Segons un estudi elaborat per l'Institut de la Joventut (Injuve), el 14% dels joves espanyols donarien el seu vot a un partit de caire racista si l' immigració continua augmentant.
Es tracta d' una minoria, si tenim em compte els 1.436 joves entrevistats durant el mes de juliol del 2008. Tot i així, és una dada preocupant que un 9% dels mateixos entenguin les pràctiques i les accions que els grups radicals exerceixen vers les persones estrangeres. També ens crida molt l'atenció que un 18% dels joves entrevistats pensin que partits de naturalesa xenòfoga tindrien " bastant o molta acollida" al nostre sistema polític.
La tolerància dels joves amb l'immigració mostra grans paralel·lismes amb el conjunt de la població de més edat. A grans trets podríem dir que els joves espanyols pensen igual que els seus pares davant el fenòmen migratori. El 52% dels joves creuen que la societat espanyola és "poc o gens tolerant", mentres que a nivell nacional, l'estadística creix uns punts més a l'alça.
Tanmateix, no tot està perdut quan parlem dels beneficis que pot lliurar l' immigració al països d'acollida. Si al 1998, només el 28% dels joves pensaven que l'arribada d'estrangers a les nostres fronteres era un fet positiu pel país, ara el 48% dels joves ho creuen
El sondeig publicat per l'institució mostra algunes contradiccions. En quant a l'opinió dels joves en el mercat laboral, el fenòmen migratori i la política de immigració.
Per què el 31% dels joves creuen que els immigrants obstaculitzen l'accés al mercat de laboral, i el 91% defensa la llibertat de qualsevol persona a viure i treballar, a qualsevol país?
Si un 68% dels joves creuen que hi han masses immigrants, per què la gran majoria es mostra favorable a què els estrangers afincants a Espanya puguin gaudir d'ajudes socials, reagrupar la seva família, obtenir la nacionalitat i fins i tot votar a les eleccions?
En efecte, són contradiccions que no ens donen cap solució a una situació clarament destacable. L'immigració és un fenòmen relativament nou al nostre país, i la dedicació i l'esforç per assumir-la no depèn només de les institucions sinó de tots els ciutadans, tant de pares com a fills.
