Newsletter archivos - SOS Racisme

#NOTÍCIA: Europa i l’acord de la vergonya al programa La Klau

SOS Racisme — Thu, 07 Apr 2016 13:30:14 +0000

El darrer 22 de març vam participar al programa La Klau, de Público TV. La Beatriu Guarro, presidenta de SOS Racisme i portaveu de l’entitat, va participar al debat amb Anna Palou, com a Stop Mare Mortum, Enrique Mosquera, de Papers i Drets per Tothom, i David Bondia, professor de dret internacional de la UB i president de l’IDHC.
“Programa de debat sobre l’acord ratificat aquest cap de setmana entre la UE i Turquia per contenir l’entrada d’immigrants. Es fa anàlisi del que suposa aquest pacte per les persones migrades, de les lleis que vulnera i de la necessitat de buscar altres vies segures i en defensa dels drets humans. També es parla de la frontera sud a l’Estat espanyol i de com serveix d’exemple per Europa.”

La entrada #NOTÍCIA: Europa i l’acord de la vergonya al programa La Klau se publicó primero en SOS Racisme.

#COMUNICAT: Una societat amb racisme no serà mai una societat justa

SOS Racisme — Mon, 21 Mar 2016 13:20:56 +0000

A l’octubre de 1966 el dia 21 de març va ser proclamat per les Nacions Unides com el dia internacional per l’Eliminació de la discriminació racial. Avui, 50 anys més tard d’aquella proclamació, és el segon dia de l’entrada en vigor d’un acord infame entre UE i Turquia.
La UE subcontracta l’obligació del seus estats membres de protecció internacional a Turquia. Un acord IL.LEGAL, perquè viola el Dret Internacional, perquè no compleix les obligacions dels estats d’acollir persones que sol·liciten asil i no garanteix, en cap cas, els drets humans.
Lamentablement no és quelcom inesperat, i tampoc es tracta d’una involució per part de la UE; sinó que forma part de la política migratòria i de protecció internacional que ha dut a terme la Unió Europea els darrers anys: tancament, control, externalització i militarització de la frontera exterior de la Unió; que ha tingut com a resultat milers de morts: al 2015 més de 3.700 persones van morir tractant d’arribar a Europa, aquests 3 primers mesos del 2016 ja han mort més de 400.

Europa, més fortalesa i menys humanitària

Europa bressol dels Drets Humans? No! Europa fortalesa, Europa assassina! Responsable de la violació del dret internacional i d’atemptar contra els drets i la dignitat de milers de persones. La Unió europea, i cadascun del seus estats membres, són avui exemple de racisme institucional.
Fronteres tancades i militaritzades, estats d’excepció per als drets humans.
Centres d’internament que priven de llibertat per no tenir papers.
Expulsió de persones en menys de 72 hores, negant el dret a tutela judicial.
Criminalització i persecució de col·lectius, com els venedors de top manta.
Identificacions per perfil ètnic, pràctiques il·legals que es donen de manera permanent als carrers.
Negar l’accés a la sanitat pública, discrecionalitat i discriminació en l’accés als drets socials.
Situacions de racisme entre veïns i veïnes, a les places, a les botigues….
Aquesta és la quotidianitat de moltes persones a Catalunya, a l’estat espanyol, a la UE i arreu del món.Tot i així, moltes no s’atreveixen a denunciar-ho. A Catalunya, des del Servei d’Atenció i Denúncia, detectem que 4 de cada 10 persones que van patir discriminació racista el 2015, es van fer enrere. La FRA de la UE alerta que el 80% de les víctimes de crims d’odi no ho denuncien.
I enlloc de posar els recursos perquè les víctimes puguin denunciar les vulneracions dels seus drets, les administracions s’esforcen per invisibilitzar aquesta situació encara més. A les institucions, en l’aplicació de lleis i als jutjats.
Una societat on hi hagi racisme mai no serà justa!
Per això 50 anys més tard del primer 21 de març, com a Dia Internacional per l’Eliminació de la Discriminació racial, és imprescindible denunciar el racisme institucional perpetrat per estats i administracions, així com també el racisme social present als nostres pobles i ciutats.

La entrada #COMUNICAT: Una societat amb racisme no serà mai una societat justa se publicó primero en SOS Racisme.

#NOTÍCIA: 4 de cada 10 persones víctimes de racisme no ho denuncien

SOS Racisme — Fri, 18 Mar 2016 15:35:19 +0000

En alguns contextos, com la discriminació en l’accés a serveis privats, el número de persones que no tiren endavant la denúncia augmenta fins el 82%, segons el nostre informe “L’estat del racisme a Catalunya 2015”.
Els casos de discriminació entre particulars i en l’accés a drets socials, són les tipologies que més han incrementat
Les agressions o vulneracions de drets per part de cossos de policia representen el 35% del total i continuen sent els casos més nombrosos
Cridem a la participació a la manifestació de demà «Prou Racisme»

[NOTA DE PREMSA] El 2015, el Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD) va atendre un total de 442 persones. 310 acudien al servei per primera vegada, algunes per demanar assessorament o informar-se. 137 van acudir per haver patit un cas de discriminació racista o xenòfoba, però només 80 van denunciar els fets.
Aquesta situació és una de les principals alertes que ha publicat l’entitat SOS Racisme Catalunya a la presentació de les dades de l’informe «L’estat del racisme a Catalunya, 2015». Un document que realitza l’entitat des de fa set anys de manera independent, amb l’objectiu de denunciar i sensibilitzar la ciutadania, però també perquè serveixi d’eina pels agents socials implicats en la lluita contra el racisme.
La por i la desconfiança en el sistema judicial o en les administracions, són les raons principals per les que les persones decideixen no tirar endavant la denuncia. Aquesta situació és agreujada en alguns contextos, especialment en aquells que la persona no dóna prou importància a la discriminació patida. Això s’exemplifica en la diferencia entre dos casos extrems: les discriminacions en l’accés a un servei privat, com ara l’entrada a un local d’oci o el lloguer d’un servei, són les menys denunciades (només 2 de cada 10 persones), mentre que les discriminacions que afecten a drets bàsics, com l’accés a la sanitat o l’ensenyament, va denunciar el 94% de les víctimes.
Dos perills a combatre: la invisibilització i la normalització del racisme
«Som conscients que, a més d’aquest 42% de persones, són moltes més les que no acudeixen al SAiD ni cap altre servei de denúncia. Perquè no poden, perquè no els coneixen o perquè no saben que allò que estan patint es pot denunciar i tenen el dret a fer-ho» afirma Alícia Rodríguez, coordinadora del servei. Això comporta que no es visibilitzi l’existència del racisme a la societat, fet que preocupa a l’associació que demana més implicació de les administracions per l’eradicació de la discriminació.
Però un altre fet preocupant és la normalització d’aquestes vulneracions de drets o agressions. Per una part, es dóna l’acceptació per part de la persona que pateix la discriminació, que arriba a assumir-la; però la societat en general, de vegades testimoni dels fets, també treu gravetat a una situació a mida que es converteix en quotidiana.
Un racisme quotidià, gens excepcional
Les dades recollides pel SAiD mostren com continua l’augment de casos de racisme entre particulars, és a dir, els conflictes entre ciutadans i ciutadanes a espais quotidians. Aquests casos han patit un important creixement, passant de representar el 14% dels casos el 2013, al 30% el 2015. Tot i així, els casos de discriminació o agressió perpetuats per cossos policials continuen sent els més nombrosos, amb el 35% del total.
Si a aquesta dada hi sumem l’increment de casos de discriminació en l’accés a drets socials (del 8% al 2013 al 20% el 2015), on l’agent discriminador són les mateixes administracions, es pot dir que les institucions públiques juguen un paper molt negatiu en aquesta situació.
Les administracions també són agents discriminadors
«La manca de voluntat política per actuar contra el racisme converteix, de vegades, les administracions en agents discriminadors per inacció» explica Alba Cuevas, directora de SOS Racisme. Es refereix, explica, a la manca de recollida de dades o el desenvolupament de lleis per la no discriminació, per exemple. «Però en el dia a dia identifiquem com juguen un paper més important com agents discriminadors actius, promovent lleis o polítiques discriminatòries» o incomplint aquelles normatives, especialment internacionals, que prevenen aquestes conductes. Un exemple és el Decret Llei16/2012 que nega l’accés a la sanitat pública a les persones migrades sense papers. Com a conseqüència, els casos de sanitat representen el 38% dels casos de discriminació a drets socials. O també, els casos d’identificació per perfil ètnic, una acció denunciada constantment per les entitats socials i negada pel Ministeri d’Interior, però que es continua donant.
«A nivell executiu, legislatiu i judicial, el sistema amaga l’existència del racisme i la xenofòbia» afirma contundent Alba Cuevas. Alertant que resulta molt més costós, a nivell de recursos humans, econòmics i socials, amagar que actuar per eradicar la discriminació racista. Però en canvi es veu com les administracions i governs utilitzen el discurs xenòfob per interessos que van contra la societat en general, com les retallades de drets, expliquen.
«És hora de prendre el carrer en contra del racisme»
Davant aquesta situació, i sense perdre de vista l’actualitat internacional, la crisi dels refugiats i persones migrades i la vulneració de drets que està aplicant la Unió Europea, SOS Racisme convoca a la manifestació «Prou Racisme!». Aquesta convocatòria, que es fa des de les plataformes ciutadanes com Stop Mare Mortum i Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), i que es celebrarà també a 40 ciutats europees, engegarà a les 17h davant l’Estació de França a Barcelona, fent un recorregut per diferents punts simbòlics, com la plaça de l’esclavista Antonio López, fins la platja de la Barceloneta, on es realitzarà una acció simbòlica.

[Podeu descarregar-vos el dossier de Premsa (pdf. 1MB)]

La entrada #NOTÍCIA: 4 de cada 10 persones víctimes de racisme no ho denuncien se publicó primero en SOS Racisme.

#DOCUMENTACIÓ: L’estat del racisme a Catalunya 2015. Dades i conclusions

SOS Racisme — Fri, 18 Mar 2016 13:00:53 +0000

Avui hem presentat les dades i les conclusions principals de l’informe “L’estat del racisme a Catalunya. 2015“. [Enllaç per descarregar el dossier de premsa a sota] En aquest, alertem que 4 de cada 10 persones que han patit discriminació racista, finalment decideixen no denunciar. Fet que provoca la invisibilització del racisme i la xenofòbia. El paper discriminador de les administracions, ja sigui amb polítiques racistes o no actuant per frenar alguns pràctiques irregulars (identificacions perfil ètnic, abusos de la policia…), provocaria la por i desconfiança que mou a la majoria d’aquestes persones a no denunciar.

Aquesta és una de les principals conclusions recollides a la 7a edició d’aquest informe (per més informació llegiu la noticia o el dossier de premsa). Un document independent i únic a Catalunya, que elaborem des de SOS Racisme amb un triple objectiu:

Fer una denúncia pública de l’existència de situacions discriminatòries i de la presència del racisme al nostre país.
Elaborar un material de sensibilització social que permeti a la ciutadania apropar‐se a la defensa de la igualtat de drets i oportunitats i a la lluita contra el racisme.
Esdevenir una eina per les administracions catalanes que ajudi a planificar polítiques per lluitar contra la discriminació i el racisme a partir d’un diagnòstic.

Enguany farem una edició especial de l’informe, més complerta, en paper. L’edició es farà al maig, aproximadament.
Mentrestant, posem a la vostra disposició el dossier de premsa amb les dades i conclusions principals.
Estat del racisme 2015 – Dossier de Premsa (doc pdf 1MB)

La entrada #DOCUMENTACIÓ: L’estat del racisme a Catalunya 2015. Dades i conclusions se publicó primero en SOS Racisme.

#REFLEXIÓ: L’acord UE-Turquia, una vergonya més per Europa

SOS Racisme — Wed, 09 Mar 2016 12:55:23 +0000

“L’entesa que s’assoleix amb Turquia respon exclusivament a la utilització de les polítiques migratòries al servei d’una lògica securitària que arrasa amb els suposats valors fundacionals europeus de solidaritat i respecte als drets humans.” Com entitat integrant de Stop Mare Mortum, suscrivim i difonem el comunicat publicat per la plataforma arrel del recent acord entre la UE i Turquia. Europa ens fa vergonya! Per això, demà 10 de març a les 19h mostrarem el nostre rebuig davant l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona. Us convidem a sumar-vos a l’acció simbòlica.

Més informació de l’acte.

El passat dilluns a la nit va cloure la cimera entre els estats de la Unió Europea i Turquia que va servir per tancar un acord entre les dues parts en el marc de la crisi humanitària que s’està vivint a les costes del sud d’Europa. Lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i es compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea ha acordat subcontractar aquestes responsabilitats a l’Estat turc, a canvi de 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 – a banda dels ja assignats fins al 2017 –, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE.

La solució que ha trobat Brussel·les per gestionar l’arribada de centenars de milers de persones que fugen de la guerra, de la misèria i d’altres tipus de persecucions és triple. Primer, evitar que trepitgin sòl europeu amb l’increment de les operacions de control de fronteres exteriors amb la participació militar de l’OTAN, segon, acordar l’expulsió a Turquia d’aquells que tot i així puguin arribar a les illes gregues jugant-se la vida a la Mediterrània, i tercer, bloquejar la ruta dels Balcans cap al nord d’Europa que el 2015 van utilitzar 900.000 persones.

Les declaracions del president del Consell Europeu, Donald Tusk, la setmana passada ja insinuaven aquestes mesures quan feia una crida a “tots els potencials immigrants econòmics il·legals, sigueu d’on sigueu: no vingueu a Europa. (…) Grècia o qualsevol altre país europeu ja no serà un país de trànsit”. No obstant això, Tusk es va quedar curt en la seva afirmació, ja que allò acordat ahir a Brussel·les contempla, d’una banda, expulsar a Turquia totes les persones estrangeres que entrin de forma il·legal a Grècia, incloses les potencials sol·licitants d’asil, independentment de la seva nacionalitat. A la vegada que s’estableix un mecanisme segons el qual per cada persona síria expulsada a Turquia, els estats europeus reassentaran una refugiada d’aquesta mateixa nacionalitat. I d’altra banda, Grècia i Itàlia assumiran, a canvi d’una ajuda econòmica, les refugiades que ja es trobin actualment en el seu territori.

L’acord publicat, on en cap moment es refereix als drets de les persones a sol·licitar l’asil o a circular lliurement, afirma que “Els caps d’Estat o de Govern van acordar que són necessàries accions decidides per a clausurar les rutes de tràfic il·lícit de persones, trencar el model de negoci dels passadors de fronteres, protegir les nostres fronteres exteriors i posar fi a la crisi migratòria a Europa. Hem de trencar amb la relació de pujar a un vaixell i la residència a Europa”. Així doncs veiem com aquest sistema es posa en marxa amb la voluntat d’acabar amb les màfies, garantir el Tractat de Schengen amb el control de les fronteres exteriors i evitar un efecte crida.

Un cop més veiem com la UE parteix d’una premissa bàsica errònia: blindar les fronteres de la fortalesa europea acabarà amb la crisi humanitària a la Mediterrània. Traslladar les persones refugiades i migrants a un estat tercer no és acabar amb la crisi humanitària, sinó expulsar-la de territori comunitari, i prioritzar les operacions de control i seguretat en lloc de les de salvament a les aigües frontereres és fomentar l’efecte mort per evitar l’efecte crida. Si realment es vol acabar amb el tràfic d’éssers humans i amb les morts a la Mediterrània, només cal voluntat política garantint vies segures i legals: visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar l’asil en ambaixades i consolats europeus en els països d’origen i trànsit, etc.

Les mesures adoptades són un despropòsit, una mostra més del paper vergonyós que tenen els estats i les institucions europees des de l’inici d’aquesta crisi. Voler emmarcar les decisions preses sota el paraigua de l’acord bilateral de readmissió entre Grècia i Turquia o de la normativa europea sobre procediment d’asil – segons la qual un estat membre pot rebutjar estudiar una petició d’asil si considera que el país comunitari al qual es deriva el cas és un país segur – és un subterfugi legal que no només xoca frontalment amb l’obligat compliment de la Convenció de Ginebra sinó també amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives.

L’entesa que s’assoleix amb Turquia respon exclusivament a la utilització de les polítiques migratòries al servei d’una lògica securitària que arrasa amb els suposats valors fundacionals europeus de solidaritat i respecte als drets humans. L’execució del text aprovat impedeix a totes les persones que arribin de forma irregular a Grècia la possibilitat de sol·licitar l’asil a Europa quan no existeix una altra via que no sigui la irregularitat. A la vegada, només les nacionals sirianes entraran al programa de reassentament als estats europeus via Turquia. D’aquesta forma es deixa a l’estacada dels drets humans la resta de nacionalitats, així com la resta de casuístiques que contempla la Convenció i les legislacions específiques estatals d’asil i refugi, com ara els motius polítics, religiosos, LGTBi, etc. I per descomptat es veu vulnerat, un cop més, el dret a la lliure circulació d’aquestes persones.

Si ja era absolutament ridícul el topall de 160.000 persones refugiades que havia marcat la UE en el seu programa de reubicació, comptant amb una població de 500 milions d’habitants, expulsar aquestes persones a Turquia mentre esperen una eventual reubicació és lamentable. No es tracta, però, de res més que una altra mostra d’una pràctica habitual dels estats europeus, l’externalització de fronteres, com es fa a la frontera sud de Ceuta i Melilla amb el Marroc o amb els Centres d’Internament per a Estrangers fora de territori comunitari, entre altres.

Brussel·les ven a Ankara aquestes persones en situació de vulnerabilitat com si fossin bestiar, i encomana a un país que vulnera sistemàticament els drets humans i els de les minories nacionals que aculli totes les expulsades de territori grec, quan ja compta amb més de 2,5 milions de desplaçades forçades. Davant d’aquesta situació queden moltes preguntes a l’aire: sota quins criteris entraran les nacionals sirianes en l’insuficient programa de reubicació de la UE? Els estats europeus faran aquesta selecció a la carta? Ho decidirà Turquia? És Turquia un país segur pels milers de refugiades kurdes sirianes que hi seran expulsades?

Són massa preguntes per una Europa incapaç de donar una resposta adequada garantint condicions dignes a totes les persones dins del territori propi comunitari, com veiem a Calais, a Ceuta i Melilla, a Dunkerque, a Idomeni, etc. Avui, ens torna a tocar dir prou a nosaltres, als i a les ciutadanes d’aquesta Europa que ens fa vergonya. Exigim que els nostres governs siguin responsables de les seves obligacions internacionals i que tractin i acullin amb dignitat a totes les persones que arriben a Europa sense cap tipus de discriminació. Com a societat civil només ens queda revelar-nos i organitzar-nos davant de la injustícia, nosaltres no fallarem en aquest deure.

Toni Borrell i Vila

Stop Mare Mortum

[Comunicat en la font original]

La entrada #REFLEXIÓ: L’acord UE-Turquia, una vergonya més per Europa se publicó primero en SOS Racisme.

#COMUNICAT: El nostre suport contra la “Llei Mordassa”

SOS Racisme — Thu, 04 Feb 2016 22:59:48 +0000

Des de SOS Racisme ens sumem al rebuig generat per la primera denúncia per la “Llei Mordassa” a Catalunya. I recordem l’amenaça que suposa aquesta llei per a les lliberats i els drets fonamentals, que a més posarà traves a la lluita per la defensa dels drets civils i drets humans, com ja hem pogut comprovar.

Pel context en què s’ha realitzat aquesta denúncia -en un acte co-organitzat per nosaltres: el Judici Popular al CIE el 30 de gener- i la proximitat que existeix amb la persona denunciada -l’Andrés García Berrio, company i col·laborador en moltes lluites i campanyes pels drets humans-, no podem restar indiferents. Però, sobretot, com a entitat de defensa dels drets humans, és el nostre compromís intentar aturar aquesta llei vulneradora.
El nostre suport a l’Andrés i el rebuig ferm i indignat a la Llei de Seguretat Ciutadana, “Llei Mordassa”, que esperem es derogui properament.
Convidem a llegir el comunicat d’Irídia i a adherir-s’hi: http://www.iridia.cat/comunicats/

La entrada #COMUNICAT: El nostre suport contra la “Llei Mordassa” se publicó primero en SOS Racisme.

#REFLEXIÓ: El racisme als mitjans de comunicació [Vídeo]

SOS Racisme — Sun, 24 Jan 2016 11:58:32 +0000

Recollim l’entrevista que li van fer a Beatriu Guarro, membre del Consell de SOS Racisme i professora de filologia catalana a la UB. En aquesta explica de quines formes es difonen missatges racistes des dels mitjans de comunicació. Aquesta és una entrevista publicada per AulaMèdia i emmarcada en la sèrie ‘Mirades‘ que aborda diferents temàtiques relacionades amb els mitjans de comunicació amb entrevistes en profunditat.

La entrada #REFLEXIÓ: El racisme als mitjans de comunicació [Vídeo] se publicó primero en SOS Racisme.

#MANIFEST: Condemnem al CIE a formar part del passat

SOS Racisme — Thu, 21 Jan 2016 09:11:16 +0000

El dia 30 de gener, jutjarem el Centre d’Internament per a persones estrangeres (CIE) i posarem en el punt de mira les persones responsables de perpetuar aquestes presons racistes, on es vulneren els drets humans amb total impunitat.
Amb el judici popular, pretenem fer un exercici de memòria i denúncia per evitar la reobertura del CIE de Barcelona. Cap obra de millora de les instal·lacions justifica la seva existència. La privació de llibertat de persones per no tenir permís de residència, per haver-lo perdut o no poder-lo renovar, és una vulneració de drets flagrant. Com a societat, no podem tolerar les terribles conseqüències d’aquests centres i de la maquinària racista, alimentada per la política migratòria estatal i europea.
Aquest judici popular és fruit de la resistència al carrer, com ho van ser en el seu dia les marxes de Selma a Montgomery, on es reivindicava el dret a vot de la comunitat afroamericana; les protestes contra les lleis segregacionistes de l’Apartheid; el judici a l’Imperialisme de l’Estat espanyol per part de l’organització internacionalista Askapena, o les reivindicacions de les comunitats zapatistes, entre molts altres exemples de resistència i lluita social.
Per vergonya, per justícia, per dignitat… Perquè no volem ser còmplices. El dia 30 de gener, exigirem a les institucions que compleixin els seus compromisos en la lluita contra els CIE. I assenyalarem aquells que ordenen detencions arbitràries basades en prejudicis racistes i classistes, que converteixen faltes administratives en delictes, que criminalitzen la pobresa i que priven de llibertat a persones innocents.
Ja no hi ha marxa enrere. Entre totes, tancarem els CIE i demostrarem la capacitat transformadora de la nostra societat civil organitzada. Et sumes a la lluita?

Judici Popular contra el CIE

Dissabte 30 de gener del 2016 – 11h

Carrer E, 40 Zona Franca – Barcelona

Més informació: www.tancaremelcie.cat

[CAST]

Condenemos el CIE a formar parte del pasado

El día 30 de enero, juzgaremos a los Centros de Internamiento para personas extranjeras (CIE) y pondremos en el punto de mira a los responsables de perpetuar estas cárceles racistas, donde se vulneran los derechos humanos con total impunidad.
Con el juicio popular, pretendemos hacer un ejercicio de memoria y denuncia para evitar la reapertura del CIE. Ninguna mejora de las instalaciones justifica su existencia. La privación de libertad de personas por no tener permiso de residencia, por haberlo perdido o no poderlo renovar, es una vulneración de derechos flagrante. Como sociedad, no podemos tolerar las terribles consecuencias de estos centros y de la maquinaria racista, alimentada por la política migratoria estatal y europea.
Este juicio popular es fruto de la resistencia en las calles, como lo hicieron en su día en las marchas de Selma a Montgomery, donde se reivindicaba el derecho a voto de la comunidad afroamericana; en las protestas contra las leyes segregacionistas del Apartheid; en el juicio al Imperialismo del Estado español por la organización internacionalista Askapena, o en las reivindicaciones de las comunidades zapatistas, entre muchos otros ejemplos de resistencia y lucha social.
Por vergüenza, por justicia, por dignidad… Porque no queremos ser cómplices. El día 30, exigiremos a las instituciones que cumplan con sus compromisos en la lucha contra los CIE. Y señalaremos a aquellos que ordenan detenciones arbitrarias basadas en prejuicios racistas y clasistas, que convierten faltas administrativas en delitos, que criminalizan la pobreza y privan de libertad a personas inocentes.
Ya no hay marcha atrás. Entre todas, cerraremos los CIE y demostraremos la capacidad transformadora de nuestra sociedad civil organizada. ¿Te sumas a la lucha?

Juicio Popular contra el CIE

Sábado 30 de enero del 2016 – 11h

Calle E, 40 Zona Franca – Barcelona

Más información: www.tancaremelcie.cat

La entrada #MANIFEST: Condemnem al CIE a formar part del passat se publicó primero en SOS Racisme.

#REFLEXIÓ: #20D, continuem tenint una democràcia excloent

SOS Racisme — Fri, 18 Dec 2015 13:15:24 +0000

Avui, #18D, és un dia especial. Per una banda, es celebra el Dia Internacional de les persones Migrades, una data especial per totes les persones que han deixat el seu lloc d’origen, sigui pel motiu que sigui. I per altra banda, és el darrer dia de campanya abans de les eleccions generals del #20D, una convocatòria a la que no podrem participar totes les persones que vivim a l’estat.
Festa de la democràcia amb accés restringit
Aquest diumenge #20D la ciutadania està convocada a participar a les eleccions per escollir qui ens representarà al Govern i al Senat. Una qüestió gens banal. Tot i així, no totes les persones que viuen a l’estat podran donar la seva opinió en forma de papereta. Les persones estrangeres no podran participar. Ni amb permís de residència ni sens. Ni comunitàries ni extra-comunitàries.
Això suposa que l’11,3% de persones major d’edat que viuen a l’estat espanyol, no podrà votar diumenge. A Catalunya puja fins el 13,55%. En aquest punt cal plantejar-se: una democràcia restringida al Document Nacional de Identitat, és una democràcia real? Un sistema que exclou entre l’11 i el 13,5% de la seva població, es pot dir “democràtic”?
Aquestes són les dades recollides de l’Institut Nacional d’Estadística:

Majors de 18 anys residents a l’Estat espanyol: 38.300.427 persones
Amb dret a vot (majors de 18 anys amb nacionalitat espanyola): 34.414.302 persones.
Majors de 18 anys sense dret a vot: 3.886.125 persones / 11,3% del total de persones majors de 18 anys residents a l’Estat espanyol.
Persones majors de 18 anys residents a Catalunya: 6.252.495 persones.
Residents a Catalunya amb dret a vot (nacionalitat espanyola): 5.404.998 persones
Residents a Catalunya sense dret a vot: 847.497 persones / 13,55% del total de persones majors de 18 anys residents a Catalunya.

Qui no vota, no apareix als programes electorals
Tenint això en compte, es pot entendre perquè els partits polítics no tenen en compte la població migrada en els seus programes, els seus mítings ni a les seves propostes. No les tenen en compte, exceptuant les ocasions que les utilitzent per atacar-les, acusar-les de les diferents crisis econòmiques, socials o de seguretat i encenent focs de racisme. El que des de SOS Racisme anomenem “mistos electorals“. Acusacions falses basades en prejudicis de les que les persones afectades no es poden defensar amb el seu vot.

Des de SOS Racisme defensem l’ampliació del dret a vot, vinculant-lo a la residència i no a la nacionalitat. Un dret que fa més de 20 anys que reivindiquem: votar allà on es viu.
Cada cop som més les persones que aixequem la nostra veu per reivindicar els drets polítics per les persones migrades, considerant que seria un pas molt important per assolir la igualtat de drets i d’oportunitats i posar fre als discursos racistes i xenòfobs per part dels partits polítics.

La entrada #REFLEXIÓ: #20D, continuem tenint una democràcia excloent se publicó primero en SOS Racisme.

#COMUNICAT: En el Dia dels Drets Humans volem dir que…

SOS Racisme — Thu, 10 Dec 2015 16:27:35 +0000

… una societat compromesa amb els Drets Humans ha de ser una societat antiracista.
La celebració internacional del Dia Internacional dels Drets Humans (avui, 10 de desembre) ens ofereix l’oportunitat de fer recompte: anomenar i denunciar les vulneracions que aquí i avui duen a terme governs i estats. El mes de març, des de SOS Racisme Catalunya posàvem de relleu en el marc de la presentació del nostre informe anual, que «el racisme és un dels elements principals d’atac als drets a tota Europa» raons no ens faltaven en aquell moment, i molt menys ara.
Els darrers mesos, notícies tràgiques han posat en agenda el drama que viuen milers de persones que fugen dels seus països i veuen vulnerat el dret a refugi. Notícies que malauradament no solen assenyalar les responsabilitats. La Unió Europea juga un paper criminal, quan no compleix el dret internacional de garantir refugi, i més encara quan tanca fronteres, quan promou operacions de seguretat d’aquestes per damunt de les de salvament o quan ofereix diners a altres països perquè facin de mur de contenció i evitin que les persones que migren s’acostin a l’Europa fortalesa.
En els darrers dies ha començat la campanya electoral, fet que posa de relleu un altre camp de batalla dins l’àmbit de defensa i exigència de drets: la manca de drets polítics (dret a votar i a ser votat) per les persones d’origen estranger, que no tenen nacionalitat espanyola, no tenen dret a vot. Una situació incompatible amb un suposat estat de dret i una democràcia i que com la gestió de les fronteres, evidencia el racisme institucional.
És la nostra responsabilitat, doncs, com a associació antiracista de defensa dels drets humans, denunciar una vegada més:

La inadmissible política migratòria impulsada per la Unió Europea i executada pels seus estats membres. Perquè lluny de garantir els Drets Humans provoca la mort i el patiment de milers de persones.
La dramàtica situació que es viu a la frontera sud, a Ceuta i Melilla, on l’Estat espanyol consolida un estat d’excepció de drets, legalitzant per exemple les expulsions en calent, que són contràries als estàndards mínims internacionals de protecció dels Drets humans i a la pròpia normativa europea.
Les batudes per perfil ètnic que es donen als carrers de pobles i ciutats. Situacions fora del marc legal, que evidencien la col·laboració entre cossos policials i l’assumpció per part d’alguns de competències que no són pròpies.
El Centres d’Internament per a persones estrangeres, un veritable “forat negre“, inacceptable per un Estat de dret, on es vulneren de forma sistemàtica els drets de les persones detingudes.
I les deportacions express, el darrer pas d’aquesta maquinària de persecució, retenció i expulsió de persones; que fan minvar els fonaments d’un Estat de dret, vulnerant, entre altres, el dret de tutela judicial efectiva.

Un estat que no garanteix i protegeix els drets humans mai no serà un estat de dret ni democràtic.
Una societat que no s’organitza per reivindicar els drets de totes les persones mai no serà una societat justa.
Per això instem a la societat civil a sumar-se a la lluita antiracista i de defensa dels Drets Humans, perquè és la nostra responsabilitat exigir i construir un món més just.

Comunicat “Dia Drets Humans 2015” en pdf

La entrada #COMUNICAT: En el Dia dels Drets Humans volem dir que… se publicó primero en SOS Racisme.