El proper diumenge 10 de novembre aproximadament 15% de les persones que viuen a Catalunya no podran votar perquè tenen nacionalitat estrangera i per tant no tenen reconegut del dret al sufragi universal. A nivell estatal són 3 milions i mig de persones amb edat de votar, però que no ho podran fer perquè tenen nacionalitat estrangera tot i que moltes porten diversos anys residint al país.
El dret al vot, actiu i passiu, és a dir, a elegir i ser elegit, en el marc del dret a participar de la vida política de la societat, forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics, així ho recull l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966:
Tots els ciutadans gaudeixen, sense cap distinció de les esmentades a l’article 2 i sense restriccions indegudes, dels següents drets i oportunitats: a. De participar en la direcció dels assumptes públics directament o per mitjà de representants elegits lliurement. b. De votar i escollir en eleccions periòdiques i autèntiques realitzades per sufragi universal i igual i per votació secreta que garanteixi la lliure expressió de la voluntat dels electors. c. De tenir accés, en condicions generals d’igualtat, a les funcions públiques del seu país.
Però el propi redactat ja suposa una restricció quan es refereix als ciutadans, atès que la condició de ciutadà ve atorgada per cada Estat només als seus connacionals. Es tracta d’una aplicació selectiva i una contradicció evident davant dels principis d’igualtat i no discriminació.
La restricció del dret a vot a les persones amb nacionalitat estrangera suposa, entre altres:
- La vulneració d’un dret fonamental motivada en l’origen nacional de les persones i per tant una mostra, més, del racisme institucional.
- La debilitat democràtica: un Estat que denega el dret de vot a una part de la població mai serà plenament democràtic.
- Major impunitat a l’aparició de discursos i propostes racistes durant les campanyes electorals, on les persones amb nacionalitat estrangera es converteixen en un boc expiatori per qui busca guanyar i/o no perdre vots.
Per això, un cop més manifestem que:
- El dret al vot actiu i passiu no ha d’estar lligat a la nacionalitat. Ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, vinculat a la residència reconeguda mitjançant l’empadronament, és a dir, a la ciutadania entesa com a pertinença a la comunitat on viu.
- L’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ha de ser interpretat entenent que la ciutadania es refereix i inclou també a totes les persones residents en un Estat, independentment de la seva nacionalitat.
- Totes les persones residents en un Estat han de gaudir del dret a vot actiu i passiu, a elegir i ser elegides per sufragi en totes les eleccions que se celebrin a qualsevol nivell.
