Aquest any el Dia Internacional per l’Eradicació de la Discriminació Racial, que se celebra el 21 de març, passarà desapercebut a causa de la crisi sanitària global del Covid-19, que acapara tota l’atenció mediàtica, política i social actual. De la mateixa manera, el racisme, ja de per sí invisibilitzat, quedarà soterrat, tal i com ha anat passant en els diferents contextos de crisi que hem viscut prèviament. En realitat, això no és nou.
Des de Sos Racisme volem denunciar que el racisme institucional, mediàtic i social colpeja amb duresa les capes més vulnerabilitzades de la nostra societat. Com sempre que hi ha una crisi, la diana dels atacs, les violències, les vulneracions i les exclusions flagrants dels drets són de les mateixes persones que històricament han estat discriminades: les persones racialitzades i les persones migrants.
SINOFÒBIA I RESISTÈNCIES
Amb l’aparició dels primers contagis de Covid-19 a Europa hem vist com s’articulava tot l’aparell racista i la legitimació d’aquest discurs per part dels mitjans de comunicació que, saltant-se el codi deontològic, s’han encarregat de «racialitzar» aquest virus. Els atacs i la sinofòbia no s’han fet esperar i una societat acrítica ha escampat per les xarxes socials missatges racistes, reproduint el concepte de «Yellow Peril»*.
[*L’expressió “perill groc” va ser creada als Estats Units fa dos segles com a estratègia per construir una imatge amenaçadora de les persones xineses, presentant-les com a objectes deshumanitzats i transmissors de malalties; malgrat que van ser els mateixos nord-americans qui van portar i explotar aquests ciutadans i ciutadanes de la Xina per a la construcció dels seus ferrocarrils, principalment.]
Les persones activistes i les diverses associacions de les comunitats de la diàspora asiàtica arreu del món han llençat campanyes antiracistes amb el lema #nosoyunvirus per denunciar la proliferació d’atacs contra les persones d’origen xinès o «aparença xinesa» en diferents àmbits: a l’espai públic, a les escoles, als serveis de salut i als espais privats. Tot i així, les agressions i discriminacions persisteixen, s’escampen i es propaguen com el pitjor virus possible. Ortega Smith, secretari general de V0X contagiat pel coronavirus, ha afirmat recentment en un tuit que lluita contra els «malditos virus chinos». Les declaracions han provocat la indignació de tota la comunitat xinesa, inclosa la Ambaixada, qui ha denunciat els comentaris racistes. Aquests fets, que no són aïllats, són una mostra més de com el discurs polític legitima i normalitza el racisme i la xenofòbia.
ANTIGITANISME
A Haro, La Rioja, s’ha culpat al poble gitano de l’origen del brot i han aflorat imaginaris racistes històrics, on es deshumanitza i homogeneïtza les persones gitanes, mostrant-les com a descuidades i irresponsables. Els atacs antigitanistes per part de la societat hegemònica i la proliferació de rumors i notícies falses a les xarxes socials creen l’escenari perfecte perquè el racisme institucional legitimi la intervenció de la Guàrdia Civil que, acompanyada del personal sanitari, controla de forma intensiva els barris on hi ha una majoria de població gitana.
TANCAMENT SELECTIU DE FRONTERES
La paranoia generalitzada, l’augment de casos i la decretació de l’estat de l’alarma ha provocat que el racisme d’Estat i estructural sigui encara més devastador. El tancament de les fronteres espanyoles i europees, entre altres països d’arreu del món, està negant drets bàsics com el dret d’asil i la llibertat de moviment i posa en perill la vida de milers de persones que escapen de contextos de violència i pobresa. Ara bé, amb la finalitat «d’assegurar la continuïtat de l’activitat econòmica i preservar la cadena d’abastiment» segueix ben activa l’explotació de recursos del Sud global.
DISCRIMINACIÓ LABORAL
Quan parlen de prendre mesures «per recolzar el creixement i el treball», és obvi que en aquestes mesures no s’hi inclouen els col·lectius que mai han format part de les agendes polítiques: els manters i ferrovellers, les dones treballadores de la llar i les cures, les treballadores dels hotels i restaurants o els treballadors i treballadores agràries, entre d’altres. Aquests sectors de la població, que ja abans no comptaven ni amb la protecció laboral ni amb els drets bàsics, i que venen reivindicant des de fa temps, veuen com la precarització i els acomiadaments els deixen sense cap tipus de garanties per sobreviure.
Mentrestant, escoltem als balcons dels veïns i les veïnes confinades ovacionar l’esforç i la feina dels sanitaris i sanitàries. Per contra, les dones que treballen procurant cures als familiars dependents han de seguir treballant sense les condicions de seguretat adequades i amb la prohibició dels ocupadors de tornar a casa seva, en el cas de moltes internes. Els manters, que només poden sobreviure venent als carrers, no podran accedir a la protecció que el Govern ofereix a les empreses i treballadors i treballadores afectades per les conseqüències del virus.
PARALITZACIÓ DELS TRÀMITS D’ESTRANGERIA
Per a les persones migrades en situació encara irregular o pendent de regularització administrativa, la conjuntura actual posa en perill els seus projectes vitals i l’esforç de famílies senceres. Entre les mesures adoptades per l’Administració per a la contenció del virus hi ha la suspensió dels tràmits d’estrangeria, que toca de ple milers de persones migrades que veuen com s’eternitzen els terminis per renovar permisos o accedir a la nacionalitat. En cas de caure en situació d’irregularitat sobrevinguda, s’enfronten a l’amenaça de l’expulsió del país, l’accés a una ocupació formal, l’accés a un habitatge o que els bancs els cancel·lin el compte.
EL CONFINAMENT ALS CIE
Si bé la situació als CIE sempre ha sigut de per sí precària i violenta, derivada d’una llei d’estrangeria racista, la crisi vírica posa en relleu les condicions dels centres, on els interns conviuen en cel·les col·lectives, no adequades a unes mínimes condicions d’higiene, sense una atenció mèdica contínua per a les persones amb malalties cròniques i amb l’exposició constant a agressions per part dels cossos de seguretat, perpetrades amb total impunitat. És necessari i urgent l’alliberació de totes les persones tancades*, encara més ara davant la impossibilitat de fer efectives les expulsions i deportacions. També és imprescindible facilitar-los documents i un lloc on tinguin les condicions dignes per complir aquest període de confinament amb seguretat.
[*A hores d’ara el CIE de Barcelona està buit, però encara en queden persones recloses en altres CIE de l’estat espanyol.]
CONTROL POLICIAL PER PERFIL RACIAL
També sentim la necessitat de visibilitzar l’augment de les aturades per perfil racial a causa de l’estat d’alarma i la conseqüent militarització de l’espai públic. Els col·lectius que abans ja eren els principals afectats per les aturades, ara mateix ho són encara més. El control per al compliment de les restriccions de la lliure circulació afecten de manera desigual les persones: la sospita d’incompliment de les mesures recau directament en les persones amb un perfil determinat. Tot i que les aturades racistes són pràctiques il·legals fruit d’un racisme institucionalitzat, la situació de confusió i alarmisme actual les legitima i normalitza com mai.
DRETS I CRISI
Davant de tot aquest panorama ens preguntem, qui té dret a la salut? Qui té dret a la seguretat? Qui té dret a ser protegit davant la crisi generalitzada? Els privilegis no s’esborren amb una pandèmia, que reclama la unitat i la solidaritat de la ciutadania i dels partits polítics en la lluita contra el Covid-19. Tots aquests fets només ens recorden que el racisme institucional, històric, mediàtic i social aflora, i de la pitjor manera, en moments de crisi social i global, on les persones racialitzades sempre s’emporten la pitjor part. És per això que fem servir aquesta data simbòlica, el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, per reclamar un espai i una lluita que no és aliena a cap crisi de cap tipus, perquè el racisme és un virus extremadament contagiós i letal que està incrustat als cossos, a les ments i als fonaments del sistema i l’estat.
Consell de SOS Racisme
21 de març de 2020
Dia Internacional per l’Eradicació de la Discriminació Racial
