Comunicat sobre la sentència del 13 de febrer del Tribunal Europeu de Drets Humans

La sentència del 13 de febrer de La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha fallat a favor de l’Estat Espanyol, avalant la “legalitat” de l’expulsió el 2014 de dues persones migrants que intentaven entrar al país creuant la frontera de Melilla, lluny de sorprendre’ns ens reafirma, un altre cop, que gran part del Dret (inclosos els Drets Humans) han sigut creats des del poder i el privilegi euro-cèntric.
Els mecanismes del sistema europeu dels Drets Humans, així com la legislació espanyola en matèria d’estrangeria, no fan més que legitimar tot un dispositiu de racisme institucional específicament dissenyat per mantenir les relacions de poder asimètriques entre el nord i el sud global. Massa sovint, les decisions d’aquests tribunals són, cínicament, contràries al que el sentit comú ens portaria a pensar com un “deure ètic o moral de la humanitat”. Tot això no ens agafa de nou, sent que bona part del dret ha sigut i segueix sent produït des de les esferes de poder. És per això que els tribunals europeus (i de l’Estat) anteposen mesures racistes de control de les seves fronteres per sobre dels drets fonamentals (fins i tot, del dret a la vida) de les persones que migren. I és, per això, que el sistema judicial no és capaç de donar respostes, ni de restituir els drets a qui viu el racisme a diari.
Sabem que l’origen de les veritables transformacions i dels canvis reals provenen quasi sempre de la “rebel·lió” dels col·lectius exclosos, reprimits i històricament discriminats, però no ens enganyem, els punts i les comes finals, almenys fins ara, s’imposen sempre des d’un privilegi, el privilegi blanc. Mentrestant, la mort, la desigualtat i la injustícia segueix sent part de la quotidianitat a la Frontera Sud espanyola, així com a la resta del Mediterrani o a Irun i a un llarg etcètera. Denunciar i lluitar contra aquesta situació estructural no és una tasca fàcil, i els avenços, quan n’hi ha, són lents, però no per això deixarem de creure en què els canvis són possibles.