Des de SOS Racisme Catalunya volem compartir la nostra consternació pels atemptats perpetrats divendres passat a la ciutat de París: els condemnem sense pal·liatius; cap ideologia, cap religió, cap manera de pensar poden justificar la violència. També volem transmetre el nostre condol a les famílies, i amics i amigues de les víctimes; així com reafirmar, un cop més, el nostre compromís en la defensa dels drets humans, el més fonamental dels quals és el dret a la vida.
Els atemptats del divendres passat a París han demostrat, un cop més, l’impacte dramàtic de les guerres que des de fa anys provoquen milers de morts molt a prop de les fronteres europees, i que estan obligant a milions de persones a deixar els seus països i les seves vides anteriors -fruit de polítiques genocides o de l’acció de grups i institucions que fan de la violència i de la barbàrie la seva manera d’entendre i de mostrat-se vers el món. Quan moltes veus ens volien fer creure que la guerra es podia «externalitzar» sense conseqüències per la societat europea, els atemptats de Paris (com els de Nova York, Madrid, Londres…) ens han evidenciat que, efectivament, la guerra es fa present als països que hi participaven des de la llunyania.
D’altra banda, som conscients i volem alertar del perill que suposa que situacions com aquesta serveixin per a justificar posicions culpabilitzadores, que busquen fer responsables a tot un col·lectiu dels actes, totalment condemnables, d’uns individus. Per això denunciem i condemnem qualsevol manipulació interessada d’un fet criminal que es faci en perjudici d’una comunitat o d’un col·lectiu que no n’ha estat responsable en absolut. Instem, també, a tothom, societat civil, mitjans de comunicació, governs, que en un moment sensible i carregat de dolor com el que estem vivint, es mesurin els discursos, i no s’ataqui de manera irresponsable a persones innocents, que com la resta dels i les ciutadanes són o poden ser víctimes d’aquest terrorisme.
L’atemptat de divendres passat és una tràgica exemplificació de com l’odi pot arribar a ferir en profunditat les nostres societats, agredint els drets bàsics de totes les persones: entre ells, els més valuosos, la vida i la llibertat. És justament per això que considerem indispensable fer una crida a tota la societat internacional no caure en la trampa de contestar l’odi amb odi.
En aquest sentit considerem un error la resposta bèl·lica que ahir a la nit va donar França bombardejant la ciutat siriana de Raqqa. Una acció que, altra vegada, té com a conseqüència dolor i mort. No podem obviar que actes com el que es va perpetrar divendres a la nit estan relacionats amb la geopolítica d’estats i governs, que avantposen els seus interessos a les vides de milers de persones.
És moment de buscar perquès, i potser alguns arriben tard: en aquest sentit no podem deixar de senyalar les conseqüències de les intervencions de països europeus en conflictes arreu per als seus interessos econòmics. Així com tampoc les condicions de vida en franca exclusió, d’anys i anys en els que moltes societats europees han donat i donen l’esquena a una part de la població, generant guetos on la igualtat de drets i oportunitats queda ben lluny.
La tragèdia que es va viure a París la passada nit de divendres és similar a la que fa anys que pateixen sirians i sirianes, o la de molts altres països del món que estan en guerra; que a més es veuen obligats a fugir de casa seva i emprendre camins plens d’incerteses i perills, i lamentablement en masses ocasions també la mort. Són diverses cares de la mateixa moneda, i per això cal també situar responsabilitats i reclamar obligacions als estats per tal que desenvolupin i duguin a terme una política exterior que respecti i garanteixi els drets humans, promogui la pau i la solidaritat.
Cal estar alerta i mostrar el nostre ferm rebuig a discursos i pràctiques racistes que es puguin generar, no podem permetre que la por ens faci acceptar retallades de drets i llibertats. Així com també, i tenint en compte la dramàtica situació de milers de persones refugiades que avui estan a l’espera de ser acollides, hem d’exigir als nostres governs que compleixin la legalitat internacional i nosaltres, la societat civil, cal que obrim les portes dels nostres pobles i ciutats.
