#NOTÍCIA: 4 de cada 10 persones víctimes de racisme no ho denuncien

En alguns contextos, com la discriminació en l’accés a serveis privats, el número de persones que no tiren endavant la denúncia augmenta fins el 82%, segons el nostre informe “L’estat del racisme a Catalunya 2015”.
Els casos de discriminació entre particulars i en l’accés a drets socials, són les tipologies que més han incrementat
Les agressions o vulneracions de drets per part de cossos de policia representen el 35% del total i continuen sent els casos més nombrosos
Cridem a la participació a la manifestació de demà «Prou Racisme»

[NOTA DE PREMSA] El 2015, el Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD) va atendre un total de 442 persones. 310 acudien al servei per primera vegada, algunes per demanar assessorament o informar-se. 137 van acudir per haver patit un cas de discriminació racista o xenòfoba, però només 80 van denunciar els fets.
Aquesta situació és una de les principals alertes que ha publicat l’entitat SOS Racisme Catalunya a la presentació de les dades de l’informe «L’estat del racisme a Catalunya, 2015». Un document que realitza l’entitat des de fa set anys de manera independent, amb l’objectiu de denunciar i sensibilitzar la ciutadania, però també perquè serveixi d’eina pels agents socials implicats en la lluita contra el racisme.
La por i la desconfiança en el sistema judicial o en les administracions, són les raons principals per les que les persones decideixen no tirar endavant la denuncia. Aquesta situació és agreujada en alguns contextos, especialment en aquells que la persona no dóna prou importància a la discriminació patida. Això s’exemplifica en la diferencia entre dos casos extrems: les discriminacions en l’accés a un servei privat, com ara l’entrada a un local d’oci o el lloguer d’un servei, són les menys denunciades (només 2 de cada 10 persones), mentre que les discriminacions que afecten a drets bàsics, com l’accés a la sanitat o l’ensenyament, va denunciar el 94% de les víctimes.
Dos perills a combatre: la invisibilització i la normalització del racisme
«Som conscients que, a més d’aquest 42% de persones, són moltes més les que no acudeixen al SAiD ni cap altre servei de denúncia. Perquè no poden, perquè no els coneixen o perquè no saben que allò que estan patint es pot denunciar i tenen el dret a fer-ho» afirma Alícia Rodríguez, coordinadora del servei. Això comporta que no es visibilitzi l’existència del racisme a la societat, fet que preocupa a l’associació que demana més implicació de les administracions per l’eradicació de la discriminació.
Però un altre fet preocupant és la normalització d’aquestes vulneracions de drets o agressions. Per una part, es dóna l’acceptació per part de la persona que pateix la discriminació, que arriba a assumir-la; però la societat en general, de vegades testimoni dels fets, també treu gravetat a una situació a mida que es converteix en quotidiana.
Un racisme quotidià, gens excepcional
Les dades recollides pel SAiD mostren com continua l’augment de casos de racisme entre particulars, és a dir, els conflictes entre ciutadans i ciutadanes a espais quotidians. Aquests casos han patit un important creixement, passant de representar el 14% dels casos el 2013, al 30% el 2015. Tot i així, els casos de discriminació o agressió perpetuats per cossos policials continuen sent els més nombrosos, amb el 35% del total.
Si a aquesta dada hi sumem l’increment de casos de discriminació en l’accés a drets socials (del 8% al 2013 al 20% el 2015), on l’agent discriminador són les mateixes administracions, es pot dir que les institucions públiques juguen un paper molt negatiu en aquesta situació.
Les administracions també són agents discriminadors
«La manca de voluntat política per actuar contra el racisme converteix, de vegades, les administracions en agents discriminadors per inacció» explica Alba Cuevas, directora de SOS Racisme. Es refereix, explica, a la manca de recollida de dades o el desenvolupament de lleis per la no discriminació, per exemple. «Però en el dia a dia identifiquem com juguen un paper més important com agents discriminadors actius, promovent lleis o polítiques discriminatòries» o incomplint aquelles normatives, especialment internacionals, que prevenen aquestes conductes. Un exemple és el Decret Llei16/2012 que nega l’accés a la sanitat pública a les persones migrades sense papers. Com a conseqüència, els casos de sanitat representen el 38% dels casos de discriminació a drets socials. O també, els casos d’identificació per perfil ètnic, una acció denunciada constantment per les entitats socials i negada pel Ministeri d’Interior, però que es continua donant.
«A nivell executiu, legislatiu i judicial, el sistema amaga l’existència del racisme i la xenofòbia» afirma contundent Alba Cuevas. Alertant que resulta molt més costós, a nivell de recursos humans, econòmics i socials, amagar que actuar per eradicar la discriminació racista. Però en canvi es veu com les administracions i governs utilitzen el discurs xenòfob per interessos que van contra la societat en general, com les retallades de drets, expliquen.
«És hora de prendre el carrer en contra del racisme»
Davant aquesta situació, i sense perdre de vista l’actualitat internacional, la crisi dels refugiats i persones migrades i la vulneració de drets que està aplicant la Unió Europea, SOS Racisme convoca a la manifestació «Prou Racisme!». Aquesta convocatòria, que es fa des de les plataformes ciutadanes com Stop Mare Mortum i Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), i que es celebrarà també a 40 ciutats europees, engegarà a les 17h davant l’Estació de França a Barcelona, fent un recorregut per diferents punts simbòlics, com la plaça de l’esclavista Antonio López, fins la platja de la Barceloneta, on es realitzarà una acció simbòlica.
 
[Podeu descarregar-vos el dossier de Premsa (pdf. 1MB)]