir el posicionament que han fet les companyes i els companys de la FAVB amb el que ens sentim totalment identificats.

SOS Racisme Catalunya, 29 de maig de 2014

La entrada #COMUNICAT: En relació al desallotjament de Can Vies se publicó primero en SOS Racisme.

#ACTIVITAT: Presentació de l’informe “Identificació policial per perfil ètnic”

SOS Racisme — Wed, 15 Jan 2014 11:31:55 +0000

Font: periodismohumano.org

El proper dijous 16, a les 19h, es presentarà al Col·legi d’Advocats de Barcelona l’informe el·laborat per investigadors de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València i de la Universitat d’Oxford.
A la presentació participarà Alicia Rodríguez, responsable del Servei d’Atenció i Denúncies per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD) de SOS Racisme, l’advocat José Javier Ordoñez Echevarria i Jose García Añón, de l’Universitat de València. Moderará Cristina de la Serna de Open Society Justice Initiative.
Aquest és el primer informe que es realitza a l’Estat Espanyol analitzant l’experiència policial mitjançant enquestes. El contingut intenta donar resposta, des d’un punt de vista científica, a les sospites d’actuacions racistes o afectades per estereòtips xenòfobs, per part de la policia en detencions o identificacions.
Els resultat de l’informe treu a la llum una greu desproporció en aquest aspecte: una persona d’ètnia gitana té 10 vegades més possibilitats de ser detinguda que una persona de característiques cuacàsiques, i una persona d’aparença magrebí, 7 vegades més. Amb alts percentatges també per les persones llatinoamericanes o andino-llatinoamericanes.
Podeu consultar l’informe a aquest link.

La entrada #ACTIVITAT: Presentació de l’informe “Identificació policial per perfil ètnic” se publicó primero en SOS Racisme.

#COMUNICAT: Els Mossos censen dones amb vel integral: per quin motiu i amb quines conseqüències?

SOS Racisme — Tue, 27 Aug 2013 13:07:18 +0000

Davant la informació publicada per El Periódico de Catalunya informant que els Mossos d’Esquadra estan censant les dones musulmanes que duen vel integral i que realitzen una formació especial als seus agents en aquest sentit, i esperant que Interior confirmi aquesta informació i doni les explicacions pertinents, des de SOS Racisme Catalunya volem manifestar:

En primer lloc, alertem de les conseqüències de la difusió d’informació tan delicada, com aquesta, segons la manera com es fa i la intencionalitat de la seva difusió: Incloure a portada un missatge que criminalitza unes persones concretes ( estar “Sota sospita”, com diu El Periódico, les relaciona d’entrada amb un cert delicte o perill que no està demostrat) té conseqüències en l’opinió pública i pot alimentar actituds i discursos racistes i discriminadors, així com pot generar indignació en la població assenyalada.
Els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat en aquest sentit.
A l’espera de les explicacions d’Interior i Mossos d’Esquadra, no entenem la necessitat d’aquest “cens”: és per fer un estudi sociològic? Han de dotar de dades a la comissió del Parlament que ha de regular l’ús del nicab i el burca? Si fos així posem en dubte que sigui una tasca a fer per les forces de seguretat pública o per uns altres treballadors públics, com treballadors socials, etc. I el fet que ho faci la policia dóna un missatge concret: lliga aquestes dones a la inseguretat i a situacions de perill per a la societat.
Si l’objectiu, en canvi, és exercir un control i un seguiment d’aquestes ciutadanes de Catalunya, sense que representin una amenaça real per a la ciutadania, ho denunciem i posem en dubte que això pot vulnerar els drets fonamentals d’aquestes dones.
Denunciem que l’extensió d’una “política de la por” que genera inquietud i inseguretat entre la població, està permetent que organitzacions governamentals com la policia vulnerin els drets de la ciutadania, i aquest no és el primer exemple de vulneració de drets en defensa d’una suposada seguretat ciutadana.
La persecució continuada a un grup de la població concret, per la seva religió, cultura o origen, a més de ser clarament racista i xenòfoba, té unes conseqüències greus en la societat en general: malmet la convivència i la confiança entre els veïns i les veïnes.
Recordem que com entitat de defensa de drets humans i antiracista, rebutgem la prohibició de l’ús del burca i el nicab, perquè exclou, aïlla i criminalitza les dones que els utilitzen i a la població musulmana en general. Si bé no estem a favor del seu ús, pensem que la seva prohibició no és la via per tractar el tema.
De la mateixa manera, en cas que s’utilitzi la violència, la coerció o l’amenaça per obligar les dones a vestir o fer d’una manera determinada, les administracions i els cossos de seguretat han d’intervenir en cada cas concret i aplicar el sistema de dret o el que pertoqui per tal de garantir que cada dona actuï amb plena llibertat; però utilitzar mesures generalitzadores, estereotipadores i racistes, no facilita aquesta tasca, ans el contrari.

SOS Racisme Catalunya
Barcelona, 27 d’agost

La entrada #COMUNICAT: Els Mossos censen dones amb vel integral: per quin motiu i amb quines conseqüències? se publicó primero en SOS Racisme.

Critiquem les reaccions davant el Codi Ètic Policial i reclamem que sigui vinculant

SOS Racisme — Wed, 03 Nov 2010 10:08:33 +0000

Les entitats sota signants, a la vista de la controvèrsia desfermada en relació a l’aprovació per part del Govern de Catalunya del Codi ètic de la policia, manifesten el següent:

Que, al nostre entendre, les fortes crítiques al Codi plantejades per alguns sindicats i grups polítics han enfocat erròniament el debat, el qual caldria centrar en com reforçar la protecció dels drets humans i la seguretat de la ciutadania en la seva relació amb els cossos policials
Que l’adopció de codis de conducta de les forces d’ordre públic és un compromís polític i jurídic internacional, creixement exigible a les policies de països europees. L’any 1979, l’ ONU va adoptar un Codi de Conducta per a funcionaris encarregats d’aplicar la llei amb l’objectiu de dotar als ciutadans d’un instrument de protecció enfront dels abusos policials. Per la seva banda, el Comitè de Ministres del Consell d’ Europa va aprovar el Codi Europeu d’Ètica Policial l’any 2001, donant un gir transcendental a la construcció d’un model policial més garantista. L’Associació de Jutges per a la Democràcia, igualment, va manifestar com a “absolutament necessària” l’existència d’instruments normatius que serveixin de guia per a les forces de seguretat.
Que aquesta mena d’instruments, en la mesura que es conceben per prevenir i denunciar els abusos, haurien de contribuir al prestigi de les actuacions policials que s’ajusten a la legalitat. No debades, les forces policials tenen el monopoli de la violència i per això els hi és exigible un plus de responsabilitat i professionalitat en l’ús de les seves prerrogatives.
Que les deficiències del Codi aprovat tenen més a veure amb la seva escassa força jurídica que amb els seus suposats excessos regulatius: ha estat severament escapçat des de la seva adopció inicial i no té el caràcter vinculant que seria desitjable. Amb tot, és pot considerar un instrument garantista, com ho han estat en el passat la instal•lació de càmeres a les comissaries (a recomanació de Nacions Unides) i l’obligació d’identificació dels funcionaris policials (com les de qualsevol altres funcionari públic).

Entitats signants
Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans
Observatori DESC
Institut de Drets Humans de Catalunya
SOS Racisme – Catalunya
Justícia i Pau
Observatori dels Sistema Penal i els Drets Humans
Barcelona, novembre del 2010

La entrada Critiquem les reaccions davant el Codi Ètic Policial i reclamem que sigui vinculant se publicó primero en SOS Racisme.