- SOS Racisme exigeix canvis profunds en la conceptualització de la seguretat, el reconeixement institucional de l’existència de racisme als cossos policials i un estudi transparent de les situacions més sistemàtiques: identificacions basades en perfil racial i acusacions desproporcionades d’atemptat a l’autoritat per cobrir possibles abusos sostinguts per la impunitat policial.
- Des del 1999* el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme ha recollit 571 casos de racisme policial d’un total de 2.514 casos assumits. Només s’han condemnat 4 policies i en cap cas s’ha aplicat l’agreujant de racisme o s’ha contemplat com a delicte d’odi.
La violència policial, tant aquí a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol, no són casos aïllats, puntuals o accions perpetrades per “pomes podrides” dins dels cossos policials. Aquesta violència és conseqüència d’un racisme d’Estat sistèmic que permea les institucions, les lleis i totes les capes de la societat. Les forces de seguretat pública són el braç executor encarregat de mantenir el poder hegemònic actual, que gira entorn d’un sistema desigual, blanc, capitalista i patriarcal.
Així ho proven les dades recollides pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme a Catalunya. Històricament, la tipologia d’abusos policials racistes ha estat la més nombrosa pel que fa a la denúncia de casos al SAiD.
No obstant això, hi ha factors estructurals que en dificulten la denúncia:
- La situació d’indefensió en què el racisme institucional ja ha situat les persones que suporten el racisme policial, com ara venedors ambulants, treballadores sexuals o joves migrats. Sovint les persones que denuncien el racisme policial es troben amb una contra-denúncia confeccionada pels agents implicats que els suposa no només conseqüències penals sinó també d’estrangeria. Així, la policia agreuja la vulnerabilització d’aquestes persones i perpetua la seva impunitat.
- El funcionament del racisme dins del sistema judicial, on s’atorga la presumpció de veracitat a la versió policial (quant no hauria de ser així en la via penal), es mostren reticències pel que fa a la motivació racista i es qüestiona constantment la versió de la víctima, incomplint la responsabilitat de garantir els seus drets. (Més informació)
- La manca de reconeixement institucional de les pràctiques racistes dins dels cossos policials, fet que impossibilita la transformació real dels mateixos, genera desconfiança en qui pateix abusos i acaba invisibilitzant encara més el racisme.
Des del 1999*, any en què es comencen a sistematitzar les dades, s’han recollit 571 casos de racisme policial d’un total de 2.514 casos assumits pel SAiD, que representen un 23% del total. Només en 4 ocasions s’ha condemnat un agent de policia i en cap d’elles s’ha aplicat l’agreujant de racisme o s’ha contemplat com a delicte d’odi malgrat la claredat dels fets:
- 2006: Condemna judicial per a un agent de policia nacional que va agredir quatre ciutadans d’origen estranger durant un control d’estrangeria el 2005. Sentència: condemna per tres faltes de lesions, una falta d’injúries, i una falta de maltractaments, amb multes i indemnitzacions per valor de 3.000 euros. (Més informació)
- 2014: Condemna per falta de lesions abans de la reforma del codi penal, cap a un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que va pegar a un venedor ambulant a l’any 2012. Aquest mateix agent estava imputat en un altre cas que portàvem on el van absoldre, i és el mateix policia que recentment ha estat condemnat per matar un altre agent de la GUB. Sentència: condemna per una falta de lesions amb la pena de multa de 300 euros i indemnització de 600 per la víctima per les lesions. (Més informació)
- 2017: Condemna per agressió a un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona per uns fets ocorreguts a la comissaria de Nou de la Rambla el 2011. Sentència: Condemna per un delicte de lesions que correspon a un any de presó i indemnització de 10.000 euros pel denunciant, amb responsabilitat subsidiària de l’Ajuntament de Barcelona (Més informació)
- 2019: Condemna a un Mosso d’Esquadra i un agent de seguretat privada per uns fets ocorreguts el 2009. Sentència: condemna per delicte de lesions a una multa de 1800 euros i a una indemnització per responsabilitat civil. (Més informació)
Per contra, altres exemples d’agressions i abusos policials greus que han acabat amb impunitat:
- 2009: Agressió policial al sr. HK durant la detenció i al lavabo de la comissaria. El procediment es va arxivar abans d’arribar a judici.
- 2009: Agressió policial MH, menor tutelat, propinant-li un cop de puny que li va fer perdre una dent. L’audiència provincial va absoldre al policia el 2012.
- 2010: Mort del jove MA al CIE mentre estava a una habitació sol i aïllat. La versió oficial va ser suïcidi. Aquest procediment tampoc va tenir cap recorregut.
- 2011: Agressió de 15 policies a venedors ambulants al metro de Barcelona. Amb les imatges del metro es van identificar els dos policies responsables de les agressions més greus, però van ser absolts per l’audiència provincial de Barcelona el 2015. Coincideix que un dels policies va ser condemnat al cas del 2014 mencionat anteriorment i l’altre policia és el mateix que van absoldre al 2009 en l’agressió que hem mencionat al menor tutelat.
- 2012: Atropellament al venedor ambulant IS per part d’un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que li trenca la cama. La denúncia va ser arxivada i la reclamació a l’ajuntament va ser desestimada al jutjat contenciós administratiu. Aquest fets van ser l’inici de l’assetjament policial cap a aquesta persona fins que va ser expulsada del país.
- 2012: Mort d’ID al CIE de Barcelona amb 21 anys, per denegació d’assistència mèdica.
- 2013: El Sr. AD va ser detingut i acusat de robatori d’un mòbil sense cap tipus de prova, per la qual cosa es va confeccionar un atestat per justificar l’acusació policial. Malgrat vam aconseguir aportar al procediment que hi havien dues denúncies, una confeccionada i l’altre de la veritable víctima del robatori i que no coincidien ni en el relat ni en la signatura, el procediment es va arxivar considerant que no hi havia proves suficients per demostrar un possible delicte de falsedat documental.
- 2013: Agressió policial al CIE de Barcelona per part dels policies que custodien el centre al sr. MK. La víctima no va ser expulsada i va poder interposar una denúncia, quan en la majoria dels casos la víctima és denunciada i fa inviable el procediment penal. Tot i així, el procediment es va arxivar.
- 2015: Intervenció policial de matinada en un pis a Salou per venda ambulant on mor el sr.MS, suposadament en precipitar-se per la finestra quan fugia dels agents. El procediment penal es va arxivar. Des del SAiD continuem fent la reclamació per la via administrativa.
Davant d’aquesta situació, exigim a l’administració pública:
- El reconeixent institucional de l’existència de racisme als cossos de seguretat pública i la seva condemna, així com una recollida oficial i transparent de dades que permeti identificar-ne la seva dimensió i les causes.
- La implementació de mecanismes de control i avaluació interna per lluitar contra els abusos i discriminacions sistemàtiques. La introducció de formularis d’identificació i registre per acabar amb les aturades per perfil racial i la no-col·laboració dels Mossos d’Esquadra amb la Policia Nacional en operatius de control d’estrangeria.
- Un abordatge integral de la seguretat que posi èmfasi en la prevenció social, comunitària i policial. La revisió dels criteris de selecció de personal i la formació obligatòria i regular dels agents en el respecte dels drets humans i la no-discriminació.
Però més enllà d’aquestes mesures, es necessiten canvis més profunds, canvis en les lògiques securitàries que criminalitzen, estigmatitzen i violenten especialment a les persones migrades i racialitzades, destituint-les del dret a sentir-se segures. Es necessiten canvis radicals en els propis fonaments del sistema. S’ha de començar pel reconeixement institucional i social d’aquest racisme, i cal voluntat política per crear un marc normatiu democràtic, que respecti realment els drets de les persones, i que es vetlli per a la seva aplicació efectiva.
Sabem que el racisme institucional mata, i és per això que instem a canviar urgentment, i des de l’arrel, aquest Estat inhumà, injust i responsable de les polítiques que causen la mort de milers de persones a les fronteres, als CIE, als centres de menors, a l’espai públic, etc. Cal posar d’una vegada per totes la vida i la dignitat humana al centre de les decisions polítiques.
*El Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme comença a sistematitzar dades el 1999, però des del seu naixement, el 1989, fa més de 30 anys, ha monitorejat el racisme a Catalunya.
