Comunicat 8M: El feminisme hegemònic necessita posicionar-se en l’antiracisme

El dia 8 de Març es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Des de Sos Racisme llancem aquest comunicat per manifestar la nostra posició davant el feminisme hegemònic que surt al carrer, com anys anteriors, a manifestar-se i a denunciar les opressions que el patriarcat exerceix encara avui dia contra les dones. Surt per evidenciar que encara hi ha molta feina a fer i que els nostres drets encara se segueixen vulnerant de manera sistemàtica. Nosaltres, però, seguim trobant a faltar que l’antiracisme sigui un dels pilars fonamentals de la lluita d’aquest feminisme «majoritari».
La «descentralització» i la pluralitat de posicionaments davant la convocatòria a nivell estatal de la manifestació del 8M mostra els canvis que el feminisme, que va omplir els carrers l’any passat, ha viscut i segueix visquin. El creixent nombre de grups que conformen el teixit feminista als barris i la generació de noves aliances fa que, més enllà del 8M, el moviment feminista sigui avui dia un dels que té més força i impacte social.
Les reivindicacions més comunes són les referents a la violència masclista, a la visibilització de la precarietat laboral, a la feminització de la pobresa i en les tasques de les cures. Poques són encara les veus que reivindiquen la importància de l’eix antiracista en la lluita feminista. Les dones racialitzades han de conviure, no només amb la opressió patriarcal i de classe, sinó també amb la racial, i d’altres moltes vegades, amb la irregularitat administrativa. Què passa amb les dones marroquines que treballen com a temporeres de la fruita i que són explotades, violades i ignorades? Què passa amb tantes dones d’Abya Yala o de les Filipines que segueixen treballant de manera precària i sense els drets bàsics en el sector de la llar i les cures? Amb les dones afrodescendents i les dones gitanes que denuncien constantment l’invisibilització de la seva presència i discriminació històrica a l’Estat espanyol? Per què encara es veu com una contradicció que una dona musulmana o gitana pugui ser feminista? De quin feminisme parlem quan les nostres reivindicacions només serveixen per a un tipus de dona concret: la dona blanca, de classe mitjana i alta, i cis gènere.
¿On són aquestes «germanes» quan les interpel·lem dient-los que a les dones racialitzades no només se’ls cosifica per ser dones, sinó que se’ls exotitza i inferioritza a través d’uns estereotips racistes construïts arran d’un imaginari colonial que encara perviu a les nostres societats del Nord? Com dir-los que aquestes dones ni tan sols poden veure aquest «sostre de vidre» que les dones blanques volen trencar? Per què insisteixen que se sumin a la lluita, que hi hagi una unitat per fer més força, si ni tan sols creuen que el racisme, juntament amb el capitalisme, i el colonialisme formin part de les mateixes estructures de poder que sustenten el patriarcat?
Per exemple, des de que les dones occidentals s’han anat incorporant de manera massiva al mercat laboral, les encarregades de «solucionar» el repartiment de les tasques de la llar i les cures dels seus familiars dependents han sigut les dones racialitzades i empobrides del sud global que, a causa d’un capitalisme que jerarquitza el poder asimètricament entre nacions, i de la mercantilització i l’explotació dels seus cossos, reproduint relacions de servilisme heretades de l’època colonial.
Caldria doncs, fer una revisió urgent de l’origen dels privilegis que tenen unes poques dones i de les diverses opressions que interseccionen a d’altres. A les racialitzades aquestes opressions exerceixen profundes violències en les seves existències i qüestionen constantment la seva pròpia humanitat. La sola presència a l’espai públic ja és triplement violenta, la vulneració dels drets està tan naturalitzada a causa del racisme estructural i estructurant que existeix a la societat, que se’ls invisibilitza en una lluita que diu ser de totes les dones. Quins drets defensem quan parlem de feminisme? Per a qui lluitem quan neguem les lluites i les narratives d’altres dones, d’altres feminismes? Com podem apel·lar a la unitat si només ho fem des de la nostra posició de privilegi sense qüestionar-nos per què els tenim, aquests privilegis?
I finalment, què poden fer les dones blanques occidentals? En primer lloc, prendre consciència dels seus privilegis. Només prenent-ne consciència i situant-se, es pot entendre i construir un feminisme realment transformador per a totes les dones. Hem d’assumir que el racisme, juntament amb el capitalisme, el colonialisme i el patriarcat, forma part dels mateixos mecanismes de poder. Així doncs, de la mateixa manera que no podem deslligar la lluita feminista de la lluita contra el sistema capitalista opressor, no podem pretendre que el feminisme i l’antiracisme siguin dos lluites diferents. Avui el feminisme només pot ser interseccional, sumar totes les lluites, escoltar totes les veus i posar en pràctica realment el concepte teòric de «sororitat».
Com a símbol de recolzament als diversos moviments feministes i com a acte de coherència amb els valors que la nostra entitat i l’equip de treballadores defensem, Sos Racisme es sumarà també a la vaga laboral del dia 9 de Març.