En data 28 de setembre de 2009 l’Audiència Provincial de Barcelona, Secció Desena va dictar sentència condemnatòria en la causa seguida contra Ramon Bau Fradera, Carlos García Soler, Juan Antonio Llopart Senent i Oscar Panadero García, per un delicte continuat de difusió d’idees genocides i delicte d’associació il•lícita.
Óscar Panadero García, propietari i administrador de la llibreria Kalki, des de la qual es distribuïa i venia tot tipus de publicacions destinades a disculpar el genocidi nazi, exaltar i justificar el règim nacionalsocialista, i altres publicacions que inciten a l’eliminació del poble jueu i que tenen per finalitat generar discriminació, odi i incitació a la violència. Publicacions que propugnen la reinstauració de règims totalitaris basats en la supremacia d’una raça disculpant l’extermini o l’exclusió de les altres, propugnant la discriminació i incitant a l’odi contra grups de persones com els homosexuals, malalts i discapacitats. Fou condemnat a tres anys i sis mesos de presó, a més d’una multa.
Juan Antonio Llopart Senent era administrador únic de la editorial Ediciones Nueva República, SL i a través d’aquesta editorial publicava i/o distribuïa també a la llibreria Kalki publicacions en les quals no es condemnava els crims comesos contra el poble jueu i altres pobles, ètnies o grups socials, justificant-los i incitant a la marginació i exclusió social. Publicacions que incitaven a la discriminació, exclusió i eliminació de diferents grups racials i a l’exaltació i justificació de règims feixistes totalitaris, propugnant la seva reinstauració. Fou condemnat a dos anys i sis mesos, a més d’una multa.
Ramon Bau Fradera, Carlos García Soler i Oscar Panadero García, eren membres de l’associació Círculo de Estudios Indoeuropeos (CEI) i de l’Orde. Aquesta associació que s’autodefinia com a nacionalsocialista estava composada per dos cercles d’organització, un anomenat exterior i composat de militants de base i simpatitzants, i un altre d’intern format per un petit grup d’homes i dones seleccionats. Aquest cercle interior rebia el nom COMMILÍTUM ËQUITUUM IMPËRII (SACRA SODÄLITAS) en sigles CEI-SS o simplement la Orde, que pretenia emular a l’Orde SS, guàrdia personal d’Adolf Hitler encarregada de la seva seguretat i que va ser coneguda com les SS. Fou condemnat a tres anys i sis mesos de presó, a més d’una multa.
Els membres del CEI organitzats en jerarquia de comandaments i tropa disposaven d’un uniforme reglamentari que emulava els uniformes nazis i el seu símbol per excel•lència era l’esvàstica. Aquest uniforme també era distribuït per la llibreria Kalki. En data 28 de maig de 2005 es va dissoldre l’associació CEI i la secció denominada la Orde.
Els acusats van presentar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, i en data 12 d’abril de 2011 la Sala Segona del Penal, d’aquest tribunal dictava sentència exculpant als acusats i en conseqüència anul•lant la dictada per l’Audiència Provincial de Barcelona. Els arguments del Tribunal va ser que malgrat la conducta descrita en els fets provats desenvolupada pels acusats constituís una difusió d’idees favorables al règim nazi, els fets no constituïen accions delictives, doncs no es poden identificar amb una provocació o incitació directa a la discriminació, a l’odi o a la violència contra grups o associacions. Que la difusió d’idees o doctrines justificadores del genocidi a través de l’edició, distribució o venda genèrica de llibres o revistes no constitueix una incitació indirecta a cometre actes delictius, o una conducta generadora d’un clima d’hostilitat contra els grups susceptibles de rebre aquesta violència. Que l’associació CEI no és qualificada d’associació il•lícita i en conseqüència no es valoren com a actes de promoció de la discriminació, odi i violència contra determinats col•lectius les activitats de l’esmentada associació. Per últim, el Tribunal addueix que les dades de les quals es disposen sobre la secció anomenada Orde, no demostren que aquesta comptés amb una organització, estructura, personal i mitjans que li permetessin orientar la seva activitat de forma real a la realització d’actes concrets de promoció de la discriminació, tot i que sembla inherent a la seva ideologia.
En la mateixa data 12 d’abril de 2011 el jutge Andrés Martínez Arrieta membre del Tribunal, va formular el seu vot particular contrari a la sentència dictada pels seus companys magistrats de la Sala Segona del Penal del Tribunal Suprem.
Una sentència que significa un atac directe a la dignitat de les víctimes del nazisme: “els supervivents han de sentir amb total estupor com s’absolen persones que estan repetint amb indecència les mateixes paraules d’aleshores”.
Les associacions sotasignants ens sentim decebudes davant aquesta sentència, sobretot en aquests moments en què les forces d’extrema dreta prenen força no només a casa nostra sinó a tot Europa. Ara més que mai és necessari estar atents i fer una política de prevenció, per tal d’evitar les expressions i doctrines que generen i inciten a l’odi i la violència per motius racistes, xenòfobs, ideològics, religiosos, de gènere, d’orientació sexual i fins i tot per malaltia o minusvalia.
Sentències com les del Tribunal Suprem ens deixen al descobert davant de la continuada escalada de partits polítics que accedeixen als parlaments europeus que esgrimeixen i potencien teories basades en l’enfrontament entre els ciutadans, i els grups organitzats neonazis protagonistes d’agressions i manifestacions contra persones.
És un perill que davant l’augment del discurs de l’odi i la violència, els tribunals espanyols “no segueixen la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans”, molt sever amb els que difonen l’odi cap a col•lectius i posen en perill els drets fonamentals i humans.
Demanem i exigim una legislació que protegeixi a tots els ciutadans, i que l’actuació de la justícia sigui clara i contundent, i que garanteixi el respecte envers els drets humans, els valors democràtics, les llibertats públiques i la dignitat de les víctimes del nazisme.
Per tots aquests fets exposats les associacions Amical de Mauthausen i SOS Racisme Catalunya, que en el seu moment van exercir l’acusació popular en aquesta causa, hem acordat recórrer la sentència del Tribunal Suprem, i us demanem la vostra adhesió i el vostre suport. Ara més que mai ens cal treballar units per poder construir una societat més justa i igualitària.
Barcelona, 27 de juliol del 2011
Adhesions
Si voleu adherir-vos al manifest, ho podeu fer al següent link:
Recollida de signatures
Comparteix
Facebook
Twitter
LinkedIn
