1992 – 2012. Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme i xenofòbia
El Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD), element clau en l’acció de denúncia de SOS Racisme Catalunya, compleix 20 anys d’activitat. En aquest temps, des del SAiD s’ha atès a milers de persones que han patit algun tipus de discriminació o agressió per motius racistes; s’ha lluitat per defensar els drets de les persones utilitzant les eines jurídiques i socials al nostre abast, i s’ha treballat per sensibilitzar sobre la importància de la discriminació racista.
Què és el SAiD
El Servei d’Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD) és un servei gratuït de SOS Racisme que atén a aquelles persones, grups o col•lectius que han estat víctimes o testimonis de fets i/o comportaments racistes o xenòfobs. Tanmateix denuncia l’aplicació desigual dels seus drets.
La finalitat del SAiD és la restitució dels drets i de la dignitat de les persones que han estat víctimes d’actes racistes o xenòfobs.
Des del 1992 ofereix un servei únic a Catalunya, dirigit per professionals d’àmbits diversos i complementaris, com el dret i el treball social, i adreçat a:
- A persones o col•lectius que pel fet de pertànyer a una minoria ètnica o per ser immigrants han estat víctimes d’agressions discriminatòries, racistes o xenòfobes.
- A persones que han estat testimonis d’agressions o actituds de caire discriminatori, racista o xenòfob.
- A persones o col•lectius que pertanyen a una minoria ètnica o són immigrants que desitgin informar-se sobre quin són els seus drets com a ciutadans.
El servei ofereix una atenció integral a la víctima, ja que més enllà de trobar una resolució al seu problema, es fa un acompanyament tenint en compte la situació social i psicològica de la persona. Una atenció cada vegada més necessària, tenint en compte la conjuntura social i econòmica actual. Per fer-ho possible, SAiD compta amb una xarxa de recursos amb acords amb SOS Racisme.
La clau de l’èxit del servei recau en l’alt grau de professionalitat de l’equip responsable, tant les persones contractades com els i les activistes que hi col•laboren. És necessari un grup cohesionat, perseverant, imaginatiu i amb una gran implicació social, per tal d’ajudar a les víctimes i superar l’esforç psicològic de l’atenció directa a casos i històries vitals, sovint, molt dures.
Informació destacada
El servei es va crear el 1992, sota el nom d’ Oficina d’Informació i Denúncies (OiD)
Des del 1997, el servei ha atès a més de 6.000 persones.
Des del 1999 fins l’actualitat, han acceptat anualment una mitjana de 100 nous expedients.
Al 2011 s’ha treballat en 225 casos, d’aquests 90 eren casos nous. Per tipologia, els casos que més han augmentat són les agressions i discriminacions entre particulars (22%) i la discriminació en serveis no bàsics –accés a locals d’oci, diferència de tracte a bars i restaurants, etc.- (20%), que juntament amb les agressions i abusos de seguretat privada (9%) mostren una preocupant radiografia de les conseqüències de la normalització del racisme a Catalunya.
El 2009 es va fer una evolució del servei que es va traslladar també al nom, canviant l’Oficina d’Informació i Denúncia (OiD) per l’actual Servei d’Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD).
Aquesta evolució va suposar deixar de parlar d’“usuaris/es” del servei per anomenar-los “víctimes”, i oferir un tractament integral a aquestes víctimes, oferint un acompanyament social i psicològic regular amb la màxima proximitat possible; entre altres millores.
Els casos més difícils del SAiD són els policials. En aquests casos, aconseguir l’absolució de la víctima és sovint el resultat més positiu. Una dificultat específica és el fenomen de les “denúncies creuades”: quan la víctima del SAiD interposa una denúncia per suposades agressions o insults de la policia, aquesta ja l’ha denunciant també per agressions o desacatament a l’autoritat.
Un dels reptes històrics del SAiD és fer valer l’agreujant de racisme, que tot i estar inclòs en el Codi Penal no s’aplica gairebé mai. D’una banda perquè només es pot aplicar en delictes, i la majoria de casos del SAiD són considerats faltes; i per una altra, per la dificultat de demostrar “la motivació racista” dels casos.
