#COMUNICAT: Una societat amb racisme no serà mai una societat justa

A l’octubre de 1966 el dia 21 de març va ser proclamat per les Nacions Unides com el dia internacional per l’Eliminació de la discriminació racial. Avui, 50 anys més tard d’aquella proclamació, és el segon dia de l’entrada en vigor d’un acord infame entre UE i Turquia.
La UE subcontracta l’obligació del seus estats membres de protecció internacional a Turquia. Un acord IL.LEGAL, perquè viola el Dret Internacional, perquè no compleix les obligacions dels estats d’acollir persones que sol·liciten asil i no garanteix, en cap cas, els drets humans.
Lamentablement no és quelcom inesperat, i tampoc es tracta d’una involució per part de la UE; sinó que forma part de la política migratòria i de protecció internacional que ha dut a terme la Unió Europea els darrers anys: tancament, control, externalització i militarització de la frontera exterior de la Unió; que ha tingut com a resultat milers de morts: al 2015 més de 3.700 persones van morir tractant d’arribar a Europa, aquests 3 primers mesos del 2016 ja han mort més de 400.

Europa bressol dels Drets Humans? No! Europa fortalesa, Europa assassina! Responsable de la violació del dret internacional i d’atemptar contra els drets i la dignitat de milers de persones. La Unió europea, i cadascun del seus estats membres, són avui exemple de racisme institucional.
Fronteres tancades i militaritzades, estats d’excepció per als drets humans.
Centres d’internament que priven de llibertat per no tenir papers.
Expulsió de persones en menys de 72 hores, negant el dret a tutela judicial.
Criminalització i persecució de col·lectius, com els venedors de top manta.
Identificacions per perfil ètnic, pràctiques il·legals que es donen de manera permanent als carrers.
Negar l’accés a la sanitat pública, discrecionalitat i discriminació en l’accés als drets socials.
Situacions de racisme entre veïns i veïnes, a les places, a les botigues….
Aquesta és la quotidianitat de moltes persones a Catalunya, a l’estat espanyol, a la UE i arreu del món.Tot i així, moltes no s’atreveixen a denunciar-ho. A Catalunya, des del Servei d’Atenció i Denúncia, detectem que 4 de cada 10 persones que van patir discriminació racista el 2015, es van fer enrere. La FRA de la UE alerta que el 80% de les víctimes de crims d’odi no ho denuncien.
I enlloc de posar els recursos perquè les víctimes puguin denunciar les vulneracions dels seus drets, les administracions s’esforcen per invisibilitzar aquesta situació encara més. A les institucions, en l’aplicació de lleis i als jutjats.
Una societat on hi hagi racisme mai no serà justa!
Per això 50 anys més tard del primer 21 de març, com a Dia Internacional per l’Eliminació de la Discriminació racial, és imprescindible denunciar el racisme institucional perpetrat per estats i administracions, així com també el racisme social present als nostres pobles i ciutats.