L’11 d’abril va quedar constituïda la Comissió Jurídica d’Estudi i Pensament de SOS Racisme, en una reunió que va tenir lloc al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona.
La comissió, coordinada pels membres de SOS Racisme Maria Helena Bedoya i Gonzalo Escobar, jurista i professor de Dret a la Universitat de Girona respectivament, sorgeix de la motivació i la necessitat de l’associació de treballar des d’una perspectiva jurídica per ampliar i millorar la tasca relacionada amb la lluita contra el racisme i per la igualtat de drets.
Tal i com ha comentat el mateix Gonzalo, el context actual de retallades està contribuint a la legitimació d’un discurs racista per part de certs sectors polítics i de mitjans de comunicació, fet que genera una imatge social de la immigració com un col•lectiu problemàtic. Aquest fet posa sobre la taula a l’entitat la necessitat de dotar-se d’unes eines i de recursos jurídics que promoguin la legitimitat del discurs antiracista als mitjans de comunicació i que ajudin a “aturar l’onada expansiva del racisme”, tal i com ha definit Marco Aparicio, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Girona i un dels integrants de la comissió.
Aquest nou espai de l’associació, a més a més, està format per persones d’especial rellevància en l’àmbit jurídic com en Francisco Javier de Lucas, Catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia Política a l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, Santiago Vidal, jutge de l’Audiència Provincial de Barcelona o Elena Larrauri, Catedràtica de Dret Penal i Criminologia a la Universitat Pompeu Fabra.
La tasca principal de la comissió tindrà una doble dimensió. D’una banda, ha assumit el compromís de dotar d’elements jurídics, així com de materials i discurs, a la praxis de l’entitat i de la lluita antiracista. De l’altra, seran els propis casos i la realitat els que nodriran l’acció de la comissió i orientaran la seva acció.
En aquesta línia, ja s’han plantejat temes en els cal iniciar el treball, com la criminalització que suposa la nova reforma del Codi Penal entorn l’acollida d’estrangers, les novetats als processos de regularització que inclouen proves de coneixements, i l’abolició de la universalitat de l’accés a l’atenció sanitària.