Un dels temes típics de l’estiu és la venda ambulant no autoritzada als carrers de les ciutats turístiques. Malauradament enguany el fet ha adquirit especial rellevància a la ciutat de Barcelona, per les seves conseqüències polítiques i socials, rebent una forta atenció mediàtica.
Un dels successos recents més recollit pels mitjans ha estat una actuació policial realitzada el dijous 28 de juliol de 2016 en la que es van detenir set venedors. Analitzant la cobertura de la notícia de tres mitjans generalistes que fan especial seguiment del tema, La Vanguardia, El Periódico i El País, i localitzem el següent:
- Font d’informació única: la policial. Les notícies beuen de la nota de premsa de Mossos d’Esquadra i recullen altres dades de fonts relacionades a l’àmbit policial. Però cap testimoni de familiars o persones properes als detinguts. Es mencionen el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes, organització que els representa, però no es recull posicionament seu. La Vanguardia també menciona un posicionament a la web de SOS Racisme, però sense contextualitzar ni contactar-hi.
- Informacions sensibles de fonts anònimes. La notícia a El País recull fins a 3 vegades informacions atribuïdes a «fonts properes al cas» sense identificar. Són greus acusacions contra les persones detingudes, com que «es tracta d’un grup molt perillós» o vinculant al cas terceres persones no presents a l’actuació. De la mateixa manera, La Vanguardia atribueixen les mateixes informacions a «un responsable policial» o «els investigadors».
Titulars exagerats i condemnatoris. A la notícia de El País obren la notícia amb «el magatzem més gran del top manta» i «milers d’objectes» intervinguts, mentre al cos del text s’especifica «suposadament un dels principals punts de distribució de la ciutat (…) on hi havia gran quantitat de material». Aquesta línia d’assumir com a certa les acusacions policials encara no jutjades es repeteix. El Periódico recull que els detinguts «havien començat a blanquejar-lo [els diners] comprant cotxes de segona mà» mentre El País especifica que «els investigadors estudien» la veracitat d’aquesta informació.
- Informació que porta a confusió (i criminalitza). La nota de premsa de Mossos recull que els detinguts «tenen nombrosos antecedents», sense especificar quines persones ni quants antecedents. I els mitjans recullen i fomenten aquesta confusió. El Periódico menciona que «cinc d’aquests [venedors] acumulen 100 detencions», «quasi tots els detinguts tenen antecedents» diu La Vanguardia, mentre que El País copia literalment de la nota. És important tenir present que a aquestes dades barregen els antecedents policials i els penals, sense tenir en compte que són de caràcter divers i tenen conseqüències penals molt diferents. Per altra banda, a La Vanguardia s’inclou dins el procés policial que ha de seguir l’aplicació de la política d’estrangeria, donant a entendre que es troben en situació irregular, quan les persones detingudes, en realitat, tenen permís de residencia vigent.
- Detalls personals, necessaris? Algunes notícies inclouen dades sensibles, com l’adreça exacta del domicili intervingut (carrer i número) o el petit poble d’origen d’alguns dels detinguts. Dades sense valor informatiu per la notícia però que tanquen el cercle al voltant dels acusats.
Dins de la complexa realitat de la venda ambulant no autoritzada, les accions policials i les iniciatives polítiques per frenar-la reben especial atenció dels mitjans. No així altres realitats relacionades, com les vulneracions que pateixen els manters, com denunciàvem des de SOS Racisme fa només uns dies. Notícies que primen la versió policial i silencien els testimonis del col·lectiu, fomenten la criminalització, estigmatitzen les persones vinculades i no promouen la informació acurada.
Reflexió de Jose Peñín, responsable de comunicació de SOS Racisme.
.
.
