SOS Racisme denuncia l’exclusió d’un testimoni sense papers que havia de participar en el programa Solidaris, per part del servei de seguretat de l’emissora pública catalana. 
La persona no va poder entrar a l’emissora perquè no portava cap document identificatiu.
Considerem que la política del servei de seguretat és inadmissible, no tan sols apel·lant als drets humans, sinó tenint en compte que un mitjà de comunicació és un altaveu de la ciutadania, sigui quina sigui la seva situació administrativa. Per això, SOS Racisme hem preparat una crònica dels fets i reclamem a l’emissora pública que rectifiqui la seva política de seguretat, demani disculpes a la persona que no va deixar entrar i faci una aposta real pel periodisme de servei públic, plural i no basat en l’exclusió de ningú.
El per què
En motiu de la campanya Tancarem el CIE, el programa Solidaris de Catalunya Ràdio va decidir dedicar part del programa a tractar què és i què implica l’existència del Centre d’Internament per a Estrangers de Barcelona, situat a Zona Franca. Davant de la petició de convidar alguna persona que hagués passat pel CIE, dues entitats integrants de la campanya, Tanquem els CIEs i SOS Racisme Catalunya, vam mobilitzar-nos per a fer-ho possible.
El dia de gravació
La persona, que a partir d’ara anomenarem Ton, d’origen senegalès, va desplaçar-se dijous passat dia 9 d’octubre des del Camp de Tarragona fins a la seu de Catalunya Ràdio, a l’avinguda Diagonal. Trajecte de tren amb retard de la Renfe i acompanyat de la seva novia, que va decidir sumar-se per donar-li suport, ja que el Ton està actualment en situació irregular.
L’exclusió a la ràdio
Aquesta persona no entrarà si no té el document identificatiu. Així de contundent va ser l’agent de seguretat a la porta de Catalunya Ràdio. No va haver-hi volta de full: el testimoni, i malgrat l’intent de mediar dels periodistes de Solidaris, no va poder passar. Precs i insistències que no van portar enlloc.
L’emissió del programa, sense el Ton
“Jo hauria d’haver dit Ton, bona tarda”, va dir Marzoa en l’emissió del programa. Però en Ton no hi era, no havia pogut gravar la seva entrevista en les instal·lacions de la ràdio. “Hem tingut un incident, les mesures de seguretat d’aquesta empresa pública fan que qualsevol persona que no disposi d’una identificació, d’un DNI, no pugui, per normativa legal, accedir a les nostres instal·lacions”. L’entrevista es va gravar finalment en un bar, i es va poder emetre. Malgrat tot, va haver de ser la professionalitat dels periodistes individuals i del programa que permetés vehicular aquella veu vulnerable, aquella veu invisibilitzada.
La història del Ton
Fa mig any el Ton va conèixer la foscor del CIE de Barcelona i el van tenir tancat gairebé dos mesos. En aquest període, es va produir un brot de tuberculosi i precisament ell va ser una de les persones que va defensar els drets dels interns perquè augmentés el seguiment mèdic.
Persones com el Ton, persones valentes que s’atreveixen a donar la cara, que accepten les propostes dels periodistes malgrat saber que els poden agafar i expulsar. És una de les veus “dels sense veu” als mitjans de comunicació.
L’exclusió d’una font en un mitjà públic com Catalunya Ràdio és només una metàfora més del funcionament de l’estat, que crea ciutadans de primera i de segona, que exclou, un estat racista. Per què mai es parla de les persones invisibles? La historia del Ton n’és un clar exemple.
Aquest és el resultat del programa Solidaris (minut 37:12).
