[CASTELLANO]
Des dels moviments migrants, col·lectives antirracistes i col·lectius de defensa del barri, Suport Casa Àfrica i Resistim al Gòtic, condemnem el desnonament militaritzat de la Casa Àfrica, aquest dimecres 6 d’abril, al carrer de la Canuda 37 on vivien, des del novembre del 2019, 30 veïns i germans migrants.
Aquest desnonament ha estat promogut per la propietat de l’edifici, el Centre d’Estudis d’Hoteleria i Turisme CETT-UB, adscrit a la Universitat de Barcelona. I ha estat executat mitjançant un dispositiu policial absolutament desproporcionat, amb 11 furgones de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra, i utilitzant elements repressius poc vistos abans en desnonaments, com ara “drones”. Els Mossos, a més, van intentar fer fora els periodistes de diversos mitjans que havien vingut a cobrir el desnonament.
A l’arribar el dispositiu policial, al voltant de les 8h, les persones que es trobaven en situació irregular ja havien abandonat l’immoble per no ser identificades. Aquest fet ha deixat encara més en evidència el ridícul de l’operatiu muntat pel desnonament. Més enllà d’això, però, aquests operatius tan desproporcionats i violents comporten serioses conseqüències. Una de les persones habitants de la casa, amb una patologia cardíaca, ha tingut una crisi d’ansietat i, tot i que inicialment li ha estat negada pels mateixos Mossos d’Esquadra, ha requerit d’assistència mèdica. Per altra banda, el dispositiu ha suposat la identificació de 23 persones solidàries, que s’enfronten a acusacions en el marc de la Llei Mordassa que el Departament d’Interior es va comprometre fa mesos a no aplicar.
Antecedents:
La Casa Àfrica de Barcelona es va formar com a projecte d’autoorganització de persones migrants africanes que van arribar a l’Estació del Nord l’any 2018, des del col·lectiu Frontera Sur. Junts, van sobreviure diversos intents de desnonament. El primer, a la fins avui encara tapiada Teixonera del Poblenou, on van comptar amb el suport de veïnes i de col·lectius com la Flor de Maig, i on van formar part de la vida social i associativa del barri. Posteriorment, van sobreviure a un incendi en un segon edifici del mateix barri del Poblenou, que encara està en obres, i del qual l’Ajuntament de Barcelona els va intentar desnonar. Després de ser acollits provisionalment a Can Batlló i poc abans de l’inici de la pandèmia van ocupar l’edifici del carrer de la Canuda, 37, al barri Gòtic. Un edifici que feia molts anys que estava sense ús i propietat del CETT-UB, del qual han estat desnonats avui sense rebre cap alternativa habitacional per part de cap administració.
Casa Àfrica ha estat, durant tots aquests anys, un projecte d’habitatge però també d’acollida de i per a migrants procedents del continent africà. Un espai que permetia als joves migrants que fugen dels seus països en conflicte, i que no reben cap suport institucional, trobar un refugi, recursos i orientació per poder sobreviure. Casa Àfrica, a més, ha participat del teixit social del barri, a les xarxes de suport durant la pandèmia i ha arrelat en un territori que necessita de projectes com aquest.
Actualment, molts dels membres de Casa Àfrica es troben encara en situació administrativa irregular i sobreviuen com poden, sotmesos per la Llei d’Estrangeria, realitzant feines precàries com a riders o ferrallers. La violència diària, sistèmica que pateixen s’ha vist avui encara més reforçada pel violent desnonament que han patit, a més, en plena celebració del ramadà.
Des de l’octubre fins avui:
Fa uns mesos, a l’octubre de 2021, els veïns de Casa Àfrica van rebre la primera ordre de desnonament. En aquell moment, i veient l’actitud bel·ligerant de la propietat, des dels col·lectius de suport vam interpel·lar l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona perquè forcessin el CETT-UB a aturar el llançament i seure a negociar. Gràcies a la pressió vam aconseguir un període de 4 mesos, que s’allargava fins al 28 de febrer de 2022, en el qual s’obria una negociació entre Ajuntament, propietat i habitants de la Casa, per tal de trobar solucions que no passessin pel desnonament sense alternativa.
Durant aquests 4 mesos, tant el CETT-UB com l’Ajuntament han deixat passar el temps sense fer absolutament res. Als primers ja els anava bé, perquè mai han volgut negociar res més que no fos un desnonament forçós, però és destacable la manca d’implicació i esforços dels segons. Tot i els reiterats avisos i recordatoris des de Casa Àfrica i els col·lectius de suport, l’Ajuntament no es va posar a negociar de manera més o menys seriosa fins el passat 14 de febrer, quan tan sols restaven 15 dies per la finalització del període de 4 mesos de negociació.
El CETT-UB, per la seva banda, s’ha negat des del principi a parlar amb els veïns de la finca, i s’ha evadit en tot moment de qualsevol responsabilitat sobre els seus habitants, mostrant nul·la empatia per la situació i prioritzant, per sobre de tot, el seu negoci particular.
L’1 de març, finalitzat el període de suposada negociació, el CETT-UB va reactivar el procés de desnonament, i el jutjat va fixar la data del 6 d’abril com a nova data de desnonament. La data va ser notificada als habitants de Casa Àfrica el passat 16 de març, els qui immediatament la van notificar també a l’Ajuntament.
Des del novembre de 2021, els membres de Casa Àfrica han rebut nombroses visites tant dels Serveis Socials com del servei Sipho. Visites que, com s’ha comprovat avui, no han servit absolutament de res. L’Ajuntament coneixia des de feia mesos (o anys fins i tot) la situació de Casa Àfrica. Coneixia des del 16 de març, també, la data de desnonament fixada per ahir. Tot i això, i davant d’un possible desnonament previst per ahir, no tenien preparada cap alternativa habitacional.
Un cop executat el desnonament, hem pogut comprovar com ni tan sols tenien planejada una nit d’alberg. El personal del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona, el CUESB, s’ha presentat sense cap traductor, sense informes previs, sense informació. En una situació traumàtica i al mig del carrer, els companys han hagut d’explicar de nou, i des de l’inici, tota la seva situació. La primera pregunta del CUESB, davant sorpresa i indignació de tots, ha estat si tenien amics o familiars que els puguessin acollir.
El CUESB s’ha retirat finalment oferint només una pensió temporal per la família amb menors. Per la resta d’habitants només una nit d’alberg, que la majoria han rebutjat, i una cita al SAIER, sabent i avisant que aquest organisme NO compta amb recursos habitacionals.
Altra vegada, doncs, ha hagut de ser la solidaritat i l’autoorganització veïnal la que ha donat resposta a una situació d’emergència que és, en el cas de Casa Àfrica, la 3a vegada que es repeteix. Si avui els companys no dormen al ras és gràcies, únicament, a la solidaritat veïnal i antirracista.
Denunciem:
- El CETT-UB, per la violència en el tracte, la manca d’empatia, la manca d’humanitat i la manca de voluntat de diàleg davant d’una situació que, en definitiva, és un reflex dels conflictes a nivell global. Una institució suposadament educativa que amaga, en realitat, una única voluntat de negoci i explotació.
- Al govern de l’Estat, per la Llei d’Estrangeria que fa la vida encara més impossible als nostres companys i germans migrants, i pels protocols d’acollida racistes i selectius.
- Al Departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya, pel desplegament policial violent i desproporcionat.
- A l’Ajuntament de Barcelona, per la desídia, la manca de voluntat i la deixadesa de funcions a l’hora de trobar alternatives pels habitants i pel projecte de Casa Àfrica.
Finalment, exigim:
- A totes les institucions, un sistema d’acollida que inclogui TOTES les persones refugiades i migrants independentment del seu origen. No hi ha excuses. S’ha demostrat que, si hi ha voluntat política, es pot acollir a tothom.
- A l’Ajuntament de Barcelona, l’acceleració d’una solució habitacional digna per a tots els habitants de Casa Àfrica i una solució també per al projecte col·lectiu, imprescindible per tantes persones migrants.
- A la Generalitat de Catalunya, la fi dels dispositius policials desproporcionats destinats a vulnerar els drets més bàsics de les persones.
- A la Universitat de Barcelona, un posicionament públic sobre l’actitud i l’actuació del seu centre adscrit, el CETT-UB. Una institució pública com la Universitat no pot restar aliena a una actuació com aquesta, en contra dels drets humans més bàsics.
A Barcelona, a 8 de abril de 2022,
Suport Casa Àfrica
Resistim al Gòtic
Dan apoyo, inicialment:
Tras La Manta
Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona
Tanquem els CIEs
Movimiento #RegularizaciónYa
CNAACAT. Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya
Emergencia Frontera Sur
Bloque Anticolonial de Barcelona
Colectiva Katari
La Negreta, Espai Social del Gòtic
Associació de Veïnes i Veïns del barri Gòtic
Espai La Tregua de Gràcia
Arte Sin Fronteras
Red Feminista Chilenas BCN
Mujeres Pa’lante
Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans
SOS Racisme Catalunya
