Criteris discriminatoris en l’empadronament a Vic

gener 20, 2010
Històric de campanyes

Malauradament, l’Ajuntament de Vic ha tornat a encendre el debat de la població immigrada en situació irregular i el padró. Amb la decisió del consistori de denunciar les persones “sense papers” que s’empadronin al municipi a Subdelegació de Govern (els responsables d’executar les expulsions del país) insisteixen de nou no només en el discurs de criminalització sinó en restringir l’accés als drets fonamentals posant en entredit el concepte de ciutadania. Com varem plantejar fa uns mesos, amb la primera proposta de l’ajuntament, realment ha obert un debat, o ha creat un concurs demagògic per tractar de temes tan importants com l’accés a drets fonamentals?

Un exemple de racisme institucional com aquesta mesura pot ser el punt de partida per tractar temes de cohesió social, o només per donar peu al discurs xenòfob i la crispació social?
Hi ha altres municipis on es posen traves a l’empadronament de les persones immigrades, ja sigui mitjançant normatives restrictives o aplicant criteris discriminatoris no escrits. Reus, Tortosa, Badalona, la Conca de Barberà o Torrejón de Ardoz són només alguns exemples. El temor de ser denunciant a la policia farà que les persones immigrades no s’empadronin, i en conseqüència siguin encara més invisibles, més discriminades i vulnerats els seus drets. El decurs dels fets en el “cas Vic” ha deixat veure el posicionament de partits polítics i administracions respecte política migratòria i respecte de drets humans. Perquè més enllà de legalitat, ens estem plantejant quin tipus de societat volem.

– El cas de Vic.

– Cronologia dels fets.

– Comunicats i notes de premsa

– Posicionament dels polítics

– Posicionament entitats

– Recull de premsa

– Recull articles d’opinió

El cas de Vic

L’ajuntament de Vic –CiU, PSC i ERC- ha elaborat una mesura que consisteix en exigir el permís de residència a totes les persones immigrades que es vulguin empadronar a la ciutat. En cas de no tenir-lo, la persona en qüestió disposarà de tres mesos per a presentar-lo.

Aquest fet vulnera tant la llei d’estrangeria com la llei 4/1996 de bases de règim local, a més a més, també contradiu els criteris fixats pel Consell de l’Empadronament de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

La primera contradicció d’aquesta mesura recau en l’aprovació de la llei d’estrangeria de l’any 2000, on es fixa que el primer requisit per a la regularització dels papers és poder acreditar uns anys de permanència previs a Espanya. La comptabilització d’aquests anys comença el dia en el que les persones immigrades s’empadronen.

S’ha d’aclarir que aquesta mesura impedirà que les persones immigrades que no estan em
padronades no puguin disposar ni de cobertura sanitària, ni d’educació –dret que, segons el Tribunal Constitucional, no es pot privar a cap persona que resideixi a Espanya.

Cronologia dels fets

29 de desembre: Anunci de la mesura. L’alcalde de Vic –Josep Maria Vila d’Abadal (CiU)- i els regidors – Josep Rafús (CiU) i Joan López (ERC) anuncien els nous criteris d’empadronament. Entre ells s’inclou la delació a la policia d’aquelles persones que no estiguin en situació regular que, tres mesos després de registrar-se no hagin mostrat que tenen els documents de residència o de treball en regla.

3 de gener: Els mitjans de comunicació es fan ressò de la noticia i les entitats, sindicatsi associacions comencen a manifestar el seu rebuig.

SOS Racisme treu un comunicat denunciant els nous criteris d’empadronament de l’Ajuntament de Vic.

7 de gener: nota de premsa de CCOO Catalunya. El sindicat exigeix la retirada del Decret. Comunicat de premsa de la Comissió de Defensa del Col•legi d’Advocats de Barcelona
Negativa policial: El Cos Nacional de la Policia descarta a principis d’any perseguir a les persones denunciades.

8 de gener: les cúpules de PSC i ERC desautoritzen els regidors dels seus partits a Vic que recolzen la restricció del padró.
A finals de la primera setmana de gener es modifica la mesura. El consistori renuncia a delatar a les persones immigrades en situació irregular, però segueix impedint el seu empadronament.

11 de gener: reunió diferents entitats, sindicats i associacions a Vic per compartir posicionaments i decidir com actuar-hi. Es fa públic un manifest conjunt i signat per tots els assistents, en total un cinquantena de representants de la societat civil organitzada.

13 de gener: es porta a votació al ple de l’ajuntament. S’endarrereix l’aplicació al febrer, fins a tenir un dictamen jurídic que avali la seva legalitat. Creixen les crítiques. El Govern Central es mostra en contra, mentre la Generalitat no emet una postura contundent.

15 de gener: un grup de representants d’entitats i sindicats es reuneixen amb l’Ajuntament de Vic.

18 de gener: les entitats de Vic es tornen a reunir i decideixen preparar accions de sensibilitació al municipi en les properes setmanes. També s’estableix un grup de representants fix per mantenir les reunions amb l’ajuntament.

19 de gener: el Govern Central diu no a la mesura i obliguen als representants del PSC a no recolzar la mesura en la propera votació al Ple.

21 de gener: L’Ajuntament de Vic fa marxa enrere i empadronarà els immigrants sense visat

25 de gener: Torrejón de Ardoz també fa marxa enrera i decideix empadronar a les persones immigrades

4 de febrer: L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal (CIU) dona per tancada la polèmica sobre l’empadronament dels immigrants “sense papers”, però defensant el posicionament del govern municipal.

27 de febrer: Es convoca el Pacte Nacional per la Immigració per analitzar tant la situació de Salt, com la polèmica sobre el padró a Vic.

9 d’abril: CiU tergiversa la resposta de la comissària Europa d’Interior a una pregunta de l’eurodiputat de CiU , Ramon Tremosa. Segons CiU, la Comissària va advertir a Espanya que no ha de tolerar l’empadronament dels “sense papers”. Després la Comissió Europea ha hagut de matissar aquesta afirmació en un comunicat: quan es tenen coneixements d’una situació irregular és obligatori iniciar els procediments per retornar a la persona immigrada al seu país d’origen, o bé, regular la seva situació.

9 d’abril: L’Ajuntament de Vic diu que informarà “cas per cas” a la Delegació del Govern a Catalunya dels immigrants que s’empadronin a la ciutat i que es trobin en situació irregular a Espanya i que no “compleixin els requisits de residència legals”. L’acció ve justificada “per tal de seguir les recomanacions de la Comissió Europea”. Malgrat l’advertència europea, la Generalitat defensa l’empadronament a immigrants irregulars.

10 d’abril: El PP català diu que respecte a la decisió de l’Ajuntament de Vic, ells ja van demanar fa molt temps que les dades del padró fossin accessibles per a la policia i el govern de l’Estat, sense rebre suport.

11 d’abril: Joan López, Conseller d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic i portaveu d’ERC contradiu a l’Alcalde de Vic, Josep Mª Vila d’Abadal (UCD) i assegura que el Consistori no notificarà a la Delegació del Govern els casos d’immigrants empadronats, que es trobin en situació irregular.

Artur Mas confia en la gestió de Josep Mª Vila d’Abadal a l’alcaldia de Vic i avala la proposta i critica el paper del govern estatal. Joan Puigcercòs (ERC) demana a CIU que rectifiqui.

12 d’abril: L’Ajuntament de Vic activa el mecanisme per denunciar a la Delegació del Govern central a Catalunya, als immigrants sense papers que s’empadronen a la ciutat. Tot i així,
els socis del tripartit municipal (PSC i ERC) posen en dubte que la mesura es dugui a terme. Joan Herrera (ICV-EUiA) critica que Artur Mas no actuï davant les expressions de racisme i xenofòbia.

14 d’abril: La Generalitat acusa a l’Alcalde de Vic de vulnerar la Llei de protecció de dades. CIU recolza a l’Alcalde de Vic.

15 d’abril: amb un article a El Periódico , la comissària europea Cecilia Malmström respon a la tergiversació per part de CIU del que s’havia dit a la Comissió Europea.

17 d’abril: Malmström reitera la seva posició, recorda que la Comissió Europea no té competències en el padró municipal.

27 d’abril: L’Ajuntament del Vendrell, governat també per CIU, aprova una proposta en favor de seguir comunitat la situació d’estada o residència il·legal de les persones estrangeres de què tingui coneixement per qualsevol via administrativa (multes o gestions municipals). L’Alcalde, Benet Jané va recolzar la proposta de l’Ajuntament de Vic.

28 d’abril: Vila d’Abadal tira la tovallola per la manca de suport. Farà marxa enrere en la decisió per delatar els immigrants sense papers que s’empadronin al seu municipi. Tot i així, té intenció de seguir una línia similar a la proposada per l’Ajuntament del Vendrell.

Els regidors socialistes de Vi manifesten el seu rebuig a la iniciativa però també han insistit que no pensen trencar el pacte de govern en el consistori amb CiU i ERC, això ha comportat la dimissió de l’Alcalde de Torelló, deixant l’executiva del PSC a Osona.

30 d’abril: El municipi de Llavaneres recolza una moció del PP per tal d’utilitzar el padró municipal en la denuncia a la policia la situació d’estada o residència irregular d’estrangers. La direcció del PP ha ordenat a tots els seus regidors del Maresme que impulsin la moció. La primera es va debatre a Mataró, però va topar amb la resta de grups municipals.

5 de maig: L’alcalde de Vic, Vila d’Abadal es veu obligat a rectificar davant del Ple municipal i només delatarà aquells que presentin alguna irregularitat en la seva documentació, com per exemple posseir un passaport fals a l’hora d’empadronar-se. És una forma com una altra d’encobrir la retirada definitiva de la mesura.

Comunicats i notes de premsa de les entitats

SOS Racisme – Catalunya denuncia els nous criteris d’empadronament de Vic , 3 de gener del 2010
Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia , 7 de gener del 2010
CCOO demana a la Generalitat i a les entitats municipalistes una intervenció més ferma davant la decisió de l’Ajuntament de Vic de renunciar immigrants en situació irregular , 7 de gener del 2010
Comunicat manifest acordat a la reunió d’entitats, associacions i sindicats del dia 11 de gener del 2010.
ENAR España rechaza la medida tomada por el Ayuntamiento de Vic por ser ilegal y claramente racista y xenòfoba, 19 de gener del 2010
Comunicat d’Òmnium Cultural – Osona publicat el 2 de febrer
SOS Racisme-Catalunya denuncia la política d’empadronament de l’Ajuntament de Vic, 12 d’abril del 2010

Posicionament dels polítics

La nova mesura que es vol implantar des de Vic ha causat molt d’enrenou en el panorama polític autonòmic i estatal. Gairebé tots els grups parlamentaris han expressat la seva opinió respecte la mesura, excepte ERC que no ha mostrat un posicionament clar.

Ahir el Govern de la Generalitat va endurir el to dels retrets cap a l’Ajuntament de la capital d’Osona. El conseller Joaquim Nadal va criticar que la intenció de l’ajuntament de no empadronar als estrangers s’hagi convertit en una “meta pública”.

Finalment, el tripartit ha rebutjat la mesura de Vic. A més a més, el Govern considera “trampós” l’últim moviment polític de l’Ajuntament: la consulta al Ministeri d’Interior per a que indiqui si un passaport sense visat és vàlid i suficient per a empadronar a una persona immigrada. Aquesta petició va estar avalada pel bufet Roca Junyent, qui defensa que l’ajuntament no ha vulnerat la llei perquè encara no s’ha pres cap decisió.

El secretari de la Comissió d’Immigració del Parlament de Catalunya, Oriol Amorós, va afirmar que “en un Estat de dret, no es poden criticar intenc
ions”, argumentant que les mesures que vol adoptar Vic “no estan per escrit”. No obstant, Amorós va recordar que “és més fàcil gestionar una ciutat” quan se sap qui són els habitants que hi ha a la zona.

El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va instar el govern de Vic a respectar la llei i a proposar canvis en cas de no estar conformes amb l’actual. Hores abans, el Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, va titllar d’”il•legals” les mesures i va avisar que si el municipi finalment du a terme la prohibició d’empadronament de les persones immigrades que no tenen papers “es poden derivar responsabilitats”.

La vicepresidenta primera del Govern, Maria Teresa Fernández de la Vega, no creu que sigui raonable que Vic adopti una decisió “fora de la llei”. De la Vega va afirmar que pel Govern és “prioritari” trobar una política comuna de la immigració a Europa i aconseguir que sigui “legal i endreçada”.

“L’Ajuntament de Vic ha d’empradronar als immigrants” va afirmar ahir al matí a Antena 3 el Ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, mentre confessava que confiava en “la bona voluntat de l’alcalde” de la capital d’Osona.

A més a més, Rubalcaba va assenyalar que en unes hores es donaria el temps “per tancat” i va admetre que “a Vic hi ha un partit d’extrema dreta que està promovent aquests debats”, referint-se així a la xenofòbia que rodeja aquest tema.

El secretari General de ICV, Joan Herrera, expressa al seu bloc personal que no empadronar a les persones immigrades que no estan en situació regular “a més d’un extraordinari error és absolutament il•legal”.

Així mateix, Herrera ha ratificat que “a Osona hi ha qui comet una il•legalitat, en aquest cas l’Ajuntament de Vic. I la resposta de la resta d’administracions ha de ser contundent.”

Per altra banda, el president de CiU, Artur Mas, aquesta setmana va assenyalar que té “plena confiança” en la gestió de l’Ajuntament de Vic i en el correcte funcionament de la mateixa, tan en el passat com en el futur.
La Confederació Espanyola de Policia va advertir del possible col·lapse de les oficines d’estrangers si es manté la postura de l’Ajuntament de Vic. L’executiu català ha sol·licitat a l’Agència Catalana de Protecció de Dades un informe per corroborar que la mesura de l’Ajuntament de Vict vulnera el dret fonamental a la intimitat. Corbacho acusa a l’Alcalde de Vic per utilitzar aquesta proposta com a mitjà electoral, per por a perdre vots en mans de la xenòfoba Plataforma per Catalunya. CDC segueix donant suport a l’Alcalde de Vic.

La Comissària Europea de l’Interior, Cecilia Malmström, va deixar clar en un article a El Periódico que la seva resposta fou tergiversada per l’eurodiputat convergent.

Posicionament entitats

El paper de les entitats ha estat molt clar. Diverses ONG de Vic han decidit coordinar-se per respondre a la proposta de l’Ajuntament d’endurir la política d’empadronament. Entitats com Veus Diverses, el Centre Cultural Islàmic, Càritas, Creu Roja i les delegacions sindicals d’UGT i CCOO han criticat durament la mesura i miraran de consensuar aquesta setmana accions conjuntes per aconseguir-ne la seva retirada.

Tanmanteix, l’Associació antiracista SOS Racisme va qualificar de xenòfoba la mesura de l’Ajuntament de Vic (Osona) d’informar la policia de la identitat de totes les persones immigrades en situació irregular que s’hagin empadronat a la localitat.

L’associació ha recordat que l’empadronament “és també la prèvia necessària perquè les persones nouvingudes puguin ser titulars del dret de l’acollida segons els requisits previstos per la Llei d’acollida i requisit per regularitzar la seva situació.

CCOO de Catalunya també exigeix al seu comunicat la retirada del decret, argumentant que “afecta a majors i menors d’edat i priva a aquestes persones de drets constitucionals fonamentals i universals”.

A més a més, CCOO pretén que la Generalitat de Catalunya, sobretot a la Conselleria d’Acció social i Ciutadania i a la Secretaria per a la Immigració, és posicioni més fermament un posicionament davant la mesura de l’Ajuntament de Vic, ja que és “un decret que posa en qüestió tota la política d’immigració de la Generalitat, sobretot el Pacte Nacional i la Llei d’acollida”.

Per la seva banda, la presidenta de l’Associació Catalana de Professionals d’Estrangertia (ACPE) va sostenir que “el que fa l’Ajuntament de Vic, a més de suposar un acte discriminatori, és vulnerar drets fonamentals com el dret a la sanitat. Busca un efecte sortida de l’immigrant irregular, que ara s’empadronarà en un altre lloc”.

Els col•lectius d’immigrants també es van decantar; l’Associació d’Amics del Poble Marroquí va afirmar que “les coses no poden fer-se així” i es va preguntar què passaria amb totes les persones immigrades de la zona.

Per últim, el president de l’Associació de Treballadors Paquistanesos, Yaved Ilyas, va assegurar que “el que busquen és fer fora els immigrants sense papers. No volen que visquin a Vic” a la vegada que avisava que es faria una protesta davant de l’ajuntament de la ciutat.
CCOO de Catalunya considera “un fet molt greu en una societat democràtica el Decret de l’Ajuntament de Vic que insta a denunciar les persones immigrades empadronades al municipi que es trobin en situació irregular”. Així doncs, demana a la Generalitat i a les entitats municipalistes una intervenció més ferma davant la decisió de l’Ajuntament de Vic de denunciar immigrants en situació irregular, així com la retirada del Decret.
El Col·lectiu Ronda ha fet arribar al Consistori de Vic t=”_blank”>una carta on s’informa a les autoritats municipals que la seva pretensió de denunciar a l’Administració la presència d’immigrants en situació irregular en el registre del padró de la ciutat és il·legal i pot constituir un delicte de prevaricació.
Sos Racisme segueix cridant l’atenció sobre les conseqüències de la iniciativa, com la estigmatització de la població immigrada, promoure la por entre les persones que es troben en situació irregular o profunditzar la fractura social existent.

Recull de premsa