Castellano: Comunicado de los colectivos antirracistas y migrantes de Barcelona ante el acto de cambio de nombre de la plaza Antonio López
Français: Communiqué des collectifs contre le racisme et migrants de Barcelone en réaction à la cérémonie du changement de nom de la place Antonio López
Durant la setmana del 21 al 27 de març, que correspon a la setmana de la lluita contra la discriminació racial, hem estat testimonis de les campanyes mediàtiques que l’Ajuntament de Barcelona realitza amb la intenció de demostrar el seu compromís amb la lluita antiracista. Al·leguen que han reforçat la lluita contra el racisme, però les seves accions demostren un doble discurs que no fa més que consolidar l’orgull pel passat colonial, que en el present impedeix la reparació històrica i la revisió de privilegis per part de la ciutadania blanca.
El passat 25 de març, l’Ajuntament de Barcelona va materialitzar l’esperat canvi de nom de la plaça situada al costat de Correus, a la Via Laietana, fins ahir coneguda amb el nom de l’esclavista i traficant de persones esclavitzades, Antonio López, pel d’Idrissa Diallo, un jove de Guinea Conakry, de 21 anys, mort al CIE de Barcelona la nit de reis de 2012.
Aquest renomenament que ha estat reclamat fa anys per les col·lectives antiracistes, migrants i persones racialitzades de la ciutat. Cal recordar que hem estat aquestes organitzacions les que vam impulsar el canvi de nom de la plaça l’any 2018, recollint a peu de carrer 18.500 signatures (validades 17.840), de veïns i veïnes de la ciutat Y que anteriorment, l’any 2017, vam intervenir l’espai públic, renomenant la plaça autònomament amb el nom d’Idrissa Diallo, cobrint les plaques commemoratives del monument amb les nostres pròpies reivindicacions.
Malgrat els nostres esforços, hem vist que en aquests anys de lluita, les institucions no han respost amb el compromís i la coherència política que implica transformar el passat colonial i racista de la ciutat,, que encara enalteix la figura de personatges tan deplorables com el ja assenyalat, i que se suma a la llista d’altres monuments similars, com els de Cristòfor Colom, General Prim o Joan Güell i Ferrer.
L’acte de treure el monument d’un esclavista no és un fet inofensiu. El seu significat ha de reflectir la vergonya de glorificar el rendible negoci del tràfic de persones, que s’ha normalitzat per considerar-se part del passat. La veritat és que la Llei d’Estrangeria no dista molt del codi negrer redactat pel “comerciant navegant” com versa el pedestal del seu monument actual.
Motivats per un profund compromís antiracista i una lluita sostinguda pels drets de les persones racialitzades i migrades a Barcelona, les nostres organitzacions porten anys en la denúncia dels discursos colonials i vexatoris que significa tenir en l’espai públic símbols que rendeixen honors a esclavistes i colonitzadors.
Ha estat amb el nostre treball constant, als carrers, a través de comunicats, recollida de signatures, campanyes mediàtiques, correspondència, entre altres, que hem sol·licitat en reiterades ocasions a l’Ajuntament la resignificació de l’espai com una mesura de revisió i reparació de la memòria històrica colonial de la ciutat de Barcelona.
L’estàtua es va retirar l’any 2018, en un despolititzat i festiu acte del qual una vegada més no ens vam sentir partícips. Fins avui, la peanya (base del monument) que enalteix les activitats de despulla de recursos i humanitat en les colònies, continua instal·lada en el centre de la plaça, i manté no sols el nom de l’esclavista, sinó les “virtuts” que el fan mereixedor del seu lloc de privilegi.
Al nostre requeriment d’eliminar la peanya que continua glorificant l’esclavista, l’Ajuntament ens ha respost que això va en contra de la política de la Regidoria de Memòria Democràtica que prefereix no eliminar sinó “contextualitzar”. Tal cosa es pretén fer simplement amb un faristol col·locat en un extrem de la plaça, en el qual s’explica el motiu del canvi de nom.
Ens sembla inadmissible la convivència d’una peanya que enalteix un personatge clau en la història colonial de la ciutat, amb unes plaques que dediquen el renomenament de la plaça a Idrissa Diallo, víctima del racisme institucional, mort un 6 de gener de 2012 en el Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona per negligència mèdica.
Des d’aquesta assemblea hem sostingut mesos de diàleg amb l’Ajuntament intentant realitzar un renomenament de la plaça com una acció reivindicativa i de reparació històrica. La nostra proposta va ser intervenir la peanya de manera permanent per tal d’eliminar els missatges al·lusius a l’esclavista i generar una resignificació antiracista i anticolonial de l’espai mitjançant, per exemple, un procés de construcció d’un nou relat polític i històric per a la plaça, que estaria a càrrec de la comunitat migrant i racializada, i també amb la implicació de la comunitat autòctona.
Com assemblea vam proposar dirigir una campanya mediàtica potent, amb veu pròpia, sobre la revisió de la memòria històrica i les seves implicacions en el present. Davant d’això, l’Ajuntament no va acceptar la nostra proposta i fins i tot ens va indicar que no podien garantir que la Guàrdia Urbana respectés la intervenció que com assemblea féssim de la peanya amb el propòsit d’eliminar els missatges al·lusius a l’esclavista.De nou la Guàrdia urbana, la mateixa que persegueix, assetja, colpeja i deté els manters, que participa en les batudes per perfil ètnic, que ha fet dels carrers el seu domini al marge de les bones paraules i declaracions de l’Ajuntament.
Com a col·lectives antiracistes, migrants i racializades de Barcelona hem estat absents en el que considerem la festa antiracista de la ciutadania blanca. Avui no som presents per la nostra pròpia decisió, perquè encara que ens van convidar a participar, com a assemblea considerem inacceptables els termes en els quals s’ha materialitzat el renomenament de la plaça.
No ens sembla coherent fer-nos part d’un acte de tals característiques, en què la implicació de l’Ajuntament és imprecisa, asèptica i mínimament compromesa amb la pròpia causa que diu defensar. Preferim organitzar-nos per celebrar l’antiracisme i el valor d’aquest canvi de nom com es mereix, en el moment i de la forma que ens sembli adequat.
No hem volgut ser funcionals a polítiques de rentada de cara del racisme perquè resulta impensable la convivència en un mateix espai públic de les restes d’un monument esclavista amb l’homenatge a una víctima del sistema de control i expulsió migratori.
Els moviments antiracistes, migrants i persones racialitzades de Barcelona seguirem construint memòria anticolonial lluny de les Institucions de l’Estat espanyol. I assenyalem que l’Ajuntament de Barcelona, fins i tot amb una cridanera, però sens dubte buida, campanya mediática ha donat novament l’esquena a l’antiracisme. Constituint en un simple canvi de nomenclatura el que podria haver estat un acte polític de reparació històrica sobre el passat colonial de Catalunya i la responsabilitat dels actuals dispositius racistes de l’Estat, com són els CIE, en la mort de germans i germanes migrants.
ASSEMBLEA PLAÇA IDRISSA DIALLO
formada per les col·lectives:
AfroFemKoop / Arte sin fronteras / Bloque Anticolonial Barcelona / Casa África / CNAACAT / Colectiva Katari / Emergencia Frontera Sur / Espai La Tregua / Grupo de pensamiento, prácticas y activismos afro/negros / Migra Incendiaria / Mujeres palante / Periferia Cimarronas / Putas Indignadas / Red Feminista Chilenas en Barcelona / Sindicato de Vendedores Ambulantes / SOS Racisme / t.i.c.t.a.c. / Tanquem els CIE / Tinta Negra / Tras la manta
