Apropiació o intercanvi? Cultura i poder – Acta 10a Polifacètica antiracista

I. Dinàmica inicial

Presentem 10 exemples de música/ball, estètica i hàbits, etc. i els/les participants han d’identificar en el mural (amb post-its de 4 colors) en cada cas si creuen que es tracta de:

Intercanvi cultural – color verd

Apropiació cultural – color groc

Assimilació – color blau

NS/NC – color rosa

Els resultats de la dinàmica inicial són força unànimes: generalment estem d’acord que: l’operació d’ulls i el blanqueig de pell són casos d’assimilació; el grup de música 3Ma és un cas d’intercanvi cultural; i Rosalía, trenes/rastes, Waïsso, llavors, I.Marat poden considerar-se casos d’apropiació cultural. Els exemples que generen menys consens són el del twerk i el porteig, en què les percepcions són diverses (és un debat obert).

 
II. Vídeo Desirée Bela sobre Apropiació Cultural
 

 

>Al vídeo es defineix l’assimilació com l’adopció d’elements de la cultura majoritària per part d’una minoria oprimida en les relacions socials de poder. En quant a l’apropiació cultural, buida quelcom de significat, ho descontextualitza, i (generalment) té una finalitat lucrativa, caient doncs en la banalització.

III. Presentació de Veronica Bosio Baita i Waïsso clothing

>Veronica Bosio parla d’ exemples d’apropiació, parla d’experiències personals i particularment exposa el cas de Nike, el qual li sembla positiu: Black History Month, una iniciativa regular que tracta de posar en valor o involucrar persones afrodescendents als EUA. Veronica explica que és molt complicat que això sigui reconegut legalment com un plagi.

IV. Debat

>Ens qüestionem el concepte d’«apropiació» i també apropiació «cultural», i com es relacionen i inter-connecten aspectes de poder, cultura, identitat, creences i significats, representació…

>Es critica la perspectiva etnocèntrica i eurocèntrica des de la qual tendim a abordar el debat de l’apropiació cultural; així com la superficialitat, la banalització. Es posa sobre la taula que sovint no coneixem la nostra pròpia història, cultura, orígens, arrels.

S’explica que, ja des de l’antiga Grècia, els filòsofs grecs (molts formats a Egipte) s’apropiaven d’idees i teories alienes (com en l’anomenat teorema «de Pitàgores»). Des dels orígens, Occident ha negat o ignorat o deixat de reconèixer «l’altre», tot allò que és diferent o no encaixa en certa mentalitat occidental.

Davant la pràctica (sovint colonialista) de l’apropiació, hi ha múltiples exemples al territori i la història africana de mestissatge, interculturalitat, cosmopolitanisme, intercanvi.

>En aquest debat és important reconèixer les relacions colonials i de poder amb allò que és apropiat culturalment, i com s’ha estigmatitzat (una pràctica o objecte) com a exòtic o inferior, per posteriorment apropiar-se’n (per exemple, el porteig de nadons que dècades enrere feien les dones africanes aquí; o també l’ús de la bandana, que per un negre s’havia associat a la delinqüència, i posteriorment es considera ‘trendy’ i se’n generalitza l’ús entre blancs/es). Un atre exemple il·lustratiu és la pràctica del nudisme, que retorna als orígens, a allò que s’ha estigmatitzat com a «primitiu», i a la qual a Occident posteriorment hi té cabuda (creant, per exemple, platges nudistes).

>També és fonamental posar de relleu que sovint allò apropiat és comercialitzat amb fins lucratius: que, per tant, en primer lloc, l’apropiació que es produeix és capitalista! Amb la finalitat última del màxim benefici (a canvi del menor cost possible), el sistema capitalista s’apropia d’objectes i pràctiques de tots tipus. No podem obviar les dinàmiques capitalistes que converteixen la cultura en un producte comercial (l’art, la moda, el cinema, etc): la cultura no com a valor, sinó com a producte !

També es posen sobre la taula les connexions entre capitalisme i individualisme (apropiació individual, drets vinculats, guanys…).

>Ens qüestionem si, malgrat caure inevitablement en l’apropiació cultural, és possible o acceptable fer-ho des de la responsabilitat, el coneixement i el reconeixement…?

>També ens revisem les nostres pròpies reaccions en el debat: ens passa que, des d’una posició de privilegi, quan ens sentim atacats/des o interpel·lats/des per algú, podem caure en «atacar» aquell algú de tornada. Per no caure en apropiació cultural, potser hem de renunciar a quelcom (admetre que no tot és per a nosaltres), o que tenim certa responsabilitat a l’hora de realitzar alguna pràctica.

Durant tota la Polifacètica, tractem múltiples exemples diferents. Recollim aquí la majoria, en ordre d’intervenció:

>Un dels exemples reiterats és el del Carnaval: desconeixem el seu origen i significats i la influència colonial d’aquesta celebració.

 >Si bé no es tracta d’Apropiació material, es posa sobre la taula el cas d’ocupar un espai en el rol de formador/a en matèria anti-racista, és a dir ser formadora des del privilegi (blanc). Una manera de trencar amb aquesta dinàmica és fer formacions en tàndem (persones blanques/racialitzades) quan hi ha recursos suficients.

En quant a consum responsable i conscient, es parla de la campanya de boicot ‘prou complicitats amb Israel’.

>Parlem de representació: és un problema el fet d’homogeneïtzar o representar de manera uniforme tot un col·lectiu –com per exemple passa als museus, on una pintura o il·lustració d’un membre d’un grup ètnic genera una representació col·lectiva d’aquell grup, com si tots/es seguissin aquell model.

>I si parlem de la cultura «charnega», que està a l’origen de la «feria de abril»?

>En quant a música i danses, hem vist l’exemple del twerk però podríem incloure el dancehall, el hip hop, el rap, el breakdance, la salsa… En matèria de música no podem ser «puristes» o essencialistes, donat que les influències són múltiples.

Altres aspectes

La Polifacètica es queda curta per abordar un tema tan ampli, fascinant i pertinent com el de l’Apropiació cultural. No arribem a abordar propostes concretes d’acció individual o col·lectiva, però almenys hem sortit de la Polifa amb més dubtes als quals seguir donant voltes 🙂

V. Alguns exemples i recursos

Vídeos

https://www.youtube.com/watch?v=kC-qXKeI_Ec&t=26s

https://www.youtube.com/watch?v=80swiOnR_oM

https://www.youtube.com/watch?v=pnamovzq1UE

https://www.youtube.com/watch?v=oV417SIVlzY

Articles

Origen rastes: https://pulchritudosite.wordpress.com/2016/06/13/rastas-un-peinado-con-mucho-significado/

Origen trenes: http://www.amarillavida.com/las-trenzas-simbologia-identidad-moda/

Origen porteo: https://www.miscanguritos.com/blog/2014/08/15/el-porteo-a-lo-largo-de-la-historia/

Documentals

Blanqueig pell:

https://www.youtube.com/watch?v=-rBfzd5MuRQ

https://www.youtube.com/watch?v=neqOE-RVE4A

Explotació xocolata – https://www.youtube.com/watch?v=XFc476FnUl0

Apropiació turbants – https://www.youtube.com/watch?v=z-kHiYs9H6o