La Plataforma Badalona Acull, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya i la Fundació Cepaim exigeixen una alternativa residencial. A més, presenten una denúncia davant l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat de Catalunya
Des de fa un parell d’anys, més de 400 persones viuen en una situació d’infrahabitatge a l’antic institut abandonat B9, al barri badaloní de Sant Roc. Des d’aleshores, l’Ajuntament de Xavier García Albiol ha litigat per aconseguir tirar endavant el desnonament, que recentment ha estat avalat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Davant el risc de quedar al carrer, les habitants de l’espai, la Plataforma Badalona Acull, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya i la Fundació Cepaim exigeixen una alternativa residencial per a tothom. En una roda de premsa davant de l’antic institut, han anunciat que presentaran una denúncia davant l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat de Catalunya. Les afectades també han explicat les raons estructurals que les van dur a viure en aquesta situació: la llei d’estrangeria que els impedeix tenir permís per treballar regularment, el negoci de l’habitatge i el racisme immobiliari.
L’advocada Mireia Salazar explica que demanen a l’oficina “que inici una investigació per sancionar si s’escau l’Ajuntament, que vehiculi un procediment de mediació per escoltar les habitants i que fomenti la creació d’un pla d’erradicació del barraquisme”. Alhora, denuncien que l’Ajuntament ha manifestat de manera molt explícita que no reallotjarà, tot i que l’abril del 2024, Albiol va deixar Badalona, amb més de 225.000 habitants, sense alberg municipal per acollir persones sense llar.
Les afectades han explicat les raons estructurals que les van dur a viure en aquesta situació: la llei d’estrangeria, el negoci de l’habitatge i el racisme immobiliari
La majoria de les habitants del B9 són persones migrades i totes es troben en situació de vulnerabilitat. Per Andrea Expósito de Cepaim, que estan fent l’atenció directa, cal subratllar el “racisme estructural” que ha conduït a aquesta situació: “ningú hi està per voluntat pròpia”. Així mateix, Gisela, militant del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, remarca que “no podem parlar dels assentaments sense posar en el centre la profunda crisi de l’habitatge”. El Sindicat també denuncia que l’alcalde vol utilitzar el desallotjament imminent “com a plataforma mediàtica per reforçar el seu lideratge i difondre el seu discurs securitari i racista”.
Les persones que viuen a l’espai expliquen que quan hi van entrar, l’edifici feia temps que estava abandonat: “Ara s’ha convertit no només en un sostre per a moltes persones, sinó en el nostre espai de treball, en un punt d’acollida per a aquells que viuen al carrer, en un punt de formació i informació on ens ensenyem els uns als altres idiomes o fer tràmits administratius”.
El darrer macrodesnonament a Badalona va ser el passat 26 de juny a la nau ocupada del carrer Antoni Bori del barri del Gorg, on vivien una quarantena de persones. Fa pràcticament tres anys, es va desallotjar la nau del carrer Progrés, on la pràctica totalitat del centenar de persones que hi vivien es trobaven en situació de vulnerabilitat i els serveis socials de Badalona estaven tramitant els informes acreditatius. Algunes d’elles anteriorment havien viscut a l’immoble incendiat el desembre de 2020 al mateix barri del Gorg, en un tràgic episodi on van morir cinc persones.
