Fa un any que es va constituir Stop Mare Mortum, un espai en el qual hem participat des del seu inici, una plataforma ciutadana i d’organitzacions que denuncia les morts al Mediterrani i el paper criminal dels estats davant d’aquesta situació. Un espai de treball amb veïns i veïnes de la ciutat i dels pobles, amb col·lectius i d’altres associacions, que promou la mobilització ciutadana i vol incidir per canviar les polítiques migratòries i d’asil. Un espai on volem seguir fent les nostres aportacions i participant activament, perquè és un espai que ens sentim nostre.
Dilluns va fer un any de la mort de més de 800 persones, que van naufragar al canal de Sicília quan intentaven arribar a Europa. Aquest va ser el detonant que, l’any 2015, va moure un conjunt de persones a decidir fer-hi alguna cosa, a considerar imprescindible una resposta civil per condemnar el que estava passant, a exigir responsabilitats i a mobilitzar la ciutadania, que no podia continuar indiferent. Aquell no va ser ni el primer ni l’últim naufragi on morien persones que pretenien arribar a les nostres costes, la majoria de les quals fugien de guerres, de persecucions o d’altres situacions dramàtiques, davant la impassibilitat dels responsables de la Unió Europea.
Malauradament, des de l’abril del 2015 no ens han faltat motius per seguir amb aquesta tasca. La política europea cap a les persones refugiades i migrants s’ha endurit encara més. De la passivitat inicial davant del que estava passant al seu propi territori -especialment a les illes gregues de l’Egeu- s’ha passat a una política ofensiva contra les persones refugiades que ha culminat amb la signatura dels acords amb Turquia, uns acords criminals que vulneren lleis i tractats internacionals, que deixen desemparades persones que haurien de tenir reconegut el dret a protecció internacional, en un país, Turquia, que no respecta els drets humans més elementals.
Les persones que fugen de situacions de guerra, de persecució o de misèria no deixaran d’intentar lluitar per una vida millor, per a elles i per a les seves famílies; no deixaran d’intentar buscar noves vies, cada cop més arriscades, per arribar a Europa. I cada vegada hi haurà més morts que s’haurien pogut evitar i la Unió Europea en serà còmplice i responsable.
