10ª Polifacètica Antiracista: Apropiació o intercanvi? Cultura i poder
Corre per les xarxes un “test” de la apropiació cultural, que diu així:
1. Es fa des d’una cultura hegemònica cap a una cultura oprimida?
2. Es fa amb finalitats comercials?
3. S’amaga el context econòmic i social d’on prové allò apropiat?
La resposta: 3 vegades sí és apropiació.
Però, és suficient aquest test per explicar, amb tota la seva complexitat, la pràctica de l’apropiació cultural? Fins on arriba? Parlem només de música, pentinats i roba? O també de creences, hàbits de cura i alimentació, per exemple? Què és la cultura? Té amos i propietaris? Com es relaciona amb el poder?
Entre altres coses, l’apropiació cultural és la usurpació d’un element cultural per a un fi que no és l’original. No podem oblidar que aquesta pràctica està inserida dins d’un racisme estructural global i, alhora, dins d’un capitalisme ferotge, que a través de les seves indústries explota i destrossa tot allò que algú pugui voler comprar. Nosaltres, com a consumidores, també en som responsables, ja que sense demanda no hi ha oferta. Com hauríem de reaccionar? Realment podem deixar de caure en l’apropiació cultural? On queda, en tot aquest debat, l’intercanvi històric entre cultures?
Tindrem la possibilitat de situar bé el debat de l’apropiació cultural i entendre perquè l’estètica també és política. Per fer-ho, ens acompanyaran:
· Florencia González Brizuela, doctora en Dret per la Universitat de Barcelona. Investiga sobre drets humans, interculturalitat, feminismes i drets de les dones. És integrant de diferents col·lectius que comparteixen una mirada feminista i antiracista.
· Verònica Bosio, diplomada en Enginyeria Tècnica Tèxtil per la Universitat Politècnica de Catalunya i fundadora de la marca de complements i moda Waissö clothing
Confirma assistència a l’esdeveniment de Facebook!
1. ¿Se hace desde una cultura hegemónica hacia una cultura oprimida?
2. ¿Se hace con fines comerciales?
3. ¿Se esconde el contexto económico y social de donde proviene lo apropiado?
La respuesta: 3 veces sí es apropiación.
Pero, ¿es suficiente este test para explicar, con toda su complejidad, la práctica de la apropiación cultural? ¿Hasta dónde llega? ¿Hablamos sólo de música, peinados y ropa? ¿O también de creencias, hábitos de cuidado y alimentación, por ejemplo? ¿Qué es la cultura? ¿Tiene dueños y propietarios? ¿Cómo se relaciona con el poder?
Entre otras cosas, la apropiación cultural es la usurpación de un elemento cultural para un fin que no es el original. No podemos olvidar que esta práctica está insertada dentro de un racismo estructural global y, al mismo tiempo, dentro de un capitalismo feroz, que a través de sus industrias explota y destroza todo lo que alguien pueda querer comprar. Nosotrxs, como consumidorxs, también somos responsables, ya que sin demanda no hay oferta. ¿Cómo deberíamos reaccionar? ¿Realmente podemos dejar de caer en la apropiación cultural? ¿Dónde queda, en todo este debate, el intercambio histórico entre culturas?
· Florencia González Brizuela, doctora en Derecho por la Universidad de Barcelona. Investiga sobre derechos humanos, interculturalidad, feminismos y derechos de las mujeres. Es integrante de diferentes colectivos que comparten una mirada feminista y antirracista.
· Verónica Bosio, diplomada en Ingeniería Técnica Textil por la Universidad Politécnica de Cataluña y fundadora de la marca de complementos y moda Waissö clothing (www.waissoclothing.com)
*La Polifacètica Antiracista és un espai obert de trobada que té com a objectiu afavorir el coneixement entre les persones activistes, fomentar la participació de persones que vulguin incorporar-se a la lluita, conèixer i unificar el discurs de SOS Racisme. L’organització i dinamització d’aquestes trobades va a càrrec, de manera rotativa, dels diferents grups de treball de SOS Racisme. Se celebren cada mes en un indret diferent, sempre vinculat a la vida associativa i als moviments socials. En aquesta ocasió, l’activitat està organitzada pel grup d’activistes #AIXÒÉSRACISME
