El moviment antiracista de Barcelona convoca una concentració unitària el 24 de juny de 2023 a la Plaça Idrissa Diallo a les 19h
Dissabte, 24 de juny de 2023, es compleix un any de la massacre de Melilla. Es compleix un any del dia en què Espanya i el Marroc varen orquestrar un salt a la tanca de Melilla en què van participar unes 2.000 persones negres, en la seva majoria de Sudan i el Txad, i que va provocar la mort de desenes de persones en l’intent d’accés a territori espanyol.
La brutalitat infrahumana i antinegra amb què els cossos policials d’Espanya i el Marroc van rebre als nostres germans va assassinar almenys 40 persones, va deixar 76 ferits, 13 d’ells greus i almenys 77 persones desaparegudes.
La massacre del 24 de juny de 2022, com la massacre del Tarajal de 2014 i altres que les antecedeixen, demostren el caràcter sistemàticament racial, colonial, assassí i profundament antinegre de les polítiques migratòries dissenyades per la Unió Europea i executades per Espanya i el Marroc.
Condemnem que 46 dels germans supervivents de la massacre han estat condemnats a 2 anys i mig de presó al Marroc, pel simple fet d’intentar travessar la frontera, després de ser rebuts amb una violència infrahumana en tots dos costats de la tanca i de sobreviure als atacs físics dels cossos policials, a l’allau i la sufocació que es va provocar en el petit espai del Barrio Chino i a l’ús de gasos lacrimògens, que a més va contra la regulació internacional. És sabut, a més, que a alguns dels supervivents de la massacre se’ls ha denegat l’asil, tot i ser d’origen sudanès, als qui s’atorga l’asil en més del 90% dels casos a causa de la situació de guerra al país.
Condemnem que el Govern de l’Estat espanyol hagi incomplert el seu deure de diligència, les compareixences vergonyoses i humiliants de Marlaska negant-se a esclarir els fets, depurar responsabilitats, promoure la rendició de comptes i reparar el mal davant una massacre que conforma, òbviament, un crim de dret internacional. Cap dels responsables no ha estat investigat. Les víctimes continuen sense justícia, veritat ni reparació. Les famílies de les víctimes no han pogut identificar ni enterrar als seus pares, germans, fills. Una vegada més, regna l’impunitat absoluta davant l’assassinat a sang freda de cossos negres.
Aquests assassinats, sumats al de 15 persones en el Tarajal de Ceuta a les mans de la Guàrdia Civil, sumat al de Samba Martine, Lucrecia Pérez, Mor Sylla, Mami Mbaye, Idrissa Diallo, de les 5 persones mortes en el Gorg de Badalona, de Mamadoy Ally Cande, els presos dels CIEs, les quitacions de custòdia a mares migrants i una llarga llista de vides negres i migrants violentades pel racisme institucional, ens deixen molt clar que el regne d’Espanya no solament és capaç d’assassinar-nos per defensar la seva pàtria i el seu territori, sinó que se n’enorgulleix sense cap pudor quan felicita el Marroc per la seva actuació com a pinxos de fronteres.
Sabem que el regne d’Espanya és profundament antinegre i llueix el seu racisme amb orgull quan justifica i menysprea la mort de les nostres. Sabem que mercadegen amb les nostres vides, els nostres pobles i els nostres territoris, que els canvien com a cromos amb el Marroc i per això, Marlaska i Sánchez, us diem avui aquí: les comunitats negres i el poble sahrauí ni oblidem ni oblidarem!
Culpem també els governs africans pels seus acords extractivistes amb occident, que tanquen les possibilitats de viatjar legalment en no concedir visats ni permisos de sortida mentre condemnen els nostres pobles i comunitats a un futur sense possibilitats.
La Unió Europea és una altra expressió d’aquesta dinàmica hipòcrita que només mira per l’interès del capital, i converteix Europa en un territori antinegre i colonial.
Un exemple clar i recent d’això és la massacre que va tenir lloc al Mediterrani, en les costes gregues, el passat 14 de juny. Més de 700 persones es trobaven en una embarcació que va estar demanant ajuda durant hores fins a naufragar. Sabem que si aquests cossos haguessin estat blancs, no s’hauria trobat cap obstacle a rescatar totes i cadascuna de les persones a bord. Però quan es tracta dels nostres cossos, ens trobem que més de 500 persones, moltes dones i nens i nenes, segueixen desaparegudes en la mar, assassinades per la inacció d’Europa i els seus Estats Membre com Grècia i Espanya.
Per això la nostra denúncia va dirigida a tot un sistema que es construeix des de la marginalització, explotació, criminalització i assassinat dels nostres cossos negres i marrons.
Així doncs, aquí estem avui com a resposta a la violència que exerceixen sobre les nostres vides negres les lleis migratòries infrahumanes basades en el sistema capitalista colonial racista vigent. Violència i mort, resultats de l’externalització de fronteres de la Unió Europea.
Condemnem la violència policial brutal espanyola i marroquina, les devolucions en calent, la resposta insultant del govern davant la mort de desenes de persones, almenys 40 però un número incert que no para d’augmentar a les fronteres i en tot l’estat. Persones despullades d’humanitat que en cap moment han tingut l’oportunitat de ser reconegudes sota el dret universal de l’accés a la protecció internacional. PERSONES, que amb la suposada llibertat de moviment universal i el seu poder de decisió pròpia, estaven intentant accedir a Melilla i han estat apedregades i abatudes des de tots dos costats de la tanca. Condemnem la violència colonial que s’exerceix des d’Europa i divideix entre “Nord Global” i “Sud Global”, que saqueja els recursos i oportunitats a comunitats senceres i les obliga a migrar perseguint un somni europeu lluny de la realitat d’arribar aquí.
Condemnem la violència física, la tortura, la violència administrativa, la violència institucional, i la violència psicològica que pateixen les persones no-blanques en general i negres en particular a Europa i a les portes d’Europa, i la normalització constant del dolor i la violència cap a cossos negres a través dels discursos i imatges en els mitjans de comunicació.
Condemnem els silencis còmplices, la passivitat i la complicitat dels governants espanyols i les declaracions menyspreables de Pedro Sánchez fa un any i les continuades de Marlaska en elogiar la resposta violenta de les autoritats marroquines, i la participació espanyola. Una passivitat i una complicitat que fan que aquestes desenes de persones mortes, siguin desenes de persones assassinades.
Per tot això avui i aquí, exigim de nou Veritat, Justícia i Reparació!
No descansarem fins a obtenir-la. I no descansareu fins que l’obtinguem.
Bloque Anticolonial Barcelona, CNACAT, Espai La Tregua, Regularización Ya, SOS Racisme, Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes, Tanquem els CIE, t.i.c.t.a.c.
