El 24 de juliol de 2025, el veí Mamedi, jove nascut i criat a Montornès del Vallès, va morir per trets d’arma de foc dins les dependències de la Policia Local. La notícia va commoure profundament el barri i el conjunt del municipi. Després de vuit  mesos, la dilació en la tramitació del procediment ha comportat que la família encara no hagi pogut enterrar el cos. El procés judicial, marcat per la manca de resposta sostinguda, genera també incertesa.
La seva comunitat d’amics, família, amistats i veïnat s’ha mobilitzat i impulsen una Caixa de Resistència per fer front al procés d’aclariment de la seva mort.

Per a les persones que convivien i havien crescut amb ell, Mamedi no s’assembla a la imatge que ràpidament es va projectar en alguns relats mediàtics. Era un jove conegut i arrelat al poble, amb vincles d’amistat construïts a través de l’escolarització, de la pràctica esportiva —va jugar a categories inferiors de l’equip de futbol de Montornès— i de les relacions comunitàries teixides al llarg de la seva vida. En el moment de la seva mort, treballava com a repartidor a Amazon.

La vida de Mamedi, com la de molts altres joves que viuen sota el pes de la precarietat econòmica, les desigualtats estructurals i les experiències de discriminació racial i social, ha estat sovint travessada per la sospita i el control, en lloc de l’acompanyament i les cures. Tanmateix, aquesta dimensió humana va quedar pràcticament absent del relat públic inicial. Des del primer moment, una part significativa de la cobertura mediàtica va reproduir la versió policial sense contrastar els fets, eclipsant les circumstàncies reals de la seva mort.
A això li hem de sumar que el primer comunicat oficial de l’Ajuntament —encapçalat per l’alcalde José Antonio Montero Domínguez (Montornès en Comú)— es va limitar a descriure els fets com “un incident en què un home armat va ser abatut”, sense identificar la víctima ni expressar condolències a la família. Aquesta resposta institucional inicial planteja qüestions sobre el tractament comunicatiu dels fets i el paper de l’Ajuntament en la gestió dels mateixos.

Fins avui, el procediment judicial ha estat marcat per la manca de prioritat i per obstacles en la seva tramitació: després de més de set mesos sense resposta per part dels jutjats, només després de la cobertura mediàtica per part de mitjans com Catalunya Ràdio i elDiario.es la situació va començar a atreure certa atenció pública, administrativa i judicial.

La família i el seu advocat, Eduardo Cáliz (Arrels Advocats), han sol·licitat la revisió de l’autòpsia i altres diligències, davant les contradiccions detectades entre l’acta de llevament del cos i l’informe forense, així com entre les declaracions dels tres agents implicats. Aquesta revisió és especialment rellevant, ja que, segons fonts policials, l’única càmera que no funcionava era precisament la situada al lloc dels fets, i només es disposa d’imatges de càmeres externes, fet que dificulta corroborar de manera objectiva la versió policial. Aquestes peticions han estat reiteradament rebutjades, amb l’argument de no dilatar la fase d’instrucció; cosa que evidencia no només la manca de priorització del cas, sinó també les limitacions en l’esclariment dels fets. A dia d’avui, més de vuit mesos després de la mort de Mahamedi, encara no hi ha respostes clares sobre les circumstàncies en què es va produir.

La dilació en la tramitació del procediment, que ha tingut com a conseqüència la no devolució del cos, ha generat un impacte emocional molt greu en la família, impedint-los dur a terme el procés de dol i afectant especialment la salut emocional de la mare. Aquesta situació prolongada, sumada als temps judicials, provoca un patiment sostingut i un elevat nivell d’estrès per a la família, i posa de manifest la manca d’atenció a la dimensió humana del cas.La comunitat, la família i les amistats d’en Mamedi exigeixen responsabilitats institucionals, l’esclariment dels fets i un procediment just. La comunitat, la família i les amistats d’en Mamedi exigeixen responsabilitats institucionals, l’esclariment dels fets i un procediment just.

Davant aquesta situació, la família, amics i amigues d’en Mahamedi no han descansat en cap moment. Per donar a conèixer el cas i garantir que els procediments legals continuïn endavant, la família i la comunitat local han creat una Caixa de Solidaritat per assegurar que el cas no quedi desprotegit per manca de recursos.
Amb aquesta finalitat,  es convoca una mobilització el dissabte 25 d’abril a l’Avinguda de la Llibertat, 2, Montornès del Vallès, a les 12:30 h, per exigir veritat, justícia i rendició de comptes, així com per visibilitzar el rebuig de la comunitat a l’obstrucció judicial i la falta de transparència en el cas.

Compte: ES41 3025 0005 8414 3332 8366
PayPal: https://PayPal.me/cnaacat

El 24 de julio de 2025, Mamedi, un joven nacido y criado en Montornès del Vallès, falleció a causa de heridas de bala en el interior de las instalaciones de la Policía Local. La noticia conmocionó profundamente al barrio y a todo el municipio. Ocho meses después, la demora en la tramitación del caso ha hecho que la familia aún no haya podido enterrar el cuerpo. El proceso judicial, marcado por una falta de respuesta continuada, también está generando incertidumbre.

Su círculo de amigos, familiares, conocidos y vecinos se ha movilizado y está creando un Fondo de Resistencia para hacer frente al proceso de esclarecimiento de su muerte.

Para quienes convivieron con él y crecieron a su lado, Mamedi no se correspondía con la imagen que se proyectó rápidamente en algunos medios de comunicación. Era un joven conocido, muy arraigado en el pueblo, con amistades forjadas en la escuela y en el deporte —había jugado en las categorías inferiores del equipo de fútbol de Montornès— y con vínculos comunitarios tejidos a lo largo de su vida. En el momento de su muerte, trabajaba como repartidor para Amazon.

La vida de Mamedi, al igual que la de muchos otros jóvenes que viven bajo el peso de la precariedad económica, las desigualdades estructurales y las experiencias de discriminación racial y social, ha estado marcada a menudo por la desconfianza y el control, más que por el apoyo y el cariño. Sin embargo, esta dimensión humana estuvo prácticamente ausente del relato público inicial. Desde el principio, una parte significativa de la cobertura mediática reprodujo la versión policial sin verificar los hechos, eclipsando las circunstancias reales de su muerte.

A esto hay que añadir que el primer comunicado oficial del Ayuntamiento —presidido por el alcalde José Antonio Montero Domínguez (Montornès en Comú)— se limitó a describir los hechos como «un incidente en el que un hombre armado fue abatido a tiros», sin identificar a la víctima ni expresar sus condolencias a la familia. Esta respuesta institucional inicial plantea interrogantes sobre la gestión mediática de los hechos y el papel del Ayuntamiento en su gestión.

Hasta la fecha, el proceso judicial se ha caracterizado por la falta de prioridad y obstáculos en su tramitación: tras más de siete meses sin respuesta por parte de los tribunales, solo tras la cobertura mediática de medios como Catalunya Ràdio y elDiario.es la situación comenzó a atraer cierta atención pública, administrativa y judicial.

La familia y su abogado, Eduardo Cáliz (Arrels Advocats), han solicitado una revisión de la autopsia y de otros trámites, a la luz de las contradicciones detectadas entre el informe de entrega del cadáver y el informe forense, así como entre las declaraciones de los tres agentes implicados. Esta revisión es especialmente relevante, ya que, según fuentes policiales, la única cámara que no funcionaba era precisamente la situada en el lugar de los hechos, y solo las imágenes de cámaras externas, lo que dificulta corroborar objetivamente la versión policial. Estas solicitudes han sido rechazadas en repetidas ocasiones con el argumento de no prolongar la fase de investigación; un hecho que pone de manifiesto no solo la falta de prioridad que se le ha dado al caso, sino también las limitaciones a la hora de esclarecer las circunstancias. A día de hoy, más de ocho meses después de la muerte de Mahamedi, sigue sin haber respuestas claras sobre las circunstancias en las que se produjo.

La demora en la tramitación del procedimiento, que ha impedido la repatriación del cuerpo, ha causado un gran sufrimiento emocional a la familia, impidiéndole llevar a cabo el proceso de duelo y afectando especialmente a la salud emocional de la madre. Esta situación prolongada, unida al calendario judicial, inflige un sufrimiento continuado y un alto nivel de estrés a la familia, y pone de manifiesto la falta de atención a la dimensión humana del caso. La comunidad, la familia y los amigos de Mamedi exigen que las instituciones rindan cuentas, que se aclaren los hechos y que se celebre un juicio justo.

Ante esta situación, la familia, los amigos y los seres queridos de Mahamedi no han descansado ni un momento. Para informar sobre el caso y garantizar el proceso judicial, la familia y la acción comunitaria han impulsado una Caja de Resistencia para que el caso no se vea desprotegido por la ausencia de recursos.

Con este fin, se convoca una concentración el sábado 25 de abril en la Avenida de la Llibertat, 2, Montornès del Vallès, a las 12:30 h, para exigir verdad, justicia y rendición de cuentas, y para poner de manifiesto el rechazo de la comunidad ante la obstrucción judicial y la falta de transparencia en el caso.

Cuenta: ES41 3025 0005 8414 3332 8366
PayPal: https://PayPal.me/cnaacat