Acta 12ª polifacètica antiracista: “Denunciar el racisme dins i fora els jujats”
Dimarts 09-07-2019 · Casal de Joves Can Ricart (C/Emilia Coranty, 5 – Poblenou)
QUÈ SÓN LES POLIFACÈTIQUES
La Polifacètica Antiracista és un espai obert de trobada que té com a objectiu afavorir el coneixement entre les persones activistes, fomentar la participació de persones que vulguin incorporar-se a la lluita, conèixer i unificar el discurs de SOS Racisme. L’organització i dinamització d’aquestes trobades va a càrrec, de manera rotativa, dels diferents grups de treball de SOS Racisme. Se celebren cada mes en un indret diferent, sempre vinculat a la vida associativa i als moviments socials.
1. INTRODUCCIÓ AL TEMA
SOS Racisme som una associació coneguda per la denúncia de situacions de racisme, una denúncia que és àmplia en els continguts i també en les formes. Però una part important de les denúncies que fem i dels casos de racisme que arriben al SAiD són denúncies judicials i, dins aquest àmbit, les més nombroses són penals. En moltes ocasions hem afirmat que la via penal, no només és un procés dur per la persona que denuncia, sinó que en la majoria de casos ni resol la situació ni restitueix el dret vulnerat; per això sempre l’hem entès com un mitjà, però mai com un fi.
En aquesta assemblea oberta hem parlat i obert el debat sobre l’ús que fem de la via penal en la denúncia del racisme (reproducció del racisme, no suposa transformació, revictimització,…) i també sobre altres opcions de denúncia.
Per fer-ho, hem comptat amb la presència de Gonzalo Escobar, professor titular de la Universitat de Girona del Departament de Dret Públic i expert en Dret Penal; i membre de SOS Racisme.
2. DEBAT
Gonzalo: Magistrat suplent AP Girona + col·labora amb departament de criminologia de la Universitat de Girona.
El Dret Penal és una eina política més que una eina de justícia social.
Normalització i natularització de comportaments
Reflexionar més sobre la problemàtica i no només definir-la.
Davant de la problemàtica què hem de fer?
Els problemes són complexos →la solució és complexa.
s. XVIII: El problema = el delicte→ la solució = la pena
Avui els problemes continuen i hem avançat molt poc en com resoldre’ls.
Hem construït una societat punitiva.
El càstig l’anomenem justícia. En algun moment de la nostra historia de la humanitat hem considerat la justícia com a càstig. Hem construït la nostra societat sobre el càstig. Ens costa sortir d’aquestes categories que tenim arrelades com a forma de la nostra societat.
Punt de partida: reflexionem sobre el problema. Si preguntes quina és la solució és que no has entès el problema.
Categories que configuren el nostre món, la nostra societat. Reflexionem.
El dret penal ha anat menjant espais:
1er: delictes violents → després, menys violents → dolosos → menys greus →de perill → de perill abstracte.
Primer havies de ser autor, després ser còmplice, després col·laborador, ara responsable indirectament.
-
El dret penal ha anat menjant espais.
El sistema penal no és un instrument filosòfic o jurídic. És un instrument polític. → Política criminal.
El criteri per no deixar en llibertat: no tenir arrelament. Quina casualitat que els estrangers no tenen arrelament. Majoria de la població presidiària la configuren persones estrangeres. Això és una decisió política.
Per quan la formació dels jutges en temes de racisme. És casualitat que s’hagi format en homofòbia i en gènere però no en racisme? Les formacions dels jutges depenen de decisions polítiques.
Exemple de cas: absolució de policies per no determinació de l’autoria (no identificació dels policies concretament).
Primer pas: deixar de parlar del delicte com si fos una única substància. No és el mateix conduir sense carnet que fotre una pallissa a la seva dona. Les problemàtiques socials són molt diferents, no pot ser que les treballem amb una sola eina.
El discurs d’odi és cada vegada més explícit.
Les problemàtiques són el producte d’un procés de socialització nostre. Això ho hem construït entre totes i hi hem arribat entre totes.
El discurs és una eina bàsica en la construcció d’aquestes categories.
Com utilitzem el llenguatge.
Treballar els espais de forma més militant.
Oblidar-nos del càstig com una resposta.
Criminologia: “nosaltres el que hem desenvolupat és una ciència que no prengui com a primera idea i única que la resposta al delicte sigui el dret penal” → no hem avançat
El 20% de les condemnes a presó són de nacionals que són responsables del 70% de la criminalitat.
El 30% de les condemnes a presó són d’africans que són responsables del 7% de la criminalitat.
3. TORN DE PARAULES
A: Moltes vegades la denúncia penal (que és la última ratio) és la única manera que té la persona que denuncia d’afrontar el problema. La gravetat del problema es reconeix quan se li proposa una resposta penal.
De vegades s’inverteix el problema: la persona que denuncia el racisme és la persona denunciada. Amb policia o denúncies creuades.
La via penal no és la millor resposta a la vulneració de drets.
M: El CP com a eina de reconeixement de fets reprovables.
Com s’aplica el CP és un altre tema. Perversió del sistema, aplicació fins i tot racista. Sentiment d’impunitat dels que surten absolts.
G: El sistema penal com a eina és una cosa. La perversió del sistema que l’aplica és una altra.
Una cosa és utilitzar la eina perquè se li han vulnerat uns drets i una altra és promoure’n la utilització. Si jo faig servir aquest instrument i no sóc capaç de desmuntar l’instrument i els seus elements acabo en la trampa, perquè la nostra societat ha incorporat com a element bàsic que els problemes greus són delicte. Si no és delicte, no és greu.
Si el que em passa no és delicte, hem de lluitar per que sigui delicte: ecologistes, feministes, etc. Tots lluitant per posar les seves reivindicacions en el CP. Funció simbòlica que compleix el nostre CP.
Alimentar una cosa que acabarà com acabarà. Si no actua el sistema penal tenim sentiment d’impunitat. Quan de fet, ja sabíem des de un inici que el sistema penal no anava a resoldre el problema: “Jo continuo discriminat”.
L: Las pocas veces que sale bien, se sienten bien. El reconocimiento por parte del sistema judicial nos hace sentir bien, aunque el problema siga ahí.
Hay veces que vamos solo como acusación, pero nos tratan mal. Todo el tiempo se cuestiona a la persona que va a denunciar.
G: Reconeixement de la víctima és necessari. Però no és real.
Estatut de la Víctima: principi per començar a treballar; Justícia restaurativa
L: No hay un reconocimiento real de que el sistema es racista
G: La mediació és una eina molt limitada.
M: Percepción por la población euroblanca que la persona extranjera o racializada se aprovecha de su condición para denunciar una injusticia blanco que se siente abusado
El castigo como eje de nuestra sociedad proviene de nuestra herencia judeocristiana. En Europa estamos cerrados a esta configuración de nuestra sociedad y no estamos abiertos a otras lógicas de funcionamiento, que consideramos erróneas. No concebimos otra forma de funcionamiento. Necesitamos integrar otras formas de pensamiento, abrir el molde.
C: No hay suficiente debate sobre el racismo en España.
Sufro racismo de enero a diciembre.
Analizar las relaciones mixtas: hay temas de debate que son tabú. El racismo es tabú. Muchos se piensan que todo se habla de forma abierta. Las mentes están cerradas a hablar de ciertos temas.
Primero hay que cambiar a la sociedad, y luego actualizar o adaptar el sistema penal (la herramienta).
Pregunta a Gonzalo: qué mecanismo puntual crees conveniente para desalienar las mentes europeas?
G: En España, como sociedad, hemos fracasado en la formación de jueces, fiscales y policías. Debemos aprovechar las fuerzas que hoy en día están luchando para visibilizar el machismo y el racismo en esos estamentos y obligarlos a formarse.
Yo veo política, poder. Son intereses y privilegios. Lucha de poder: hay que pelear.
Para poder pelear con sentido y sin violencia: hay que educar.
El elemento básico, instrumento clave en el ejercicio del poder: el discurso. Se discute poco: porque a los poderosos no les interesa discutir.
Las redes sociales: militancia política a través de la palabra. Es un peligro criminalizar el discurso a través de la política.
P: Lo más frustrante es que es una cuestión de voluntad. No es que no se puede.
Lo cruel del sistema penal para la víctima y las advertencias. Advertencias = desaliento. Si todo el sistema está hecho para desalentar a las personas. Esa, a veces, es la única herramienta que la persona tiene. Que siente que ha hecho algo.
No es el mismo policía el que tiene que ir a decirle algo a la persona para reconocer la agresión. A veces puede ser un superior, un representante del cuerpo policial.
El reconocimiento no pasa necesariamente por el sistema penal. Con venir a SOS ya empieza la reparación.
Qué es reparar? Distintas formas. Cuánto vale la dignidad de uno?
Ch: Cuando se debate de racismo, cuando se etiqueta de radical: a nadie le gusta que le señalen como machista. A nadie le gusta que le etiqueten como racista.
Pasa por la educación. Qué es el racismo? Yo no sabía qué era el racismo estructural, y eso que yo lo he vivido! Entro en una sala llena de futuros policía donde solo hay uno negro y que te dice “yo he nacido aquí y no hay racismo”. Te das cuenta que es un sistema perverso, incluso para el mismo oprimido.
Toca compartir, toca reconocer qué es el racismo, educación.
Denunciar no es solo ir al juzgado y denunciarlo. Denunciar en las redes ya es una forma de denuncia. Sistema perverso: Inés Arrimadas comparándose con Rosa Park. Otras vías de denuncia también están pervertidas.
Es importante intentar que se castigue a la persona.
L: No desalentar, sino informar. No todo el mundo está preparado para pasar el procedimiento, asumir las consecuencias.
A: Antirracismo: cómo es que siempre vamos por detrás de la revolución feminista o LGTBI?
Es complejo. Pero no creo que sea un problema, social, cultural o de mentalidad. Creo que es un problema político que responde a intereses concretos. En cada contexto se va modificando este mecanismo de dominación, de intentar legitimar sus políticas de dominación, que responden a un discurso concreto. El racismo es un discurso que afianza un determinado poder. Qué es el racismo? Ambigüedad querida y que va cambiando. Uno de los mecanismos de dominación es el CP. Ejemplo de EEUU: sistema penal y prisiones como sistema de esclavización de la población negra.
Llegamos al punto que hasta a nosotros nos cuesta identificar qué es el racismo y lo acabamos identificando como un problema cultural, social, etc.
El CP es una herramienta frustrante, pero es una herramienta que tenemos que saber reutilizar. Pasa lo mismo con otras normas.
Poner a la víctima en el centro. Cuando se habla de derechos no se tiene en cuenta qué es lo que va a resarcir a la víctima. No se escucha a la víctima, lo que quiere, lo que necesita.
B: Com situem el racisme en el lloc que li correspon.
La naturalització del racisme és producte del sistema de poder que es sustenta en tres potes: economia, patriarcat, racisme. S’ha avançat en l’estudi de les dues primeres, com a mecanismes de poder, però no en el racisme. Inferioritzem les persones africanes, llatinoamericanes, etc., per poder justificar l’espoli dels seus països.
Es pot compaginar el treball de cada dia del SAiD i la lluita contra l’estructura del poder.
G: El sistema o la sociedad no está podrido: es el sistema que es. Hay poderes que se encuentran y se mueven: unos se repelen, otros confluyen. Es el que es. Son sus reglas, sus fuerzas.
Los desposeídos de esos mecanismos, tienen otros mecanismos básicos y fundamentales: la palabra, el discurso, la denuncia, la educación. Lo que se denuncia son cifras.
Hay microéxitos, como poner trabas al poder.
Oficina de convivencia de l’Ajuntament de Barcelona: Desde el último año se ha trasladado a Drets Civils. Ya no se van a tramitar únicamente las denuncias impulsada por agentes de GUB. Ahora se está intentando implementar que vengan denuncias de particulares. Pero problemas de prueba igual, o más que en la vía judicial.
Desde Política se está dando importancia a este otro tipo de infracciones (ordenanza de civismo). Y se está dando más importancia a la víctima: qué necesita, atenderla, darle reconocimiento, acompañamiento, asesoramiento.
Ch: Campaña “El racisme surt de festa”
Las denuncias no prosperan. Se sanciona desde el Ayuntamiento?
J. Trias: L’Ajuntament de Barcelona està prioritzant l’impuls d’un protocol com el de “No callem” en l’àmbit de la discriminació en l’accés a locals d’oci.
