2ª polifacètica: Vols de deportació i privilegi turista

A la 2ª assemblea Polifacètica Antiracista de SOS Racisme decidim tractar un tema de rabiosa actualitat: l’intent de paralització d’un vol de deportació al Senegal operat per Vueling el dia 15 de juliol del 2017. Per aquests fets, 11 passatgeres assenyalades de forma aleatòria es van quedar a terra sense volar, i la persona va ser deportada igualment.

Les 11 passatgeres afectades relaten molt detalladament els fets en el manifest que van signar i que es pot trobar penjat a la web seguint aquest enllaç. La qüestió és que aquestes persones, amb més o menys consciència, van practicar un acte de desobediència civil. Per això, les autoritats els hi van obrir un expedient administratiu dintre del marc de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa.

En aquesta segona Polifa hem volgut obrir el debat sobre els vols de deportació i les nostres eines d’actuació com a activistes quan practiquem aquest tipus de desobediència.

Donem per fet que coneixem i estem d’acord amb els motius per practicar la desobediència a l’àmbit dels vols de deportació. Però quines són les conseqüències de posar-la en pràctica? Val la pena intentar aturar els vols? Quines són les millors estratègies per fer-ho? Quin discurs hem de tenir com a entitat en aquest tema?

El context en què s’emmarca la desobediència

A partir del moment que entrem a l’avió, l’autoritat màxima en aquella nau serà el comandant de vol, és a dir, el pilot principal. És la persona en la qual recau la responsabilitat de determinar si les condicions de vol es donen i si són respectades. Encara que hi hagi agents de policia, aquests han de supeditar-se a les ordres del comandant de vol. Per tant, el comandant té la capacitat de negar-se a enlairar. Sempre i quan, ho pugui justificar.

Aquesta justificació pot ser la de que alguna cosa està posant o potencialment pot posar en perill el vol o la seguretat dels passatgers i/o la tripulació. Per exemple, el comandant té prohibit emprendre el vol amb una persona de peu. Per efectuar l’enlairament, totes les persones han de romandre assegudes als seus seients assignats amb el cinturó de seguretat cordat.

Ja s’han parat vols de deportació amb èxit gràcies a la negativa d’algunes passatgeres d’ocupar els seus seients moments previs a l’enlairament. En aquests casos, el comandant ha decretat que per poder procedir a la continuació del vol, la persona que estava essent deportada havia de desembarcar. Però en el cas del passat 15 de juliol, el comandant no estava disposat a col·laborar amb la desobediència.

Això pot ser degut a diferents motius: bé perquè el comandant té per prioritat transportar a persones que viatgen en contra de la seva voluntat, o bé perquè està obligat a transportar aquelles persones.

Per poder entendre el segon supòsit, s’han de tenir en compte certes especificitats de la llei d’estrangeria espanyola. Als aeroports, aquesta llei s’aplica en dos situacions: durant una denegació d’entrada i durant una expulsió.

La denegació d’entrada té com a conseqüència el retorn: la persona ha de ser retornada al lloc d’origen.¹ “Lloc d’origen” és un concepte tan ampli, que s’accepta tant el lloc d’on és originària la persona, com el lloc d’on provenia el seu vol. La denegació d’entrada es dona per falta de visat o perquè la persona no compleix amb els requisits que el funcionari de frontera considera que s’han de complir per entrar al territori espanyol. Com que l’aerolínia ha de fer el control dels seus passatgers en el lloc d’origen,² si no l’ha fet correctament, està obligada a retornar la persona en el proper vol amb càrrec a l’empresa. Si l’empresa no retorna la persona, incórrer en una infracció molt greu de la Llei d’estrangeria.³ Amb aquesta pràctica, s’està privatitzant el control de fronteres: aquest control va a càrrec de les empreses que són les que decideixen d’origen si les persones compleixen o no amb els requisits.

Pel que fa al procediment d’expulsió, les persones expulsades són persones que surten del territori espanyol. És a dir, que van entrar a Espanya legalment, però que per algun motiu la seva situació administrativa ha esdevingut irregular. Per tant, són persones que porten com a mínim 3 mesos al territori. A l’avió ens podem trobar amb persones que són expulsades per diferents motius. Hem de distingir, doncs, entre:

• Persones amb una ordre d’expulsió pendent d’execució: són persones a les que se’ls hi aplica el procediment ordinari d’expulsió, que un cop resolt amb una resolució d’expulsió favorable, l’autoritat dóna 3 mesos a la persona per a abandonar el país.⁴ Si passat aquest període, la persona no ha sortit del territori espanyol, les autoritats detindran aquesta persona per, en un termini màxim de 72 hores, executar l’expulsió (esgotat el temps de presó preventiva, aquesta persona hauria de ser internada en un CIE).

• Persones traslladades des del CIE: es tracta de persones a les quals se’ls hi aplica el procediment preferent d’expulsió i per tant, se’ls hi aplica la mesura cautelar d’internament al CIE per risc de fuga, o per tenir antecedents que indiquen que pot suposar un perill per l’ordre i la seguretat pública, o per posar en dificultat l’expulsió, o per no tenir domicili fixe.⁵ Un cop resol l’expedient en favor de l’expulsió, aquesta s’executa directament des del CIE mateix.

• Persones que surten de presó: són persones que quan entren a presó se’ls hi obre l’expedient d’expulsió paral·lelament, o bé, persones a les que se’ls hi caduca l’autorització de residència estant a la presó, o bé, persones que commuten el compliment de la pena al seu país d’origen. En principi els únics que haurien d’anar escoltades a l’avió per agents de seguretat pública són aquestes últimes, persones que són expulsades en el compliment d’una sanció penal.

En els casos d’expulsió, són les mateixes persones expulsades les qui han de pagar el cost de la seva sortida del territori. Però com normalment no s’ho poden permetre, l’Estat contracta amb empreses privades el desenvolupament d’aquest servei mitjançant un conveni especial.

Les conseqüències de la desobediència

Per tant, quan mirem d’aturar un vol de deportació estem obstruint l’execució d’una resolució judicial o administrativa. Per això parlem de desobediència civil: desobeïm la llei perquè la considerem il·legítima. I la desobediència civil té conseqüències legals. Conseqüències que és important tenir en compte a l’hora de prendre la decisió de desobeir.

L’article 36.4 de la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana (LOSC), tipifica com una infracció greu “los actos de obstrucción que pretendan impedir a cualquier autoridad, empleado público o corporación oficial el ejercicio legítimo de sus funciones, el cumplimiento o la ejecución de acuerdos o resoluciones administrativas o judiciales, siempre que se produzcan al margen de los procedimientos legalmente establecidos y no sean constitutivos de delito.” La sanció aparellada pot anar dels 601 € fins als 30.000 € (article 39.1 LOSC).

Tot i que a les persones afectades que van desobeir el dia 15 de juliol no se les ha sancionat, aquest és un risc real. Suposem que la decisió de no sancionar-les va ser política, atès el ressò mediàtic que van tenir els fets del 15 de juliol. Ara bé, tampoc sabem si tenen l’expedient sancionador tancat (en tot cas, i tal com està establert a l’article 38.1 LOSC, si no se’ls hi notifica la interposició de la sanció en menys de 1 any, la infracció prescriurà).

D’altra banda, la companyia pot negar-se a deixar volar els passatgers que han entorpit el vol, a més de negar-se a retornar l’import del bitllet. Per tant, desobeir té un cost econòmic i personal.

Per últim, la companyia o el pilot podrien decidir denunciar les persones que han practicat la desobediència en el marc de la normativa sobre seguretat en l’aviació civil, per considerar que aquestes persones han posat el vol en perill.

El paper dels mitjans de comunicació

Com dèiem, el ressò mediàtic dels fets del 15 de juliol ha frenat les conseqüències legals de la desobediència. Ara bé, això no té perquè ser sempre així. Els fets del 15 de juliol han tingut lloc en un període de l’any molt concret: a l’estiu, quan la gent marxa de vacances, que és a més un període de menys intensitat a nivell polític, judicial, etc., i per tant hi ha menys notícies en general (el que fa que els mitjans de comunicació busquin la notícia a qualsevol lloc i posin el focus en temes que normalment no reben tanta atenció).

S’ha de tenir en compte que ja fa anys que col·lectius com Stop deportación o Campaña Estatal por el Cierre de los CIE, denuncien aquests vols, i mai cap acte havia tingut tant de ressò. A més, el tractament d’aquesta temàtica pels mitjans de comunicació també pot suposar un risc. Sovint s’obliden de la persona realment afectada: la persona que està essent deportada, per la que al final s’estan rebel·lant els passatgers dissidents. A certs mitjans de comunicació, i a la roda de premsa del dia 17 de juliol donada per les passatgeres afectades, els mitjans estaven més preocupats per les conseqüències personals i econòmiques de les turistes que s’havien quedat sense vacances que no pas per la vulneració de drets humans que hi ha al darrere de tota la trama dels vols de deportació i de les fronteres en general.

L‘efectivitat de la nostra desobediència

En el nostre acte de desobediència civil, és important no oblidar-nos de les altres persones que es veuen implicades. Quines són les conseqüències per la persona essent deportada? El 15 de juliol, l’acte de desobediència no va tenir èxit i aquesta persona va ser deportada igualment. Però, en d’altres actes més exitosos, la persona en qüestió va se desembarcada de l’avió. Ara bé, ens és impossible no preguntar-nos on va acabar aquella persona. Va ser deportada posteriorment? Va ser abandonada a una rotonda a les afores de l’aeroport? Va ser traslladada al CIE? O bé va tornar a casa seva?

D’altra banda, una de les dificultats de practicar la desobediència en el context dels vols de deportació, és que al mateix avió ens trobarem amb gent que no està d’acord amb la nostra actuació. Quan dificultem l’enlairament de la nau, estem entorpint el viatge d’altres persones que no tenen perquè voler ser part en aquesta acció. A més, el dia 15 de juliol es té constància que d’entre les 11 passatgeres que es van quedar a terra, unes quantes havien estat designades aleatòriament: eren passatgeres que no havien participat a la protesta. S’ha de tenir en compte, doncs, que les autoritats posaran en pràctica mètodes d’una legalitat dubtosa per tal de desincentivar la formació del que ells van titllar de motí.

Ara bé, aquestes qüestions ens han de frenar a l’hora de dur a terme la desobediència? Quin és el posicionament i l’objectiu de SOS Racisme? La desobediència és un mètode de pressió que pot servir per donar visibilitat al fenomen de les deportacions. Si pensem massa en l’impacte de les accions per les persones implicades, aquestes pràctiques es seguiran donant en el marc d’opacitat que les envolta de forma tant característica.

Estratègies per aturar els vols de deportació

Com dèiem, ja fa temps que es duen a terme campanyes per aturar els vols de deportació. Què podem fer? Potser assumir el lideratge d’una nova campanya no és el més coherent tenint en compte que ja existeixen referents en el tema (altres col·lectius) i a més suposa un volum de feina que, ara per ara, no podem assumir des de SOS Racisme.

• Boicot a les empreses que noliegen avions per efectuar deportació, tot i que no és gaire innovador.

• Els pilots, tripulació i treballadors de l’aeroport com a objectiu de sensibilització

  • Parlar amb sindicats de pilots, tripulació, maletes

  • Possibilitat de generar jurisprudència per la creació de l’objecció de consciència en aquest àmbit.

• Aprofitar el ganxo mediàtic: fer una reunió amb pilots, amb això guanyar-se l’atenció mediàtica, amb la qual passar un dossier sobre el tema.

• Reclamar vols ètics: possibilitat d’abordar la temàtica des de el punt de vista dels drets dels consumidors.

  • Enlloc d’aixecar-nos del seient i negar-nos a volar en nom dels Drets humans, podem ser més discrets i fer-ho en nom de la nostra seguretat personal.

2^ Article 16 del Reglament de la Llei d’estrangeria (Real Decreto 557/2011, de 20 de abril, por el que se aprueba el Reglamento de la Ley Orgánica 4/2000, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, tras su reforma por Ley Orgánica 2/2009).

3^ Infracció: Article 54.2 c) de la Llei d’estrangeria. Sanció: multa de 10.000 € a 100.000 € segons l’article 55.1 c) de la Llei d’estrangeria.

4^ Article 63bis de la Llei d’estrangeria.

Més informació sobre el tema:
1. Comunicat de SOS Racisme “El nostre suport a la solidaritat ciutadana. Vols de deportació”
2. #Tegustaviajar – Blog i manifest de les 11 persones expulsades per Vueling
3. Paremos los vuelos. Las deportaciones de inmigrantes y el boicot a Air Europa – Informe 2014
4. Post de Daniela Ortiz a Facebook
5. Guía para entender (o no) la expulsión masiva de migrantes que planea la UE, Huffington Post, 15/10/2015

*La polifacètica antiracista és un espai obert de trobada que té com a objectiu afavorir el coneixement entre les persones activistes, fomentar la participació de persones que vulguin incorporar-se a la lluita, conèixer i unificar el discurs de SOS Racisme i, finalment, encarar la lluita antiracista amb alegria! L’organització i dinamització d’aquestes trobades va a càrrec, de manera rotativa, dels diferents grups de treball de SOS. Se celebren cada mes en un indret diferent, sempre vinculat a la vida associativa i als moviments socials.