Aminetu Haidar continua amb la seva vaga de fam que va començar gairebé fa 25 dies i es troba a l’aeroport de Lanzarote. Haidar, de 42 anys, és una activista pro saharauí i ha treballat tota la seva vida en defensa dels drets humans del seu poble.
L’activista saharaui va anunciar dilluns al matí a través d’un portaveu que renunciava a tot tipus d’atenció mèdica, inclosa la del seu propi doctor. Segons la seva advocada, Inés Miranda, en cas que Haidar es desmaiés o perdés la consciència, s’hauria d’aplicar la Llei d’Autonomia del Pacient de 2002 on s’estableix que “les persones que es troben en aquesta situació disposen de la seva voluntat i són les que decideixen realment què succeeix en el moment”.
Tal com afirmen fonts properes a Aminetu, l’activista ja ha expressat la seva voluntat en el document firmat davant el notari encara que només es farà pública si arriba el moment.
Quan va arribar a Espanya, la policia la va obligar a entrar al país només amb el pretext que disposava d’una targeta de resident que no va haver d’ensenyar. Només desembarcar del vol, va intentar agafar-ne un de tornada cap a la seva ciutat El Aaiún, però la policia no li ho va permetre perquè la targeta no servia per a un viatge internacional. Va ser llavors quan va començar la vaga de fam.
El ministre d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, li va proposar a Aminetu sol·licitar un passaport nou a un Consolat de Marroc a Espanya i li va oferir la possibilitat que se li retornés el que se li va retirar el passat 14 de novembre, com ella espera des de llavors. Aminetu pretén tornar a casa seva a la seva ciutat amb la seva targeta de resident i el seu passaport, que està en vigor fins el març de 2010.
Les autoritats marroquines del Sàhara Occidental van expulsar a aquesta noia a mitjans de novembre perquè va omplir la seva targeta d’embarcament – quan tornava de recollir un premi de drets humans als Estatus Units – amb “Sàhara Occidental” en comptes de Marroc.
La policia va pensar que aquest acte significava que la noia estava rebutjant a la seva nacionalitat marroquina, llavors li va confiscar el seu passaport i la van fer volar fins a Lanzarote sense documents i en contra de la seva voluntat. Aquest fet infringeix l’article 12 del Pacte Internacional de Drets Civils i polítics que afirma que ningú es veurà privat d’entrar al seu propi país.
Durant les últimes setmanes, l’opressió marroquina contra els activistes dels drets humans s’ha incrementat després del discurs del rei Mohamed VI. El que ha estat més transcendental en aquest discurs va ser el comentari: “O una persona es marroquina o no ho és. Un és patriota o és traïdor. No hi ha terme mig”.
El recolzament
No obstant, mentre la situació de l’activista empitjora, centenars de persones es concentren a tota Espanya per protestar en contra de l’actuació del Govern de Zapatero.
A Madrid, per exemple, centenars de persones es van concentrar diumenge a la porta del Ministeri d’Assumptes Exteriors. Els assistents van responsabilitzar el govern espanyol, al marroquí i al rei Juan Carlos de la situació en la que es troba Haidar. Per això, es van poder escoltar crits com “Marroc, culpable; Espanya culpable”, “Zapatero dimissió, Moratinos dimissió” o també “que el Rei es guanyi el sou”.
Han hagut concentracions similars a altres llocs d’Espanya; a Barcelona mig centenar de persones es van reunir davant la Delegació de Govern; a Jerez de la Frontera 150 persones amb veles van exigir a l’executi que elabori totes les gestions necessàries per a que l’activista pugui tornar a casa seva.
La plataforma “Solidaridad con Aminetu Haidar” està promovent diversos actes davant la situació extrema en la que està l’activista. Avui, dimecres 9 de desembre a les 19:00h, ha convocat una Concentració-vigilia en la subdelegació del Govern d’Espanya, sota el lema: “Una espelma encesa per la dignitat del poble saharaui”.
A l’aeroport de Los Rodeos hi va haver una concentració silenciosa. No obstant, en un to de veu baix, les persones repetien amb els ulls tancats la mateixa frase: “no volem veure la mort d’Aminetu Haidar”.
Per altra banda, aquest mateix col·lectiu es concentrarà avui a les set de la tarda davant la Subdelegació del Govern de Santa Cruz de Tenerife. Els manifestants portaran màscares amb la cara de l’activista. Demà dijous, els assistents es reuniran a les vuit del vespre a la Plaza de la Concepción en la Laguna amb veles i vestits de blanc.
A més a més, el divendres hi ha una reunió a les set de la tarda a la casa Tahime al Barrio Nuevo (La Laguna) amb tots els col”lectius interessats per a organitzar actes posteriors, entre els quals, és possible que es faci una manifestació multitudinària.
Per altra banda, hi ha varis personatges públics que han mostrat el seu recolzament durant l’espera: el coordinador general de Izquierda Unido, Cayo Lara; la política austríaca Karen Shelley, els integrants del grup de música Macaco, el director de cinema Javier Fresser i actors com Fernando Tejero, Lola Dueñas o Guillermo Toledo. Fins i tot, l’escriptor portuguès José Saramago la va anar a visitar i li va dedicar un manifest en el que expressa el seu recolzament total en la causa saharaui.
La història d’Aminetu
Degut a la seva ideologia saharaui, els poders públics marroquins han perseguit i reprimit a Aminetu en varies ocasions. Al 1987, amb 21 anys, va formar part d’una manifestació pacífica formada per 700 participants que exigien el referèndum d’independència del Sàhara enfront de Marroc. Després d’aquestes activitats va ser detinguda i torturada sense càrrecs ni judici a les presons secretes durant 4 anys.
Al 2005 va ser condemnada per la justícia marroquina a l’estància de 7 mesos en el centre penitenciari “Presó Negra” de El Aaiún. Amnistia Internacional va denunciar el procés del judici degut a irregularitats. A més a més, membres del Parlament Europeu van emprendre una campanya internacional per l’alliberació d’Haidar i es va portar a terme mitjançant la resolució del Parlament després d’un mes de ser empresonada.
Degut a la dimensió mediàtica del seu empresonament irregular va tenir un recolzament molt important per part d’associacions i polítics occidentals, i gràcies a tot això es va aconseguir l’expatriació d’Haidar. No obstant, a l’agost del 2006 Marroc li va denegar el passaport i el dret d’expatriació dels seus dos fills com a mesura de pressió.
Ara per ara es troba fent la vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote a l’espera que els govern es posin d’acord i que la política internacional actuï a favor dels seus drets com més aviat millor, perquè tal i com han dit els metges, no aguantarà més de dos dies sense desmaiar-se.
Una mica d’història…
EL nucli d’aquest conflicte es troba en la negativa de Marroc a concedir al poble saharauí el dret a un referèndum d’autodeterminació després de que Espanya renunciés a la seva colònia al 1975. Les Nacions Unides i la comunitat internacional no reconeixen la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, però a la vegada, no s’involucren quan milers de saharauis estan en els camps de refugiats en el desert des de fa m
és de 30 anys.
Haidar i els seus companys que estan detinguts a Marroc són partidaris d’una solució no violenta a aquest problema històric. Segons ells, ja és hora de que la comunitat internacional, i especialment Espanya, pressionin a Marroc per a que cedeixi i permeti el referèndum democràtic.
Amb aquesta història no podem deixar de recordar a Rosa Parks, quan l’1 de desembre de 1955 es va negar a obeir a un conductor d’autobús que li va dir que cedís el seu lloc a un passatger blanc, a Montgomery (Alabama).
Més informació a:
Més informació sobre la causa saharaui
El pais editorial (Haidar no debe morir)
