“(Els agressors del metro) anaven mal follats (…) si anessin ben follats no hostiarien un oriental”. Amb aquesta paraules, Oscar Tusquets expressava la seva opinió a una entrevista (minut 39:04) realitzada per Sílvia Coppulo a l’espai El Divan de Catalunya Ràdio, el 20 de juliol del 2014.
En moments com aquests, que moren persones intentant arribar al nostre país per aconseguir una vida millor, que persones que no han comès cap delicte poden ser internades (i morir) als Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) només per tenir trets orientals, per exemple, i no tenir la documentació en regla, que partits d’extrema dreta i profundament racistes ocupen cada vegada més escons al Parlament europeu, en aquests moment, doncs, intentar explicar una agressió racista com la que va tenir lloc al metro de Barcelona, dient que els qui la van perpetrar “anaven mal follats”, ens sembla d’una frivolitat inadmissible.
Les manifestacions del racisme són diverses i, si bé és veritat que al nostre país la majoria de la població encara s’indigna davant les agressions físiques, també ho és que contempla amb certa complaença altres actituds racistes, que accepten sense reserves les limitacions de drets a determinades persones, només perquè el seu color de pell o el seu origen geogràfic o cultural no coincideixen amb el que es considera majoritari. La discriminació i la segregació, no ho oblidem, poden ser un primer pas per justificar l’agressió.
Potser és el moment de recordar que als anys 30, l’Alemanya nazi no va sortir del no-res: anys abans de l’ascensió de Hitler al poder, les manifestacions de racisme de baixa intensitat eren cada vegada més freqüents, però gairebé tothom mirava cap a una altra banda; quan finalment van arribar el terror i el genocidi, ja era massa tard per reaccionar. No podem permetre que la ignorància, la frivolitat o la connivència ens portin a uns situació comprable a la d’aquells anys.
Tenim el ple convenciment que aquesta tampoc no és la intenció de Tusquets, com evidencia el fet que articula aquesta frase en un moment en què reprodueix una escena quotidiana a casa seva, quan els seus fills van veure l’agressió del metro per televisió i ell va intentar explicar-la. Ell mateix insinua durant l’entrevista que es tracta “d’una simplificació”. Però amb expressions tan irresponsables no fa més que banalitzar el feixisme i el nazisme, cosa que no fa cap favor a la nostra societat en la seva lluita per aconseguir una plena convivència entre persones vingudes de procedències molt diverses, per la construcció d’un món més just, més equitatiu, en definitiva, més habitable.